AQUESTA WEB TÉ UN PROMIG D'UNES 7.200 VISITES APROX. CADA ANY (UNES 600 CADA MES) DE PERSONES QUE LA MAJORIA JA SEGUIEN L'ACTUALITAT SOBRE ELS QUATRE LLIBRES de "PODER I DINERS DE LA JET-SET D'OSONA I EL RIPOLLÈS, EL BAGES, LA GARROTXA I LA SEVA RELACIÓ AMB BARCELONA" que van sortir del 2017 al 2020 (un al febrer de cada any):

Osona,el Bages, la Garrotxa i el Ripollès és el territori on té les seves seus centrals La Universitat de Vic-Universitat Central deCatalunya . Més territoris propers com el Berguedà, el Moianès i les Guilleries-Baix Montseny. 

I hi viuen unes 500.000 persones amb un cens electoral d'unes 375.000.

D'altra banda, l'Uvic-Ucc també és al Vallès oriental i a Barcelona.

La UVIC-UCC és la quarta millor universitat catalana, la sisena millor de l'Estat espanyol i està entre la 401 i la 500 del rànquing 2021 del World University Ranking (d'un total de 1.662 que hi ha al rànquing que són totes les universitats del món considerades bones).

A 28 de febrer del 2023 hi ha hagut un total de 44.580 entrades fetes en aquesta web des de l'inici el 15 de febrer del 2017 (quan va sortir el primer dels llibres de la Jet-Set).

Entenem per Jet-Set (Alta Societat d'aquestes comarques) la gent que tenen negocis que facturen 10 ó més milions d'euros/any (durant més de cinc anys seguits), o formen part de grups que facturen més d'aquestes quantitats, i gent famosa o que tenen coses famoses.

TWITTER;

Des d'octubre del 2021 s'ha anat fent un campanyeta de promoció d'aquesta web a Twitter. S'ha donat a conèixer la seva existència a uns 5.000 comptes de Twitter d'Osona, el Bages, el Ripollès i La Garrotxa. I també zones properes com el Berguedà, el Moianès i les Guilleries-Baix Montseny.

D'aquests quasi 5.000 (que poden consultar la web de manera ocasional) uns 405 (un 8%) han demanat rebre un avís cada vegada que s'hi introdueixi informació nova. Això té futur. Estem en el bon camí. Agrada.

També els envio informació permanent a les 618 amistats del Facebook. I a les 111 d'Instagram. I a les 72 de Linkedin. En total (entre Twitter, Facebook, Instagram i Linkedin) són 1.206 que reben informació permanent (un 24% dels 5.000).

A Twitter sóc ausetania, a Facebook Vell Antic Anglada coleccionista i a Instagram i a Linkedin albert anglada freixer.

PER TANT UNA ÀREA D'UNES 500.000 PERSONES (UNES 375.000 AMB DRET A VOT)S'HAN ASSABENTAT DE L'EXISTÈNCIA D'AQUESTA WEB A TRAVÉS DE TWITTER UN 1'30% DE LA POBLACIÓ AMB DRET A VOT (5.000 Comptes de Twitter).

I ENTRE EL 8% I EL 24% D'AQUEST 1'30% DEMANEN TENIR INFORMACIÓ HABITUALMENT SOBRE AQUEST WEB.

Abril 2023: 739 entrades a la web. Març 2023: 515 entrades a la web. Febrer 2023: 508 entrades en aquesta web. Gener 2023: 703 entrades a aquesta web.

QUART TRIMESTRE 2022: Promig mensual 579 entrades a aquesta web.

TERCER TRIMESTRE 2022:Promig mensual: 584 entrades a aquesta web.

SEGON TRIMESTRE 2022: Promig mensual. 595 entrades a aquesta web.

PRIMER TRIMESTRE 2022: Promig mensual: 873 entrades a aquesta web.

 ANY 2021: promig mensual de tot l'any: 598 entrades.
Des de l'inici (el 15 de febrer del 2017 quan va aparèixer el primer llibre de la Jet-Set d'aquest territori) i fins el 31 març del 2021 (un total de 1.504 dies en els quals s'han publicat quatre llibres del tema) hi ha hagut 30.037 visualitzacions d'aquesta pàgina. 

LES 12 PÀGINES MÉS VISITADES D’AQUESTA WEB A MARÇ 2023: 1ERA.0d: GERMANA REINA ESTIUEIG A CASA TOUS MANRESA; 2ONA. DOSSIER 7: ARNAU ROVIRA ÉS FILL DE JOAN ROVIRA PRIMER PRESIDENT PATRONAL OSONA; 3ERA. DOSSIER 20: QUIMI PORTET CANTANT ES VA FER MILIONARI; 4ARTA DOSSIER 5: CLARA ROQUET CINEASTA; 5ENA DOSSIER 4: GIRBAU; 6ENA DOSSIER 8: SEIDOR NOVA FORTUNA VIC; 7ENA Ob: DIETARI, REFLEXIONS CONFIDENCIALS; 8ENA DOSSIER 21: PODEROSOS PODER FRANQUISTA a OSONA, RIPOLLES I MOIANÈS; 9ENA DOSSIER 22: QUI ÉS CRISTINA GALLACH?; 10ENA DOSSIER 1: VICENÇ FISAS CONDEMNAT; 11ENA DOSSIER 2: BON PREU EL 90è MÉS RIC DE L'ESTAT ESPANYOL i 12ENA DOSSIER 10: NEGOCIS DELS TOUS JOIERS DE MANRESA;

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------Les conseqüències de l'accident que vaig tenir el 3-10-2020 estan

reorganitzant la meva vida.

Vaig tenir un atac hipertensiu seguit d'un atac d'epilèpsia conduint (per sort van ser danys lleus) però des de llavors tinc totalment prohibit conduïr. Tinc microinfarts al cervell. I leucoaraiosis.

Qui vulgui contactar amb mi pot trucar-me al 675071577 ó enviar-me un e-mail a albert@albertanglada.com

AQUESTA

ÉS LA WEB QUE CONSULTEN LA GENT QUE LLEGIEN ELS LLIBRES DE LA JET-SET I LA SEVA CONTINUACIÓ DES DEL 2021

Els buscadors d'Internet permeten que les notícies concretes d'aquesta web tinguin més difusió. Surten quan es busca a Google el nom d'una empresa o directiu/directiva concrets.

També des dels mòbils amb Internet a aquesta web hi pot accedir molta gent. Més que amb els llibres (en van sortir quatre fins al 2020 i deixen de sortir però continuen d'alguna manera amb aquesta web).

AQUESTA ÉS UNA WEB ESPECIALITZADA QUE TÉ UN IMPORTANT POTENCIAL DE CREIXEMENT.

Trimestralment aniré publicant en aquesta web uns dossiers sobre temes d'aquest estil fent més difusió i propaganda del contingut dels llibres de la Jet-Set que van sortir de 2017 a 2020. Els dossiers d'aquesta web es poden copiar i imprimir gratuïtament. I anar-los col·leccionant.

Alguns d'aquests dossiers concrets són de temes que ja s'han publicat més ampliament en llibres de la Jet-Set.

Mica en mica n'hi posaré més. I alguns de temes nous (que no s'han publicat als llibres de la Jet-Set).

El 14 de juliol del 2022 M'HAN NOTIFICAT QUE M'HAN CONCEDIT UNA PENSIÓ D'INVALIDESA per no poder fer la feina habitual (que era venda ambulant de llibres i coses de segona mà a mercats on hi portava setze anys seguits). No em deixaran conduïr vehicles mai més. Ni tornaré a vendre als mercats mai més (no es pot fer la mateixa feina que es feia abans de la pensió).

Al final quedo mig jubilat als 52 anys però havent-ne cotitzat quasi trenta (entre autònoms i règim general) i no havia tingut mai abans en tots aquests anys una baixa llarga.

Vaig fer un accident massa greu i amb les malalties que tinc tornaria a passar fent el mateix que feia. He estat de baixa mèdica des del 6-10-2020 fins el 14-7-2022 quant m'han notificat que m'han concedit la pensió d'invalidesa.

