dilluns, 22 d’abril del 2024

DOSSIER 20 :QUIMI PORTET: EL CANTANT QUE ES VA FER MILIONARI L’espectacular èxit del grup “El último de la fila” (format per Quimi Portet i Manolo Garcia) va durar catorze anys. Després, en solitari, Portet ha fet un pilot de discs en català i se’l considera un dels principals pioners del “Rock català”. Joaquim Portet Serdà (conegut com a Quimi Portet) va néixer a Vic el 1957. Tot i que continua fent actualment carrera com a guitar­rista, compositor i cantant en solitari és molt conegut com a membre fundador del grup “El último de la fila”. Portet es va criar (i es va anar fent gran) entre Vic, Centelles, el barri barceloní d’El Guinardó i Taradell. Era un molt bon estudiant fins que va anar agafant aquest esperit de rebel·lia i incorformisme que l’ha portat als escenaris com músic i compositor de música pop i rock. “El último de la fila” el formaven Quimi Portet i Manolo Garcia i el grup es va dissoldre el 1998. Quimi Portet també ha tingut una activitat empresarial com a pro­ductor musical encarregant-se dels seus discs, dels discs de “El últi­mo de la fila” i també d’altra gent com Albert Pla, Gerard Quinta­na i sobretot Adrià Puntí. L’èxit del grup “El último de la fila” va durar del 1984 al 1998 (ca­toze anys). Va ser un dels grups que va tenir més èxit en la música espanyola dels anys vuitanta i noranta. Els seus creadors es van fer milionaris. En aquella època era una mica més fàcil (només una mica) que uns músics es fessin milionaris perquè no existia Internet. De tota ma­nera, Quimi Portet i Manolo Garcia van fer realitat el seu somni tenint en compte que era una cosa molt difícil i que té un mèrit enor­me. Molta altra gent que ho van intentar van fracassar en el camí. En aquests apoteòsics catorze anys van fet set àlbums musicals i molts concerts per tot l’Estat espanyol i també l’Amèrica llatina El primer exitós LP d’”El último de la fila” va ser “Cuando la po­breza entra por la puerta, el amor salta por la ventana” el 1985. El 1986 van treure “Enemigos de lo ajeno”. D’aquest disc la cançó “Insurrección” va ser considerada la millor de l’any a l’Estat espanyol per la revista especialitzada “Rock de Lux”. A partir d’aquest moment l’èxit del grup era més que notable i tenien centenars de milers de seguidors. La tardor d’aquell any van actuar a la Recta de l’Estadi de Barcelona davant de 200.000 persones en el marc de les festes de la Mercè. El 1987 es van desplaçar a Londres per gravar-hi un nou disc i van fer “Nuevas mezclas”. Aquest va ser el seu disc més venut fins al mo­ment multiplicant quasi per sis les vendes del disc anterior. El 1988 es van desplaçar a França i allà hi van gravar “Como la ca­beza al sombrero”. El disc va ser un supervendes i està considerat un dels millors del grup. El 16 de juny van fer un espectacular concert a la plaça de toros de La Monumental de Barcelona davant de 18.000 persones. Molta gent no van poder entrar i van haver de seguir el concert des de fora de l’edifici. Després del concert de La Monumental i fins a mitjans d’octubre tots els concerts normals que van fer (sense comptar els macroconcerts) van reunir un promig de 6.000 persones cada un. Tendència a l’augment de vendes Aquest mateix any van participar al concert pro drets humans (Hu­man Rights Now!) al costat de Bruce Springsteen, Tracy Chapman, Sting i Peter Gabriel. Va ser el 10 de setembre al Camp Nou de Barcelona i hi van assistir 90.000 persones. El 1989 el grup es va dedicar a fer una gran gira per l’Amèrica llatina i els Estat Units. Van actuar a diversos països com: França, Mèxic, Co­lòmbia, Argentina, EEUU (Los Angeles), Veneçuela. Bèlgica, Suïssa i el nord d’Europa: Islàndia, Noruega, Suècia, Finlandia i Dinamarca. Aquest mateix any fitxen