AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitva. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.

DOSSIER 75: Rosa Tous, vicepresidenta de Tous grup de joieria nascut a Manresa, ha estat escollida presidenta a finals de juny 2025, de la secció catalana de l'Instituto de la Empresa Familiar que agrupa les principals empreses de capital familiar espanyol. En les darreres dècades més o menys la meitat dels fundadors d'aquesta institució s'han venut les seves empreses a grups internacionals. L'entitat preveu intentar augmentar l'interès de les noves generacions per la gestió de les seves empreses per intentar reduïr la tendència a vendre que molts d'ells tenen o tindran per la pressió del gran capitalisme mundial que cada dia mana més...

RADI DEL CONFIDENCIAL (5): El radi d'incidència del meu confidencial durant els vint anys que van del 2003 al 2022 es pot explicar de la següent manera. De les 33 subscripcions 15 corresponien a gent del sector immobiliari que amb la crisi del sector es van perdre i en van quedar unes 18 (la meitat de les quals hi eren des del primer dia). Per entendre'ns vaig aconseguir que veiessin regularment el meu confidencial gent del consell d'administració de més o menys la meitat de les 20 empreses que més facturen a Osona,el Lluçanès i el Ripollès. Són unes 10 (entre les 20 primeres) que totes eren de capital autòcton. Moltes vegades el clients ho eren a través d'intermediaris. Per exemple es feia subscriptor una assessoria jurídica i em deia que el seu exemplar el veurien gent de tal i tal empresa. Això era molt habitual. També era costum que quan algu sortia esmentat en alguna notícia gent que el coneixien li feien arribar la fotocòpia perquè ho sabés. Hi havia gent que hi tenien morbo en això. De l'empresariat autòcton de més nivell econòmic (m'anaven seguint també per tenir-me controlat) em coneixia quasi tothom pels anys que vaig ser subdirector de La Marxa i hi feia cada setmana la secció d'economia i empreses que eren tres pàgines setmanals. A aquesta gent els havia fet moltes trucades i moltes entrevistes de 1989 a 1996. La resta de subscripcions eren gent que tenien interessos a la política comarcal.

DOSSIER 74: EN QUINS AMBIENTS POLÍTICS ES MOUEN ELS PROPIETARIS DE GIRBAU A MADRID ??? El grup Girbau de Vic, és una de les primeres empreses del seu sector (fer i comercialitzar maquinària per bugaderia industrial) a l’Estat espanyol. I també està entre les primeres d’aquest sector a nivell mundial. Aquesta posició fa que des de la patronal catalana (Foment del Treball) i des de l’espanyola (Ceoe) sels tingui en consideració i els ha d’haver permès de fer amb els anys una xarxa de contactes i relacions interessants. Un tema del que se’n ha parlat molt poc, i que té el seu interès, és preguntar-se per les activitats de la xarxa de contactes i relacions interessants de Girbau a Madrid. Aquí ja sabem que un dels seus fundadors, el difunt Pere Girbau, va ser alcalde de Vic. Però en quins ambients es mouen allà?? En el món empresarial català és sovint habitual moure’s en ambients afins a Junts (abans CiU) aquí i en ambients afins al PP a Madrid. És aquest també el cas de Girbau ?? No se’ ha comentat mai res...però podria ser. Impossible no és. Un tema que caldrà anar seguint...

AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitva. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.

CONFIDENCIAL (4): NOTICIES I RUMORS. La gent que fan butlletins confidencials -com vaig fer jo de 1999 a 2020- acostumen a anar a actes socials rellevants dels ambients sobre els que escriuen i investiguen (en el meu cas ambients empresarials i polítics sobretot de Vic i Manlleu). Aquest tipus de premsa per una clientela reduïda amb poder adquisitiu i interessada pel món dels diners i el poder d’un territori ha existit des de temps antics a molts altres territoris (i per aquest tipus de gent vint euros al mes que costava el meu confidencial és una quantitat molt petita).... Els diferents poders sempre valoren conéixer qui és qui, notícies i rumors dels seus ambients i també apuntar i estudiar les corrents d’opinió que generen. És el què a França es coneix com premsa paral·lela o premsa cara...i a l’Estat espanyol com butlletins confidencials o periodisme confidencial. Aquests butlletins mai tenen publicitat i viuen dels ingressos provinents de subscriptors i subscriptores. El seu sentir d’existir es complementar i ampliar més detalls de la informació de la premsa nomal i tenen voluntat de crear opinió entre la gent que prenen les decisions al món de la política i els negocis del territori on es difonen. Habitualment en circulen moltes fotocòpies o se'n escanegen pàgines i s'envien per e-mail. El butlletí eren entre vint-i-cinc i trenta-cinc folis cada trimestre amb informació molt triada i pensada.

EL CONFIDENCIAL (3): Els butlletins confidencials de circulació restringida sobreviuen gràcies a una clientela «especial» amb poder adquisitiu. Una de les forces que tenen és que a vegades algunes de les seves notícies, o enfocaments seus, salten als mitjans de comunicació normals fent impacte. Això potencialment té una força gran que la clientela també aprecia. És un subgenère periodístic entre la premsa alternativa i la premsa clandestina. Els butlletins confidencials sempre neixen a l’entorn d’estructures de poder. I publiquen confidències i secrets (grans o petits). En el meu cas l’estructura de poder eren els ambients de clans empresarials autòctons on tothom es coneix. És un petit món. Aquests butlletins acostumen a tenir un preu més elevat que la premsa normal perquè no hi ha ingressos de publicitat. I acostumen de tenir un nucli inicial de clients suficients per sobreviure, que són els que més influeixen en la línia de la publicació, i que potencialment es va ampliant mica en mica. El seu preu tlimita el seu creixement potencial en quantitat de clients. Per contra, acostumen a ser clients que duren anys. En la meva experiència el meu dossier confidencial trimestral va durar del 2003 al 2022 (vint anys). Del nucli inicial de clients en aquests vint anys la majoria van aguantar fins al final de la publicació...i alguns van morir mentre eren clients. Del nucli inicial en van plegar pocs...El dossier va fer el seu creixement màxim fins a quasi uns 33 subscriptors. D’aquests una quinzena estaven relacionats amb el sector immobiliari. I d’aquesta quinzena van anar plegant quasi tots quan va petar el boom immobilari. En el moment de plegar quedaven uns 18 clients entre els quals més de la meitat hi eren des del primer dia. L’ambit territorial del butlleti confidencial era Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Des de Vic amb el tema de la creació de la federació que va crear la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya vaig anar ampliant el territori d’incidència també a Manresa i Olot. A llibreries de Manresa i Olot s’hi van vendre els 4 llibres de «poder i diners de la jet-set» que van sortir i també a Granollers on hi tenia una parada de venda i intercanvi de llibres vells i antics al mercat del dijous. A la parada que tenia els dissabtes a Vic també van comprar aquests llibres gent del Berguedà i el Moianès i Guilleries-Baix Montseny.