DOSSIER
1:
VICENÇ
FISAS VA SER CONDEMNAT A 18 ANYS DE PRESÓ PER ESTAFA EL 1967. Fisas
va ser el fundador de l'actual grup La Farga Lacambra:
DOSSIER
NÚMERO 1 DE PODER I DINERS DE LA JET-SET DEL TERRITORI ON HI HA LES
SEUS CENTRALS DE LA UNIVERSITAT DE VIC-UNIVERSITAT CENTRAL DE
CATALUNYA (OSONA I EL BAGES I EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA):
EL
TEXT D'AQUEST DOSSIER EL PODEU COPIAR, IMPRIMIR I COL·LECCIONAR
GRATUÏTAMENT EN LA SEVA TOTALITAT.
EL
CAMÍ DE FUTUR DEL GRUP D’EMPRESES LA FARGA LACAMBRA DESPRÉS DE LA
MORT DEL SEU PRESIDENT D’HONOR VICENÇ FISAS:
Vicenç
Fisas va ser condemnat a divuit anys de presó per insolvència
fraudulenta i estafa pel cas de la Caja de Crédito Popular que va
fer fallida el 1967:
Però
totes les condemnes del cas van quedar a la pràctica molt reduïdes
perquè van ser indultats.
-Aquestes
són les posicions directives en el grup d’empreses que tenen una
part dels hereus i hereves de Fisas.
Dos
fills i dues filles (una d’elles la muller d’Oriol
Guixà)
d’un total de dotze germans i germanes Fisas
Armengol estan
ben posicionats en el grup d’empreses familiars de La Farga
Lacambra.
La
resta de descendents encara que no tinguin càrrecs en les empreses
sí que tenen accions.
L’abril
del 2016 va morir Vicenç Fisas essent
el president d’honor del grup d’empreses de La Farga Lacambra. A
finals del 2015 ja havia deixat la presidència operativa del
grup en mans del seu gendre Oriol Guixà quedant-se
només amb la presidència d’honor. La mort de Fisas obre
ara per ara alguns molt discrets interrogants sobre el futur d’un
grup d’empreses que són sòlides i realment van molt bé. I dic
alguns discrets interrogants perquè Fisas deixa
una dotzena de fills i filles i una trentena de néts, besnéts,
nétes i besnétes.
Tota
una “tribu” familiar que està empresarialment dirigida per un
gendre: Oriol Guixà.
Un gendre, això sí, altament qualificat i que fa anys que demostra
sobradament les seves grans capacitats de lideratge això ho té clar
tothom.
La
realitat és que el mateix Vicenç Fisas ja ho va
deixar tot molt estudiat i organitzat (amb el seu equip) anys abans
de morir.
El
difunt Vicenç Fisas (que va governar el grup
d’empreses de La Farga Lacambra durant uns trenta-cinc anys) era
conscient de les dificultats que podien portar al negoci una família
tant extensa. I per això ho va deixar tot molt lligat.
Així,
es va elaborar un protocol de “bon govern” que és bastant
estricte i rigorós perquè “l’amiguisme familiar” no pugui
perjudicar el bon funcionament de les empreses.
De
fet aquest protocol té certa bona fama en el món de les empreses
familiars catalanes (inclús entre les espanyoles també) i està ben
explicat en el llibre que va publicar el seu fill Ferran
Fisas Armengol titulat “Manual de supervivència para la
empresa familiar” publicat el 2014 a Barcelona per Ediciones
Península i que té unes cent quaranta pàgines. De moment, tot va
bé. I a curt i mig termini també sembla que tot anirà bé. Una
vegada desaparegut el “patriarca” sembla que la família són
tots bastants amics.
Fins
al setembre del 2014 l’empresa Corporación Metalúrgica Catalana
SL (presidida per Vicenç Fisas) actuava de societat
“holding” i des d’aquí es controlaven la majoria de les
empreses del grup.
Però
el 16-10-2014 (veient que l’estat de salut de Vicenç
Fisas que aleshores tenia 87 anys era delicat) Oriol
Guixà i el seu equip van decidir crear una nova societat
“holding” per poder controlar el grup ja ell d’una manera més
complerta i preparar l’estratègia perquè l’herència es pugués
administrar de la millor manera possible.
Així
va néixer Corporación Metalúrgica Worldwide SL per
complementar i/o substituïr funcions de l’anterior Corporación
Metalúrgica Catalana SL (que
tot i així va continuar existint).
Corporación
Metalúrgica Worldwide SL
Té
el seu domicili social al C/ Taga, 4 de Les Masies de Voltregà. És
una societat creada per actuar com a societat “holding” a través
de la participació en el capital d’altres societats dirigint i
gestionant les accions. Va ser creada el 16-10-2014 i amb un capital
de 711.720 euros. Oriol Guixà és administrador
únic i la seva filla Inka Guixà Fisas és
apoderada solidària (tots dos nomenaments fets el 12/4/2018).
Aquesta
societat inicialment estava al C/ Conde de Salvatierra, 10, pis 1,
porta 2 de Barcelona i el 24-1-2017 va ser traslladada al domicili de
Les Masies de Voltregà.
Des
d’aquesta societat “holding” Oriol Guixà -i
els seus assessors- controla el grup d’empreses.
D’altra
banda, les accions d’aquesta societat “holding” les controla la
família Fisas des
de la societat Arfi Unidad Familiar SL.
Aquesta
societat té el seu domicili social al C/ Taga, número 4 de Les
Masies de Voltregà. I el seu objecte social és la tinença, gestió
i administració de les accions del capital de Corporación
Metalúrgica Catalana SL i Corporación Metalúrgica Worldwide SL. Es
va crear el 11-1-2016 amb un capital social de 7.549.242 euros.
El
president i conseller (des de 12-4-2016) és Amadeu
Fisas Armengol,
la vicepresidenta i consellera (8-3-2016) és Anna
Fisas Armengol (muller d’Oriol
Guixà), i
és consellera delegada i consellera (8-3-2016) Isa
Fisas Armengol. Ignacio
Castejón Laporta és
secretari no conseller (8-3-2016).
Aquesta
societat es va crear uns mesos abans de morir Vicenç
Fisas i
ja forma part de l’estratègia de planificació de l’herència
que es va dur a terme per part de la família. Cal destacar que la
tria del nom és tota una declaració d’intencions pel futur.
“Arfi”
segurament
és l’abreviació d’Armengol
i Fisas seguit
de “unidad
familiar”.
Posant primer el cognom de la Mare la família expressa en seu
desig de seguir unida. És una tria de nom que reflecteix molt bé
que tots, i totes, tenen clar que no es poden barallar. Que no es
volen barallar.
A
part de tot això, les accions que corresponen
a Anna Fisas Armengol (i
al seu marit Oriol Guixà)
estan controlades des de la societat Ilyviva SL.
Ilyviva
SL té
el seu domicili social al C/ Marinada de Sant Quirze de Safaja. També
té per objecte social la tinença, gestió i administració
d’accions del capital de Corporación Metalúrgica Catalana SL i
Corporación Metalúrgica Worldwide SL. Es va crear el 11-1-2016
i té un capital social de 9.176.178 euros.
El
president i conseller (des de 8-3-2016) és Oriol
Guixà Arderiu,
la vicepresidenta, consellera delegada i consellera (8-3-2016)
és Anna Fisas Armengol,
és secretari i conseller (8-3-2016) Carles Guixà
Fisas i
són consellers i conselleres (8-3-2016): Edgar Guixà
Fisas, Anna
Guixà Fisas, Inka
Guixà Fisas i Eva
Guixà Fisas.
D’altra
banda, a principis del 2017 Oriol Guixà va
nomenar directora general a la seva filla Inka
Guixà posicionant-la
com a possible successora en el lideratge de l’empresa.
També
existeix un organisme de seguiment de l’empresa que es diu “Consell
de família”. Aquest consell està presidit per Anna
Fisas, la
secretària és Anna Guixà i
en formen part Oriol Guixà, Cristina
Fisas, Eva
Guixà, Papìk
Fisas, Imma
Fisas, Isa
Fisas i Maria
Rosa Armengol.
D’altra
banda, la Farga Lacambra, representada per Oriol
Guixà, és
membre dels patronats de la Universitat de Vic-Universitat Central de
Catalunya (tant al patronat de Vic com al patronat de Manresa).
La
major part de la producció del grup la fan les societats: La Farga
Rod SL, La Farga Intec SL, La Farga Lacambra SA i La Farga Tub SL.
El
2018 La Farga Lambra SA canvia la seva denominació social per La
Farga Yourcoppersolutions SA i la nova societat absorveix a totes les
altres:
Seu
social: Antiga colònia Lacambra s/n de Les Masies de Voltregà.
Activitat: Producció de coure. El 13 de juliol del 2018 La
Farga Lacambra SA va canviar la seva denominació social per La Farga
Yourcoppersolutions SA.
President
i conseller delegat: Josep
Oriol Guixà Arderiu (29-7-2020).
Secretari
no conseller: Jordi
Casas Thio (12-2-2020).
Vicepresidenta
(5-3-2019) i Apoderada mancomunada solidària: Inka
Guixà Fisas.
(28-2-2018).
Apoderat
mancomunat solidari: Marco
Bandettini di Poggio (28-2-2018).
Consellers: Amadeu
Fisas Armengol (29-7-2020), Antonio
Crous Millet (3-10-2020) i Miquel
Camps Anaya (3-10-2018).
Marca registrada:
La Farga Lacambra.
10-12-2018.
Fusió per absorció per part de La Farga Yourcoppersolutions
SA de les societats: La Farga Rod SL, La Farga Tertub I
AIE, La Farga Tub SL, Metalurgica Catalana SA, Corporación
Metalurgica Catalana SL, La Farga Intec SL i Hidroelectrica del
Voltrega SL.
Altres
activitats dels Fisas:
Però
a la colònia Lacambra també hi ha domiciliades dues societats més
dels Fisas que
es dediquen a altres activitats.
Una
és Iniciativas Terfa SL.
Aquesta
societat té activitat d’agència de publicitat. Es va crear el
7-2-1995. L’administrador únic és un altre germà: Francesc
Xavier Fisas Armengol (des
del 29-4-2010). Aquesta empresa estava controlada fins el 2009 pels
germans Andreu Vigue Pujol i Teresa
Vigue Pujol i
també per Marta Deges Vilella.
El 6/9/2009 es va declarar judicialment l’empresa en situació
d’insolvència provisional a causa d’una reclamació judicial de
quantitat. Francesc Xavier Fisas Armengol va
passar a ser l’administrador únic el 29-4-2010.
Una
altra societat domiciliada al C/ Taga, 4 de Les Masies de Voltregà
és La Vall de Finestres SA.
Vicenç
Fisas va fer construir un hotel de quatre estrelles i deu
habitacions en una finca de quatre-centes hectàrees de bosc i
prats pel pastoreig de bestiar vacú al municipi de Sant Aniol de
Finestres al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa.
Aquesta societat controla aquest hotel. Es dedica al sector d’hotels
i allotjaments similars. Té un capital social de 4.840.572’75
euros. L’administrador únic també és Francesc
Xavier Fisas Armengol (des
del 25-8-2017). El nét Papik Fisas Moreno és
apoderat solidari (des del 13-1-2017). Josefa Pérez
Bermúdez és
apoderada solidària (des del 30-7-2015).
Vicenç
Fisas va tenir alguns fracassos als seus negocis inicials però amb
La Farga Lacambra va tenir un gran èxit
El
1946 un jove Vicenç Fisas va
començar amb una petita empresa tèxtil a Sant Adrià del Besòs que
el 1947 va ampliar a Olot (comprant una fàbrica que hi havia de
mitjons) que tenia una secció auxiliar a Sant Feliu de Pallerols.
Aquests negocis fracassen i es tanquen el 1953.
Com
advocat Fisas va
treballar a partir del 1954 com a sotsdirector per la província de
Girona d’una companyia d’assegurances de Madrid.
El
1957 va ser nomenat director general de la Caja de Crédito Popular
essent un dels protagonistes d’un gran escàndol que explicarem
aquí mateix (unes línies més avall).
El
1973 va entrar amb bons resultats als negocis immobiliaris. El 1976
va ser soci del bufet Castejón & Associats. El 1980 a través
del bufet li van encarregar solucionar la mala situació de l’empresa
“Francisco Lacambra” de Les Masies de Voltregà.
Veient
l’empresa, decideix quedar-se-la ell i amb m’ajuda del seu
gendre enginyer Oriol Guixà comença
la seva reflotació.
La
cosa va anar tant bé que Fisas va
deixar el bufet per dedicar se totalment a La Farga Lacambra. Avui
en dia La Farga Lacambra és un grup d’empreses que facturen quasi
900 milions d’euros i té plantes i/o empreses filials a Les
Masies de Voltregà, França, Regne Unit i Estats Units. Quasi
un terç d’aquesta facturació correspon a exportació.
Es
dediquen a la fabricació de tubs de coure per diversos sectors:
Energètic, ferroviari, etc...
Part
de la família Fisas (i
també part de la família Guixà)
estiuegen i passen caps de setmana a Sant Joan de les Abadesses des
de fa molts anys.
Vicenç
Fisas va ser condemnat a divuit anys de presó per insolvència
fraudulenta i estafa pel cas de la Caja de Crédito Popular que va
fer fallida el 1967:
Però
totes les condemnes del cas van quedar a la pràctica molt reduïdes
perquè van ser indultats.
La
notícia de la sentència (el 1983) la van publicar diaris diversos
com El País o Abc (entre d’altres).
A
inicis de gener del 1983 es va dictar la sentència del cas de la
Caja de Crédito Popular de Cataluña (que inicialment –de 1957 a
1959- es deia Caja de Crédito de Gerona i després es va traslladar
a Barcelona) per part de la secció primera de lo penal de
l’Audiència provincial de Barcelona. Aquesta caixa es va crear a
Girona el 1957 auspiciada pel sindicat oficial franquista. El
1967 Vicenç Fisas va
ser detingut (i empresonat preventivament) i l’entitat va fer
fallida després d’uns anys de mala gestió.
Aquesta
caixa va néixer amb la intenció de recolçar cooperatives obreres
creades sota la protecció del sindicat oficial franquista. I després
es va anar obrint a altres tipus de clientela.
En
la sentència es condemna a deu anys de presó a l’exdelegat
provincial del sindicat oficial franquista a Girona Juan
Manuel de Santisteban per
un delicte d’insolvència fraudulenta. DeSantisteban va
ser un dels promotors de la Caja de Crédito Popular.
Juan
Manuel de Santisteban va morir
el 2007 i era el dotzè marquès de Monreal. Aquests marquesos
tenien el títol de “grandeza de España” des del 1795.
A Vicenç
Fisas (que
era director general de la Caja de Crédito Popular) la
sentència el va condemnar a dotze anys de presó per insolvència
fraudulenta i sis més per estafa.
Josep
Maria Casadejust que
va ser subdirector general, tresorer i vocal de la junta rectora de
l’entitat va ser condemnat a deu anys de presó per insolvència
fraudulenta.
Finalment
també va ser condemnat a sis anys de presó per estafa el
sacerdot Joan Fàbregas que
llavors era ministre provincial dels Pares Missioners Fills de
l’Immaculat Cor de Maria
La
sentència també condemnava a Fisas, Santiesteban i Casadejust a
pagar unes indemnitzacions a les persones perjudicades per la mala
gestió de la Caja de Crédito Popular per un valor total de
sis-cents trenta milions de pessetes.
I Fisas i Fabregas també
van ser condemnats a pagar una segona indemnització de nou-centes
mil pessetes.
Curiosament
el judici es va celebrar el desembre del 1982 just quan acabava
d’accedir per primera vegada a la presidència del govern
espanyol Felipe González i
la sentència va ser emesa quan González duia
poc més d’un mes com a president. Dóna la sensació que
els franquistes i el partit
d’Adolfo Suárez i Leopoldo
Calvo Sotelo (la U.C.D) volien
deixar el tema acabat abans no comencés la nova època. I així
més o menys va passar.
A
la pràctica totes aquestes condemnes van quedar molt reduïdes
perquè van ser indultats.
Tot
plegat és força escandalós perquè els primers tràmits judicials
d’aquesta causa es van obrir el 1967, i el cas va anar passant per
diversos jutjats i no es va fer el judici fins quinze anys
després (a finals del 1982). Eren coses que a vegades passaven en
aquella època.
L’advocat
defensor de l’associació que representava als impositors de la
Caja de Crédito Popular que van veure desaparèixer els seus
estalvis era Joaquín Ruiz-Giménez (que
més endavant seria “Defensor del pueblo”).
Segurament
hi hauria hagut més condemnats però com que van tardar quinze
anys a fer el judici alguna gent que també probablement haurien
estat condemnats es van morir abans.
És
el cas sobretot d’Antonio Federico
Correa-Veglison exgovernador
civil franquista de Barcelona, militar i diputat de les Corts
franquistes. També havia estat el primer governador civil
franquista de la província de Girona.
D’altra
banda, Correa-Veglison també
era aristòcrata. Era el tercer marquès de las Riberas de Boconó y
Masparro.
Aquest
home era especialment molt influent i és una realitat objectiva
que el cas va anar avançant molt lentament fins que ell es va morir.
Dóna la sensació com si d’alguna manera ell ho anés frenant
mentre era viu. En aquella època de dictadura això no era
impossible.
La
base principal del frau comès per aquesta gent és haver fet crèdits
sense garanties suficients a empreses exteriors per projectes que van
fracassar en la seva majoria.
Les
persones afectades ho van perdre quasi tot perquè no es va declarar
la responsabilitat subsidiària de l’estat. I els condemnats van
ser en gran part indultats.
Avui
en dia sí que és habitual que quan peta un banc l’estat se’n
faci responsable subsidiari (almenys parcialment per protegir els
petits impositors) però en aquella època la cosa encara no anava
així.
Tota
la informació sobre empreses que hi ha en aquest llibre prové o de
fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació
empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.
Més
informació sobre la família Fisas-Guixà als llibres número 2 i
número 3 de la JET-SET QUE ENCARA ES TROBEN A LES LLIBRERIES.