per la companyia discogràfica multinacio­nal EMI que els permet tenir la seva pròpia marca: “Perro records”. El 1990 van fer “Nuevo pequeño catalogo de seres y estares” que va continuar amb la tendència d’augment de vendes. Durant diverses setmanes seguides es van mantenir com a número u de la llista AFYVE (Asociación Fonográfica y Videográfica de Es­paña) que és la llista més prestigiosa de l’Estat espanyol. En aquesta època el grup “El último de la fila” es va decantar per do­nar suport a grups ecologistes de diferents punts de l’Estat espanyol especialment Greenpeace i també la ONG Amnistia Internacional. Quasi 750.000 persones van seguir al grup en directe durant el mig any que va durar la seva gira per l’Estat espanyol, Europa i Amèrica formada per uns 75 concerts. El 14-7-1990 “El último de la fila” va actuar al Paladium de Nova York (EEUU) davant d’unes cinc-mil persones. Entre el públic hi ha­via artistes com ara David Byrne i Milton Nascimiento. Al concert també hi van participar Ketama i Camarón de la Isla. En un concert de promoció de temes ecologistes van coincidir amb Tina Turner de la qual es van fer amics. Més endavant “El último de la fila” va ser teloner de la cantant en els seus concerts a l’Estat espanyol. Concretament, el 6-10-1990 es va celebrar un concert a l’Estadi Olímpic de Barcelona protagonitzat per Tina Turner, “El último de la fila” i Sopa de Cabra. Hi van assistir 55.000 persones. Els bene­ficis d’aquell concert (que era en suport de la naturalesa) van anar a Greenpeace i altres grups ecologistes. 1992: Un milió de discs venuts El 1992 van fer “Astronomía razonable” del qual en van aconseguir vendre un milió de còpies només a l’Estat espanyol. 240.000 ja s’ha­vien venut les primeres quatre setmanes. Va ser un èxit sense precedents. Durant deu setmanes seguides va estar com a disc més venut en les llistes de vendes. El disc es va gravar al Real World Studios l’estudi de Peter Gabriel a Anglaterra. Un estudi d’un alt nivell tècnic i de qualitat. Real World Studios està al poble de Bath a la regió del Wiltshire. Un lloc lluny de Londres i tranquil. Amb uns estudis que són en un vell molí adaptat a aquesta nova activitat. Un dels productors del disc, David Tickle, havia fet treballs per Joe Cocker, U2, Prince i Peter Gabriel. Van fer una gira de quasi cent concerts que van ser seguits per més d’un milió de persones en directe. D’aquest disc se’n va fer una versió en italià pel mercat italià. Per tenir una idea de les dimensions de l’enorme èxit de Quimi Por­tet i Manolo Garcia (que ningú pot negar que han treballat molt i molt per arribar a on són) cal recordar per exemple que el 1981 en una festa de comiat de “quintos” per anar al servei militar (que ales­hores encara existia) el grup “Kul de Mandril” (que liderava Quimi Portet en els seus inicis) va cobrar 30.000 pessetes d’aquell temps per l’actuació. Precisament va ser en aquell concert on es van conèixer Quimi Portet i Manolo Garcia. Garcia hi actuava amb el seu grup “Los Rápidos” i va cobrar 125.000 pessetes. Allà va començar l’inici d’una parella musical que tant bons rendiments ha donat. El 1995 van fer “La rebelión de los hombres rana”. Aquest disc es va vendre una mica menys però en van vendre també molts i molts. I aquí ja va començar el declivi del grup. Començaven a passar de moda i ho van saber veure a temps i es van dissoldre quan encara tenien bastant èxit. Una decisió intel·ligent. Després de la dissolució de “El último de la fila” Quimi Portet en solitari ha fet uns sis discs i tots han tingut èxit al mercat catalanopar­lant. Per la seva banda Manolo Garcia també ha fet uns quants discs amb un estil semblant al de “El último de la fila”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada