dilluns, 22 d’abril del 2024

  DOSSIER 11:  INVESTIGACIÓ QUI VA AJUDAR  E.T.A  A MATAR A CARRERO BLANCO. REPORTATGE. TOTA LA VERITAT.


I secrets del segrest de Javier Rupérez.


La periodista Pilar Urbano en un interessant llibre de 960 pàgines que es diu "El precio del trono" editat per Planeta el 2011 publica una documentada investigació periodística sobre els primers anys d'ETA i fins 1977 aclarint especialment tots els misteris de l'atemptat de Carrero Blanco.


Urbano té excel·lents contactes als més alts nivells del poder a Madrid i coneix a alguns dels principals més alts comandaments militars i policials en actiu. La veritat és que la seva investigació és molt bona (i polèmica) i ella assegura que és "la veritat" i ho documenta bé. En tot cas, llegit amb objectivitat el què explica és altament creïble i aclareix bé el tema. Personalment crec que si no és la veritat, s'hi acosta molt. Realment.



EL VERITABLE MOTIU DE FONS DEL SEGREST DE JAVIER RUPÉREZ PER PART D’ETA PM:

ETA va fer també diversos intents de segrest contra familiars de l’aleshores rei Juan Carlos I que van ser tots desmuntats per la guardia civil. A dins d’ETA hi havia “infiltrats”. Concretament es va intentar segrestar al pare del rei Don Juan de Borbón sense aconseguir-ho. I també a Pilar de Borbón germana de Juan Carlos. Entre altres.

Iñaki Mujika Arregui (alias Ezquerra) era l’enllaç en cap de la gent afí al Partit Nacionalista Basc (PNV) dins d’ETA. Remenava diners. Duia tres pistoles i tenia una metralleta, 5 d.n.is, 4 carnets de conduïr i dos passaports (gran part d’aquesta documentació era falsificada). El seu poder dins ETA era gran.

Si bé mentre manava ell hi va haver el gran èxit de l’atemptat de Carrero també és una realitat que molts altres atemptats van ser fallits. Molts fracassos (fins i tot alguns molt sospitosos). Sempre segons la investigació de Pilar Urbano.

S’intuïa que hi havia infiltrats dins d’ETA (Urbano insinua que potser el mateix Ezquerra era un infiltrat però en aquest cas no de l’exèrcit espanyol sinó de la connexió PNV-FBI-CIA). I la CIA, quan li convenia, passava també alguna informació aconseguida dins d’ETA a l’espionatge espanyol. Per exemple, la protecció del rei Juan Carlos era un objectiu important pels interessos de la CIA per garantir l’èxit de la transió espanyola. I Juan Carlos I, a diferència de Carrero Blanco, sempre des del primer dia va ser receptiu a les suggerències que li feia la CIA i hi tenia bona relació. I el van protegir.

Les sospites sobre les presumptes traïcions d’Ezquerra van augmentar dins ETA fins que la baralla interna va provocar una escissió entre ETA político-militar (ETA pm) i ETA militar (ETA m). Ezquerra controlava ETA pm que acabaria desapareixent. Els seus contraris, ETA m, encara durarien bastants anys més.

Després d’aquesta investigació de Pilar Urbano (i les fetes per d’altres investigadors) avui en dia se saben els principals secrets de les primeres Etes i d’Eta pm. En canvi, els secrets de l’última ETA (ETA m) no els ha publicat encara ningú. ETAm és la que ha durat més anys i la que matat més gent. Tot un misteri que algun dia s’aclarirà.

Ezquerra es va beneficiar de la llei d’amnistia de 1977. Tenia amics nordamericans que el van ajudar a instal·lar-se com editor de llibres d’art i història basca a Donosti. El 1978 disposava com editor d’una tecnologia nordamericana que en aquell moment no tenia ningú a l’Estat espanyol.

Ezquerra tot i que ja no formava part d’ETA pm el 1979 va participar en un fet curiós. Sempre segons Urbano, el desembre de 1979 Ezquerra que estava retirat va ser convidat per ETA pm a participar als interrogatoris del diputat d’UCD Javier Rupérez segrestat en un xalet prop d’Àvila.

Rupérez no li va veure mai la cara al seu principal interrogador (que segons Urbano era Ezquerra). Es gravaven en cintes magnetofòniques els interrogatoris.

