AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitiva. D'aquesta manera viure molt tranquil..que és el què necessito...i no m'hauré de preocupar d'administrar res. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.

NOU LLIBRE MIQUEL MACIA.MÉS PERSONES DE LES QUE S’EXPLIQUEN COSES INTERESSANTS AL LLIBRE DE MIQUEL MACIÀ «VIDA I MORT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE VIC (1939-2025)». Aquí hi ha algunes més de les persones que surten més vegades esmentades (de les que s’expliquen diverses històries interessants) al llibre de Miquel Macià «Vida i mort dels mitjans de comunicació de Vic (1939-2025)» que està actualment a la venda a llibreries: Dolors Altarriba, (surt a 27 pàgines), Ramon Bellafont (39 pàgines), Mercè Cabanas (20 pàgines), Joan Campà (11 pàgines), Isabel Campos (24 pàgines), Josep Capdevila (13 pàgines), Jacint Codina (26 pàgines), Jaume Collell (34 pàgines), Josep Comajoan (37 pàgines), , Joan Contijoch (11 pàgines), Antoni Coromina (22 pàgines), Josep Maria Costa (30 pàgines), Miquel Cumeras (18 pàgines), Agustí Danés (20 pàgines), Eudald Domènech (18 pàgines). Imma Domínguez (26 pàgines), Jaume Espuny (28 pàgines), Maria Dolors Farrés (21 pàgines), Miquel Fletas (20 pàgines), Alexandre Genís (19 pàgines), Pere Girbau (19 pàgines), Ferran Grèbol (19 pàgines), Josep Masoliver (24 pàgines), Jordi Molet (61 pàgines), Carles Molist (23 pàgines), Pere Monells, (23 pàgines), Joan Orriols (82 pàgines), Víctor Palomar (26 pàgines), Ramon Montanya (28 pàgines), Sebastià Raurell (39 pàgines), Joan Sala (46 pàgines) i Joan Turró (54 pàgines).

MICA EN MICA QUADERNS DE REFLEXIONS MEVES. Aniré fent mica en mica com uns quaderns amb reflexions meves...a veure si en puc fer un cada tres anys. És un bon exercici per fer treballar el cap i així lluitar per frenar el deteriorament cognitiu a on em podrien dur les lesions que tinc dins el cervell. El primer quadern ja està fet a l'abril 2026. El formen les notícies d'aquesta web de MINI-MEMÒRIES D'EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL de 1 a 11 i EL CONFIDENCIAL de 1 a 16. Tots aquests textos els het fet del juliol 2023 a ara..març 2026. He anat a una copisteria i n'he fet uns quants exemplars...no arriba a ser un llibre però és com un petit catàleg o opuscle (són 32 folis més o menys). I també estarà sempre a la web per qui s´ho vulgui muntar i imprimir. El formen els textos abans esmentats i per l'ordre abans esmentat. També ja és a les biblioteques. I ara començaré el Quadern 2 que fa un seguiment històric dels Ambients contra el Vic Carca Històric de 1815 a 1975. Tots aquests quaderns no es comercialitzaran de cap manera...són només una teràpia per mi.

MAÇONERIA I LAURA CIUTAT SANTS: Laura a la ciutat del sants es va publicar el 1931 i va ser Premi Joan Crexells de narrativa el 1930. L’autor va ser Miquel Llor Forcada. Va tenir una adaptació al cinema el 1986 per part de Gonzalo Herralde Grau. És una forta denúncia contra el conservadurisme i la hipocresia de la classe alta de la Catalunya rural d’inicis del segle XX. Ha tingut molt èxit i és un clàssic de la literatura catalana. Aquesta novel·la és un dels atacs més seriosos i eficients contra el Vic carca històric. Repassant bé la seva gestació també hi algunes influències clarament maçòniques. Per començar hi ha en Llor una influència del gran escriptor francès André Gide que era homosexual i maçó. I un gran provocador. Llor va ser traductor de Gide al català. Llavors cal entendre Laura a la ciutat dels Sants com una provocació semblant a l’estil de Gide. I el prestigi de Gide va fer que el 1947 guanyés el Nobel de literatura.

LA SERIOSITAT DE LA MAÇONERIA DE TIPUS FRANCÈS: El 2008, dos anys després de publicar el meu llibre "Secretos de la Masonería", vaig contactar amb una gent d'Osona que tenen interessos al sud-est de França. Em van dir que el meu llibre "Secretos" no era del seu agrat però que es podia considerar "suportable" perquè creien que d'aquest tema s'han escrit llibres molt pitjors. Em van defensar la seriositat de la maçoneria de tipus francès. I em van posar com exemple l'èxit del diari de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse) "La Dépéche du Midi". La Dépêche es un diari que ven una mica més de cent mil exemplars cada dia i surt sense interrupció des de 1870. És un dels grans diaris regionals francesos. I la seva línia editorial ha estat sempre destacadament d'esquerres i de simpatia per la maçoneria de tipus francès (que és la que també admet dones i gent atea). Després em van dir que com a prova de la seva bona voluntat volien ser clients meus. I es van subscriure al meu Dossier Confidencial Trimestral (que sortia des de 1999). Aquesta mateixa gent és la que set anys després em van suggerir la idea de que fes els llibres de "Poder i diners de la Jet-Set d'Osona, el Bages, el Ripollès i la Garrotxa" que en va sortir un cada any de 2017 a 2020 fins a l'accident de cotxe que vaig tenir el 3/10/2020 i a conseqüència del qual després vaig passar a tenir la invalidesa. Veure més informació sobre el Dossier confidencial i els llibres de la Jet-set a les meves "Minimemòries professionals" que es poden trobar a aquesta web i en paper a biblioteques des d'abril 2026.

CERDÀ CULPAVA L’ESGLÉSIA CATÒLICA DE L’ÈPOCA DE FRENAR EL PROGRÉS TÈCNIC I CIENTÍFIC: Cerdà va ser diputat a les Corts el 1850 i diverses vegades regidor de l’Ajuntament de Barcelona. També va ser vicepresident a la diputació de Barcelona en la primera república (1873-1874). Cerdà era sensible a intentar resoldre els problemes de la classe obrera. Creia que calia fer una reforma social. I va tenir un paper destacat en trobar una solució positiva que va parar la vaga general de 1855. En les seves intervencions com a diputat destacava el retard històric de l’Estat espanyol en comparació amb França o el Regne Unit. L’Estat espanyol va ser l’últim d’Europa en dissoldre la inquisició. Cerdà deia que en gran part era culpa de l’excessiu poder que tenia una església catòlica molt carca i antiquada. El sistema democràtic basat en el sufragi universal de tota la població major d’edat no va ser acceptat per l’església catòlica fins el 1965 en el Concili Vaticà II (ja a meitat segle XX...uns cent anys després). El sufragi universal masculí a l’Estat espanyol va començar després de moltes lluites el 1890 i el femení el 1933 (ja en la segona república).

LA DECORACIÓ DE LA CASA RICART DE VIC ESTÀ PLENA DE SIMBOLOGIA MAÇÒNICA: L’advocat vigatà David Oliva ha editat a finals del 2018 un llibre titulat «Possibles empremptes maçòniques a la Casa Ricart de Vic i simbologia derivada coincident» on estudia la hipòtesi que el propietari de la casa o l’arquitecte eren maçons deduint-ho amb criteri encertat a partir de la decoració concreta que es pot veure que hi ha dins de la casa. La repressió contra la maçoneria sobretot per part del franquisme va ser molt violenta, van desaparèixer molts arxius i s’ha perdut molta documentació. Encara que Vic fa uns anys que és activament una ciutat universitària queden moltes llacunes en la seva història. Per exemple, ningú ha fet un llibre complert sobre l’activitat i el perfil de tots els seus alcaldes durant la història. Tot i així, sabem que del 29 de desembre del 1873 al 17 de maig del 1874 va ser alcalde de Vic un tal Miquel Ricart Rosconi que podria ser el propietari de la casa o el seu pare. S’hauria de comprovar. Aquestes dates són en plena primera república i en aquells moments era vicepresident de la diputació de Barcelona el maçó Ildefons Cerdà, nascut a Centelles. Molt probablement aquest Miquel Ricart estava en sintonia amb el grup de Cerdà. Si no era maçó...hi devia estar molt en sintonia. Esperem que David Oliva trobi més dades....