DOSSIER 1:
VICENÇ FISAS VA SER CONDEMNAT A 18 ANYS DE PRESÓ PER ESTAFA EL 1967. Fisas (difunt) va ser el fundador de l'actual grup La Farga Lacambra:
DOSSIER NÚMERO 1 DE PODER I DINERS DE LA JET-SET DEL TERRITORI ON HI HA LES SEUS CENTRALS DE LA UNIVERSITAT DE VIC-UNIVERSITAT CENTRAL DE CATALUNYA (OSONA I EL BAGES I EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA):
EL TEXT D'AQUEST DOSSIER EL PODEU COPIAR, IMPRIMIR I COL·LECCIONAR GRATUÏTAMENT EN LA SEVA TOTALITAT.
EL CAMÍ DE FUTUR DEL GRUP D’EMPRESES LA FARGA LACAMBRA DESPRÉS DE LA MORT DEL SEU PRESIDENT D’HONOR VICENÇ FISAS:
Vicenç Fisas va ser condemnat a divuit anys de presó per insolvència fraudulenta i estafa pel cas de la Caja de Crédito Popular que va fer fallida el 1967:
Però totes les condemnes del cas van quedar a la pràctica molt reduïdes perquè van ser indultats.
-Seguidament podreu veure quines són les posicions directives en el grup d’empreses que tenen una part dels hereus i hereves de Fisas.
La majoria dels descendents encara que no tinguin càrrecs en les empreses sí que tenen accions.
L’abril del 2016 va morir Vicenç Fisas essent el president d’honor del grup d’empreses de La Farga Lacambra. A finals del 2015 ja havia deixat la presidència operativa del grup en mans del seu gendre Oriol Guixà quedant-se només amb la presidència d’honor. La mort de Fisas obre ara per ara alguns molt discrets interrogants sobre el futur d’un grup d’empreses que són sòlides i realment van molt bé. I dic alguns discrets interrogants perquè Fisas deixa una dotzena de fills i filles i una trentena de néts, besnéts, nétes i besnétes.
Tota una “tribu” familiar que està empresarialment dirigida per un gendre: Oriol Guixà. Un gendre, això sí, altament qualificat i que fa anys que demostra sobradament les seves grans capacitats de lideratge això ho té clar tothom.
La realitat és que el mateix Vicenç Fisas ja ho va deixar tot molt estudiat i organitzat (amb el seu equip) anys abans de morir.
El difunt Vicenç Fisas (que va governar el grup d’empreses de La Farga Lacambra durant uns trenta-cinc anys) era conscient de les dificultats que podien portar al negoci una família tant extensa. I per això ho va deixar tot molt lligat.
Així, es va elaborar un protocol de “bon govern” que és bastant estricte i rigorós perquè “l’amiguisme familiar” no pugui perjudicar el bon funcionament de les empreses.
De fet aquest protocol té certa bona fama en el món de les empreses familiars catalanes (inclús entre les espanyoles també) i està ben explicat en el llibre que va publicar el seu fill Ferran Fisas Armengol titulat “Manual de supervivència para la empresa familiar” publicat el 2014 a Barcelona per Ediciones Península i que té unes cent quaranta pàgines. De moment, tot va bé. I a curt i mig termini també sembla que tot anirà bé. Una vegada desaparegut el “patriarca” sembla que la família són tots bastants amics.
Fins al setembre del 2014 l’empresa Corporación Metalúrgica Catalana SL (presidida per Vicenç Fisas) actuava de societat “holding” i des d’aquí es controlaven la majoria de les empreses del grup.
Però el 16-10-2014 (veient que l’estat de salut de Vicenç Fisas que aleshores tenia 87 anys era delicat) Oriol Guixà i el seu equip van decidir crear una nova societat “holding” per poder controlar el grup ja ell d’una manera més complerta i preparar l’estratègia perquè l’herència es pugués administrar de la millor manera possible.
Així va néixer Corporación Metalúrgica Worldwide SL per complementar i/o substituïr funcions de l’anterior Corporación Metalúrgica Catalana SL (que tot i així va continuar existint).
Corporación Metalúrgica Worldwide SL
Té el seu domicili social al C/ Taga, 4 de Les Masies de Voltregà. És una societat creada per actuar com a societat “holding” a través de la participació en el capital d’altres societats dirigint i gestionant les accions. Va ser creada el 16-10-2014 i amb un capital de 711.720 euros. Oriol Guixà és administrador únic i la seva filla Inka Guixà Fisas és apoderada solidària (tots dos nomenaments fets el 12/4/2018). Josefa Pérez Bermúdez és també apoderada solidària (17-1-2022).
Aquesta societat inicialment estava al C/ Conde de Salvatierra, 10, pis 1, porta 2 de Barcelona i el 24-1-2017 va ser traslladada al domicili de Les Masies de Voltregà.
Des d’aquesta societat “holding” Oriol Guixà -i els seus assessors- controla el grup d’empreses.
D’altra banda, les accions d’aquesta societat “holding” les controla la família Fisas des de la societat Arfi Unidad Familiar SL.
Aquesta societat té el seu domicili social al C/ Taga, número 4 de Les Masies de Voltregà. I el seu objecte social és la tinença, gestió i administració de les accions del capital de Corporación Metalúrgica Catalana SL i Corporación Metalúrgica Worldwide SL. Es va crear el 11-1-2016 amb un capital social de 7.549.242 euros.
És presidenta i consellera (des de 18-1-2022) Cristina Fisas Armengol, i la vicepresidenta i consellera (8-3-2016) és Anna Fisas Armengol (muller d’Oriol Guixà). Ignacio Castejón Laporta és secretari no conseller (8-3-2016).
Aquesta societat es va crear uns mesos abans de morir Vicenç Fisas i ja forma part de l’estratègia de planificació de l’herència que es va dur a terme per part de la família. Cal destacar que la tria del nom és tota una declaració d’intencions pel futur.
“Arfi” segurament és l’abreviació d’Armengol i Fisas seguit de “unidad familiar”. Posant primer el cognom de la Mare la família expressa en seu desig de seguir unida. És una tria de nom que reflecteix molt bé que tots, i totes, tenen clar que no es poden barallar. Que no es volen barallar.
A part de tot això, les accions que corresponen a Anna Fisas Armengol (i al seu marit Oriol Guixà) estan controlades des de la societat Ilyviva SL.
Ilyviva SL té el seu domicili social al C/ Marinada de Sant Quirze de Safaja. També té per objecte social la tinença, gestió i administració d’accions del capital de Corporación Metalúrgica Catalana SL i Corporación Metalúrgica Worldwide SL. Es va crear el 11-1-2016 i té un capital social de 9.176.178 euros.
El president i conseller (des de 8-3-2016) és Oriol Guixà Arderiu, la vicepresidenta, consellera delegada i consellera (8-3-2016) és Anna Fisas Armengol, és secretari i conseller (8-3-2016) Carles Guixà Fisas i són consellers i conselleres (8-3-2016): Edgar Guixà Fisas, Anna Guixà Fisas, Inka Guixà Fisas i Eva Guixà Fisas.
D’altra banda, a principis del 2017 Oriol Guixà va nomenar directora general a la seva filla Inka Guixà posicionant-la com a possible successora en el lideratge de l’empresa.
També existeix un organisme de seguiment de l’empresa que es diu “Consell de família”. Aquest consell està presidit per Anna Fisas, la secretària és Anna Guixà i en formen part Oriol Guixà, Cristina Fisas, Eva Guixà, Papìk Fisas, Imma Fisas, Isa Fisas i Maria Rosa Armengol.
D’altra banda, la Farga Lacambra, representada per Oriol Guixà, és membre dels patronats de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (tant al patronat de Vic com al patronat de Manresa).
La major part de la producció del grup la fan les societats: La Farga Rod SL, La Farga Intec SL, La Farga Lacambra SA i La Farga Tub SL.
El 2018 La Farga Lambra SA canvia la seva denominació social per La Farga Yourcoppersolutions SA i la nova societat absorveix a totes les altres:
Seu social: Antiga colònia Lacambra s/n de Les Masies de Voltregà. Activitat: Producció de coure. El 13 de juliol del 2018 La Farga Lacambra SA va canviar la seva denominació social per La Farga Yourcoppersolutions SA.
President i conseller delegat: Josep Oriol Guixà Arderiu (29-7-2020).
Secretari no conseller: Jordi Casas Thio (12-2-2020).