És una pensió d'invalidesa total i tinc el 33% de discapacitat. Ara cobraré una mica més que quan estava de baixa mèdica i si aleshores me'n sortia ara encara me'n sortiré més. Sóc una persona sola i he de fer una vida molt tranquila. Tinc microinfarts al cervell, epilèpsia i laucoaraiosis.

Els professionals mèdics em diuen que he d'estar content de ser viu (no em vaig matar d'un pèl) i saber adaptar-me a la vida que puc fer. I en això estic. Anar fent. I d'altra banda, cal fer constar que abans feia servir el pseudònim Watson J.B.J Balaguer. Watson en homenatge a l'ajudant d'un fictici investigador conegut internacionalment (Sherlock Holmes). I J. B. J. Balaguer vol dir Juan Bosch i Joaquin Balaguer dos escriptors que van ser presidents de la República dominicana i eren d'origen català. És per una etapa de la meva vida que vaig tenir relacions personals amb unes amigues dominicanes. Molt amigues. Finalment, des de l'accident de cotxe el 2020 cap aquí faig servir el pseudònim Watson de Montserrat en referència a Cosme de Montserrat que va ser bisbe de Vic i discret assessor i bibliotecari al Vaticà en temps del papes catalano-valencians Borgia. Ara la meva vida ha de ser menys agitada i més tranquila. Una mica com un frare. Els anys de les turbulències s'han acabat. Per això Watson de Montserrat.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

TINC UNA QUOTA D'AUDIÈNCIA EN L'OPINIÓ PÚBLICA LOCAL SIGNIFICATIVA DES DEL 2017 A OSONA, EL RIPOLLÈS, EL BAGES I LA GARROTXA EN CREIXEMENT PROGRESSIU ABANS AMB ELS LLIBRES JET-SET I ARA AMB AQUESTA WEB QUE ÉS LA CONTINUACIÓ. TAMBÉ AL BERGUEDÀ, MOIANÈS I GUILLERIES-BAIX MONTSENY.

  INICIALMENT SÓC MÉS CONEGUT A OSONA QUE AL BAGES, AL BERGUEDÀ I EL MOIANÈS.

I MÉS AL RIPOLLÈS QUE A LA GARROTXA I LES GUILLERIES-BAIX MONTSENY, PERÒ CADA VEGADA EM CONEIX MÉS GENT A TOT AQUEST TERRITORI.

---------------------------------

AQUESTA WEB ESTÀ A FAVOR DE LA LEGISLACIÓ DE PROTECCIÓ I PROMOCIÓ DE LA LLENGUA CATALANA QUE APLICA EL GOVERN DE LA GENERALITAT (RECOLÇADA PER CINC PARTITS PARLAMENTARIS QUE ENTRE TOTS TENEN MÉS DE 70% DELS ESCONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA).

AQUESTS PARTITS SÓN EL PSC (PSC-PSOE), ERC, JXC, EN COMÚ PODEM I TAMBÉ S'HI PODRIA AFEGIR D'ALGUNA MANERA LA CUP. REPRESENTEN A LA MAJORIA DEL QUÈ ÉS LA SOCIETAT CATALANA AVUI EN DIA. SENSE CAP DUBTE.

 DOSSIER 0b:

CONFIDENCIAL INSPIRA LAURA SANTS D'EMILI TEIXIDOR Veure nota concreta de 8/9/2022. REFLEXIONS CONFIDENCIALS. TEMPORADA 2022/2023.

Dimecres 31-3-2023. Resultats electorals el 28-5-2023 a les 7 principals poblacions del territori on hi ha les seus centrals de la Uvic-Ucc. MANRESA: ERC 7 (23%).; JxC 6; PSC 4; CUP 3 i Vox 1. I sense presència al Parlament català: Pdecat 2 i FNC 2 (és un petit partit d’extrema dreta sobiranista). VIC: JxC 8 (29%); ERC 3; CUP 3; PSC 2 i ECP 1. I sense presència al Parlament: Pdecat 2 i Somi 2 (és un petit grup local d’extrema dreta). OLOT: JxC 8 (32%); CUP 4; PSC 4; ERC 3 i Vox 1. I sense presència la Parlament: Independents 1. MANLLEU: JxC 8 (31%); ERC 4; PSC 4 i CUP 2. I sense presència al Parlament: Pdecat 2 i Aliança Catalana 1 (és un petit partit d’extrema dreta sobiranista). TORELLÓ: ERC 8 (40%); CUP 3; PSC 3 i JxC 3. BERGA: CUP 6 (30%); JxC 4; PSC 3 i ERC 2. I sense presència al Parlament: Independents 2. RIPOLL: JxC 3 (16%); ERC 3; PSC 2 i CUP 2. I sense presència al Parlament: Aliança Catalana 6 (és un petit partit d’extrema dreta sobiranista) i Independents 1. Dimarts 31-1-2023:Pere Girbau Bover, del grup Girbau i actualment retirat, va ser alcalde Vic per CiU una colla d'anys. També va ser regidor franquista el 1970 dada que no és cap misteri però molta gent no sap. També és un detall que indica el seu tarannà conservador.:

<

Dimecres 11/01/2023:

Si a Barcelona hi palaus i edificis vinculats a la monarquia espanyola i a una de les seves precedents és a dir la Corona d'Aragó, i a Girona hi ha la Fundació Princesa de Girona, resulta que al nostre territoris de comarques relacionades amb les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Vic i Manresa) també hi ha encara que no sigui de manera oficial un lloc directament vinculat a la família reial. Es tracta de la finca que tenen els Tous en una petit poble prop de Manresa lloc on estiuegen de tant en tant familiars de la reina Letízia i que els paparatzis en concret i els fotògrafs de premsa en general van apuntant a la seva agenda. N'anirem parlant tranquilament en propers mesos.

Dissabte 17/12/2022:

Sense fer massa fressa amb els anys el grup Seidor s'ha anat convertint en una petita multinacional que factura més dos-cents milions d'euros i és present en alguns països de la Unió Europea i en bastants de l'Amèrica llatina i als Estats Units. El grup creat pels germans Benito de Vic fonamentalment és un món interessant d'estudiar.

Dijous, 1/12/ 2022:

Ja podem considerar començada de veritat la temporada 2022/2023.

Dijous 24/11/2022:

Si bé com explicava abans la meva activitat periodística es va centrar durant molts anys a Osona, El Ripollès i El Moianès va ser anant als mercats quan vaig veure clar que era natural també ampliar la meva activitat al Bages i a la Garrotxa... territoris propers actualment vinculats a Osona i el Ripollès (i cada vegada més) a causa de la vinculació que hi amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya des de fa uns anys.

Les instal·lacions universitàries de Manresa estan federades amb les de Vic... i a Olot hi ha presència de la Uvic-Ucc  amb uns estudis relacionats amb la indústria agroalimentària (important a la Garrotxa).

Va ser a les meves parades als mercats quan a partir del 2017 gent del Bages i de la Garrotxa em van comprar el primer llibre de la Jet-Set que només incloia Osona i el Ripollès i em van animar a afegir-h també temes del Bages i La Garrotxa. Em va semblar bé i a partir del segon llibre (el 2018) ja a cada número hi havia algun tema important del Bages i La Garrotxa.

Em van comprar els llibres de la Jet Set gent del Bages a la parada de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries de Manresa) i gent de La Garrotxa a les parades de Sant Joan de les Abadesses el diumenge i de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries d'Olot).

Dels temes importants publicats del Bages cal destacar un dossier sobre els Tous i sobre en Pep Guardiola i la seva dona. I de la Garrotxa les indústries càrniques Noel i Espuña. I els Feliu tristament famosos pel cas de la farmacèutica d'Olot.

Ara des d'aquesta web continuaré posant-hi temes del Bages i La Garrotxa (aquesta web és la continuadora dels llibres de la Jet-Set).

Divendres, 4/11/2022:

Acabo de llegir el llibre "La pell de Barrabàs" escrit per Miquel Codina Genís i publicat per El 9 Nou el 2021. Té 138 pàgines. Codina el 2021 té 85 anys i fa aquí un repàs de la seva vida professional a l'empresa familiar Curtidos Codina en la que ha passat la seva vida.

Del 1998 al 2015 Codina va ser també president del Consell d'Administració d'El 9 Nou.

El llibre és com un record històric del què va ser el ram de la pell que durant molts anys va ser molt important a Vic i actualment està quasi desaparegut.

És un llibre d'interès per la gent que té afició a la història local de Vic. Parla molt de records familiars seus i dels seus viatges pel món a on li porta el negoci de la pell.

El seu pare Joan Codina es va casar amb Miquela Genís de Genís Antel i vinculada al món de la pell. 

Codina va dibuixant l'evolució del sector durant el pas de la seva vida.

L'obtenció de primeres matèries va dur els pellaires de Vic a Brasil, la Xina, Vietnam, Bangladesh i finalment a l'Àfrica.

El llibre es fa curt. Acabat de llegir queden ganes de més detalls. Bon llibre.

Dilluns, 24/10/2022:

La  meva experiència de quinze anys a la venda ambulant a mercats setmanals:

Deia el mundialment famós escriptor i cronista Maxim Gorki que qualsevol escriptor o periodista que es pugui considerar de nivell ha d'haver conegut els ambients de les classes socials mitja baixa i baixa. Els ambients de la gent amb menys poder adquisitiu, la seva vida i els seus problemes... I sens dubte aquests han estat sempre els ambients dels mercats ambulants al carrer a totes les parts del món... en unes èpoques més precaris i en altres menys... però segur que és l'ambient de les classes populars.

Doncs jo.... per les circunstàncies personals de quedar-me a cuidar els meus pares en la seva vellesa i malaltia vaig acabar seguint el camí aconsellat per Gorki. Em vaig passar quinze anys seguits dedicant-me a la venda i intercanvi ambulants de llibres, còmics, pel·lícules, tota classe de trastos, discs, etc... als mercats setmanals de St. Quirze de Besora els divendres, Vic els dissabtes i Sant Joan de les Abadesses els diumenges. I durant una temporada també els dijous a Granollers.

És a base d'anys en aquests llocs on vaig captar com els sectors populars tenen perfectament definida l'existència d'una classe alta, d'una "jet-set".. i és en aquests sectors populars on es vol tenir informació de manera permanent sobre la "jet-set". Vaig entendre que escriure sobre aquesta tema era el meu camí natural i de futur.

Veure l'actual web www.albertanglada.com dossiers periodístics de la jet-set d'osona, el bages, el ripollès, la garrotxa i la seva relació amb Barcelona. I llibres poder i diners de la jet-set publicats de 2017 a 2020. 

Qui era Maxim Gorki?

Màxim Gorki (1868-1936). Escriptor rus nominat cinc vegades al Premi Nobel de Literatura. Amic de Tolstoi i Txékhov. Amic de Mark Twain. I quan va ser empresonat a Rússia per activisme contra el Tsar van signar per la seva llibertat Marie Curie, Auguste Rodin i Anatole France.

En la seva vida pública va començar com opositor al Tsar i amic personal de Lenin. Va viure exiliat per oposició al Tsar. Si bé va començar essent comunista després va denunciar que aquest règim derivava en dictadura i es va tornar exiliar en aquesta ocasió crític amb la Unió Soviètica que ell havia més o menys ajudat a crear.

Finalment, el 1932 estant exiliat a Capri (Itàlia) va rebre la invitació personal de Stalin per tornar. Tenia aleshores 64 anys i va decidir tornar. Stalin inicialment el va tractar bé... fins i tot va muntar un museu dedicat a ell a la casa on vivia. I li van posar el seu nom a un carrer principal de Moscou.

Finalment es va anar tornant altra vegada crític i va morir dos anys després sembla que assassinat per la policia secreta del règim quan ja estava apunt ser ésser massa coneguda la seva actitud opositora.

De tota manera li van muntar un bons funerals. Van ser presidits per Stalin en persona. Hi va haver un discurs d'Andre Gide en representació dels escriptors del món. Hi va anar molta gent. El fèretre va ser dut personalment sobre les espatlles pel propi Stalin i també pel conegut ministre rus de relacions exteriors Molotov. Un homenatge al més alt nivell.

Dimarts 28/9/2022:

Per qui no em conegui he de dir que vaig començar la meva trajectòria professional el 1989 com a redactor de temes d'economia i negocis (i també política) a un setmanari de Vic que ja no existeix que es deia La Marxa. 

La Marxa cobria Osona i el Ripollès i també era seguida (per la influència territorial de Vic) per gent de l'actual Moianès i també gent de Les Guilleries-Baix Montseny. En aquella època hi havia molt poca relació amb el Bages-Berguedà i La Garrotxa perquè no hi havia bones carreteres com ara. 

A La Marxa en vaig ser un dels subdirectors. Primer amb en Miquel Macià Arqués de director (quasi cinc anys) i després amb en Joan Turró Calvet de director (l'últim any). 

Per aquells mateixos anys a El 9 Nou hi havia de subdirector un tal Albert Om que aleshores no era tant famós com ara.

En aquella època en un mitjà de comunicació et podien contractar encara que només fossis estudiant universitari si escrivies bé i tenies un nivell cultural suficient. De fet, el mateix Miquel Macià havia estudiat Ciències de la Informació però no va acabar la carrera perquè de seguida es va posar a treballar cosa habitual a l'època.

 Per casos així el Col·legi de Periodistes va permetre durant uns anys (actualment només et pots col·legiar en qualsevol col·legi professional essent llicenciat) que tothom que pugués demostrar un mínim d'anys treballant de redactor contractat o com autònom es podia col·legiar. Miquel Macià es va poder col·legiar d'aquesta manera. En el meu cas no vaig poder llavors perquè no duia prous anys treballant al sector.

En el meu cas vaig estudiar no ciències de la informació sinó filosofia i lletres branca història a la Universitat Autòma de Barcelona més o menys fins a mitja carrera.

Sí que em  vaig poder col·legiar el 2002 (que llavors exigien deu anys treballant al sector) al Col·legi de Publicitaris i  Relacions Públiques de Catalunya en el qual vaig estar col·legiat una dècada.

També havia estat dels primers a afiliar-me al Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) quant la seva creació el 1993. Gràcies a ser afiliat al SPC vaig aconseguir el carnet internacional de periodista professional que fa la Federació Internacional de Periodistes amb la qual l'SPC té relació. Un bon carnet.

Vaig deixar La Marxa el 1996, i de la segona part del 1996 al 1998 vaig col·laborar amb Macià en el què van ser els precaris inicis de l'empresa S.C.G. Aquitània SL i la web Osona.com de la qual anys després sortiria el Grup Nació Digital que Macià ha venut recentment.

Del 2000 al 2003 em va contractar com a tècnic de comunicació un organisme de l'Ajuntament de Vic que organitzava les fires i mercats i es deia ImpeVic. Aquest organisme estava presidit per l'advocat Miquel Pi Costa que aleshores era també tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic. Miquel Pi va ser l'advocat de La Marxa. 

D'altra banda, el meu Pare (jo era fill únic) em va convèncer que deixés de treballar per altri i em muntés una feina pel meu compte flexible (que si un dia no hi anava no passés res) i quedés a casa cuidar-los a ell i a la meva mare perquè ja eren grans. Vaig acceptar. I això vaig fer del 2004 al 2012. És quan vaig convertir un dels meus hobbies (els llibres i coses de segona mà) en feina i vaig començar a a anar als mercats ambulants. (Continuarà....).

Dijous 8/9/2022:

Des del juliol del 2022 sóc pensionista d'invalidesa i al no ser autònom ja no puc fer factures. Per tant el Dossier confidencial d'investigació que publicava cada trimestre des del 2003 (quasi 20 anys sense interrupció) ha deixat d'existir a 30 de juny del 2022.

La col·lecció complerta és a l'oficina del dipòsit legal (a la Biblioteca de Catalunya) amb el número de dipòsit legal B-2335-2003. N'han sortit un total de 81 números. A l'inici va ser mensual poc temps.

A més existien uns subscriptors i subscriptores de suport que rebien a part informació bastant més ampliada i pagaven 249'60 euros a l'any (IVA inclòs). I si volien podien suggerir temes per publicar. I alguns i algunes ho feien habitualment. La totalitat de les subscripcions eren a Osona, el Moianès i el Ripollès.

Cobrir també el Bages i el Berguedà per una banda i La Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny per l'altra no es va fer fins el 2018 amb els llibres de la Jet-Set (que van sortir el 2017 al 2020). I després més a fons amb aquesta web.

Els llibres "Poder i diners de de la Jet-Set" de les nostres comarques van començar el 2017 i es venien a les principals llibreries de Manresa, Vic, Olot i Manlleu. I també a les meves parades de llibres de segona mà als mercats ambulants setmanals de Vic (els dissabtes), Sant Joan de les Abadesses (els diumenges) i Sant Quirze de Besora -on visc- (els divendres). Fins al greu accident de cotxe que vaig tenir el dia 3-10-2020 (no em vaig matar perquè no era la meva hora) i que m'ha dut a tenir una invalidesa permanent.

El Dossier confidencial es va moure en les dues dècades que ha existit entre un mínim de deu subscripcions i un màxim de trenta. Aquest màxim va coincidir amb l'època del boom immobiliari. No totes les subscripcions es pagaven amb diners sinó que algunes eren a canvi de serveis que jo necessitava (de diversa classe).

Les subscripcions eren gent del món empresarial i polític principalment amb importants interessos a Osona, el Ripollès i el Moianès i que volien saber-ho tot sobre el món del poder i els diners en aquest territori. 

Primer a Osona, el Ripollès i el Moianès... i després a tot el territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) i zones properes. És a dir també el Bages-Berguedà i la Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny. 

El meu dossier confidencial "surt" a la novela "Laura Sants" d'Emili Teixidor:

El conegut escriptor català Emili Teixidor (de Roda de Ter) va publicar el 2006 a Editorial Columna la novel·la "Laura Sants" que és com una versió actualitzada de la novel·la de Miquel Llor "Laura a la ciutat dels sants". 

En aquest llibre que descriu l'ambient de poder i diners actual de les famílies poderoses de Vic hi ha un periodista que edita un butlletí confidencial que es diu Albert Deltell i tant ell com el seu confidencial és evident que estan inspirats en mi.

Emili Teixidor (que va morir) va tenir accés a alguns exemplars del meu Dossier Confidencial que surt des del 2003. I el vaig inspirar. Les descripcions que fa de com és aquest confidencial d'Albert Deltell s'assemblen molt al meu. Segur que no és casualitat. De confidencial per aquelles dates a Vic només existia el meu.

Dilluns 5/9/2022:

La dinamitatització de CiU (de dinamita) ha estat un dels moviments sísmics de la política catalana dels darrers anys. 

Continua actualment la lluita entre els partits per quedar-se amb la major part de l'electorat que prové del pujolisme. Un electorat important a les nostres comarques especialment.

Junts per Catalunya (JxC), la principal formació heredera del què era CiU no acaba d'aconseguir de mantenir la majoria del seu antic electorat. Hi ha motius. JxC no és CiU.

JxC és molt més radical i té un to força populista quant CiU precisament era una formació fonamentalment centrista i moderada.

De moment ERC està guanyant la batalla de ser la primera força política del món sobiranista català potser perquè s'assembla més al què era CiU (taula de diàleg....) que no JxC.

També avança una mica en aquesta espai electoral com a novetat el PSC (PSC-PSOE) amb la incorporació des de fa uns anys de l'actiu polític d'un ex-CiU com Ramon Espadaler actualment diputat del grup socialista. I pel perfil que té Pedro Sánchez que desperta simpaties a Catalunya.

Algunes famílies de la Jet-Set local empresarial havien tingut un paper important a CiU. Altres en canvi, preferien i prefereixen la discreció i quedar en un segon pla. Va a caràcters...i a interessos.

En aquella època el cas més destacat va ser Pere Girbau Bover (de Girbau SA) que va ser alcalde de Vic durant uns quants anys.

Actualment, qui més s'ha mullat a favor de JxC és Arnau Rovira Martínez (cap del grup municipal de JxC a Manlleu) dels Rovira de Manlleu. Arnau Rovira és fill de Joan Rovira Vilaró del grup Mimcord que va ser el primer president de la patronal Consell Empresarial d'Osona, membre de la patronal catalana Foment del Treball. 

Hi va haver uns anys que el nom de Joan Rovira sonava com a possible diputat al Parlament de CiU cosa que finalment no va ser mai. A casa seva eren de Convergència Democràtica pràcticament des dels inicis. 

Provinent de la "nostra" Jet-Set local també hi ha Anna Guixà Fisas alcaldessa de Sant Quirze de Safaja (al Moianès) i filla d'Oriol Guixà Arderiu president del grup La Farga Lacambra de Les Masies de Voltregà. També és vicepresidenta del Consell Comarcal del Moianès. 

Anna Guixà és del Pdecat. Cal preguntar-se si veient l'ambient de naufragi que hi ha al Pdecat (i a la seva extensió "Centrem") es presentarà el 2023 amb JxC. O no. 

Ho anirem seguint, analitzant  i comentant.

 DOSIER 0a: ¿QUIEN ES ALBERT ANGLADA?

Albert Anglada autor de "Secretos de la Masonería. Intereses masónicos franceses en la España de hoy" (2005) publicó en 2020  en catalán otro libro esta vez sobre la masonería anglosajona: "Com s'ha anat muntant amb els anys el gran poder anglosaxó mundial. Les maçoneries". 

Con estos dos libros queda reflejada una explicación completa del tema con un enfoque al alcance del gran público.

Albert Anglada publicó en 2005 en castellano el libro "Secretos de la Masonería. Intereses masónicos franceses en la España de hoy". Y en 2020 publicó en catalán "Com s'ha anat muntant amb els anys el gran poder anglosaxó mundial. Les maçoneries". Los dos libros forman un conjunto que de manera bastante completa explica lo que son realmente los tres principales bloques de organizaciones masónicas que hay en el mundo: El de tipo inglés (Inglaterra y EEUU), el de tipo francés (Francia) y el de tipo escocés (Escocia y EEUU). 

Visto des de ahora es más lógico leer primero el libro que apareció en 2020 y después el de 2005. Los dos han quedado bastante bien y cumplen su objetivo de dar un explicación a la vez completa y clara de la totalidad de los diferentes mundos masónicos que existen. 

Estos libros se pueden encontrar en biblioteca públicas.

"Secretos de la Masonería" estuvo a la venta en todas las principales librerías de todas las capitales de provincia de España hasta 2008. Y se presentó en 2005 en El Corte Inglés del Portal del Àngel de Barcelona. Se pueden encontrar en Internet varias referencias y comentarios a su contenido. Ha sido la única intervención de Albert Anglada en el ámbito del conjunto del Estado español. Y es su único libro en castellano.

Albert Anglada que ahora tiene 52 años publicó su primer libro en 1992 (hace 30 años) un estudio sobre la guerra civil en el pueblo donde vive. Se ha movido siempre profesionalmente en el ámbito territorial de la zona donde está la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Concretamente en el área donde están sus sedes centrales y territorios próximos (en Manresa, Vic, Olot y Manlleu). 

Es una área que podría ser una provincia propia. Tiene casi 500.000 habitantes y un censo electoral de casi 375.000 personas más o menos. Y el equipo que hacen Manresa y Vic es un caso único porque son las únicas ciudades de Catalunya que tienen universidad propia (Uvic-Ucc) sin ser ninguna de las dos capital de provincia.

Esta área abarca las comarcas de Osona (Vic), el Ripollès (Ripoll) y el Moianès (Moià). También el Bages (Manresa) y el Berguedà (Berga) y también finalmente La Garrotxa (Olot) y la subcomarca natural geográfica de Guilleries-Baix Montseny.

34 años de trayectoria periodística en la comunicación local de este territorio:

Albert Anglada ha trabajado de periodista en Vic des de los 18 años. Fue subdirector de uno de los semanarios de información local de la zona (era La Marxa, donde estuvo de 1989 a 1996). Actualmente este semanario ya no existe. 

Después estuvo en el departamento de prensa de las ferias del Ayuntamiento de Vic del 2000 a 2003. 

Del 2004 al 2019 se dedicó a la venta (e intercambio) de libros de segunda mano (también películas, música, trastos...) en los mercados ambulantes de Vic (los sábados), de Sant Joan de les Abadesses en el Ripollès (los domingos) y en Sant Quirze de Besora (donde vive) los viernes. 

Fue unos años corresponsal en la zona del periódico económico Cinco Días (edición Cataluña). Y tambien de la agencia Europa Press (Cataluña).

En 2017 publicó el primero de una serie de cuatro libros (en catalán) sobre "Poder y dineros de la Jet-Set" de esta zona y la relación de esta gente con Barcelona.

En 2020 tuvo un grave accidente de coche y ahora tiene una pensión de invalidez permanente.

Estos libros de la Jet-Set (con tirajes de 400 y 500 ejemplares cada título) se vendían en las principales librerías de Manresa, Vic, Manlleu y Olot. Y también en las paradas de Albert Anglada en los mercados ambulantes de Vic, Sant Joan de les Abadesses en el Ripollès y Sant Quirze de Besora. Ahora sigue con estos temas con esta web que puede llegar potencialmente a mucha más gente.

Estuvo una década colegiado en el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya (donde fue aceptado como colegiado por la via de tener diez años de experiencia profesional laboral en el sector de la comunicación ejerciendo como autónomo o contratado) y fue miembro del Sindicato de Periodistas de Catalunya en los primeros años de la existencia de esta organización.

Trayectoria profesional de Albert Anglada:

https://es.linkedin.com/in/albert-anglada-freixer-7573b729

 DOSIER Oc: LEONOR: LA HEREDERA DEL TRONO DEL ESTADO ESPAÑOL:

El año 2023 la princesa Leonor cumplirá 18 años (la mayoría de edad) y por lo tanto en una solemne sesión en el congreso de los diputados será proclamada heredera del trono español.

Leonor tiene actualmente los títulos de Princesa de Asturias (por el Reino de Castilla más León), Princesa de Girona (por el Reino de Aragón, más Catalunya, Comunidad valenciana y Baleares) y Princesa de Viana (por el Reino de Navarra más el País Vasco). Los tres reinos que unidos formaron el Reino de España por allá el siglo XV.

Fue ETA (p.m político-militar) quien al matar a Carrero Blanco en 1973 acabó a la práctica con la dictadura de Franco. Aquella ETA se disolvió y nada tiene que ver con la siguiente ETA m (militar). ETA pm hizo todos sus atentados antes de 1977 (año de la amnistía) y según especialistas del tema estava prácticamente dirigida por gente de algunos sectores del PNV.

Por otra parte el Rey Juan Carlos I fue apostando siempre por el cambio democrático marginando desde dentro del poder a los sectores más franquistas especialmente después del intento de golpe de estado de 1981.

Desde entonces la relación entre el PNV y el rey ya en la democracia  (antes Juan Carlos I y ahora Felipe VI) ha sido, y es diplomática, y correcta. El PNV siempre ha dicho que si pudiesen escojer ellos preferirían una república pero si la realidad es que hay que ir conviviendo pues apuestan por convivir constructivamente y civilizadamente.

Y así lo han hecho, y lo hacen. Por ejemplo el PSOE ha propuesto de hacer una ley de modernización de la institución monárquica. Proyecto que finalmente se ha pospuesto para más adelante.

El PNV ya ha hecho una aportación al respecto. Sugiriendo que sería interesante "territorializar" la monarquía teniendo en cuenta los títulos que ya tiene de los antiguos reinos. En el escudo de españa actual salen todas las banderas de los tres reinos cristianos más Granada (conquistada a los musulmanes en esa época).

Así quiere el PNV que el rey y la heredera del trono usen en determinadas ocasiones establecidas por ley los títulos de cada territorio. Así quieren que haga actos concretos como Rey de Navarra y Señor de Vizcaya (que son los títulos del territorio del PNV).

Cosas así las hace el rey de Inglaterra (en el Reino de Unido) con Escocia y Gales. Desde hace años. Allí es normal.

Se supone que eso sirve para arraigar más la institución con los territorios. La Casa Real Española forma parte de un selecto club internacional que son las monarquías constitucionales del siglo XXI un importante e influente sector dentro del conjuntos de las pocas monarquías que quedan en el mundo Este club está liderado por Japón, seguido en importancia por el Reino Unido y Holanda y sus aliados (Benelux, Bélgica, Holanda y Luxemburgo). La monarquía española es la siguiente en importancia mundial.

Letizia, Jefa en la sombra del equipo de asesores del rey:

Los asesores de la Casa Real des de la abdicación de Juan Carlos I y la proclamación de Felipe VI como rey y la periodista Letizia Ortiz como reina consorte el 2014 estudian permanentemente la situación de Catalunya y el País Vasco que son territorios historicamente hostiles a la monarquía para ver como pueden "suavizar" esa hostilidad.

El rey Felipe y la reina Letizia incluso saben hablar y leer catalán porqué lo han estudiado bien.

De hecho estos asesores ya trabajan desde antes. Solamente leyendo la prensa (muchos periódicos cada día) un observador atento de la realidad puede seguir fácimente el discreto trabajo de esta gente.

Hay decisiones que no son casualidad. Hay muchas pistas.. El 2002 Felipe y Letizia se conocen en una cita preparada. Se casan deprisa (dos años depués).

El perfil de Letizia es muy interesante: Es un perfil moderno: periodista, divorciada.. y del país (natural del Estado español).

Y suponemos que ella misma pasa a dirigir, desde la sombra, el equipo de asesores. Es del oficio (comunicadora muy cualificada). De eso no hay duda. Es lo lógico. El rey y la reina son a la práctica unos ejecutivos de alto nivel porqué el PSOE ahora no es republicano y nada indica que lo vaya a ser en los próximos años. La monarquía española es sólida. Más de lo que a veces parece, para eliminarla la constitución dice que harían falta 234 votos en contra de un total de 350 escaños (dos tercios) del Congreso de los Diputados y además immediatamente después un referéndum en el conjunto del estado. Para eso tendrían que ponerse de acuerdo PSOE y PP cosa que prácticamente no pasa nunca. Las grandes empresas españolas del Ibex-35 muchas veces piden ayuda al rey para que utilize sus contactes mundiales para negociar importantes contratos internacionales para los intereses españolas también con el apoyo del gobierno (eso siempre). Su ayuda puede abarcar a casi todos los sectores importantes. Cabe destacar en concreto al sector armamentístico. Actualmente el Estado español es el noveno fabricante y exportador mundial de armas de toda clase y el cuarto dentro de la eurozona. También es importante la mediación del rey con los países exportadores de petróleo. Finalmente, la reina hace también su aportación en el terreno del diseño y la moda: Es la gran embajadora de este sector español que está bien considerado a nivel internacional.

El siguiente paso al nacer la primera hija es escojer el nombre. El 2005 nace la heredera. Le ponen Leonor. Nombre muy interesante en la historia de la Corona de Aragón y también en Castilla... ha habído diversas Leonores.

Para empezar una Leonor fue proclamada reina consorte en el Compromiso de Caspe cosa que representó la entrada de la dinastia castellana en la Corona de Aragón dinastía que unos cuantos reyes después generó a Fernando el católico que casándose con Isabel formó el actual Reino de España.

La elección de este nombre no es casual y seguramente indica que la futura heredera tendrá muy en cuenta la historia de la Corona de Aragón y por lo tanto también la de Catalunya en su día a día.

Por otra parte la reina Letizia fue antes de ser reina periodista en diversas empresas entre ellas la agencia Efe. Por su currículum y perfil es de suponer que en alguna ocasión havia votado al PSOE. 

Por otra parte en los funerales religiosos de Isabel II de Inglaterra este 2022 si asistió el rey Felipe pero la reina Letizia no. Excusó su ausencia. No es la primera vez que la reina Letizia no asiste a actos religiosos. Eso pudiera indicar algo.

Mostrando así un perfil bastante diferente de su antecesora la reina Sofia que es cristiana practicante (de origen ordoxo griego pero ambientada en el catolicismo). 

Parece como si la reina Letizia hace cosas que pueden gustar a los votantes del PSOE y la izquierda moderada. Mientras que el rey (mas institucional y clásico) parece que haga cosas que gustan más a los votantes del PP y la derecha constitucionalista.

Así se cubren todos los públicos. Es una impresión. Pero pudiera tener algo de verdad. Eso siempre dentro de la obligada neutralidad política de la pareja. UN LUGAR VINCULADO A LA FAMILIA REAL CERCA DE MANRESA: Si en Barcelona hay palacios y edificis vinculados a la monarquia española y a una de sus precedentes es decir la Corona de Aragón y en Girona hay la Fundación Princesa de Girona, resulta que en nuestro territorio de comarcas relacionadas con las sedes centrales de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Vic y Manresa) también hay aunque no sea de manera oficial un sitio directamente vinculado a la familia real. Se trata de la finca que tienen los Tous en un pequeño pueblo cerca de Manresa lugar donde veranean de vez en cuando familiares de la reina Letizia y que los paparazzis en concreto y los fotógrafos de prensa en general van apuntando en su agenda. Seguiremos hablando del tema tranquilamente en próximos meses. .

Son impresiones ... no hechos concretos.

 Dossier 0d: GERMANA REINA VIU CASA TOUS MANRESA PER ESTIEUJAR I ALGUNS CAPS DE  SETMANA

RELACIÓ DE LA GERMANA I LA MARE DE LA REINA LETIZIA AMB ELS TOUS:

Passen una part de les vacances o caps de setmana convidats a casa els Tous a Monistrolet de Rajadell i a Cadaqués. Tot i això els Tous es consideren molt arrelats a Manresa i el Bages.

En en el llibre d'Anna R. Alós "Los Tous. Historia de una familia, una empresa y un osito hecho joya". que és com una biografia autoritzada queda clar que els Tous es consideren vinculats i molts arrelats a Manresa i el Bages. On contiuen tenint la seu central dels seus negocis. El llibre destaca que les quatre filles s'han casat amb nois del Bages amb els quals han tingut fills i filles. TOT I AIXÍ EL MUNTATGE DELS TOUS ÉS INTERNACIONAL, MOLT GRAN I REALMENT DESBORDA UNA MICA LA REALITAT COMARCAL DEL BAGES. D'altra banda, si a Barcelona hi palaus i edificis vinculats a la monarquia espanyola i a una de les seves precedents és a dir la Corona d'Aragó, i a Girona hi ha la Fundació Princesa de Girona, resulta que al nostre territori de comarques relacionades amb les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Vic i Manresa) també hi ha encara que no sigui de manera oficial un lloc directament vinculat a la família reial. Es tracta de la finca que tenen els Tous en una petit poble prop de Manresa lloc on estiuegen de tant en tant familiars de la reina Letízia i que els paparazzis en concret i els fotògrafs de premsa en general van apuntant a la seva agenda. N'anirem parlant tranquilament en propers mesos.

germana de la reina Letizia, té relació amb els Tous des de fa pocs anys.

Els Tous la van convidar a passar uns dies amb ells a Cadaqués. La relació amb el temps ha anat augmentant. Ortiz i la seva família han estat també a Mas Noguera al petit poble de Monistrolet de Rajadell que els Tous van comprar el 2010. Mas Noguera és ara la residència d’esplai dels Tous i abans havia estat un petit hotel. Es una finca de 80.000 m2 amb piscina, una església i un heliport.

En aquests llocs Telma Ortiz va acompanyada de la seva parella, la seva filla Amanda i la seva Mare Paloma Rocasolano (Mare també de la reina Letizia i àvia de la princesa Leonor heredera del tron espanyol).

La Mare de la reina Letizia du una pulsera amb l’osset de Tous

La Mare de la reina Letizia du una pulsera amb l’osset de Tous. 

La reina, que s’ha convertit en una icona de la moda, ha convertit la firma Tous en una de les seves preferides. En els seus viatges oficials ha lluït objectes dels Tous en diverses ocasions.

A més a més, la reina Letizia porta un pulsera a la munyeca dreta personalitzada (regal dels Tous) amb els noms de les seves filles Leonor i Sofia. I també Carla que és el nom d’una seva neboda filla de la seva difunta germana Erika.

ELS JOIERS TOUS DE MANRESA i Eugenia Martínez de Irujo (la duquesa de Montoro):

Nascuda el 1968, segons la biografia de María Eugenia Yagüe sobre els Alba (col·laboradora de la revista "Hola" i comentarista sobre l'Alta Societat)  resulta que Eugenia Martínez de Irujo duquesa de Montoro va ser una nena reservada a la que no li agradaven ni les preguntes ni les explicacions.

Eugenia a partir de la seva majoria d'edat va viure del sou que li pagava la seva mare i de les propietats que li va deixar el seu pare. No va estudiar. El seu primer negoci va ser muntar una boutique de roba a Sevilla. Importava peces de marques internacionals destacades. Ella es considera a si mateixa poc diplomàtica.

Actualment és part de la imatge de Tous on fa els seus propis dissenys. No li agrada fer de model. Considera que els seus dissenys s'assemblen a com és ella: Senzills i potser a vegades fins i tot una mica infantils. 

Eugenia té una bona relació personal (quasi familiar) amb Rosa Tous i les seves filles. Quan es desplaça a Catalunya per treballar viu a casa dels Tous a Manresa. 

Eugenia vesteix "desenfadada", no va recarregada i du joies bones però poques, discretes i diguem-ne "divertides". Eugenia va sortir per primera vegada amb joies de Tous a la portada de la revista "Hola" en un ampli reportatge pel seu 29è aniversari. 

A Tous, Eugenia dissenya la seva pròpia línia de joies. Dissenys "creatius" barrejant or i plata amb cuïr i vidre de manera més o menys artesanal. A Cayetana (la Duquesa de Alba) se la veia freqüentment duent dissenys de Tous fets per la seva filla. Era una manera de donar suport a la filla. 

Eugenia de petita era amiga de l'actual rei "Felipe VI" i jugaven junts. La impressió del periodista Josep Sandoval és que Eugenia "és una dona estranya. Entre mimada i solitària, arisca i capritxosa". Diu que és "la nena dels ulls de mamá Cayetana (la Duquesa de Alba) i també del seu germà Cayetano".

Sandoval explica en el seu llibre "¿Dime con quién vas?" que una amiga seva va proposar als Tous que Eugenia fos imatge de la seva marca. Diu que a l'inici no els va fer cap gràcia. No estaven gens convençuts. Va ser gràcies a un parell d'articles periodístics del propi Josep Sandoval i de Jesús Mariñas que van cedir i fins ara no se'n han arrepentit. 

Eugenia va ser contractada inicialment per uns trenta milions de pessetes a l'any xifra que va anar augmentant després. De la seva feina el què va funcionar més van ser les petites joies.

MÉS INFORMACIÓ DELS TOUS  VEURE  DOSSIER 10

   DOSSIER 1:

VICENÇ FISAS VA SER CONDEMNAT A 18 ANYS DE PRESÓ PER ESTAFA EL 1967. Fisas (difunt) va ser el fundador de l'actual grup La Farga Lacambra:

DOSSIER NÚMERO 1 DE PODER I DINERS DE LA JET-SET DEL TERRITORI ON HI HA LES SEUS CENTRALS DE LA UNIVERSITAT DE VIC-UNIVERSITAT CENTRAL DE CATALUNYA (OSONA I EL BAGES I EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA):

EL TEXT D'AQUEST DOSSIER EL PODEU COPIAR, IMPRIMIR I COL·LECCIONAR GRATUÏTAMENT EN LA SEVA TOTALITAT.

EL CAMÍ DE FUTUR DEL GRUP D’EMPRESES LA FARGA LACAMBRA DESPRÉS DE LA MORT DEL SEU PRESIDENT D’HONOR VICENÇ FISAS:

Vicenç Fisas va ser condemnat a divuit anys de presó per insolvència fraudulenta i estafa pel cas de la Caja de Crédito Popular que va fer fallida el 1967:

Però totes les condemnes del cas van quedar a la pràctica molt reduïdes perquè van ser indultats.

-Seguidament podreu veure quines són les posicions directives en el grup d’empreses que tenen una part dels hereus i hereves de Fisas.

La majoria dels descendents encara que no tinguin càrrecs en les empreses sí que tenen accions.

 

NOVETAT DES DE L'1 DE GENER DE 2023 INKA GUIXÀ (NASCUDA EL 1981) PASSA SER CONSELLERA DELEGADA DEL GRUP, CONTROLANT-NE EL DIA A DIA... I EL SEU PARE ORIOL GUIXÀ PASSA A SER EL PRESIDENT EFECTUANT-SE AIXÍ UN RELLEU GENERACIONAL. INKA FA 14 ANYS QUE HI TREBALLA. L’abril del 2016 va morir Vicenç Fisas essent el president d’honor del grup d’empreses de La Farga Lacambra. A finals del 2015 ja ha­via deixat la presidència operativa del grup en mans del seu gendre Oriol Guixà quedant-se només amb la presidència d’honor. La mort de Fisas obre ara per ara alguns molt discrets interrogants sobre el futur d’un grup d’empreses que són sòlides i realment van molt bé. I dic alguns discrets interrogants perquè Fisas deixa una dotzena de fills i filles i una trentena de néts, besnéts, nétes i besnétes.

 

Tota una “tribu” familiar que està empresarialment dirigida per un gendre: Oriol Guixà. Un gendre, això sí, altament qualificat i que fa anys que demostra sobradament les seves grans capacitats de lideratge això ho té clar tothom.

La realitat és que el mateix Vicenç Fisas ja ho va deixar tot molt estudiat i organitzat (amb el seu equip) anys abans de morir.

El difunt Vicenç Fisas (que va governar el grup d’empreses de La Farga Lacambra durant uns trenta-cinc anys) era conscient de les dificultats que podien portar al negoci una família tant extensa. I per això ho va deixar tot molt lligat.

Així, es va elaborar un protocol de “bon govern” que és bastant estricte i rigorós perquè “l’amiguisme familiar” no pugui perjudicar el bon funcionament de les empreses.

De fet aquest protocol té certa bona fama en el món de les empreses familiars catalanes (inclús entre les espanyoles també) i està ben explicat en el llibre que va publicar el seu fill Ferran Fisas Armengol titulat “Manual de supervivència para la empresa familiar” publicat el 2014 a Barcelona per Ediciones Península i que té unes cent quaranta pàgines. De moment, tot va bé. I a curt i mig termini també sembla que tot anirà bé. Una vegada desaparegut el “patriarca” sembla que la família són tots bastants amics.

Fins al setembre del 2014 l’empresa Corporación Metalúrgica Catalana SL (presidida per Vicenç Fisas) actuava de societat “holding” i des d’aquí es controlaven la majoria de les empreses del grup.

Però el 16-10-2014 (veient que l’estat de salut de Vicenç Fisas que aleshores tenia 87 anys era delicat) Oriol Guixà i el seu equip van decidir crear una nova societat “holding” per poder controlar el grup ja ell d’una manera més complerta i preparar l’estratègia perquè l’herència es pugués administrar de la millor manera possible.

 

Així va néixer Corporación Metalúrgica Worldwide SL per com­plementar i/o substituïr funcions de l’anterior Corporación Meta­lúrgica Catalana SL (que tot i així va continuar existint).

 

Corporación Metalúrgica Worldwide SL

Té el seu domicili social al C/ Taga, 4 de Les Masies de Voltregà. És una societat creada per actuar com a societat “holding” a través de la participació en el capital d’altres societats dirigint i gestionant les accions. Va ser creada el 16-10-2014 i amb un capital de 711.720 euros. Oriol Guixà és administrador únic i la seva filla Inka Guixà Fisas és apoderada solidària (tots dos nomenaments fets el 12/4/2018). Josefa Pérez Bermúdez és també apoderada solidària (17-1-2022).

Aquesta societat inicialment estava al C/ Conde de Salvatierra, 10, pis 1, porta 2 de Barcelona i el 24-1-2017 va ser traslladada al domicili de Les Masies de Voltregà.

 

Des d’aquesta societat “holding” Oriol Guixà -i els seus assessors- controla el grup d’empreses.

D’altra banda, les accions d’aquesta societat “holding” les controla la família Fisas des de la societat Arfi Unidad Familiar SL.

Aquesta societat té el seu domicili social al C/ Taga, número 4 de Les Masies de Voltregà. I el seu objecte social és la tinença, gestió i administració de les accions del capital de Corporación Metalúrgica Catalana SL i Corporación Metalúrgica Worldwide SL. Es va crear el 11-1-2016 amb un capital social de 7.549.242 euros.

És presidenta i consellera (des de 18-1-2022) Cristina Fisas Armen­gol, i la vicepresidenta i consellera (8-3-2016) és Anna Fisas Armen­gol (muller d’Oriol Guixà). Ignacio Castejón Laporta és secretari no conseller (8-3-2016).

 

Aquesta societat es va crear uns mesos abans de morir Vicenç Fisas i ja forma part de l’estratègia de planificació de l’herència que es va dur a terme per part de la família. Cal destacar que la tria del nom és tota una declaració d’intencions pel futur.

“Arfi” segurament és l’abreviació d’Armengol i Fisas seguit de “uni­dad familiar”. Posant primer el cognom de la Mare la família ex­pressa en seu desig de seguir unida. És una tria de nom que reflecteix molt bé que tots, i totes, tenen clar que no es poden barallar. Que no es volen barallar.

A part de tot això, les accions que corresponen a Anna Fisas Armen­gol (i al seu marit Oriol Guixà) estan controlades des de la societat Ilyviva SL.

Ilyviva SL té el seu domicili social al C/ Marinada de Sant Quirze de Safaja. També té per objecte social la tinença, gestió i administració d’accions del capital de Corporación Metalúrgica Catalana SL i Cor­poración Metalúrgica Worldwide SL. Es va crear el 11-1-2016 i té un capital social de 9.176.178 euros.

El president i conseller (des de 8-3-2016) és Oriol Guixà Arderiu, la vicepresidenta, consellera delegada i consellera (8-3-2016) és Anna Fisas Armengol, és secretari i conseller (8-3-2016) Carles Guixà Fisas i són consellers i conselleres (8-3-2016): Edgar Guixà Fisas, Anna Guixà Fisas, Inka Guixà Fisas i Eva Guixà Fisas.

 

D’altra banda, a principis del 2017 Oriol Guixà va nomenar direc­tora general a la seva filla Inka Guixà posicionant-la com a possible successora en el lideratge de l’empresa.

 

 

També existeix un organisme de seguiment de l’empresa que es diu “Consell de família”. Aquest consell està presidit per Anna Fisas, la secretària és Anna Guixà i en formen part Oriol Guixà, Cristina Fisas, Eva Guixà, Papìk Fisas, Imma Fisas, Isa Fisas i Maria Rosa Armengol.

D’altra banda, la Farga Lacambra, representada per Oriol Guixà, és membre dels patronats de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (tant al patronat de Vic com al patronat de Manresa).

La major part de la producció del grup la fan les societats: La Farga Rod SL, La Farga Intec SL, La Farga Lacambra SA i La Farga Tub SL. 

El 2018 La Farga Lambra SA canvia la seva denominació social per La Farga Yourcoppersolutions SA i la nova societat absorveix a totes les altres:

Seu social: Antiga colònia Lacambra s/n de Les Masies de Voltregà. Activitat: Producció de coure. El 13 de juliol del 2018 La Farga Lacambra SA va canviar la seva denominació social per La Farga Yourcoppersolutions SA.

President i conseller delegat: Josep Oriol Guixà Arderiu (29-7-2020).

Secretari no conseller: Jordi Casas Thio (12-2-2020).

Vicepresidenta (5-3-2019) i Apoderada mancomunada solidària: Inka Guixà Fisas. (28-2-2018).

Apoderat mancomunat solidari: Marco Bandettini di Poggio (28-2-2018).

Consellers: Carles Sumarroca Claverol (14-1-2022), Gonzalo Cuadra Lizana (22-3-2022), Papik Fisas Moreno (1-7-2022), Edgar Guixa Fisas (1-7-2022) i Carles Guixa Fisas (1-7-2022). 

Marca registrada: La Farga Lacambra.

10-12-2018. Fusió per absorció per part de La Farga Yourcoppersolutions SA de les societats: La Farga Rod SL, La Farga Tertub I AIE, La Farga Tub SL, Metalurgica Catalana SA, Corporación Metalurgica Catalana SL, La Farga Intec SL i Hidroelectrica del Voltrega SL.

Altres activitats dels Fisas:

Però a la colònia Lacambra també hi ha domiciliades dues societats més dels Fisas que es dediquen a altres activitats.

Una és Iniciativas Terfa SL.

 

Aquesta societat té activitat d’agència de publicitat. Es va crear el 7-2-1995. L’administrador únic és un altre germà: Francesc Xavier Fisas Armengol (des del 29-4-2010). Aquesta empresa estava controlada fins el 2009 pels germans Andreu Vigue Pujol i Teresa Vigue Pujol i també per Marta Deges Vilella. El 6/9/2009 es va declarar judici­alment l’empresa en situació d’insolvència provisional a causa d’una reclamació judicial de quantitat. Francesc Xavier Fisas Armengol va passar a ser l’administrador únic el 29-4-2010.

Una altra societat domiciliada al C/ Taga, 4 de Les Masies de Voltre­gà és La Vall de Finestres SA.

Vicenç Fisas va fer construir un hotel de quatre estrelles i deu habi­tacions en una finca de quatre-centes hectàrees de bosc i prats pel pastoreig de bestiar vacú al municipi de Sant Aniol de Finestres al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. Aquesta societat controla aquest hotel. Es dedica al sector d’hotels i allotjaments si­milars. Té un capital social de 4.840.572’75 euros. L’administrador únic també és Francesc Xavier Fisas Armengol (des del 25-8-2017). El nét Papik Fisas Moreno és apoderat solidari (des del 13-1-2017). Josefa Pérez Bermúdez és apoderada solidària (des del 30-7-2015).

 

 

Vicenç Fisas va tenir alguns fracassos als seus negocis inicials però amb La Farga Lacambra va tenir un gran èxit

El 1946 un jove Vicenç Fisas va començar amb una petita empresa tèxtil a Sant Adrià del Besòs que el 1947 va ampliar a Olot (comprant una fàbrica que hi havia de mitjons) que tenia una secció auxiliar a Sant Feliu de Pallerols. Aquests negocis fracassen i es tanquen el 1953.

 Fisas va treballar a partir del 1954 com a sotsdirector per la província de Girona d’una companyia d’assegurances de Ma­drid.

El 1957 va ser nomenat director general de la Caja de Crédito Popu­lar essent un dels protagonistes d’un gran escàndol que explicarem aquí mateix (unes línies més avall).

 

El 1973 va entrar amb bons resultats als negocis immobiliaris. El 1976 va ser soci del bufet Castejón & Associats. El 1980 a través del bufet li van encarregar solucionar la mala situació de l’empresa “Francisco Lacambra” de Les Masies de Voltregà.

Veient l’empresa, decideix quedar-se-la ell i amb m’ajuda del seu gen­dre enginyer Oriol Guixà comença la seva reflotació.

 

La cosa va anar tant bé que Fisas va deixar el bufet per dedicar se totalment a La Farga Lacambra. Avui en dia La Farga Lacambra és un grup d’empreses que facturen quasi 1.000 milions d’euros i té plantes i/o empreses filials a Les Ma­sies de Voltregà, França, Regne Unit i Estats Units. Quasi un terç d’aquesta facturació correspon a exportació.

Es dediquen a la fabricació de tubs de coure per diversos sectors: Energètic, ferroviari, etc...

 

Part de la família Fisas (i també part de la família Guixà) estiuegen i passen caps de setmana a Sant Joan de les Abadesses des de fa molts anys.

Vicenç Fisas va ser condemnat a divuit anys de presó per insolvència fraudulenta i estafa pel cas de la Caja de Crédito Popular que va fer fallida el 1967:

Però totes les condemnes del cas van quedar a la pràctica molt reduïdes perquè van ser indultats.

La notícia de la sentència (el 1983) la van publicar diaris diversos com El País o Abc (entre d’altres).

A inicis de gener del 1983 es va dictar la sentència del cas de la Caja de Crédito Popular de Cataluña (que inicialment –de 1957 a 1959- es deia Caja de Crédito de Gerona i després es va traslladar a Barcelo­na) per part de la secció primera de lo penal de l’Audiència provincial de Barcelona. Aquesta caixa es va crear a Girona el 1957 auspiciada pel sindicat oficial franquista. El 1967 Vicenç Fisas va ser detingut (i empresonat preventivament) i l’entitat va fer fallida després d’uns anys de mala gestió.

Aquesta caixa va néixer amb la intenció de recolçar cooperatives obre­res creades sota la protecció del sindicat oficial franquista. I després es va anar obrint a altres tipus de clientela.

En la sentència es condemna a deu anys de presó a l’exdelegat pro­vincial del sindicat oficial franquista a Girona Juan Manuel de San­tisteban per un delicte d’insolvència fraudulenta. DeSantisteban va ser un dels promotors de la Caja de Crédito Popular. Va morir el 2007.

A Vicenç Fisas (que era director general de la Caja de Crédito Popu­lar) la sentència el va condemnar a dotze anys de presó per insolvèn­cia fraudulenta i sis més per estafa.

Josep Maria Casadejust que va ser subdirector general, tresorer i vocal de la junta rectora de l’entitat va ser condemnat a deu anys de presó per insolvència fraudulenta.

Finalment també va ser condemnat a sis anys de presó per estafa el sacerdot Joan Fàbregas que llavors era ministre provincial dels Pares Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria

La sentència també condemnava a Fisas, Santiesteban i Casadejust a pagar unes indemnitzacions a les persones perjudicades per la mala gestió de la Caja de Crédito Popular per un valor total de sis-cents trenta milions de pessetes.

I Fisas i Fabregas també van ser condemnats a pagar una segona indemnització de nou-centes mil pessetes.

Curiosament el judici es va celebrar el desembre del 1982 just quan acabava d’accedir per primera vegada a la presidència del govern es­panyol Felipe González i la sentència va ser emesa quan González duia poc més d’un mes com a president. Dóna la sensació que els franquistes i el partit d’Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo (la U.C.D) volien deixar el tema acabat abans no comencés la nova èpo­ca. I així més o menys va passar.

A la pràctica totes aquestes condemnes van quedar molt reduïdes perquè van ser indultats.

Tot plegat és força escandalós perquè els primers tràmits judicials d’aquesta causa es van obrir el 1967, i el cas va anar passant per di­versos jutjats i no es va fer el judici fins quinze anys després (a finals del 1982). Eren coses que a vegades passaven en aquella època.

L’advocat defensor de l’associació que representava als impositors de la Caja de Crédito Popular que van veure desaparèixer els seus estal­vis era Joaquín Ruiz-Giménez (que més endavant seria “Defensor del pueblo”).

Segurament hi hauria hagut més condemnats però com que van tar­dar quinze anys a fer el judici alguna gent que també probablement haurien estat condemnats es van morir abans.

És el cas sobretot d’Antonio Federico Correa-Veglison exgoverna­dor civil franquista de Barcelona, militar i diputat de les Corts fran­quistes. També havia estat el primer governador civil franquista de la província de Girona.

Aquest home era especialment molt influent i és una realitat objecti­va que el cas va anar avançant molt lentament fins que ell es va morir. Dóna la sensació com si d’alguna manera ell ho anés frenant mentre era viu. En aquella època de dictadura això no era impossible.

La base principal del frau comès per aquesta gent és haver fet crèdits sense garanties suficients a empreses exteriors per projectes que van fracassar en la seva majoria.

Les persones afectades ho van perdre quasi tot perquè no es va decla­rar la responsabilitat subsidiària de l’estat. I els condemnats van ser en gran part indultats.

Avui en dia sí que és habitual que quan peta un banc l’estat se’n faci responsable subsidiari (almenys parcialment per protegir els petits impositors) però en aquella època la cosa encara no anava així.

Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquesta web prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.