AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitva. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.

DOSSIER 74: EN QUINS AMBIENTS POLÍTICS ES MOUEN ELS PROPIETARIS DE GIRBAU A MADRID ??? El grup Girbau de Vic, és una de les primeres empreses del seu sector (fer i comercialitzar maquinària per bugaderia industrial) a l’Estat espanyol. I també està entre les primeres d’aquest sector a nivell mundial. Aquesta posició fa que des de la patronal catalana (Foment del Treball) i des de l’espanyola (Ceoe) sels tingui en consideració i els ha d’haver permès de fer amb els anys una xarxa de contactes i relacions interessants. Un tema del que se’n ha parlat molt poc, i que té el seu interès, és preguntar-se per les activitats de la xarxa de contactes i relacions interessants de Girbau a Madrid. Aquí ja sabem que un dels seus fundadors, el difunt Pere Girbau, va ser alcalde de Vic. Però en quins ambients es mouen allà?? En el món empresarial català és sovint habitual moure’s en ambients afins a Junts (abans CiU) aquí i en ambients afins al PP a Madrid. És aquest també el cas de Girbau ?? No se’ ha comentat mai res...però podria ser. Impossible no és. Un tema que caldrà anar seguint...

AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitva. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.

CONFIDENCIAL (4): NOTICIES I RUMORS. La gent que fan butlletins confidencials -com vaig fer jo de 1999 a 2020- acostumen a anar a actes socials rellevants dels ambients sobre els que escriuen i investiguen (en el meu cas ambients empresarials i polítics sobretot de Vic i Manlleu). Aquest tipus de premsa per una clientela reduïda amb poder adquisitiu i interessada pel món dels diners i el poder d’un territori ha existit des de temps antics a molts altres territoris (i per aquest tipus de gent vint euros al mes que costava el meu confidencial és una quantitat molt petita).... Els diferents poders sempre valoren conéixer qui és qui, notícies i rumors dels seus ambients i també apuntar i estudiar les corrents d’opinió que generen. És el què a França es coneix com premsa paral·lela o premsa cara...i a l’Estat espanyol com butlletins confidencials o periodisme confidencial. Aquests butlletins mai tenen publicitat i viuen dels ingressos provinents de subscriptors i subscriptores. El seu sentir d’existir es complementar i ampliar més detalls de la informació de la premsa nomal i tenen voluntat de crear opinió entre la gent que prenen les decisions al món de la política i els negocis del territori on es difonen. Habitualment en circulen moltes fotocòpies o se'n escanegen pàgines i s'envien per e-mail. El butlletí eren entre vint-i-cinc i trenta-cinc folis cada trimestre amb informació molt triada i pensada.

EL CONFIDENCIAL (3): Els butlletins confidencials de circulació restringida sobreviuen gràcies a una clientela «especial» amb poder adquisitiu. Una de les forces que tenen és que a vegades algunes de les seves notícies, o enfocaments seus, salten als mitjans de comunicació normals fent impacte. Això potencialment té una força gran que la clientela també aprecia. És un subgenère periodístic entre la premsa alternativa i la premsa clandestina. Els butlletins confidencials sempre neixen a l’entorn d’estructures de poder. I publiquen confidències i secrets (grans o petits). En el meu cas l’estructura de poder eren els ambients de clans empresarials autòctons on tothom es coneix. És un petit món. Aquests butlletins acostumen a tenir un preu més elevat que la premsa normal perquè no hi ha ingressos de publicitat. I acostumen de tenir un nucli inicial de clients suficients per sobreviure, que són els que més influeixen en la línia de la publicació, i que potencialment es va ampliant mica en mica. El seu preu tlimita el seu creixement potencial en quantitat de clients. Per contra, acostumen a ser clients que duren anys. En la meva experiència el meu dossier confidencial trimestral va durar del 2003 al 2022 (vint anys). Del nucli inicial de clients en aquests vint anys la majoria van aguantar fins al final de la publicació...i alguns van morir mentre eren clients. Del nucli inicial en van plegar pocs...El dossier va fer el seu creixement màxim fins a quasi uns 33 subscriptors. D’aquests una quinzena estaven relacionats amb el sector immobiliari. I d’aquesta quinzena van anar plegant quasi tots quan va petar el boom immobilari. En el moment de plegar quedaven uns 18 clients entre els quals més de la meitat hi eren des del primer dia. L’ambit territorial del butlleti confidencial era Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Des de Vic amb el tema de la creació de la federació que va crear la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya vaig anar ampliant el territori d’incidència també a Manresa i Olot. A llibreries de Manresa i Olot s’hi van vendre els 4 llibres de «poder i diners de la jet-set» que van sortir i també a Granollers on hi tenia una parada de venda i intercanvi de llibres vells i antics al mercat del dijous. A la parada que tenia els dissabtes a Vic també van comprar aquests llibres gent del Berguedà i el Moianès i Guilleries-Baix Montseny.

