divendres, 1 de març del 2024

AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web.
DOSSIER 57: Josep Maria Vila d’Abadal és de la família propietària de la famosa masia pairal d’El Cavaller de Vidrà. Membre d’una nissaga històrica de polítics i terratinents. Va ser diputat al Parlament i alcalde Vic abans que el substituís Anna Erra. El 2018 el seu petit grupuscle Moviment Demòcrata de Catalunya va abandonar el partit que havia contribuït a crear «Demòcrates de Catalunya» (escissió d’Unió Democràtica) i va passar a donar suport a JxC ...el partit de Puigdemont. «Demòcrates de Catalunya» estava en una línia favorable a ERC. Josep Maria Vila d’Abadal ha format part dels cercles d’amics més íntims dels fills de Jordi Pujol (especialment d’Oriol Pujol Ferrusola) com també el seu cosí Joaquim Triadú Vila d’Abadal. Ara a inicis de 2024 ha anunciat el seu fixatge pel petit partit «Convergents» de Germà Gordó. Caldrà veure com evoluciona i què pretén amb aquesta operació. Vila d’Abadal és president del grup «País Rural» que agrupa a molts destacats propietaris rurals de Catalunya. La «patronal» dels boscos.
DOSSIER 56: GERMANS SERRA FARRÉ MANRESA FORTUNA PERSONAL: Segons la revista Forbes del 2023 Josep Maria Serra Farré (d'uns 80 anys i principal accionista del grup Catalana Occident) té una fortuna personal de 1.500 milions d'euros ocupant el número 23 entre els més rics de l'Estat espanyol. En els darrers temps ha anat avançant posicions en el rànquing. Les seves germanes, també accionistes del grup, Josefa i Assumpta Serra Farre són al lloc 55 amb una fortuna personal de 700 milions d'euros. Per més informació sobre els Serra Farré veure dossiers 44 i 35.
DOSSIER 55: QUÈ ÉS ONA CAPITAL? És una empresa de capital risc amb seu a Manlleu (Osona) liderada per grup Bon Preu i el grup Benito. El seu objectiu és recolçar projectes innovadors d'emprenedors en general, de joves emprenedors i també en concret de dones emprenedores. Participa en diverses societats de plantes generadores d'electricitat a partir d'energia solar, entre altres sectors. Algunes de les seves activitats tenen el suport de l'Institut Català de Finances. Es va crear el 2006. I ha anat creixent. La seva web és https://onacapital.com
MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (2): Vaig estar a La Marxa del 1989 a 1996. El setmanari deia tenir una difusió de 8.000 exemplars per setmana a Osona, El Ripollès i El Lluçanès. El president del Consell d'Administració i accionista principal de l'empresa editora a l'inici era l'empresari de Vic Joan Orriols Puig (el Nan). També era aleshores el propietari de Ràdio Vic i controlava Televió d'Osona. I hi havia vincles amb el Reclam. L'advocat de l'empresa era Miquel Pi Costa (petit accionista) i el director Miquel Macià Arqués (també accionista). Treballant per aquestes tres persones (en diferents etapes i no junts) vaig fer els trenta anys de la meva vida laboral fins a l'accident del 3-10-2020 que vaig passar a l'invalidesa. Ho aniré explicant mica en mica a grans trets generals. A La Marxa de seguida em van encarregar fer les seccions d'economia i empreses i alguns temes també de política. En aquesta etapa vaig aprendre moltes coses estant a la redacció a jornada sencera. Conscient que a part del sou hi guanyava aprendre molt... vaig treballar aquells anys també molt. Amb aquesta meva actitud molt receptiva a fer feina em vaig guanyar la confiança de Macià i el 1991 em van nomenar subdirector. En aquella època molta gent treballava sense haver acabat la llicenciatura de Ciències de la Informació. I aquest era el cas del mateix director Miquel Macià. Per aquesta gent el govern va obrir un període de temps perquè tothom qui pugués acreditar cinc anys treballant al sector assalariat o com autònom es podia col·legiar al Col·legi de Periodistes de Catalunya i obtenir així el carnet professional oficial. I per la resta de gent en aquesta mateixa situació es va crear el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) al qual vaig estar afiliat des dels inicis. El Sindicat també emetia un carnet professional vàlid que et permetia entrar a qualsevol lloc oficial. Més endavant inclús essent afiliat al Sindicat podies obtenir el carnet internacional de la Federació Internacional de Periodistes (que és el carnet professional mundial). Aquest també el vaig tenir. Finalment a partir de la meva feina feta (ja fora de La Marxa) el 2002 va poder col·legiar-me al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya podent acreditar deu anys d'experiència professional al sector. Va ser just l'últim any que s'admetia aquesta via. Del 2003 en endavant només es podien col·legiar gent llicenciada. Així, tot i ser més jove d'edat, per formació formo part del què es coneix com la generació de la "vella escola" de la professió.
MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (1): De petit vaig ser un molt bon estudiant. D'adolescent ja no tant. Molt menys. El motiu és ben clar, vaig ser un jove inquiet que volia entendre com funciona realment el món. I llavors volia més pràctica de les coses i no tanta teoria com quan era petit. Els llibres han tingut una enorme importància a la meva vida. La meva adolescència aniria dels 15 als 19 (de 1985 a 1989). A partir dels 19 vaig començar a treballar de periodista i vaig tornar a llegir molt. Va començar la meva vida laboral. Vaig estar de sort i vaig ser el lloc oportú en el moment oportú. Des del 1985 era corresponsal del setmanari "Ausona" de Vic a la zona on visc (St.Quirze de Besora i el seu entorn conegut com El Bisaura). El 1988 un grup d'accionistes van plantejar comprar l'Ausona i renovar-lo fent un setmanari més modern i dinàmic. No van poder perquè molts altres accionistes no van voler vendre les accions i no van poder fer la majoria. Finalment van decidir sortir de l'Ausona i crear un nou setmanari de zero. El 1989 va néixer La Marxa. Aquí vaig conèixer a tres persones que entre totes tres en diferents etapes vaig fer tota la meva vida laboral fins a l'accident de cotxe del 3/10/2020 en el qual vaig estar apunt de matar-me i que em va dur a tenir una pensió d'invalidesa total als 52 anys. Vaig començar a treballar de periodista a la redacció de La Marxa el 1989 i abans havia estat corresponsal a l'Ausona. Del 1985 al 1989 havia tingut una etapa juvenil essent militant d'una organització política: El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) que actualment es diu Poble Lliure i està integrat a la CUP (candidatura d'unitat popular que ara és una força parlamentària a Catalunya). Aquest origen polític meu va agradar a Miquel Macià (director fundador de La Marxa i accionista) i va ser un element més que va ajudar a que em contractessin. Llavors jo era un estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i tenia un nivell cultural mig alt i una capacitat de síntesi en l'expressió escrita més que correcte. Aquest va ser el meu inici a la redacció de La Marxa. I des del 1989 no he tornat a formar part mai de cap organització política. He seguit en el món de la comunicació d'àmbit local.
DOSSIER 54: TOUS ELIMINA MERCATS I CONCENTRA FORCES EN 45 ESTATS. L'Estratègia que està seguint el grup Tous, presidit per Alba Tous, és després de la pandèmia augmentar les seves inversions en el terreny digital i la seva xarxa física concentrar-la en 45 estats. Així té intenció de renunciar a la seva presència a Romania i Bulgària de l'Europa de l'Est, a Oman i Kuwait del golf pèrsic i Ghana de l'Àfrica. Tous el 2022 ha assolit resultats en la línia dels del 2019. Donant la pandèmia per superada. Més informació de Tous veure Od i dossier 10.