DOSSIERS PERIODÍSTICS DE LA JET-SET (ALTA SOCIETAT) D'OSONA, EL BAGES, EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA:

 AQUESTA WEB TÉ UN PROMIG D'UNES 7.250 ENTRADES CADA ANY DE PERSONES QUE LA MAJORIA JA SEGUIEN L'ACTUALITAT SOBRE ELS QUATRE LLIBRES de "PODER I DINERS DE LA JET-SET D'OSONA I EL RIPOLLÈS, EL BAGES, LA GARROTXA I LA SEVA RELACIÓ AMB BARCELONA" que van sortir del 2017 al 2020 (un al febrer de cada any):

Osona,el Bages, la Garrotxa i el Ripollès és el territori on té les seves seus centrals La Universitat de Vic-Universitat Central deCatalunya més zones properes on hi viuen unes 300.000 persones majors d'edat. D'altra banda, l'Uvic-Ucc també és al Vallès oriental i a Barcelona.

A 30 de setembre del 2021 hi ha hagut un total de 33.097 entrades fetes en aquesta web des de l'inici el 15 de febrer del 2017 (quan va sortir el primer dels llibres de la Jet-Set).

----------------

ATENCIÓ: SERVEI DE REDACCIÓ

DE QUALSEVOL CLASSE DE TEXTOS PER ENCÀRREC. BÉ DE PREU. PERSONES INTERESSADES TRUCAR AL 675071577 O ENVIAR E-MAIL A albert@albertanglada.com

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------Les conseqüències de l'accident que vaig tenir el 3-10-2020 estan

reorganitzant la meva vida.

Vaig tenir un atac hipertensiu seguit d'un atac d'epilèpsia conduint (per sort van ser danys lleus) però des de llavors m'han prohibit conduïr.

Qui vulgui contactar amb mi pot trucar-me al 675071577 ó enviar-me un e-mail a albert@albertanglada.com

AQUESTA

ÉS LA WEB QUE CONSULTEN LA GENT QUE LLEGIEN ELS LLIBRES DE LA JET-SET I LA SEVA CONTINUACIÓ DES DEL 2021

Els buscadors d'Internet permeten que les notícies concretes d'aquesta web tinguin més difusió. Surten quan es busca a Google el nom d'una empresa o directiu/directiva concrets.

També des dels mòbils amb Internet a aquesta web hi pot accedir molta gent. Més que amb els llibres (en van sortir quatre fins al 2020 i deixen de sortir però continuen d'alguna manera amb aquesta web).

ANIRÉ PUBLICANT INTERESSANTS DOSSIERS DE PODER I DINERS DE LA JET-SET D'OSONA I EL BAGES, EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA (el territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya més algunes zones properes) EN AQUESTA WEB (anar mirant més avall avançant en les següents pàgines d'aquesta web):

AQUESTA ÉS UNA WEB ESPECIALITZADA QUE TÉ UN IMPORTANT POTENCIAL DE CREIXEMENT.

Ara, des gener 2021, ja hi ha diversos dossiers periodístics de la JET-SET en aquesta web -VEURE MÉS AVALL- (el de la situació actual a LA FARGA LACAMBRA després de la mort del president fundador VICENÇ FISAS que havia fet una estafa els anys del franquisme, el de la sortida de JOSEP FONT del grup BON PREU i l'ascens d'ANNA FONT TANYA com a successora de JOAN FONT al capdavant del grup i el dels negocis de la molt rica família FELIU BASSOLS d'Olot (que una de les germanes va patir fa anys un horrorós segrest). El cap actual de la família Feliu Bassols és membre del patronat Fundació Princesa de Girona.

I altres com els negocis actuals dels industrials GIRBAU de Vic, dels ROQUET de Tona, i dels germans ROVIRA-VILARÓ de Manlleu....

I hi haurà un dossier periodístic nou cada trimestre.

Trimestralment aniré publicant en aquesta web uns dossiers sobre temes d'aquest estil fent més difusió i propaganda del contingut dels llibres de la Jet-Set que van sortir de 2017 a 2020. Els dossiers d'aquesta web es poden copiar i imprimir gratuïtament. I anar-los col·leccionant.

Alguns d'aquests dossiers concrets són de temes que ja s'han publicat més ampliament en llibres de la Jet-Set.

Mica en mica n'hi posaré més. I alguns de temes nous (que no s'han publicat als llibres de la Jet-Set).

Notícia:

LA PROVA QUE EL 2017 JA HI HAVIA GENT QUE SAVIA QUE PODIA PASSAR L'EPIDÈMIA DEL COVID DEL 2020:

A inicis del 2017 (el gener o febrer) Bill Gates fundador de Microsoft va dir en una Conferència de Seguretat celebrada a Munich que: "La pròxima epidèmia es podria originar en la pantalla de l'ordinador d'un terrorista que tingui l'intenció d'aprofitar l'enginyeria genètica per crear una versió sintètica del virus de la verola o una varietat supercontagiosa i mortal del grip".

Va afegir que: "Els epidemiòlegs calculen que un patògen amb ràpida propagació per aire pot matar més de trenta milions de persones en menys d'un any" i va concloure que "els estats s'haurien de preparar per un escenari d'aquesta classe igual que els militar s'entrenen per la guerra".

És evident que ningú li va fer cas... però sí que aquesta notícia demostra que el 2017 ja hi havia gent que savia que podia passar el què ha passat el 2020 amb el Covid.

Aquesta notícia la va publicar el març del 2017 la revista "Año Cero" (tinc un exemplar al meu arxiu).

Albert Anglada.

Web de notícies: www.albertanglada.com

------------------------------------------------------------------------------------------------------

LLIBRE SOBRE TOTES LES PRINCIPALS I DIVERSES MAÇONERIES:

El 2020 van sortir el número 4 de la Jet-Set i un altre llibre diferent (el mes de juliol) que es titula "Com s'ha anat muntant amb els anys el gran poder anglosaxó mundial actual...les maçoneries". Es tracta d'un llibre que explica els secrets de totes les principals i diverses maçoneries explicats de manera que ho pugui entendre tothom. Del 1530 a l'actualitat, és un llibre que com més vas avançant llegint-ne les pàgines més bo es va tornant. El podeu trobar a llibreries habituals.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

 AQUESTA WEB TÉ UN PROMIG D'UNES 7.250 ENTRADES CADA ANY (promig de 604 al mes) DE PERSONES LA MAJORIA QUE JA SEGUIEN L'ACTUALITAT SOBRE ELS LLIBRES "PODER I DINERS DE LA JET-SET D'OSONA I EL RIPOLLÈS, EL BAGES, LA GARROTXA I LA SEVA RELACIÓ AMB BARCELONA" que van sortir del 2017 al 2020:

Osona, el Bages, la Garrotxa i el Ripollès és el territori on té les seves seus centrals La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya més zones properes. D'altra banda, l'Uvic-Ucc també és al Vallès oriental i a Barcelona.

A 30 de setembre del 2021 hi ha hagut un total de 33.097 entrades fetes en aquesta web des de l'inici el 15 de febrer del 2017.

Setembre i agost:

Són 790 fetes entre setembre i agost.

Juliol i juny:

Són 1.010 fetes entre juliol i juny. Total 32.307 des de l'inici.

Maig

2021: 653 entrades (fetes al maig). Total 31.297 des de l'inici.

Abril 2021: 607 entrades (fetes a l'abril). Total 30.644 des de l'inici el 15-2-2017. 

Març 2021: 599 entrades al mes. (promig mensual des de 15-2-2017).

Des

de l'inici (el 15 de febrer del 2017 quan va aparèixer el primer llibre de la Jet-Set d'aquest territori) i fins el 31 març del 2021 (un total de 1.504 dies en els quals s'han publicat quatre llibres del tema) hi ha hagut 30.037 visualitzacions d'aquesta pàgina. És un promig de 599 al mes de març 2021. Són un promig de 7.194 a l'any a març 2021. 

 

I RESULTATS EXACTES DELS LLIBRES JET-SET A 31-08-2021;

TENEN ÈXIT:

TINC UNA QUOTA D'AUDIÈNCIA EN L'OPINIÓ PÚBLICA LOCAL SIGNIFICATIVA DES DEL 2017 A OSONA, EL RIPOLLÈS, EL BAGES I LA GARROTXA EN CREIXEMENT PROGRESSIU ABANS AMB ELS LLIBRES JET-SET I ARA AMB AQUESTA WEB QUE ÉS LA CONTINUACIÓ. 

 

 La gent se'l deixen molt. Es pot calcular que durant un any cada exemplar el poden llegir total o parcialment unes quatre persones.

 

És a dir que cada exemplar en cinc anys passa per les mans de quasi 20 persones. Cosa que fa un total de posem aproximadament unes 8.000 ó 8.480 persones en cinc anys amb un tiratge de 400 exemplars.  D'aquestes 7.260 són a la zona Osona- Bages (que és quasi 3% de la població major d’edat)  i 1.220 a la zona El Ripollès-Garrotxa (que és quasi  el 2% de la població major d’edat).

 

En un període de cinc anys (a comptar a partir del 2018 el Jet-Set (2), a partir del 2019 el Jet-Set (3), etc…) quasi el 3% (7.260 persones) de la població major d'edat d'Osona i el Bages (un total de 242.000 entre Osona i el Bages) llegeixen els meus llibres de la Jet-Set (total o parcialment).

I també quasi el 2% (1.220 persones) d'aquesta població (que és la del cens electoral) del Ripollès i la Garrotxa (un total de 61.000 persones).

El 3% de la població major d'edat a Osona i el Bages és un promig. Realment segur que el percentatge és més alt a Osona (on sóc molt més conegut) i més baix al Bages (on no sóc tant conegut).

Igualment el 2% de la població major d'edat del Ripollès i La Garrotxa també és un promig. Realment segur que el percentatge és més alt al Ripollès (on sóc molt més conegut) i més baix a La Garrotxa (on no sóc tant conegut).

 Tots aquests llibres de la Jet-Set es poden trobar (i llegir) també a les principals biblioteques de Manresa, Vic, Olot, Manlleu, Torelló i Ripoll.

-Del llibre Jet-Set 1 (febrer 2017) en quatre anys i set mesos ja no tinc el 98'6% del tiratge. De 500 en queden només a la venda 7. Està pràcticament esgotat.

Representa que l'han llegit total ó parcialment unes 8.874 persones a de 13-2-2017 a 31-08-2021.

 

-Del llibre Jet-Set 2 (febrer 2018) en tres anys i set mesos ja no tinc el 94'5% del tiratge. De 600 en queden només a la venda 33.

 Representa que l'han llegit total ó parcialment unes 7.938 persones de 13-2-2018 a 31-08-2021.

 

-Del llibre Jet-Set 3 (febrer 2019) en dos anys i set mesos ja no tinc el 78'75% del tiratge. De 400 en queden només a la venda 85.

 Representa que l'han llegit total ó parcialment unes 3.150 persones de 13-2-2019 a 31-08-2021.

 

-Del llibre Jet-Set 4 (febrer 2020) en un any i set mesos ja no tinc el 42% del tiratge. De 400 en queden només a la venda 232.

 Representa que l'han llegit total ó parcialment unes 1.008 persones de 13-2-2019 a 31-08-2021.

-I del llibre "Com s'ha anat muntant amb els anys el gran poder mundial anglosaxó...Els secrets de totes les principals i diverses maçoneries" (juliol 2020) en catorze mesos ja no en tinc el 37'25% del tiratge. De 400 en queden només a la venda 251.

Representa que l'han llegit total ó parcialment unes 745 persones de 14-7-2020 a 31-08-2021.

TINC UNA QUOTA D'AUDIÈNCIA EN L'OPINIÓ PÚBLICA LOCAL SIGNIFICATIVA DES DEL 2017 A OSONA, EL RIPOLLÈS, EL BAGES I LA GARROTXA EN CREIXEMENT PROGRESSIU ABANS AMB ELS LLIBRES JET-SET I ARA AMB AQUESTA WEB QUE ÉS LA CONTINUACIÓ. 

 DOSSIER 0: COM FER UNA SUBSCRIPCIÓ AL DOSSIER CONFIDENCIAL D'ALBERT ANGLADA (TRIMESTRAL).

DOSSIER 0: COM FER UNA SUBSCRIPCIÓ AL DOSSIER CONFIDENCIAL TRIMESTRAL D'ALBERT ANGLADA:

La versió ampliada del Dossier Confidencial d'Albert Anglada (trimestral) només és accessible a través d’una subs­cripció de suport (de pagament). 

Les subscripcions de suport valen 249’60 euros/any (IVA inclòs) i va amb el preu que la clientela que ho desitgi té dret a participar (ocasionalment) en l’elaboració del contingut.

Aquest preu és quasi el doble del què val la subscripció per un any al bisetmanari d’informació general El 9 Nou d’Osona i el Ripollès.

La clientela d’aquest dossier trimestral són per­sones de la política local, els mitjans de comunicació locals, l’advoca­cia i les empreses de les nostres comarques.

El veuen sovint força gent d’equips de direcció d’empreses que tenen per costum anar a jugar al golf al club del Montanyà (situat a Seva).

La gent de les empreses amb factu­racions realment milionàries. Personal d'ajuntaments de cert volum de població amb important moviment polític, i profes­sionals notables de l’advocacia i la comunicació. Aquesta gent són el públic potencial d’aquest dossier.

La filosofia del Dossier Confidencial és només tractar un tema si s’hi poden aportar elements nous diferents dels ja coneguts.

En aquest sentit, és totalment complementari dels mitjans de comu­nicació convencionals.

Per tant, si un tema no hi surt és perquè s’entén que en aquell mo­ment la informació que en dóna la premsa és complerta.

I si no és així, el Dossier Confidencial amplia, i matitza, aquells aspectes que la premsa no ha recollit.

Aquest Dossier és una eina per obtenir el màxim d’informació sobre temes interessants en el dia a dia de la política i els negocis i per apro­fundir en aspectes molt seriosos d’aquesta realitat.

SUBSCRIPCIONS DE PAGAMENT

Entre alguns intercanvis i les subscripcions de suport (de pagament) de cada número d’aquest Dossier confidencial  actualment (a inicis del 2021) en circulen de pro­mig entre 25 i 50 exemplars cada número.

La mateixa clientela l’expandeix fent-ne fotocòpies.

De les subscripcions de suport alguns exemplars s’envien en un sobre tancat per correu ordinari i altres s’envien per e-mail.

Calculo que el veuen entre 100 i 200 persones aproximadament per­què és habitual que en circulin moltes fotocòpies (ho he comprovat).

La subscripció de suport al confidencial dóna dret a suggerir ocasionalment temes per publicar.

El Dossier confidencial trimestral d’Osona i el Ripollès només per subscripció existeix des del 1999.

El 2017 va aparèixer el primer llibre anual de “Poder i diners de la Jet-Set...”.

Finalment, a partir del 2018 el llibre “Poder i diners de la Jet-Set” es va ampliar a totes les comarques on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya més zones properes: Osona, el Bages, La Garrotxa i el Ripollès. En aquesta zona hi viuen unes 300.000 persones majors d'edat. L'Uvic-Ucc també és al Vallès oriental i Barcelona.

I la tardor del 2020 va aparèixer aquesta web que és la continuació dels llibres de la Jet-Set que ja no en sortiran més.

Actualment per fer una nova subscripció al Dossier confidencial trimestral cal pagar a l’avançada tres anys de subscripció. És a dir l’any en curs i els dos propers. En total són 748’80 euros (IVA inclòs).

Cal recordar que la subscripció de suport al confidencial dóna dret a suggerir ocasionalment temes per publicar.

Veure currículum d'Albert Anglada a Linkedin.com.

EL DOSSIER CONFIDENCIAL TRIMESTRAL D'ALBERT ANGLADA INSPIRA UNA NOVEL·LA D'EMILI TEIXIDOR:

L’escriptor Emili Teixidor era fill de Roda de Ter. Tenia una extensa carrera literària i  va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1992. A nivell espanyol també va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura.

Va guanyar el Premi Sant Jordi el 1999. I posteriorment el 2003 amb la novel·la “Pa Negre” va guanyar el Premi Nacional de Literatura en català. De “Pa Negre” se’n han venut uns cent mil exemplars i del llibre se’n ha fet una pel·lícula.

Teixidor en diverses ocasions va dirigir i presentar programes de televisió i de ràdio a TV3 i Catalunya Ràdio.

Doncs aquest senyor l’any 2006 va publicar a Editorial Columna una novel·la que es diu “Laura Sants”.

La novel·la fa unes comparacions entre dones famoses en adulteri de la literatura universal com Anna Karenina, Emma Bovary i la nostra Laura de Miquel Llor. Està ambientada a Vic i Osona i és sobre un guionista de televisió que li encarreguen un guió per fer més o menys alguna història semiromàntica ambientada en “Laura a la Ciutat dels Sants” però en el Vic i Osona actuals i amb total llibertat de criteri creatiu.

Aquí teniu un resum de l’argument que hi ha a Internet:

http://www.nosaltresllegim.cat/2013/laura-sants-demili-teixidor/

Sens dubte aquesta no és una de les millors novel·les d’Emili Teixidor. Quan va sortir va passar força desapercebuda i jo n’he trobat només un exemplar repassant llibres de segona mà a finals del 2014.

Però el motiu de comentar-la ve al cas perquè enmig de tota aquesta història hi surt un personatge secundari que edita un Dossier Confidencial que s’assembla molt  a mi.

Tot i que jo (Albert Anglada) no vaig conèixer mai personalment a Emili Teixidor sembla clar pel que surt a la novel·la que ell havia consultat diverses vegades el meu Dossier Confidencial (que amb una versió resumida semestral i una altra ampliada trimestral només per subscripció existeix des del 2003) i pel què sembla concretament també havia vist exemplars del Dossier Confidencial de l’edició només per subscriptors.

Les coincidències són tantes que és difícil que sigui casualitat. La sensació que es va inspirar en mi té molt sentit. És molt probable.

Per exemple, el personatge que s’assembla a mi també es diu Albert. I el descriu com un personatge amb bons contactes en el món polític i empresarial de Vic i d’Osona en general.

Seguidament en negreta hi poso frases textuals extretes del llibre perquè es vegi bé el què explico:

“…Albert Deltell, editor d’un butlletí confidencial, amb una bona quantitat de subscriptors per tota la comarca i a fora, sobretot als centres oficials. La informació de les meves activitats d’investigació també surten en unes quantes webs molt visitades. Els confidencials…”.

“Els confidencials, li deia, ofereixen informació reservada complementària dels mitjans convencionals. Els confidencials no es venen a la publicitat, són més independents, i per això poden tractar els temes amb més profunditat i sinceritat que els diaris del quiosc, ho sap prou bé. Fem informes d’investigació per a grups reduïts, empresaris i polítics, sobretot que han de prendre decisions amb coneixement de causa, no poden decidir a la lleugera. I no sempre tenen temps ni possibilitats d’encarregar informes sobre persones o situacions que els poden afectar”.