TRES ETAPES DEL CONFIDENCIAL (2): Els vint anys de l’existència del meu Dossier Confidencial d’investigació trimestral de política i negocis a Osona, El Ripollès i El Lluçanès es poden dividir en tres etapes. La primera seria de 1999 a 2008 (nou anys). És l’etapa inicial i d’expansió.... I amb una web de suport i propaganda des del 2003. Va començar amb un nucli de subscripcions que la majoria van aguantar els vint anys. La raó de ser del confidencial era seguir els moviments i les xafarderies dels clans empresarials autòctons del territori. Aquesta era la gràcia. En aquests anys es va arribar més o menys a les 33 subscripcions. La segona etapa va de 2009 a 2016 (set anys). És una etapa resistent. Hi va haver dues crisis. L’esclat del boom immobiliari va representar quedar amb només 18 subscripcions. Van plegar quasi tots els que eren d’aquest sector. I una crisi personal...era fill únic i vaig haver de dedicar moltes hores a cuidar dels pares. En aquesta fase alguns clients em feien preparar textos per ells pagant a part. I la tercera fase és de 2017 a 2020 (tres anys) que va ser una segona fase d’expansió. Vaig eliminar la web i vaig començar a fer els llibres anuals de «poder i diners de la jet-set» ...i vaig ampliar territori amb el Bages i la Garrotxa. Aquests llibres tenien un tiratge de 400 exemplars. Cobrien tot el territori on hi ha les seus centrals de la UVIC-UCC i zones properes. Aquesta tercera fase vaig fer un sobreesforç molt gran...feia setze anys que tenia una parada setmanal de venda de llibres vells als mercats de Vic i Granollers...i vaig tenir un accident de cotxe a causa d’un atac epilèptic provocat per microinfarts al cervell originats per una pressió alta mal cuidada. I vaig haver de plegar i també de deixar de conduïr. Vaig passar a ser pensionista d’invalidesa que és el què sóc ara.

DOSSIER 73: ADVOCATS FAMOSOS DE VIC FINS 1976. Notícia de 1/9/2024. Un dels llocs on sobretot des de 1882 fins al 1976 hi ha una presència destacada de famílies de la Jet-Set local és sens dubte el Col·legi d'Advocats de Vic. Vic ha tingut alguns advocats famosos quasi tots de la dreta catòlica i entre aquests alguns catalanistes i altres no. Alguns exemples serien: Narcís Verdaguer Callís diputat per la Lliga, Ramon d'Abadal Vinyals historiador, Antoni d'Espona de Nuix primer conservador del Museu Episcopal, Francesc d'Assís Masferrer Arquimbau mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona, Manuel Onyós de Plandolit diplomàtic i alt representant del govern de Franco a Mèxic (a Mèxic no hi va haver mai ambaixada espanyola durant el franquisme i l'equip d'Onyós feina funcions semblants era un càrrec de moltíssima confiança del règim), i Lluís Sadurní viceconsol a Tunis i Hamburg.