Vicepresidenta (5-3-2019) i Apoderada mancomunada solidària: Inka Guixà Fisas. (28-2-2018).
Apoderat mancomunat solidari: Marco Bandettini di Poggio (28-2-2018).
Consellers: Carles Sumarroca Claverol (14-1-2022), Gonzalo Cuadra Lizana (22-3-2022), Papik Fisas Moreno (1-7-2022), Edgar Guixa Fisas (1-7-2022) i Carles Guixa Fisas (1-7-2022).
Marca registrada: La Farga Lacambra.
10-12-2018. Fusió per absorció per part de La Farga Yourcoppersolutions SA de les societats: La Farga Rod SL, La Farga Tertub I AIE, La Farga Tub SL, Metalurgica Catalana SA, Corporación Metalurgica Catalana SL, La Farga Intec SL i Hidroelectrica del Voltrega SL.
Altres activitats dels Fisas:
Però a la colònia Lacambra també hi ha domiciliades dues societats més dels Fisas que es dediquen a altres activitats.
Una és Iniciativas Terfa SL.
Aquesta societat té activitat d’agència de publicitat. Es va crear el 7-2-1995. L’administrador únic és un altre germà: Francesc Xavier Fisas Armengol (des del 29-4-2010). Aquesta empresa estava controlada fins el 2009 pels germans Andreu Vigue Pujol i Teresa Vigue Pujol i també per Marta Deges Vilella. El 6/9/2009 es va declarar judicialment l’empresa en situació d’insolvència provisional a causa d’una reclamació judicial de quantitat. Francesc Xavier Fisas Armengol va passar a ser l’administrador únic el 29-4-2010.
Una altra societat domiciliada al C/ Taga, 4 de Les Masies de Voltregà és La Vall de Finestres SA.
Vicenç Fisas va fer construir un hotel de quatre estrelles i deu habitacions en una finca de quatre-centes hectàrees de bosc i prats pel pastoreig de bestiar vacú al municipi de Sant Aniol de Finestres al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. Aquesta societat controla aquest hotel. Es dedica al sector d’hotels i allotjaments similars. Té un capital social de 4.840.572’75 euros. L’administrador únic també és Francesc Xavier Fisas Armengol (des del 25-8-2017). El nét Papik Fisas Moreno és apoderat solidari (des del 13-1-2017). Josefa Pérez Bermúdez és apoderada solidària (des del 30-7-2015).
Vicenç Fisas va tenir alguns fracassos als seus negocis inicials però amb La Farga Lacambra va tenir un gran èxit
El 1946 un jove Vicenç Fisas va començar amb una petita empresa tèxtil a Sant Adrià del Besòs que el 1947 va ampliar a Olot (comprant una fàbrica que hi havia de mitjons) que tenia una secció auxiliar a Sant Feliu de Pallerols. Aquests negocis fracassen i es tanquen el 1953.
Fisas va treballar a partir del 1954 com a sotsdirector per la província de Girona d’una companyia d’assegurances de Madrid.
El 1957 va ser nomenat director general de la Caja de Crédito Popular essent un dels protagonistes d’un gran escàndol que explicarem aquí mateix (unes línies més avall).
El 1973 va entrar amb bons resultats als negocis immobiliaris. El 1976 va ser soci del bufet Castejón & Associats. El 1980 a través del bufet li van encarregar solucionar la mala situació de l’empresa “Francisco Lacambra” de Les Masies de Voltregà.
Veient l’empresa, decideix quedar-se-la ell i amb m’ajuda del seu gendre enginyer Oriol Guixà comença la seva reflotació.
La cosa va anar tant bé que Fisas va deixar el bufet per dedicar se totalment a La Farga Lacambra. Avui en dia La Farga Lacambra és un grup d’empreses que facturen quasi 1.000 milions d’euros i té plantes i/o empreses filials a Les Masies de Voltregà, França, Regne Unit i Estats Units. Quasi un terç d’aquesta facturació correspon a exportació.
Es dediquen a la fabricació de tubs de coure per diversos sectors: Energètic, ferroviari, etc...
Part de la família Fisas (i també part de la família Guixà) estiuegen i passen caps de setmana a Sant Joan de les Abadesses des de fa molts anys.