Rupérez recorda que li van preguntar sobre Suárez (que acabava de ser reelegit president del govern espanyol). Punts vulnerables de Suárez. Dones?, Negocis?, Comissions del petroli saudí?, finançament il·legal de l’UCD?.

Després temes de política exterior. L’Otan?, Suárez i l’Otan?, Suárez i els EEUU?, Suárez i el tercer món?,....

Rupérez li deien que s’estava jugant la vida segons l’interès de les seves respostes. Volien que expliqués tot el què savia. Els interrogatoris van ser també filmats.

Rupérez només era diputat, però també era ambaixador i acabava de deixar el lloc de cap de gabinet del Ministerio de Exteriores per passar a ser secretari de relacions internacionals de la UCD. Per tant, era una profund coneixedor de la política exterior del govern espanyol del moment. Els interrogadors tenien especial interès en aquest tema.

En aquell moment Suárez respecte quina política exterior calia fer es mostrava indecís, cautelós i fins i tot hermètic. Realment Suárez era proper al neutralisme internacional i reaci de l’ingrés a l’Otan. Suárez estava còmode al costat de Yasir Arafat, Fidel Castro o Muamar Gadafi. I estava acomplexat i tímid davant dels dirigents dels EEUU. Aquesta indecisió de Suárez preocupava al Rei i a Washington.

Suárez, sempre segons Urbano, realment buscava relacions plenes amb l’URSS i estudiava acords comercials amb França de material militar.

Quan ETA pm va segrestar a Rupérez era un moment mundialment delicat. L’URSS acabava d’invadir l’Afganistan i els EEUU volien que l’Estat espanyol ingressés a l’Otan quant més aviat millor. Però Suárez no feia cap moviment clar.

El segrest de Rupérez va ser un dels molts misteris en la història d’ETA pm i la presència d’Ezquerra com a interrogador principal permet deduir (sempre segons Urbano) que a la CIA (Urbano sempre considera a Ezquerra un canal de comunicació cap a la CIA) li interessava saber realment de primera mà què pensava algú com Rupérez ben posicionat a l’entorn de Suárez en temes de política internacional. Urbano hi veu aquí el motiu de fons del segrest de Rupérez i perquè Ezquerra va ser reclutat com interrogador de confiança.

Les respostes de Rupérez davant Ezquerra van ajudar a liquidar la carrera política de Suárez que va perdre suports fonamentals quan ja d’una manera convençuda va tenir a la CIA en contra.




La mort de Carrero:

El 1972, sempre segons Urbano, 500 joves molt guerrers del PNV es van passar a ETA en bloc. Aquesta gent haurien començat actuant sols ("firmaven" els seus atemptats com ETA V Asamblea) i es van fusionar amb l'ETA original. Així ETA es va enfortir molt. Amb aquest grup hi anava un líder indiscutible Iñaki Mujika Arregui alias "Ezquerra" que va passar a ser l'home del PNV dins la nova ETA.


"Ezquerra" va ser qui des del primer moment va dir que potser caldria matar a Carrero quant altres dirigents estudiaven només segrestar-lo. Els 500 joves que venien del PNV (homes i dones) van aportar unes 700 pistoles, vehicles i una xarxa de pisos i "caseríos" utilitzables".


Feia temps que la CIA estudiava a Carrero perquè ell havia començat a mostrar-se contrari a renovar l'acord de les bases militars nordamericanes a l'Estat espanyol que caducava el 1973 i el van matar abans que caduqués.


El 1943 s'havia creat el "Servicio de Inteligencia Vasco" (S.I.V) que depenia del govern basc a l'exili. Aquesta organització controlava una xarxa de bascs exiliats que espiaven per encàrrec a polítics nazis, feixistes i comunistes per tota Amèrica llatina i alguns estats d'Europa.


El govern basc a l'exili cobrava per aquesta feina (a tant la peça encarregada) del F.B.I nordamericà en un acord fet amb Edgar Hoover en persona. Que aquesta informació era utilitzada pel FBI i la CIA no se'ls deia (sempre segons Urbano) als membres d'aquesta xarxa que eren molt patriotes bascs. Se'ls deia que els pagava el PNV. Els diners que cobrava el PNV del FBI s'utilitzaven per ajudar a la seva gent a l'exili.