Jo no faig informes (només edito el Dossier Confidencial trimestral i els llibres Poder i diners de la Jet-Set) però ja se sap que en una novel·la es pot inventar el què calgui.

Respecte a la descripció física també em sembla hi ha algunes coincidències amb mi (no totes, però bastantes sí):

“Albert del Confidencial ….és un individu baixet i rabassut, mig calb però amb els cabells llargs com per compensar la pèrdua de la meitat de la cabellera, igual que el típic director d’orquestra o el savi despistat, una mica greixós i desmanegat, amb el coll de la camisa descordat i el nus de la corbata desfet, tot ell una mica penjim-penjam… El clàssic emprenyador erudit local…”.

I sobre com és el Confidencial també hi ha algunes similituds:

“Les cobertes eren com una mena de carpeta que contenia fulls impresos trets d’Internet. A fora hi havia la capçalera i una colla d’anuncis sobre com subscriure’s a la publicació i com connectar-hi a través d’una sèrie de webs, totes de pagament, i una adreça postal…..” “Els textos de l’interior… semblaven resums de dossiers fets sobre afers anunciats com ara: “Qui és qui en els grups religiosos més selectes i privats”, “Ecologistes contra adoberies: La contaminació de les aigües residuals”, “Pedres i carn, els promotors immobiliaris a punt de guanyar els industrials carnis” i altres de semblants…

És per tant molt probable que Emili Teixidor hagi vist exemplars del Dossier Confidencial és més d’una ocasió. Normalment se’n fan fotocòpies i a vegades inclús els propis subscriptors i/o subscriptores les fan circular.

 DOSSIER 1:

VICENÇ FISAS VA SER CONDEMNAT A 18 ANYS DE PRESÓ PER ESTAFA EL 1967. Fisas va ser el fundador de l'actual grup La Farga Lacambra:

DOSSIER NÚMERO 1 DE PODER I DINERS DE LA JET-SET DEL TERRITORI ON HI HA LES SEUS CENTRALS DE LA UNIVERSITAT DE VIC-UNIVERSITAT CENTRAL DE CATALUNYA (OSONA I EL BAGES I EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA):

EL TEXT D'AQUEST DOSSIER EL PODEU COPIAR, IMPRIMIR I COL·LECCIONAR GRATUÏTAMENT EN LA SEVA TOTALITAT.

EL CAMÍ DE FUTUR DEL GRUP D’EMPRESES LA FARGA LACAMBRA DESPRÉS DE LA MORT DEL SEU PRESIDENT D’HONOR VICENÇ FISAS:

Vicenç Fisas va ser condemnat a divuit anys de presó per insolvència fraudulenta i estafa pel cas de la Caja de Crédito Popular que va fer fallida el 1967:

Però totes les condemnes del cas van quedar a la pràctica molt reduïdes perquè van ser indultats.

-Aquestes són les posicions directives en el grup d’empreses que tenen una part dels hereus i hereves de Fisas.

Dos fills i dues filles (una d’elles la muller d’Oriol Guixà) d’un total de dotze germans i germanes Fisas Armengol estan ben posicionats en el grup d’empreses familiars de La Farga Lacambra.

La resta de descendents encara que no tinguin càrrecs en les empreses sí que tenen accions.

 

L’abril del 2016 va morir Vicenç Fisas essent el president d’honor del grup d’empreses de La Farga Lacambra. A finals del 2015 ja ha­via deixat la presidència operativa del grup en mans del seu gendre Oriol Guixà quedant-se només amb la presidència d’honor. La mort de Fisas obre ara per ara alguns molt discrets interrogants sobre el futur d’un grup d’empreses que són sòlides i realment van molt bé. I dic alguns discrets interrogants perquè Fisas deixa una dotzena de fills i filles i una trentena de néts, besnéts, nétes i besnétes.

 

Tota una “tribu” familiar que està empresarialment dirigida per un gendre: Oriol Guixà. Un gendre, això sí, altament qualificat i que fa anys que demostra sobradament les seves grans capacitats de lideratge això ho té clar tothom.

La realitat és que el mateix Vicenç Fisas ja ho va deixar tot molt estudiat i organitzat (amb el seu equip) anys abans de morir.

El difunt Vicenç Fisas (que va governar el grup d’empreses de La Farga Lacambra durant uns trenta-cinc anys) era conscient de les dificultats que podien portar al negoci una família tant extensa. I per això ho va deixar tot molt lligat.

Així, es va elaborar un protocol de “bon govern” que és bastant estricte i rigorós perquè “l’amiguisme familiar” no pugui perjudicar el bon funcionament de les empreses.

De fet aquest protocol té certa bona fama en el món de les empreses familiars catalanes (inclús entre les espanyoles també) i està ben explicat en el llibre que va publicar el seu fill Ferran Fisas Armengol titulat “Manual de supervivència para la empresa familiar” publicat el 2014 a Barcelona per Ediciones Península i que té unes cent quaranta pàgines. De moment, tot va bé. I a curt i mig termini també sembla que tot anirà bé. Una vegada desaparegut el “patriarca” sembla que la família són tots bastants amics.

Fins al setembre del 2014 l’empresa Corporación Metalúrgica Catalana SL (presidida per Vicenç Fisas) actuava de societat “holding” i des d’aquí es controlaven la majoria de les empreses del grup.

Però el 16-10-2014 (veient que l’estat de salut de Vicenç Fisas que aleshores tenia 87 anys era delicat) Oriol Guixà i el seu equip van decidir crear una nova societat “holding” per poder controlar el grup ja ell d’una manera més complerta i preparar l’estratègia perquè l’herència es pugués administrar de la millor manera possible.

 

Així va néixer Corporación Metalúrgica Worldwide SL per com­plementar i/o substituïr funcions de l’anterior Corporación Meta­lúrgica Catalana SL (que tot i així va continuar existint).

 

Corporación Metalúrgica Worldwide SL

Té el seu domicili social al C/ Taga, 4 de Les Masies de Voltregà. És una societat creada per actuar com a societat “holding” a través de la participació en el capital d’altres societats dirigint i gestionant les accions. Va ser creada el 16-10-2014 i amb un capital de 711.720 euros. Oriol Guixà és administrador únic i la seva filla Inka Guixà Fisas és apoderada solidària (tots dos nomenaments fets el 12/4/2018).

Aquesta societat inicialment estava al C/ Conde de Salvatierra, 10, pis 1, porta 2 de Barcelona i el 24-1-2017 va ser traslladada al domicili de Les Masies de Voltregà.

 

Des d’aquesta societat “holding” Oriol Guixà -i els seus assessors- controla el grup d’empreses.

D’altra banda, les accions d’aquesta societat “holding” les controla la família Fisas des de la societat Arfi Unidad Familiar SL.

Aquesta societat té el seu domicili social al C/ Taga, número 4 de Les Masies de Voltregà. I el seu objecte social és la tinença, gestió i administració de les accions del capital de Corporación Metalúrgica Catalana SL i Corporación Metalúrgica Worldwide SL. Es va crear el 11-1-2016 amb un capital social de 7.549.242 euros.

El president i conseller (des de 12-4-2016) és Amadeu Fisas Armen­gol, la vicepresidenta i consellera (8-3-2016) és Anna Fisas Armen­gol (muller d’Oriol Guixà), i és consellera delegada i consellera (8-3-2016) Isa Fisas Armengol. Ignacio Castejón Laporta és secretari no conseller (8-3-2016).

 

Aquesta societat es va crear uns mesos abans de morir Vicenç Fisas i ja forma part de l’estratègia de planificació de l’herència que es va dur a terme per part de la família. Cal destacar que la tria del nom és tota una declaració d’intencions pel futur.

“Arfi” segurament és l’abreviació d’Armengol i Fisas seguit de “uni­dad familiar”. Posant primer el cognom de la Mare la família ex­pressa en seu desig de seguir unida. És una tria de nom que reflecteix molt bé que tots, i totes, tenen clar que no es poden barallar. Que no es volen barallar.

A part de tot això, les accions que corresponen a Anna Fisas Armen­gol (i al seu marit Oriol Guixà) estan controlades des de la societat Ilyviva SL.

Ilyviva SL té el seu domicili social al C/ Marinada de Sant Quirze de Safaja. També té per objecte social la tinença, gestió i administració d’accions del capital de Corporación Metalúrgica Catalana SL i Cor­poración Metalúrgica Worldwide SL. Es va crear el 11-1-2016 i té un capital social de 9.176.178 euros.

El president i conseller (des de 8-3-2016) és Oriol Guixà Arderiu, la vicepresidenta, consellera delegada i consellera (8-3-2016) és Anna Fisas Armengol, és secretari i conseller (8-3-2016) Carles Guixà Fisas i són consellers i conselleres (8-3-2016): Edgar Guixà Fisas, Anna Guixà Fisas, Inka Guixà Fisas i Eva Guixà Fisas.

 

D’altra banda, a principis del 2017 Oriol Guixà va nomenar direc­tora general a la seva filla Inka Guixà posicionant-la com a possible successora en el lideratge de l’empresa.

 

 

També existeix un organisme de seguiment de l’empresa que es diu “Consell de família”. Aquest consell està presidit per Anna Fisas, la secretària és Anna Guixà i en formen part Oriol Guixà, Cristina Fisas, Eva Guixà, Papìk Fisas, Imma Fisas, Isa Fisas i Maria Rosa Armengol.

D’altra banda, la Farga Lacambra, representada per Oriol Guixà, és membre dels patronats de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (tant al patronat de Vic com al patronat de Manresa).

La major part de la producció del grup la fan les societats: La Farga Rod SL, La Farga Intec SL, La Farga Lacambra SA i La Farga Tub SL. 

El 2018 La Farga Lambra SA canvia la seva denominació social per La Farga Yourcoppersolutions SA i la nova societat absorveix a totes les altres:

Seu social: Antiga colònia Lacambra s/n de Les Masies de Voltregà. Activitat: Producció de coure. El 13 de juliol del 2018 La Farga Lacambra SA va canviar la seva denominació social per La Farga Yourcoppersolutions SA.

President i conseller delegat: Josep Oriol Guixà Arderiu (29-7-2020).

Secretari no conseller: Jordi Casas Thio (12-2-2020).

Vicepresidenta (5-3-2019) i Apoderada mancomunada solidària: Inka Guixà Fisas. (28-2-2018).

Apoderat mancomunat solidari: Marco Bandettini di Poggio (28-2-2018).

Consellers: Amadeu Fisas Armengol (29-7-2020), Antonio Crous Millet (3-10-2020) i Miquel Camps Anaya (3-10-2018).

Marca registrada: La Farga Lacambra.

10-12-2018. Fusió per absorció per part de La Farga Yourcoppersolutions SA de les societats: La Farga Rod SL, La Farga Tertub I AIE, La Farga Tub SL, Metalurgica Catalana SA, Corporación Metalurgica Catalana SL, La Farga Intec SL i Hidroelectrica del Voltrega SL.

Altres activitats dels Fisas:

Però a la colònia Lacambra també hi ha domiciliades dues societats més dels Fisas que es dediquen a altres activitats.

Una és Iniciativas Terfa SL.

 

Aquesta societat té activitat d’agència de publicitat. Es va crear el 7-2-1995. L’administrador únic és un altre germà: Francesc Xavier Fisas Armengol (des del 29-4-2010). Aquesta empresa estava controlada fins el 2009 pels germans Andreu Vigue Pujol i Teresa Vigue Pujol i també per Marta Deges Vilella. El 6/9/2009 es va declarar judici­alment l’empresa en situació d’insolvència provisional a causa d’una reclamació judicial de quantitat. Francesc Xavier Fisas Armengol va passar a ser l’administrador únic el 29-4-2010.

Una altra societat domiciliada al C/ Taga, 4 de Les Masies de Voltre­gà és La Vall de Finestres SA.

Vicenç Fisas va fer construir un hotel de quatre estrelles i deu habi­tacions en una finca de quatre-centes hectàrees de bosc i prats pel pastoreig de bestiar vacú al municipi de Sant Aniol de Finestres al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. Aquesta societat controla aquest hotel. Es dedica al sector d’hotels i allotjaments si­milars. Té un capital social de 4.840.572’75 euros. L’administrador únic també és Francesc Xavier Fisas Armengol (des del 25-8-2017). El nét Papik Fisas Moreno és apoderat solidari (des del 13-1-2017). Josefa Pérez Bermúdez és apoderada solidària (des del 30-7-2015).

 

 

Vicenç Fisas va tenir alguns fracassos als seus negocis inicials però amb La Farga Lacambra va tenir un gran èxit

El 1946 un jove Vicenç Fisas va començar amb una petita empresa tèxtil a Sant Adrià del Besòs que el 1947 va ampliar a Olot (comprant una fàbrica que hi havia de mitjons) que tenia una secció auxiliar a Sant Feliu de Pallerols. Aquests negocis fracassen i es tanquen el 1953.

Com advocat Fisas va treballar a partir del 1954 com a sotsdirector per la província de Girona d’una companyia d’assegurances de Ma­drid.

El 1957 va ser nomenat director general de la Caja de Crédito Popu­lar essent un dels protagonistes d’un gran escàndol que explicarem aquí mateix (unes línies més avall).

 

El 1973 va entrar amb bons resultats als negocis immobiliaris. El 1976 va ser soci del bufet Castejón & Associats. El 1980 a través del bufet li van encarregar solucionar la mala situació de l’empresa “Francisco Lacambra” de Les Masies de Voltregà.

Veient l’empresa, decideix quedar-se-la ell i amb m’ajuda del seu gen­dre enginyer Oriol Guixà comença la seva reflotació.

 

La cosa va anar tant bé que Fisas va deixar el bufet per dedicar se totalment a La Farga Lacambra. Avui en dia La Farga Lacambra és un grup d’empreses que facturen quasi 900 milions d’euros i té plantes i/o empreses filials a Les Ma­sies de Voltregà, França, Regne Unit i Estats Units. Quasi un terç d’aquesta facturació correspon a exportació.

Es dediquen a la fabricació de tubs de coure per diversos sectors: Energètic, ferroviari, etc...

 

Part de la família Fisas (i també part de la família Guixà) estiuegen i passen caps de setmana a Sant Joan de les Abadesses des de fa molts anys.

Vicenç Fisas va ser condemnat a divuit anys de presó per insolvència fraudulenta i estafa pel cas de la Caja de Crédito Popular que va fer fallida el 1967:

Però totes les condemnes del cas van quedar a la pràctica molt reduïdes perquè van ser indultats.

La notícia de la sentència (el 1983) la van publicar diaris diversos com El País o Abc (entre d’altres).

A inicis de gener del 1983 es va dictar la sentència del cas de la Caja de Crédito Popular de Cataluña (que inicialment –de 1957 a 1959- es deia Caja de Crédito de Gerona i després es va traslladar a Barcelo­na) per part de la secció primera de lo penal de l’Audiència provincial de Barcelona. Aquesta caixa es va crear a Girona el 1957 auspiciada pel sindicat oficial franquista. El 1967 Vicenç Fisas va ser detingut (i empresonat preventivament) i l’entitat va fer fallida després d’uns anys de mala gestió.

Aquesta caixa va néixer amb la intenció de recolçar cooperatives obre­res creades sota la protecció del sindicat oficial franquista. I després es va anar obrint a altres tipus de clientela.

En la sentència es condemna a deu anys de presó a l’exdelegat pro­vincial del sindicat oficial franquista a Girona Juan Manuel de San­tisteban per un delicte d’insolvència fraudulenta. DeSantisteban va ser un dels promotors de la Caja de Crédito Popular.

Juan Manuel de Santisteban va morir el 2007 i era el dotzè mar­quès de Monreal. Aquests marquesos tenien el títol de “grandeza de España” des del 1795.

A Vicenç Fisas (que era director general de la Caja de Crédito Popu­lar) la sentència el va condemnar a dotze anys de presó per insolvèn­cia fraudulenta i sis més per estafa.

Josep Maria Casadejust que va ser subdirector general, tresorer i vocal de la junta rectora de l’entitat va ser condemnat a deu anys de presó per insolvència fraudulenta.

Finalment també va ser condemnat a sis anys de presó per estafa el sacerdot Joan Fàbregas que llavors era ministre provincial dels Pares Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria

La sentència també condemnava a Fisas, Santiesteban i Casadejust a pagar unes indemnitzacions a les persones perjudicades per la mala gestió de la Caja de Crédito Popular per un valor total de sis-cents trenta milions de pessetes.

I Fisas i Fabregas també van ser condemnats a pagar una segona indemnització de nou-centes mil pessetes.

Curiosament el judici es va celebrar el desembre del 1982 just quan acabava d’accedir per primera vegada a la presidència del govern es­panyol Felipe González i la sentència va ser emesa quan González duia poc més d’un mes com a president. Dóna la sensació que els franquistes i el partit d’Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo (la U.C.D) volien deixar el tema acabat abans no comencés la nova èpo­ca. I així més o menys va passar.

A la pràctica totes aquestes condemnes van quedar molt reduïdes perquè van ser indultats.

Tot plegat és força escandalós perquè els primers tràmits judicials d’aquesta causa es van obrir el 1967, i el cas va anar passant per di­versos jutjats i no es va fer el judici fins quinze anys després (a finals del 1982). Eren coses que a vegades passaven en aquella època.

L’advocat defensor de l’associació que representava als impositors de la Caja de Crédito Popular que van veure desaparèixer els seus estal­vis era Joaquín Ruiz-Giménez (que més endavant seria “Defensor del pueblo”).

Segurament hi hauria hagut més condemnats però com que van tar­dar quinze anys a fer el judici alguna gent que també probablement haurien estat condemnats es van morir abans.

És el cas sobretot d’Antonio Federico Correa-Veglison exgoverna­dor civil franquista de Barcelona, militar i diputat de les Corts fran­quistes. També havia estat el primer governador civil franquista de la província de Girona.

D’altra banda, Correa-Veglison també era aristòcrata. Era el tercer marquès de las Riberas de Boconó y Masparro.

Aquest home era especialment molt influent i és una realitat objecti­va que el cas va anar avançant molt lentament fins que ell es va morir. Dóna la sensació com si d’alguna manera ell ho anés frenant mentre era viu. En aquella època de dictadura això no era impossible.

La base principal del frau comès per aquesta gent és haver fet crèdits sense garanties suficients a empreses exteriors per projectes que van fracassar en la seva majoria.

Les persones afectades ho van perdre quasi tot perquè no es va decla­rar la responsabilitat subsidiària de l’estat. I els condemnats van ser en gran part indultats.

Avui en dia sí que és habitual que quan peta un banc l’estat se’n faci responsable subsidiari (almenys parcialment per protegir els petits impositors) però en aquella època la cosa encara no anava així.

Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquest llibre prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.

Més informació sobre la família Fisas-Guixà als llibres número 2 i número 3 de la JET-SET QUE ENCARA ES TROBEN A LES LLIBRERIES.