Vicenç Fisas va ser condemnat a divuit anys de presó per insolvència fraudulenta i estafa pel cas de la Caja de Crédito Popular que va fer fallida el 1967:
Però totes les condemnes del cas van quedar a la pràctica molt reduïdes perquè van ser indultats.
La notícia de la sentència (el 1983) la van publicar diaris diversos com El País o Abc (entre d’altres).
A inicis de gener del 1983 es va dictar la sentència del cas de la Caja de Crédito Popular de Cataluña (que inicialment –de 1957 a 1959- es deia Caja de Crédito de Gerona i després es va traslladar a Barcelona) per part de la secció primera de lo penal de l’Audiència provincial de Barcelona. Aquesta caixa es va crear a Girona el 1957 auspiciada pel sindicat oficial franquista. El 1967 Vicenç Fisas va ser detingut (i empresonat preventivament) i l’entitat va fer fallida després d’uns anys de mala gestió.
Aquesta caixa va néixer amb la intenció de recolçar cooperatives obreres creades sota la protecció del sindicat oficial franquista. I després es va anar obrint a altres tipus de clientela.
En la sentència es condemna a deu anys de presó a l’exdelegat provincial del sindicat oficial franquista a Girona Juan Manuel de Santisteban per un delicte d’insolvència fraudulenta. DeSantisteban va ser un dels promotors de la Caja de Crédito Popular. Va morir el 2007.
A Vicenç Fisas (que era director general de la Caja de Crédito Popular) la sentència el va condemnar a dotze anys de presó per insolvència fraudulenta i sis més per estafa.
Josep Maria Casadejust que va ser subdirector general, tresorer i vocal de la junta rectora de l’entitat va ser condemnat a deu anys de presó per insolvència fraudulenta.
Finalment també va ser condemnat a sis anys de presó per estafa el sacerdot Joan Fàbregas que llavors era ministre provincial dels Pares Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria
La sentència també condemnava a Fisas, Santiesteban i Casadejust a pagar unes indemnitzacions a les persones perjudicades per la mala gestió de la Caja de Crédito Popular per un valor total de sis-cents trenta milions de pessetes.
I Fisas i Fabregas també van ser condemnats a pagar una segona indemnització de nou-centes mil pessetes.
Curiosament el judici es va celebrar el desembre del 1982 just quan acabava d’accedir per primera vegada a la presidència del govern espanyol Felipe González i la sentència va ser emesa quan González duia poc més d’un mes com a president. Dóna la sensació que els franquistes i el partit d’Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo (la U.C.D) volien deixar el tema acabat abans no comencés la nova època. I així més o menys va passar.
A la pràctica totes aquestes condemnes van quedar molt reduïdes perquè van ser indultats.
Tot plegat és força escandalós perquè els primers tràmits judicials d’aquesta causa es van obrir el 1967, i el cas va anar passant per diversos jutjats i no es va fer el judici fins quinze anys després (a finals del 1982). Eren coses que a vegades passaven en aquella època.
L’advocat defensor de l’associació que representava als impositors de la Caja de Crédito Popular que van veure desaparèixer els seus estalvis era Joaquín Ruiz-Giménez (que més endavant seria “Defensor del pueblo”).
Segurament hi hauria hagut més condemnats però com que van tardar quinze anys a fer el judici alguna gent que també probablement haurien estat condemnats es van morir abans.
És el cas sobretot d’Antonio Federico Correa-Veglison exgovernador civil franquista de Barcelona, militar i diputat de les Corts franquistes. També havia estat el primer governador civil franquista de la província de Girona.
Aquest home era especialment molt influent i és una realitat objectiva que el cas va anar avançant molt lentament fins que ell es va morir. Dóna la sensació com si d’alguna manera ell ho anés frenant mentre era viu. En aquella època de dictadura això no era impossible.
La base principal del frau comès per aquesta gent és haver fet crèdits sense garanties suficients a empreses exteriors per projectes que van fracassar en la seva majoria.
Les persones afectades ho van perdre quasi tot perquè no es va declarar la responsabilitat subsidiària de l’estat. I els condemnats van ser en gran part indultats.
Avui en dia sí que és habitual que quan peta un banc l’estat se’n faci responsable subsidiari (almenys parcialment per protegir els petits impositors) però en aquella època la cosa encara no anava així.
Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquesta web prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.