Amb "Ezquerra" i la seva gent, a dins, ETA va començar a ser un peó de gent del Servicio de Inteligencia Vasco (i per tant indirectament del FBI i la CIA nordamericans). També aspiraven a convertir ETA en un peó seu sectors comunistes (dirigits per Moscou) que també tenien un nivell d'infiltració dins ETA encara que més petit que el PNV.


Dels tretze principals dirigents d'ETA sembla que vuit els controlava "Ezquerra". El seu objectiu era clar: Matar a Carrero.


El to de Carrero López Rodó en les negociacions amb els EEUU no agradava gens a KissingerCarrero somiava fins i tot amb tenir la bomba atòmica. Volia marcar distàncies amb els EEU


Al local de Madrid on ETA preparava l'atemptat els moviments del "comando" van despertar les sospites d'un porter que ho va anar a explicar a la guàrdia civil. Quan ja tenien apunt un disposiu per entrar i detenir-los per sorpresa van rebre una ordre clara dels seus superiors: Que ho deixessin estar i que deixessin fins i tot la investigació del tema.


Cal tenir present que en aquells moments la CIA a Madrid compartia despatx amb l'Alt Estat Major de l'espionatge espanyol (al que assessoraven) i per tant s'enteraven de tot el què passava des de dins. Va ser la CIA que va evitar la detenció del "comando" per part de la guàrdia civil- sempre segons Urbano-. Després el van seguir "protegint" controlant que no fossin descoberts.


ETA va preparar l'atemptat durant quinze mesos (diu Urbano) i la CIA va intervenir en diferents fases. Primer la CIA va reorientar ETA (a través d'Ezquerra) perquè abandonessin la idea d'un segrest i anessin a matar-lo, va intervenir per evitar que els detinguessin i finalment va afegir més i i millor explosiu just abans de l'atemptat per assegurar-se que fos contundent. I van fer coincidir la data de l'atemptat amb una visita de Kissinger a Carrero.


La mort de Carrero va representar canviar la política exterior espanyola. I aliniar-se plenament amb els EEUU. Carrero no era realista i pretenia marcar distàncies amb els EEUU i l'OTAN i fer una política exterior espanyola independent amb aliances amb França, Amèrica llatina, el món àrab i Rússia. Tota aquesta idea es va acabar del tot amb l'atemptat.

Tècnics de l'exèrcit espanyol (sempre segons Urbano) van elaborar un informe demostrant que l'explosiu de l'atemptat era molt potent (C4). El C4 només es fabricava als EEUU i per ús exclusiu de les forces armades. La CIA havia deixat una marca clara de la seva presència al lloc dels fets.


L'informe va arribar a la taula de Franco el qual no volia molestar a l'ambaixador nordamericà i va optar per no fer res de moment, però va autoritzar al fiscal del Tribunal Suprem Fernando Herrero Tejedor a comentar-ho en determinats ambients però sense acusar a ningú en concret


Herrero Tejedor en un acte solemne del Tribunal Suprem el 16-9-1974 va declarar que en l'atemptat de Carrero Blanco a més d'ETA hi havien intervingut altres organitzacions. Va dir que tenien informació concreta de qui havia ajudat ETA i això s'investigaria en el sumari en curs.


Aquestes paraules dites en un acte públic van tenir conseqüències. El 4 de març del 1975 va deixar de ser fiscal per ser ministre. El 12 de juny va morir en un estrany accident a la carretera. I el jutge que duia el cas de l'atemptat de Carrero va donar la causa per tancada i el Suprem va ordenar que passés a l'autoritat judicial militar. L'amnistia del 1977 va arxivar moltes causes (entre elles la de l'atemptat de Carrero). I encara actualment no es permet a ningú accedir a la documentació d'aquesta causa.

Finalment Ezquerra i la seva gent van acabar a ETA político-militar que va acabar plegant poc després. La continuadora de l'activitat violenta va ser ETA militar. 

Les dècades d'ETA militar van ser les més sanguinàries de totes i encara avui en dia ningú ha explicat res sobre la veritat d'ETA militar, el funcionament intern real de la qual continua essent un gran misteri.





















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada