divendres, 1 de març del 2024

AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web.
DOSSIER 57: Josep Maria Vila d’Abadal és de la família propietària de la famosa masia pairal d’El Cavaller de Vidrà. Membre d’una nissaga històrica de polítics i terratinents. Va ser diputat al Parlament i alcalde Vic abans que el substituís Anna Erra. El 2018 el seu petit grupuscle Moviment Demòcrata de Catalunya va abandonar el partit que havia contribuït a crear «Demòcrates de Catalunya» (escissió d’Unió Democràtica) i va passar a donar suport a JxC ...el partit de Puigdemont. «Demòcrates de Catalunya» estava en una línia favorable a ERC. Josep Maria Vila d’Abadal ha format part dels cercles d’amics més íntims dels fills de Jordi Pujol (especialment d’Oriol Pujol Ferrusola) com també el seu cosí Joaquim Triadú Vila d’Abadal. Ara a inicis de 2024 ha anunciat el seu fixatge pel petit partit «Convergents» de Germà Gordó. Caldrà veure com evoluciona i què pretén amb aquesta operació. Vila d’Abadal és president del grup «País Rural» que agrupa a molts destacats propietaris rurals de Catalunya. La «patronal» dels boscos.
DOSSIER 56: GERMANS SERRA FARRÉ MANRESA FORTUNA PERSONAL: Segons la revista Forbes del 2023 Josep Maria Serra Farré (d'uns 80 anys i principal accionista del grup Catalana Occident) té una fortuna personal de 1.500 milions d'euros ocupant el número 23 entre els més rics de l'Estat espanyol. En els darrers temps ha anat avançant posicions en el rànquing. Les seves germanes, també accionistes del grup, Josefa i Assumpta Serra Farre són al lloc 55 amb una fortuna personal de 700 milions d'euros. Per més informació sobre els Serra Farré veure dossiers 44 i 35.
DOSSIER 55: QUÈ ÉS ONA CAPITAL? És una empresa de capital risc amb seu a Manlleu (Osona) liderada per grup Bon Preu i el grup Benito. El seu objectiu és recolçar projectes innovadors d'emprenedors en general, de joves emprenedors i també en concret de dones emprenedores. Participa en diverses societats de plantes generadores d'electricitat a partir d'energia solar, entre altres sectors. Algunes de les seves activitats tenen el suport de l'Institut Català de Finances. Es va crear el 2006. I ha anat creixent. La seva web és https://onacapital.com
MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (2): Vaig estar a La Marxa del 1989 a 1996. El setmanari deia tenir una difusió de 8.000 exemplars per setmana a Osona, El Ripollès i El Lluçanès. El president del Consell d'Administració i accionista principal de l'empresa editora a l'inici era l'empresari de Vic Joan Orriols Puig (el Nan). També era aleshores el propietari de Ràdio Vic i controlava Televió d'Osona. I hi havia vincles amb el Reclam. L'advocat de l'empresa era Miquel Pi Costa (petit accionista) i el director Miquel Macià Arqués (també accionista). Treballant per aquestes tres persones (en diferents etapes i no junts) vaig fer els trenta anys de la meva vida laboral fins a l'accident del 3-10-2020 que vaig passar a l'invalidesa. Ho aniré explicant mica en mica a grans trets generals. A La Marxa de seguida em van encarregar fer les seccions d'economia i empreses i alguns temes també de política. En aquesta etapa vaig aprendre moltes coses estant a la redacció a jornada sencera. Conscient que a part del sou hi guanyava aprendre molt... vaig treballar aquells anys també molt. Amb aquesta meva actitud molt receptiva a fer feina em vaig guanyar la confiança de Macià i el 1991 em van nomenar subdirector. En aquella època molta gent treballava sense haver acabat la llicenciatura de Ciències de la Informació. I aquest era el cas del mateix director Miquel Macià. Per aquesta gent el govern va obrir un període de temps perquè tothom qui pugués acreditar cinc anys treballant al sector assalariat o com autònom es podia col·legiar al Col·legi de Periodistes de Catalunya i obtenir així el carnet professional oficial. I per la resta de gent en aquesta mateixa situació es va crear el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) al qual vaig estar afiliat des dels inicis. El Sindicat també emetia un carnet professional vàlid que et permetia entrar a qualsevol lloc oficial. Més endavant inclús essent afiliat al Sindicat podies obtenir el carnet internacional de la Federació Internacional de Periodistes (que és el carnet professional mundial). Aquest també el vaig tenir. Finalment a partir de la meva feina feta (ja fora de La Marxa) el 2002 va poder col·legiar-me al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya podent acreditar deu anys d'experiència professional al sector. Va ser just l'últim any que s'admetia aquesta via. Del 2003 en endavant només es podien col·legiar gent llicenciada. Així, tot i ser més jove d'edat, per formació formo part del què es coneix com la generació de la "vella escola" de la professió.
MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (1): De petit vaig ser un molt bon estudiant. D'adolescent ja no tant. Molt menys. El motiu és ben clar, vaig ser un jove inquiet que volia entendre com funciona realment el món. I llavors volia més pràctica de les coses i no tanta teoria com quan era petit. Els llibres han tingut una enorme importància a la meva vida. La meva adolescència aniria dels 15 als 19 (de 1985 a 1989). A partir dels 19 vaig començar a treballar de periodista i vaig tornar a llegir molt. Va començar la meva vida laboral. Vaig estar de sort i vaig ser el lloc oportú en el moment oportú. Des del 1985 era corresponsal del setmanari "Ausona" de Vic a la zona on visc (St.Quirze de Besora i el seu entorn conegut com El Bisaura). El 1988 un grup d'accionistes van plantejar comprar l'Ausona i renovar-lo fent un setmanari més modern i dinàmic. No van poder perquè molts altres accionistes no van voler vendre les accions i no van poder fer la majoria. Finalment van decidir sortir de l'Ausona i crear un nou setmanari de zero. El 1989 va néixer La Marxa. Aquí vaig conèixer a tres persones que entre totes tres en diferents etapes vaig fer tota la meva vida laboral fins a l'accident de cotxe del 3/10/2020 en el qual vaig estar apunt de matar-me i que em va dur a tenir una pensió d'invalidesa total als 52 anys. Vaig començar a treballar de periodista a la redacció de La Marxa el 1989 i abans havia estat corresponsal a l'Ausona. Del 1985 al 1989 havia tingut una etapa juvenil essent militant d'una organització política: El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) que actualment es diu Poble Lliure i està integrat a la CUP (candidatura d'unitat popular que ara és una força parlamentària a Catalunya). Aquest origen polític meu va agradar a Miquel Macià (director fundador de La Marxa i accionista) i va ser un element més que va ajudar a que em contractessin. Llavors jo era un estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i tenia un nivell cultural mig alt i una capacitat de síntesi en l'expressió escrita més que correcte. Aquest va ser el meu inici a la redacció de La Marxa. I des del 1989 no he tornat a formar part mai de cap organització política. He seguit en el món de la comunicació d'àmbit local.
DOSSIER 54: TOUS ELIMINA MERCATS I CONCENTRA FORCES EN 45 ESTATS. L'Estratègia que està seguint el grup Tous, presidit per Alba Tous, és després de la pandèmia augmentar les seves inversions en el terreny digital i la seva xarxa física concentrar-la en 45 estats. Així té intenció de renunciar a la seva presència a Romania i Bulgària de l'Europa de l'Est, a Oman i Kuwait del golf pèrsic i Ghana de l'Àfrica. Tous el 2022 ha assolit resultats en la línia dels del 2019. Donant la pandèmia per superada. Més informació de Tous veure Od i dossier 10.
DOSSIER 53: UN ALTRE ONYOS PLANDOLIT FUNDA PROQUIMIA. El 1971 Josep Maria Onyós de Plandolit crea el grup Proquimia que actualment és present en diversos estats del món. El 1971 Manuel Oños de Plandolit (la persona de Vic més propera a Franco) té 68 anys i morirà cinc anys després als 73. Quina relació tenien l'un i l'altre forma part dels misteris del poder franquista local vigatà que mica mica intentarem aclarir. Igual que Pere Girbau, Josep Maria Onyós és la generació de la transició que venint de famílies franquistes ben conectades al poder tindran clar apostar pel pujolisme. Ara bé, aquests Oños o Onyós provenen d'un origen diferent al de la majoria de la classe alta de Vic. Provenen d'un origen d'entorns aristocràtics de veritat. La prova n'és que el germà de Josep Maria Onyós, l'advocat Joaquim Onyós de Plandolit, va aconseguir que el rei Joan Carles I li concedís la baronia de Senaller i Gramenet el 1985 essent parent de lluny del darrer titular. Joan Carles I havia conegut al diplomàtic Manuel Oños de Plandolit i aquest fet podia haver influït a que afavorís a Joaquim Onyós entre altres candidats que també la volien. Títol de baró que ostenta actualment a partir del 2000 Josep Maria Onyós al morir el seu germà. Ser baró també dóna accés a cercles aristocràtics on es poden fer bons contactes internacionals.
DOSSIER 52: ORIOL GUIXÀ I JORDI PUJOL FERRUSOLA: Des del 14-1-2022 Carles Sumarroca Claverol és conseller de La Farga Yourcoppersolutions SA presidida per Oriol Guixà Arderiu. És l'antiga La Farga Lacambra SA. L'entrada d'aquest nou conseller a l'empresa indica la presència d'un nou soci molt important. No només perquè els Sumarroca són molt rics sinó també perquè és una persona molt relacionada amb Jordi Pujol Ferrusola (alias "el júnior"). El júnior és el fill de Jordi Pujol que més s'ha dedicat als negocis. També indica una línia política. De fet Anna Guixà Fisas (filla d'Oriol Guixà) va ser alcaldessa de Sant Quirze Safaja pel Pdecat fins el 2023 quan el seu equip va perdre contra una candidatura d'esquerres. Per més informació veure Dossier 1.
DOSSIER 51: ASCENS GIRBAU AL FRANQUISME VIC. Ascens de Pere Girbau al franquisme de Vic. Tenint en compte que els alcaldes franquistes no els votava ningú...... hem de buscar els veritables nuclis d’influència i poder darrera d’ells entre els grans industrials i les seves conexions a l’entorn del bisbe. En el cas de Vic cal afegir-hi a més un personatge molt concret i poc conegut. Es tracta de Manuel Oños de Plandolit que va ser el primer cap de la falange local el 1939 amb 36 anys i que de seguida se’n va anar a treballar pel ministeri d’afers exteriors. I va fer carrera com a diplomàtic. El seu nomenament als anys 50 com a màxim representant del govern franquista a Mèxic demostra la confiança que Franco dipositava en ell tenint en compte que Mèxic era un lloc difícil amb un govern hostil. Comencem el 1966 quan Pere Girbau (que llavors tenia uns 32 anys) va entrar a l’Ajuntament de Vic. En aquells moments Oños de Plandolit tenia 63 anys. Havia començat el boom del turisme i Girbau començava a ser una empresa fabricant de rentadores. Deixant la categoria de petit taller i passant a ser un fabricant. L’entrada de Girbau a l’Ajuntament franquista es pot interpretar com una manera de fer contactes a l’administració franquista en un moment que l’empresa començava a créixer. Per anar sabent més coses dels misteris del poder franquista (en aquest cas de Vic) cal anar fent un puzzle amb els fragments d’informació de què disposem..mica en mica.
DOSSIER 50: EL VIGATÀ OÑOS AMBAIXADOR FRANQUISTA MÈXIC. El 1956 el vigatà Manuel Oños de Plandolit va ser nomenat per Franco ministre plenipontenciari d’Espanya a Mèxic. No podia ser oficialment ambaixador perquè no n'hi podia haver. El govern mexicà no va reconèixer oficialment mai a l’Espanya franquista. Oños feia a la pràctica funcions semblants a les d’ambaixador de manera «no oficial». Era un càrrec d'altíssima confiança de Franco. I de pas ell i el seu equip vigilaven d’aprop a la nombrosa colònia de republicants exiliats catalans i espanyols. Oños també mantenia contactes amb tot el cos diplomàtic internacional instal·lat a Mèxic i amb els medis polítics i periodístics. El 1959 es va crear un incident perquè Oños va pretendre fer un acte de certa dimensió internacional de celebració del 18 de juliol reivindicant «el glorioso alzamiento nacional». Aquesta intenció va generar un fort moviment de protesta en els ambients d’exiliats republicans antifranquistes. Fins i tot hi va haver un intent de segrestar a Oños. No ho van fer però va faltar poc. Vigilaven els seus moviments, les seves entrades i sortides. Finalment veient el mal ambient que s’havia creat el govern mexicà va intervenir. Qui un temps després seria president de Mèxic Luis Echevarría es va reunir amb Oños demanant-li que no fes aquest acte perquè hi haurien incidents greus. Oños el 16 de juliol va renunciar a fer aquest acte del 18 de juliol. Els opositors demanaven la seva expulsió cosa que no es va arribar produïr finalment.
INFORMACIÓ SOBRE AQUESTA WEB. INICI 2021. AQUESTA WEB TÉ UN PROMIG D'UNES 7.200 VISITES APROX. CADA ANY (UNES 600 CADA MES) DE PERSONES QUE LA MAJORIA JA SEGUIEN L'ACTUALITAT SOBRE ELS QUATRE LLIBRES de "PODER I DINERS DE LA JET-SET D'OSONA I EL RIPOLLÈS, EL BAGES, LA GARROTXA I LA SEVA RELACIÓ AMB BARCELONA" que van sortir del 2017 al 2020 (un al febrer de cada any):

Osona,el Bages, la Garrotxa i el Ripollès és el territori on té les seves seus centrals La Universitat de Vic-Universitat Central deCatalunya . Més territoris propers com el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès i les Guilleries-Baix Montseny. 

I de la gent que hi viuen poden votar unes 430.000 persones. Som com una "província" inclús com una "regió". Hi ha més gent aquí que a La Rioja i quasi tanta com a Cantabria.

D'altra banda, l'Uvic-Ucc també és al Vallès oriental i a Barcelona.


La UVIC-UCC és la quarta millor universitat catalana, la sisena millor de l'Estat espanyol i està entre la 401 i la 500 del rànquing 2021 del World University Ranking (d'un total de 1.662 que hi ha al rànquing que són totes les universitats del món considerades bones).


A 28 de febrer del 2023 hi ha hagut un total de 44.580 entrades fetes en aquesta web des de l'inici el 15 de febrer del 2017 (quan va sortir el primer dels llibres de la Jet-Set).

Entenem per Jet-Set (Alta Societat d'aquestes comarques) la gent que tenen negocis que facturen 10 ó més milions d'euros/any (durant més de cinc anys seguits), o formen part de grups que facturen més d'aquestes quantitats, i gent famosa o que tenen coses famoses.




GENT A LA QUE ARRIBA LA WEB.

TINC 1.850 amistats a facebook. I des d'octubre del 2021 s'ha anat fent un campanyeta de promoció d'aquesta web a Twitter. S'ha donat a conèixer la seva existència a uns 5.000 comptes de Twitter d'Osona, el Bages, el Ripollès i La Garrotxa. I també zones properes com el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès i les Guilleries-Baix Montseny.

D'aquests quasi 5.000 (que poden consultar la web de manera ocasional) uns 425 (un 8'5% m'han demanat rebre un avís cada vegada que s'hi introdueixi informació nova. Això té futur. Estem en el bon camí. Agrada.

També els envio informació permanent a les 1.850 amistats del Facebook. I a les 106 d'Instagram. I a les 72 de Linkedin. En total (entre Twitter, Facebook, Instagram i Linkedin) són 2.453 que reben informació permanent (un 1'71 % dels 430.000 votants considerant que cada un d'aquests 2.022 són la persona en concret més dues més a qui ho comenten).

A Twitter sóc ausetania, a Facebook Vell Antic Anglada coleccionista i a Instagram i a Linkedin albert anglada freixer.





PER TANT UNA ÀREA D'UNES 430.000 PERSONES AMB DRET A VOT S'HAN ASSABENTAT DE L'EXISTÈNCIA D'AQUESTA WEB un 1'71 % .

.



Gener 2024: 1.382 entrades. Desembre 2023: 798 entrades. Novembre 2023: 792 entrades. Octubre 2023: 795 entrades. Setembre 2023: 871 entrades. Agost 2023: 750 entrades a la web. Juliol 2023: 877 entrades a la web. Juny 2023: 685 entrades a la web. Maig 2023: 644 entrades a la web. Abril 2023: 739 entrades a la web. Març 2023: 515 entrades a la web. Febrer 2023: 508 entrades en aquesta web. Gener 2023: 703 entrades a aquesta web.

2022: Promig mensual de tot l'any: 657 entrades a aquesta web.

.

.



 ANY 2021: promig mensual de tot l'any: 598 entrades.
Des de l'inici (el 15 de febrer del 2017 quan va aparèixer el primer llibre de la Jet-Set d'aquest territori) i fins el 31 març del 2021 (un total de 1.504 dies en els quals s'han publicat quatre llibres del tema) hi ha hagut 30.037 visualitzacions d'aquesta pàgina. 


LES 12 PÀGINES MÉS VISITADES D’AQUESTA WEB A MARÇ 2023: 1ERA.0d: GERMANA REINA ESTIUEIG A CASA TOUS MANRESA; 2ONA. DOSSIER 7: ARNAU ROVIRA ÉS FILL DE JOAN ROVIRA PRIMER PRESIDENT PATRONAL OSONA; 3ERA. DOSSIER 20: QUIMI PORTET CANTANT ES VA FER MILIONARI; 4ARTA DOSSIER 5: CLARA ROQUET CINEASTA; 5ENA DOSSIER 4: GIRBAU; 6ENA DOSSIER 8: SEIDOR NOVA FORTUNA VIC; 7ENA Ob: DIETARI, REFLEXIONS CONFIDENCIALS; 8ENA DOSSIER 21: PODEROSOS PODER FRANQUISTA a OSONA, RIPOLLES I MOIANÈS; 9ENA DOSSIER 22: QUI ÉS CRISTINA GALLACH?; 10ENA DOSSIER 1: VICENÇ FISAS CONDEMNAT; 11ENA DOSSIER 2: BON PREU EL 90è MÉS RIC DE L'ESTAT ESPANYOL i 12ENA DOSSIER 10: NEGOCIS DELS TOUS JOIERS DE MANRESA;






-----------------------------------------------------------------------------------------------------------Les conseqüències de l'accident que vaig tenir el 3-10-2020 estan

reorganitzant la meva vida.

Vaig tenir un atac hipertensiu seguit d'un atac d'epilèpsia conduint (per sort van ser danys lleus) però des de llavors tinc totalment prohibit conduïr. Tinc microinfarts al cervell. I leucoaraiosis.

Qui vulgui contactar amb mi pot trucar-me al 675071577 ó enviar-me un e-mail a albert@albertanglada.com


AQUESTA

ÉS LA WEB QUE CONSULTEN LA GENT QUE LLEGIEN ELS LLIBRES DE LA JET-SET I LA SEVA CONTINUACIÓ DES DEL 2021

Els buscadors d'Internet permeten que les notícies concretes d'aquesta web tinguin més difusió. Surten quan es busca a Google el nom d'una empresa o directiu/directiva concrets.

També des dels mòbils amb Internet a aquesta web hi pot accedir molta gent. Més que amb els llibres (en van sortir quatre fins al 2020 i deixen de sortir però continuen d'alguna manera amb aquesta web).


AQUESTA ÉS UNA WEB ESPECIALITZADA QUE TÉ UN IMPORTANT POTENCIAL DE CREIXEMENT.


Trimestralment aniré publicant en aquesta web uns dossiers sobre temes d'aquest estil fent més difusió i propaganda del contingut dels llibres de la Jet-Set que van sortir de 2017 a 2020. Els dossiers d'aquesta web es poden copiar i imprimir gratuïtament. I anar-los col·leccionant.


Alguns d'aquests dossiers concrets són de temes que ja s'han publicat més ampliament en llibres de la Jet-Set.

Mica en mica n'hi posaré més. I alguns de temes nous (que no s'han publicat als llibres de la Jet-Set).



El 14 de juliol del 2022 M'HAN NOTIFICAT QUE M'HAN CONCEDIT UNA PENSIÓ D'INVALIDESA per no poder fer la feina habitual (que era venda ambulant de llibres i coses de segona mà a mercats on hi portava setze anys seguits). No em deixaran conduïr vehicles mai més. Ni tornaré a vendre als mercats mai més (no es pot fer la mateixa feina que es feia abans de la pensió).


Al final quedo mig jubilat als 52 anys però havent-ne cotitzat quasi trenta (entre autònoms i règim general) i no havia tingut mai abans en tots aquests anys una baixa llarga.


Vaig fer un accident massa greu i amb les malalties que tinc tornaria a passar fent el mateix que feia. He estat de baixa mèdica des del 6-10-2020 fins el 14-7-2022 quant m'han notificat que m'han concedit la pensió d'invalidesa.


És una pensió d'invalidesa total i tinc el 33% de discapacitat. Ara cobraré una mica més que quan estava de baixa mèdica i si aleshores me'n sortia ara encara me'n sortiré més. Sóc una persona sola i he de fer una vida molt tranquila. Tinc microinfarts al cervell, epilèpsia i laucoaraiosis.


Els professionals mèdics em diuen que he d'estar content de ser viu (no em vaig matar d'un pèl) i saber adaptar-me a la vida que puc fer. I en això estic. Anar fent. I d'altra banda, cal fer constar que abans feia servir el pseudònim Watson J.B.J Balaguer. Watson en homenatge a l'ajudant d'un fictici investigador conegut internacionalment (Sherlock Holmes). I J. B. J. Balaguer vol dir Juan Bosch i Joaquin Balaguer dos escriptors que van ser presidents de la República dominicana i eren d'origen català. És per una etapa de la meva vida que vaig tenir relacions personals amb unes amigues dominicanes. Molt amigues. Finalment, des de l'accident de cotxe el 2020 cap aquí faig servir el pseudònim Watson de Montserrat en referència a Cosme de Montserrat que va ser bisbe de Vic i discret assessor i bibliotecari al Vaticà en temps del papes catalano-valencians Borgia. Ara la meva vida ha de ser menys agitada i més tranquila. Una mica com un frare. Els anys de les turbulències s'han acabat. Per això Watson de Montserrat.


-------------------------------------------------------------------------------------------------------


TINC UNA QUOTA D'AUDIÈNCIA EN L'OPINIÓ PÚBLICA LOCAL SIGNIFICATIVA DES DEL 2017 A OSONA, EL RIPOLLÈS, EL BAGES I LA GARROTXA EN CREIXEMENT PROGRESSIU ABANS AMB ELS LLIBRES JET-SET I ARA AMB AQUESTA WEB QUE ÉS LA CONTINUACIÓ. TAMBÉ AL BERGUEDÀ, MOIANÈS, LLUÇANÈS I GUILLERIES-BAIX MONTSENY.

  INICIALMENT SÓC MÉS CONEGUT A OSONA QUE AL BAGES I AL BERGUEDÀ I AL MOIANÈS.

I MÉS AL RIPOLLÈS I AL LLUÇANÈS QUE A LA GARROTXA I LES GUILLERIES-BAIX MONTSENY, PERÒ CADA VEGADA EM CONEIX MÉS GENT A TOT AQUEST TERRITORI.

---------------------------------

AQUESTA WEB ESTÀ A FAVOR DE LA LEGISLACIÓ DE PROTECCIÓ I PROMOCIÓ DE LA LLENGUA CATALANA QUE APLICA EL GOVERN DE LA GENERALITAT (RECOLÇADA PER CINC PARTITS PARLAMENTARIS QUE ENTRE TOTS TENEN MÉS DE 70% DELS ESCONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA).

AQUESTS PARTITS SÓN EL PSC (PSC-PSOE), ERC, JXC, EN COMÚ PODEM I TAMBÉ S'HI PODRIA AFEGIR D'ALGUNA MANERA LA CUP. REPRESENTEN A LA MAJORIA DEL QUÈ ÉS LA SOCIETAT CATALANA AVUI EN DIA. SENSE CAP DUBTE.



 DOSSIER 0b:


MEU CONFIDENCIAL EN EMILI TEIXIDOR: INSPIRA NOVEL·LA LAURA SANTS. Veure nota concreta de 8/9/2022 (Cap al final del text). El meu confidencial es va publicar del 2003 al 2020 sense interrupció. REFLEXIONS CONFIDENCIALS. TEMPORADA 2023/2024.




LLIBRE INTERESSANT. Molt interessant el llibre "Catalunya Vella (1902-1936") de Miquel Ylla-Català Genís publicat el 2013 pel Patronat d'Estudis Osonencs. És una entitat catalanista d'aquella època entre els socis de la qual hi havia molts destacats membres de les principals famílies adinerades vigatanes. A més a més de molta gent "normal" amb inquietuts culturals. Va ser creada el 2-2-1902 i tenia la seu a la Casa Costa edificació modernista de la Plaça Major de Vic. Els presidents van ser: Lluís B. Nadal, Josep Fatjó Vilas, Lluís Bayés Coch, Josep Ylla Alibés, Joaquim de Rocafiguera, Joan Serrabou, Lluís G. Parés, Antoni Puig, Jaume Corominas, Miquel Arumí, Josep Ricart i Josep Genís. Quasi tots cognoms molt coneguts entre la Jet-Set local. Entre els associats del pilot hi havia el músic santquirzenc Joan Baptista Espadaler que molta gent es pensa que és familiar de Ramon Espadaler actual diputat al Parlament dins el grup socialista que havia estat molts anys a CiU essent conseller de medi ambient i d'interior. Doncs no és el cas...tot i la coincidència de cognom no és familiar d'Espadaler sinó que és el meu besavi. Em dic Albert Anglada Freixer i la meva mare es deia Roser Freixer Espadaler. Era el seu avi. A St. Quirze de Besora actualment hi ha diversa gent que es diu Espadaler sense ser parents entre ells.EL PODER. Personalment tota la vida m'ha interessat estudiar el poder en les seves múltiples formes. Fa més de 30 anys que ho faig i en tinc 53. Dels meus 2 llibres sobre les maçoneries cal destacar especialment el segon (2020) pel què fa al contingut . I en quant a l'impacte i la difusió evidentment el més important és el primer (2005). Els llibre del 2005 va ser llegit especialment a Madrid i a Barcelona, en ambients interessats pel tema de les cúpules dels partits polítics principals i de ministeris i conselleries.Són els millors llibres que dels 13 que he escrit o inspirat (3 d'ells en col·laboració amb altres autors).:

<

El primer llibre de les maçoneries que va tenir un tiratge de 9.000 exemplars entre les dues edicions va ser distribuït a totes les capitals de comunitat autònoma de l'Estat espanyol i va ser més llegit per sobre de la mitjana general a Madrid, Barcelona i València. També en zones properes a on viu l'autor -i on sóc més conegut- és a dir Manresa, Vic, Olot, Manlleu i Ripoll. I també a Granollers. El poder té les seves tàctiques i misteris Quant més poder hi ha... més sofisticades són les tàctiques. Hi ha clàssics del tema: l'italià Maquiavel especialment l'edició comentada per Napoleó Bonaparte, l'Art de la guerra del xinès Suntzu i altres semblants. :

<

Els bisbes de Vic havien arribat a tenir molt poder abans de 1714. Comentarem el cas de Cosme de Montserrat que va ser després bibliotecari i confessor a Roma d'un dels dos Papes valencians de la família Borgia.Cosme de Montserrat va ser un dels que van ajudar a que Renat d'Anjou fos Rei de la Corona d'Aragó durant un breu període temps en el caos de la guerra civil catalana del segle XV. René (Renat) d'Anjou va néixer el 1408 i va ser un precursor del què després seria el moviment cultural i artístic del Renaixement. Va ser Comte de Provença i també li van oferir i va acceptar ser Comte de Barcelona i Rei de la Corona d'Aragó. La seva mare va ser la gran protectora de Joana d'Arc que va ser una heroïna a França i la va matar la inquisió a Anglaterra. Doncs precisament va ser aquest Papa Borgia essent Cosme de Montserrat el seu confessor qui va començar els tràmits perquè Joana d'Arc (tant relacionada amb Renat d'Anjou) fos perdonada i declarada Santa (que encara ho és actualment).:

<

DARRERES ELECCIONS LOCALS. Resultats electorals el 28-5-2023 a les 7 principals poblacions del territori on hi ha les seus centrals de la Uvic-Ucc. MANRESA: ERC 7 (23%).; JxC 6; PSC 4; CUP 3 i Vox 1. I sense presència al Parlament català: Pdecat 2 i FNC 2 (és un petit partit d’extrema dreta sobiranista). VIC: JxC 8 (29%); ERC 3; CUP 3; PSC 2 i ECP 1. I sense presència al Parlament: Pdecat 2 i Somi 2 (és un petit grup local d’extrema dreta). OLOT: JxC 8 (32%); CUP 4; PSC 4; ERC 3 i Vox 1. I sense presència la Parlament: Independents 1. MANLLEU: JxC 8 (31%); ERC 4; PSC 4 i CUP 2. I sense presència al Parlament: Pdecat 2 i Aliança Catalana 1 (és un petit partit d’extrema dreta sobiranista). TORELLÓ: ERC 8 (40%); CUP 3; PSC 3 i JxC 3. BERGA: CUP 6 (30%); JxC 4; PSC 3 i ERC 2. I sense presència al Parlament: Independents 2. RIPOLL: JxC 3 (16%); ERC 3; PSC 2 i CUP 2. I sense presència al Parlament: Aliança Catalana 6 (és un petit partit d’extrema dreta sobiranista) i Independents 1. :

<

PERE GIRBAU:Pere Girbau Bover, del grup Girbau i actualment retirat, va ser alcalde Vic per CiU una colla d'anys. També va ser regidor franquista el 1970 dada que no és cap misteri però molta gent no sap. També és un detall que indica el seu tarannà conservador.:

<

TOUS CASA REIAL:

Si a Barcelona hi palaus i edificis vinculats a la monarquia espanyola i a una de les seves precedents és a dir la Corona d'Aragó, i a Girona hi ha la Fundació Princesa de Girona, resulta que al nostre territoris de comarques relacionades amb les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Vic i Manresa) també hi ha encara que no sigui de manera oficial un lloc directament vinculat a la família reial. Es tracta de la finca que tenen els Tous en una petit poble prop de Manresa lloc on estiuegen de tant en tant familiars de la reina Letízia i que els paparatzis en concret i els fotògrafs de premsa en general van apuntant a la seva agenda. N'anirem parlant tranquilament en propers mesos.

SEIDOR:

Sense fer massa fressa amb els anys el grup Seidor s'ha anat convertint en una petita multinacional que factura més dos-cents milions d'euros i és present en alguns països de la Unió Europea i en bastants de l'Amèrica llatina i als Estats Units. El grup creat pels germans Benito de Vic fonamentalment és un món interessant d'estudiar.



EL MEU HISTORIAL:

Ja podem considerar començada de veritat la temporada 2023/2024.



AMB DETALL:


Si bé com explicava abans la meva activitat periodística es va centrar durant molts anys a Osona, El Ripollès i El Moianès va ser anant als mercats quan vaig veure clar que era natural també ampliar la meva activitat al Bages i a la Garrotxa... territoris propers actualment vinculats a Osona i el Ripollès (i cada vegada més) a causa de la vinculació que hi amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya des de fa uns anys.

Les instal·lacions universitàries de Manresa estan federades amb les de Vic... i a Olot hi ha presència de la Uvic-Ucc  amb uns estudis relacionats amb la indústria agroalimentària (important a la Garrotxa).

Va ser a les meves parades als mercats quan a partir del 2017 gent del Bages i de la Garrotxa em van comprar el primer llibre de la Jet-Set que només incloia Osona i el Ripollès i em van animar a afegir-h també temes del Bages i La Garrotxa. Em va semblar bé i a partir del segon llibre (el 2018) ja a cada número hi havia algun tema important del Bages i La Garrotxa.

Em van comprar els llibres de la Jet Set gent del Bages a la parada de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries de Manresa) i gent de La Garrotxa a les parades de Sant Joan de les Abadesses el diumenge i de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries d'Olot).

Dels temes importants publicats del Bages cal destacar un dossier sobre els Tous i sobre en Pep Guardiola i la seva dona. I de la Garrotxa les indústries càrniques Noel i Espuña. I els Feliu tristament famosos pel cas de la farmacèutica d'Olot.

Ara des d'aquesta web continuaré posant-hi temes del Bages i La Garrotxa (aquesta web és la continuadora dels llibres de la Jet-Set).




LLIBRE DE MIQUEL CODINA:


Acabo de llegir el llibre "La pell de Barrabàs" escrit per Miquel Codina Genís i publicat per El 9 Nou el 2021. Té 138 pàgines. Codina el 2021 té 85 anys i fa aquí un repàs de la seva vida professional a l'empresa familiar Curtidos Codina en la que ha passat la seva vida.

Del 1998 al 2015 Codina va ser també president del Consell d'Administració d'El 9 Nou.

El llibre és com un record històric del què va ser el ram de la pell que durant molts anys va ser molt important a Vic i actualment està quasi desaparegut.

És un llibre d'interès per la gent que té afició a la història local de Vic. Parla molt de records familiars seus i dels seus viatges pel món a on li porta el negoci de la pell.

El seu pare Joan Codina es va casar amb Miquela Genís de Genís Antel i vinculada al món de la pell. 

Codina va dibuixant l'evolució del sector durant el pas de la seva vida.

L'obtenció de primeres matèries va dur els pellaires de Vic a Brasil, la Xina, Vietnam, Bangladesh i finalment a l'Àfrica.

El llibre es fa curt. Acabat de llegir queden ganes de més detalls. Bon llibre.



LA MEVA EXPERIÈNCIA:


La  meva experiència de quinze anys a la venda ambulant a mercats setmanals:

Deia el mundialment famós escriptor i cronista Maxim Gorki que qualsevol escriptor o periodista que es pugui considerar de nivell ha d'haver conegut els ambients de les classes socials mitja baixa i baixa. Els ambients de la gent amb menys poder adquisitiu, la seva vida i els seus problemes... I sens dubte aquests han estat sempre els ambients dels mercats ambulants al carrer a totes les parts del món... en unes èpoques més precaris i en altres menys... però segur que és l'ambient de les classes populars.

Doncs jo.... per les circunstàncies personals de quedar-me a cuidar els meus pares en la seva vellesa i malaltia vaig acabar seguint el camí aconsellat per Gorki. Em vaig passar quinze anys seguits dedicant-me a la venda i intercanvi ambulants de llibres, còmics, pel·lícules, tota classe de trastos, discs, etc... als mercats setmanals de St. Quirze de Besora els divendres, Vic els dissabtes i Sant Joan de les Abadesses els diumenges. I durant una temporada també els dijous a Granollers.

És a base d'anys en aquests llocs on vaig captar com els sectors populars tenen perfectament definida l'existència d'una classe alta, d'una "jet-set".. i és en aquests sectors populars on es vol tenir informació de manera permanent sobre la "jet-set". Vaig entendre que escriure sobre aquesta tema era el meu camí natural i de futur.

Veure l'actual web www.albertanglada.com dossiers periodístics de la jet-set d'osona, el bages, el ripollès, la garrotxa i la seva relació amb Barcelona. I llibres poder i diners de la jet-set publicats de 2017 a 2020. 



Qui era Maxim Gorki?


Màxim Gorki (1868-1936). Escriptor rus nominat cinc vegades al Premi Nobel de Literatura. Amic de Tolstoi i Txékhov. Amic de Mark Twain. I quan va ser empresonat a Rússia per activisme contra el Tsar van signar per la seva llibertat Marie Curie, Auguste Rodin i Anatole France.

En la seva vida pública va començar com opositor al Tsar i amic personal de Lenin. Va viure exiliat per oposició al Tsar. Si bé va començar essent comunista després va denunciar que aquest règim derivava en dictadura i es va tornar exiliar en aquesta ocasió crític amb la Unió Soviètica que ell havia més o menys ajudat a crear.

Finalment, el 1932 estant exiliat a Capri (Itàlia) va rebre la invitació personal de Stalin per tornar. Tenia aleshores 64 anys i va decidir tornar. Stalin inicialment el va tractar bé... fins i tot va muntar un museu dedicat a ell a la casa on vivia. I li van posar el seu nom a un carrer principal de Moscou.

Finalment es va anar tornant altra vegada crític i va morir dos anys després sembla que assassinat per la policia secreta del règim quan ja estava apunt ser ésser massa coneguda la seva actitud opositora.

De tota manera li van muntar un bons funerals. Van ser presidits per Stalin en persona. Hi va haver un discurs d'Andre Gide en representació dels escriptors del món. Hi va anar molta gent. El fèretre va ser dut personalment sobre les espatlles pel propi Stalin i també pel conegut ministre rus de relacions exteriors Molotov. Un homenatge al més alt nivell.




SETMANARI LA MARXA:


Per qui no em conegui he de dir que vaig començar la meva trajectòria professional el 1989 com a redactor de temes d'economia i negocis (i també política) a un setmanari de Vic que ja no existeix que es deia La Marxa. 

La Marxa cobria Osona i el Ripollès i també era seguida (per la influència territorial de Vic) per gent de l'actual Moianès i també gent de Les Guilleries-Baix Montseny. En aquella època hi havia molt poca relació amb el Bages-Berguedà i La Garrotxa perquè no hi havia bones carreteres com ara. 

A La Marxa en vaig ser un dels subdirectors. Primer amb en Miquel Macià Arqués de director (quasi cinc anys) i després amb en Joan Turró Calvet de director (l'últim any). 

Per aquells mateixos anys a El 9 Nou hi havia de subdirector un tal Albert Om que aleshores no era tant famós com ara.


En aquella època en un mitjà de comunicació et podien contractar encara que només fossis estudiant universitari si escrivies bé i tenies un nivell cultural suficient. De fet, el mateix Miquel Macià havia estudiat Ciències de la Informació però no va acabar la carrera perquè de seguida es va posar a treballar cosa habitual a l'època.

 Per casos així el Col·legi de Periodistes va permetre durant uns anys (actualment només et pots col·legiar en qualsevol col·legi professional essent llicenciat) que tothom que pugués demostrar un mínim d'anys treballant de redactor contractat o com autònom es podia col·legiar. Miquel Macià es va poder col·legiar d'aquesta manera. En el meu cas no vaig poder llavors perquè no duia prous anys treballant al sector.


En el meu cas vaig estudiar no ciències de la informació sinó filosofia i lletres branca història a la Universitat Autòma de Barcelona més o menys fins a mitja carrera.

Sí que em  vaig poder col·legiar el 2002 (que llavors exigien deu anys treballant al sector) al Col·legi de Publicitaris i  Relacions Públiques de Catalunya en el qual vaig estar col·legiat una dècada.

També havia estat dels primers a afiliar-me al Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) quant la seva creació el 1993. Gràcies a ser afiliat al SPC vaig aconseguir el carnet internacional de periodista professional que fa la Federació Internacional de Periodistes amb la qual l'SPC té relació. Un bon carnet.


Vaig deixar La Marxa el 1996, i de la segona part del 1996 al 1998 vaig col·laborar amb Macià en el què van ser els precaris inicis de l'empresa S.C.G. Aquitània SL i la web Osona.com de la qual anys després sortiria el Grup Nació Digital que Macià ha venut recentment.


Del 2000 al 2003 em va contractar com a tècnic de comunicació un organisme de l'Ajuntament de Vic que organitzava les fires i mercats i es deia ImpeVic. Aquest organisme estava presidit per l'advocat Miquel Pi Costa que aleshores era també tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic. Miquel Pi va ser l'advocat de La Marxa. 


D'altra banda, el meu Pare (jo era fill únic) em va convèncer que deixés de treballar per altri i em muntés una feina pel meu compte flexible (que si un dia no hi anava no passés res) i quedés a casa cuidar-los a ell i a la meva mare perquè ja eren grans. Vaig acceptar. I això vaig fer del 2004 al 2012. És quan vaig convertir un dels meus hobbies (els llibres i coses de segona mà) en feina i vaig començar a a anar als mercats ambulants. (Continuarà....).





Dijous 8/9/2022:


Des del juliol del 2022 sóc pensionista d'invalidesa i al no ser autònom ja no puc fer factures. Per tant el Dossier confidencial d'investigació que publicava cada trimestre des del 2003 (quasi 20 anys sense interrupció) ha deixat d'existir a 30 de juny del 2022.

La col·lecció complerta és a l'oficina del dipòsit legal (a la Biblioteca de Catalunya) amb el número de dipòsit legal B-2335-2003. N'han sortit un total de 81 números. A l'inici va ser mensual poc temps.

A més existien uns subscriptors i subscriptores de suport que rebien a part informació bastant més ampliada i pagaven 249'60 euros a l'any (IVA inclòs). I si volien podien suggerir temes per publicar. I alguns i algunes ho feien habitualment. La totalitat de les subscripcions eren a Osona, el Moianès i el Ripollès.

Cobrir també el Bages i el Berguedà per una banda i La Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny per l'altra no es va fer fins el 2018 amb els llibres de la Jet-Set (que van sortir el 2017 al 2020). I després més a fons amb aquesta web.

Els llibres "Poder i diners de de la Jet-Set" de les nostres comarques van començar el 2017 i es venien a les principals llibreries de Manresa, Vic, Olot i Manlleu. I també a les meves parades de llibres de segona mà als mercats ambulants setmanals de Vic (els dissabtes), Sant Joan de les Abadesses (els diumenges) i Sant Quirze de Besora -on visc- (els divendres). Fins al greu accident de cotxe que vaig tenir el dia 3-10-2020 (no em vaig matar perquè no era la meva hora) i que m'ha dut a tenir una invalidesa permanent.

El Dossier confidencial es va moure en les dues dècades que ha existit entre un mínim de deu subscripcions i un màxim de trenta. Aquest màxim va coincidir amb l'època del boom immobiliari. No totes les subscripcions es pagaven amb diners sinó que algunes eren a canvi de serveis que jo necessitava (de diversa classe).

Les subscripcions eren gent del món empresarial i polític principalment amb importants interessos a Osona, el Ripollès i el Moianès i que volien saber-ho tot sobre el món del poder i els diners en aquest territori. 

Primer a Osona, el Ripollès i el Moianès... i després a tot el territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) i zones properes. És a dir també el Bages-Berguedà i la Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny. 


8/9/2022. El meu dossier confidencial "surt" a la novela "Laura Sants" d'Emili Teixidor:


El conegut escriptor català Emili Teixidor (de Roda de Ter) va publicar el 2006 a Editorial Columna la novel·la "Laura Sants" que és com una versió actualitzada de la novel·la de Miquel Llor "Laura a la ciutat dels sants". 

En aquest llibre que descriu l'ambient de poder i diners actual de les famílies poderoses de Vic hi ha un periodista que edita un butlletí confidencial que es diu Albert Deltell i tant ell com el seu confidencial és evident que estan inspirats en mi.

Emili Teixidor (que va morir) va tenir accés a alguns exemplars del meu Dossier Confidencial que surt des del 2003. I el vaig inspirar. Les descripcions que fa de com és aquest confidencial d'Albert Deltell s'assemblen molt al meu. Segur que no és casualitat. De confidencial per aquelles dates a Vic només existia el meu.





DINAMITITZACIÓ DE L'ANTIGA CiU:


La dinamitatització de CiU (de dinamita) ha estat un dels moviments sísmics de la política catalana dels darrers anys. 

Continua actualment la lluita entre els partits per quedar-se amb la major part de l'electorat que prové del pujolisme. Un electorat important a les nostres comarques especialment.

Junts per Catalunya (JxC), la principal formació heredera del què era CiU no acaba d'aconseguir de mantenir la majoria del seu antic electorat. Hi ha motius. JxC no és CiU.

JxC és molt més radical i té un to força populista quant CiU precisament era una formació fonamentalment centrista i moderada.

De moment ERC està guanyant la batalla de ser la primera força política del món sobiranista català potser perquè s'assembla més al què era CiU (taula de diàleg....) que no JxC.

També avança una mica en aquesta espai electoral com a novetat el PSC (PSC-PSOE) amb la incorporació des de fa uns anys de l'actiu polític d'un ex-CiU com Ramon Espadaler actualment diputat del grup socialista. I pel perfil que té Pedro Sánchez que desperta simpaties a Catalunya.


Algunes famílies de la Jet-Set local empresarial havien tingut un paper important a CiU. Altres en canvi, preferien i prefereixen la discreció i quedar en un segon pla. Va a caràcters...i a interessos.

En aquella època el cas més destacat va ser Pere Girbau Bover (de Girbau SA) que va ser alcalde de Vic durant uns quants anys.

Actualment, qui més s'ha mullat a favor de JxC és Arnau Rovira Martínez (cap del grup municipal de JxC a Manlleu) dels Rovira de Manlleu. Arnau Rovira és fill de Joan Rovira Vilaró del grup Mimcord que va ser el primer president de la patronal Consell Empresarial d'Osona, membre de la patronal catalana Foment del Treball. 

Hi va haver uns anys que el nom de Joan Rovira sonava com a possible diputat al Parlament de CiU cosa que finalment no va ser mai. A casa seva eren de Convergència Democràtica pràcticament des dels inicis. 

Provinent de la "nostra" Jet-Set local també hi ha Anna Guixà Fisas alcaldessa de Sant Quirze de Safaja (al Moianès) i filla d'Oriol Guixà Arderiu president del grup La Farga Lacambra de Les Masies de Voltregà. També ha estat vicepresidenta del Consell Comarcal del Moianès. 

Anna Guixà és del Pdecat. Cal preguntar-se si veient l'ambient de naufragi que hi ha al Pdecat (i a la seva extensió "Centrem") es presentarà el 2023 amb JxC. O no. 

Ho anirem seguint, analitzant  i comentant. Finalment el 28-5-2023 Anna Guixà no s'ha presentat i els seus s'han presentat amb JxC i han perdut.







 DOSIER 0a: ¿QUIEN ES ALBERT ANGLADA?

Albert Anglada autor de "Secretos de la Masonería. Intereses masónicos franceses en la España de hoy" (2005) publicó en 2020  en catalán otro libro esta vez sobre la masonería anglosajona: "Com s'ha anat muntant amb els anys el gran poder anglosaxó mundial. Les maçoneries". 

Con estos dos libros queda reflejada una explicación completa del tema con un enfoque al alcance del gran público.


Albert Anglada publicó en 2005 en castellano el libro "Secretos de la Masonería. Intereses masónicos franceses en la España de hoy". Y en 2020 publicó en catalán "Com s'ha anat muntant amb els anys el gran poder anglosaxó mundial. Les maçoneries". Los dos libros forman un conjunto que de manera bastante completa explica lo que son realmente los tres principales bloques de organizaciones masónicas que hay en el mundo: El de tipo inglés (Inglaterra y EEUU), el de tipo francés (Francia) y el de tipo escocés (Escocia y EEUU). 

Visto des de ahora es más lógico leer primero el libro que apareció en 2020 y después el de 2005. Los dos han quedado bastante bien y cumplen su objetivo de dar un explicación a la vez completa y clara de la totalidad de los diferentes mundos masónicos que existen. 

Estos libros se pueden encontrar en biblioteca públicas.

"Secretos de la Masonería" estuvo a la venta en todas las principales librerías de todas las capitales de provincia de España hasta 2008. Y se presentó en 2005 en El Corte Inglés del Portal del Àngel de Barcelona. Se pueden encontrar en Internet varias referencias y comentarios a su contenido. Ha sido la única intervención de Albert Anglada en el ámbito del conjunto del Estado español. Y es su único libro en castellano.

Albert Anglada que ahora tiene 52 años publicó su primer libro en 1992 (hace 30 años) un estudio sobre la guerra civil en el pueblo donde vive. Se ha movido siempre profesionalmente en el ámbito territorial de la zona donde está la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Concretamente en el área donde están sus sedes centrales y territorios próximos (en Manresa, Vic, Olot y Manlleu). 

Es una área que podría ser una provincia propia. Tiene casi 500.000 habitantes y un censo electoral de casi 375.000 personas más o menos. Y el equipo que hacen Manresa y Vic es un caso único porque son las únicas ciudades de Catalunya que tienen universidad propia (Uvic-Ucc) sin ser ninguna de las dos capital de provincia.

Esta área abarca las comarcas de Osona (Vic), el Ripollès (Ripoll) y el Moianès (Moià). También el Bages (Manresa) y el Berguedà (Berga) y también finalmente La Garrotxa (Olot) y la subcomarca natural geográfica de Guilleries-Baix Montseny.


34 años de trayectoria periodística en la comunicación local de este territorio:


Albert Anglada ha trabajado de periodista en Vic des de los 18 años. Fue subdirector de uno de los semanarios de información local de la zona (era La Marxa, donde estuvo de 1989 a 1996). Actualmente este semanario ya no existe. 

Después estuvo en el departamento de prensa de las ferias del Ayuntamiento de Vic del 2000 a 2003. 

Del 2004 al 2019 se dedicó a la venta (e intercambio) de libros de segunda mano (también películas, música, trastos...) en los mercados ambulantes de Vic (los sábados), de Sant Joan de les Abadesses en el Ripollès (los domingos) y en Sant Quirze de Besora (donde vive) los viernes. 

Fue unos años corresponsal en la zona del periódico económico Cinco Días (edición Cataluña). Y tambien de la agencia Europa Press (Cataluña).

En 2017 publicó el primero de una serie de cuatro libros (en catalán) sobre "Poder y dineros de la Jet-Set" de esta zona y la relación de esta gente con Barcelona.

En 2020 tuvo un grave accidente de coche y ahora tiene una pensión de invalidez permanente.

Estos libros de la Jet-Set (con tirajes de 400 y 500 ejemplares cada título) se vendían en las principales librerías de Manresa, Vic, Manlleu y Olot. Y también en las paradas de Albert Anglada en los mercados ambulantes de Vic, Sant Joan de les Abadesses en el Ripollès y Sant Quirze de Besora. Ahora sigue con estos temas con esta web que puede llegar potencialmente a mucha más gente.

Estuvo una década colegiado en el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya (donde fue aceptado como colegiado por la via de tener diez años de experiencia profesional laboral en el sector de la comunicación ejerciendo como autónomo o contratado) y fue miembro del Sindicato de Periodistas de Catalunya en los primeros años de la existencia de esta organización.

Trayectoria profesional de Albert Anglada:

https://es.linkedin.com/in/albert-anglada-freixer-7573b729



 DOSIER Oc: LEONOR: LA HEREDERA DEL TRONO DEL ESTADO ESPAÑOL:


El año 2023 la princesa Leonor ha cumplido 18 años (la mayoría de edad) y por lo tanto en una solemne sesión en el congreso ha sido proclamada heredera del trono español.

Leonor tiene actualmente los títulos de Princesa de Asturias (por el Reino de Castilla más León), Princesa de Girona (por el Reino de Aragón, más Catalunya, Comunidad valenciana y Baleares) y Princesa de Viana (por el Reino de Navarra más el País Vasco). Los tres reinos que unidos formaron el Reino de España por allá el siglo XV.


Fue ETA (p.m político-militar) quien al matar a Carrero Blanco en 1973 acabó a la práctica con la dictadura de Franco. Aquella ETA se disolvió y nada tiene que ver con la siguiente ETA m (militar). ETA pm hizo todos sus atentados antes de 1977 (año de la amnistía) y según especialistas del tema estava prácticamente dirigida por gente de algunos sectores del PNV.


Por otra parte el Rey Juan Carlos I fue apostando siempre por el cambio democrático marginando desde dentro del poder a los sectores más franquistas especialmente después del intento de golpe de estado de 1981.


Desde entonces la relación entre el PNV y el rey ya en la democracia  (antes Juan Carlos I y ahora Felipe VI) ha sido, y es diplomática, y correcta. El PNV siempre ha dicho que si pudiesen escojer ellos preferirían una república pero si la realidad es que hay que ir conviviendo pues apuestan por convivir constructivamente y civilizadamente.


Y así lo han hecho, y lo hacen. Por ejemplo el PSOE ha propuesto de hacer una ley de modernización de la institución monárquica. Proyecto que finalmente se ha pospuesto para más adelante.

El PNV ya ha hecho una aportación al respecto. Sugiriendo que sería interesante "territorializar" la monarquía teniendo en cuenta los títulos que ya tiene de los antiguos reinos. En el escudo de españa actual salen todas las banderas de los tres reinos cristianos más Granada (conquistada a los musulmanes en esa época).

Así quiere el PNV que el rey y la heredera del trono usen en determinadas ocasiones establecidas por ley los títulos de cada territorio. Así quieren que haga actos concretos como Rey de Navarra y Señor de Vizcaya (que son los títulos del territorio del PNV). POR OTRA PARTE, OTRAS FUERZAS DE ESTE SECTOR POLÍTICO (O SIMILAR) NO LO VEN ASÍ Y TIENEN UN ACTITUD ABIERTAMENTE ANTIMONÁRQUICA A TODOS LOS EFECTOS.

Cosas así las hace el rey de Inglaterra (en el Reino de Unido) con Escocia y Gales. Desde hace años. Allí es normal.

Se supone que eso sirve para arraigar más la institución con los territorios. La Casa Real Española forma parte de un selecto club internacional que son las monarquías constitucionales del siglo XXI un importante e influente sector dentro del conjuntos de las pocas monarquías que quedan en el mundo Este club está liderado por Japón, seguido en importancia por el Reino Unido y Holanda y sus aliados (Benelux, Bélgica, Holanda y Luxemburgo). La monarquía española es la siguiente en importancia mundial.


Letizia, Jefa en la sombra del equipo de asesores del rey:

Los asesores de la Casa Real des de la abdicación de Juan Carlos I y la proclamación de Felipe VI como rey y la periodista Letizia Ortiz como reina consorte el 2014 estudian permanentemente la situación de Catalunya y el País Vasco que son territorios historicamente hostiles a la monarquía para ver como pueden "suavizar" esa hostilidad.

El rey Felipe y la reina Letizia incluso saben hablar y leer catalán porqué lo han estudiado bien.


De hecho estos asesores ya trabajan desde antes. Solamente leyendo la prensa (muchos periódicos cada día) un observador atento de la realidad puede seguir fácimente el discreto trabajo de esta gente.

Hay decisiones que no son casualidad. Hay muchas pistas.. El 2002 Felipe y Letizia se conocen en una cita preparada. Se casan deprisa (dos años depués).

El perfil de Letizia es muy interesante: Es un perfil moderno: periodista, divorciada.. y del país (natural del Estado español).

Y suponemos que ella misma pasa a dirigir, desde la sombra, el equipo de asesores. Es del oficio (comunicadora muy cualificada). De eso no hay duda. Es lo lógico. El rey y la reina son a la práctica unos ejecutivos de alto nivel porqué el PSOE ahora no es republicano y nada indica que lo vaya a ser en los próximos años. La monarquía española es sólida. Más de lo que a veces parece, para eliminarla la constitución dice que harían falta 234 votos en contra de un total de 350 escaños (dos tercios) del Congreso de los Diputados y además immediatamente después un referéndum en el conjunto del estado. Para eso tendrían que ponerse de acuerdo PSOE y PP cosa que prácticamente no pasa nunca. Las grandes empresas españolas del Ibex-35 muchas veces piden ayuda al rey para que utilize sus contactes mundiales para negociar importantes contratos internacionales para los intereses españolas también con el apoyo del gobierno (eso siempre). Su ayuda puede abarcar a casi todos los sectores importantes. Cabe destacar en concreto al sector armamentístico. Actualmente el Estado español es el noveno fabricante y exportador mundial de armas de toda clase y el cuarto dentro de la eurozona. También es importante la mediación del rey con los países exportadores de petróleo. Finalmente, la reina hace también su aportación en el terreno del diseño y la moda: Es la gran embajadora de este sector español que está bien considerado a nivel internacional.


El siguiente paso al nacer la primera hija es escojer el nombre. El 2005 nace la heredera. Le ponen Leonor. Nombre muy interesante en la historia de la Corona de Aragón y también en Castilla... ha habído diversas Leonores.


Para empezar una Leonor fue proclamada reina consorte en el Compromiso de Caspe cosa que representó la entrada de la dinastia castellana en la Corona de Aragón dinastía que unos cuantos reyes después generó a Fernando el católico que casándose con Isabel formó el actual Reino de España.


La elección de este nombre no es casual y seguramente indica que la futura heredera tendrá muy en cuenta la historia de la Corona de Aragón y por lo tanto también la de Catalunya en su día a día.


Por otra parte la reina Letizia fue antes de ser reina periodista en diversas empresas entre ellas la agencia Efe. Por su currículum y perfil es de suponer que en alguna ocasión havia votado al PSOE. 

Por otra parte en los funerales religiosos de Isabel II de Inglaterra este 2022 si asistió el rey Felipe pero la reina Letizia no. Excusó su ausencia. No es la primera vez que la reina Letizia no asiste a actos religiosos. Eso pudiera indicar algo.

Mostrando así un perfil bastante diferente de su antecesora la reina Sofia que es cristiana practicante (de origen ordoxo griego pero ambientada en el catolicismo). 

Parece como si la reina Letizia hace cosas que pueden gustar a los votantes del PSOE y la izquierda moderada. Mientras que el rey (mas institucional y clásico) parece que haga cosas que gustan más a los votantes del PP y la derecha constitucionalista.

Así se cubren todos los públicos. Es una impresión. Pero pudiera tener algo de verdad. Eso siempre dentro de la obligada neutralidad política de la pareja. UN LUGAR VINCULADO A LA FAMILIA REAL CERCA DE MANRESA: Si en Barcelona hay palacios y edificis vinculados a la monarquia española y a una de sus precedentes es decir la Corona de Aragón y en Girona hay la Fundación Princesa de Girona, resulta que en nuestro territorio de comarcas relacionadas con las sedes centrales de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Vic y Manresa) también hay aunque no sea de manera oficial un sitio directamente vinculado a la familia real. Se trata de la finca que tienen los Tous en un pequeño pueblo cerca de Manresa lugar donde veranean de vez en cuando familiares de la reina Letizia y que los paparazzis en concreto y los fotógrafos de prensa en general van apuntando en su agenda. Seguiremos hablando del tema tranquilamente en próximos meses. .

Son impresiones ... no hechos concretos. El expresidente Zapatero también se ha manifestado en diversas ocasiones a favor de "territorializar" la monarquía.







 Dossier 0d: GERMANA REINA VIU CASA TOUS MANRESA PER ESTIEUJAR I ALGUNS CAPS DE  SETMANA



RELACIÓ DE LA GERMANA I LA MARE DE LA REINA LETIZIA AMB ELS TOUS:

Passen una part de les vacances o caps de setmana convidats a casa els Tous a Monistrolet de Rajadell i a Cadaqués. Tot i això els Tous es consideren molt arrelats a Manresa i el Bages.


En en el llibre d'Anna R. Alós "Los Tous. Historia de una familia, una empresa y un osito hecho joya". que és com una biografia autoritzada queda clar que els Tous es consideren vinculats i molts arrelats a Manresa i el Bages. On contiuen tenint la seu central dels seus negocis. El llibre destaca que les quatre filles s'han casat amb nois del Bages amb els quals han tingut fills i filles. TOT I AIXÍ EL MUNTATGE DELS TOUS ÉS INTERNACIONAL, MOLT GRAN I REALMENT DESBORDA UNA MICA LA REALITAT COMARCAL DEL BAGES. D'altra banda, si a Barcelona hi palaus i edificis vinculats a la monarquia espanyola i a una de les seves precedents és a dir la Corona d'Aragó, i a Girona hi ha la Fundació Princesa de Girona, resulta que al nostre territori de comarques relacionades amb les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Vic i Manresa) també hi ha encara que no sigui de manera oficial un lloc directament vinculat a la família reial. Es tracta de la finca que tenen els Tous en una petit poble prop de Manresa lloc on estiuegen de tant en tant familiars de la reina Letízia i que els paparazzis en concret i els fotògrafs de premsa en general van apuntant a la seva agenda. N'anirem parlant tranquilament en propers mesos.

germana de la reina Letizia, té relació amb els Tous des de fa pocs anys.

Els Tous la van convidar a passar uns dies amb ells a Cadaqués. La relació amb el temps ha anat augmentant. Ortiz i la seva família han estat també a Mas Noguera al petit poble de Monistrolet de Rajadell que els Tous van comprar el 2010. Mas Noguera és ara la residència d’esplai dels Tous i abans havia estat un petit hotel. Es una finca de 80.000 m2 amb piscina, una església i un heliport.

En aquests llocs Telma Ortiz va acompanyada de la seva parella, la seva filla Amanda i la seva Mare Paloma Rocasolano (Mare també de la reina Letizia i àvia de la princesa Leonor heredera del tron espanyol).



La Mare de la reina Letizia du una pulsera amb l’osset de Tous

La Mare de la reina Letizia du una pulsera amb l’osset de Tous. 

La reina, que s’ha convertit en una icona de la moda, ha convertit la firma Tous en una de les seves preferides. En els seus viatges oficials ha lluït objectes dels Tous en diverses ocasions.


A més a més, la reina Letizia porta un pulsera a la munyeca dreta personalitzada (regal dels Tous) amb els noms de les seves filles Leonor i Sofia. I també Carla que és el nom d’una seva neboda filla de la seva difunta germana Erika.



ELS JOIERS TOUS DE MANRESA i Eugenia Martínez de Irujo (la duquesa de Montoro):


Nascuda el 1968, segons la biografia de María Eugenia Yagüe sobre els Alba (col·laboradora de la revista "Hola" i comentarista sobre l'Alta Societat)  resulta que Eugenia Martínez de Irujo duquesa de Montoro va ser una nena reservada a la que no li agradaven ni les preguntes ni les explicacions.


Eugenia a partir de la seva majoria d'edat va viure del sou que li pagava la seva mare i de les propietats que li va deixar el seu pare. No va estudiar. El seu primer negoci va ser muntar una boutique de roba a Sevilla. Importava peces de marques internacionals destacades. Ella es considera a si mateixa poc diplomàtica.

Actualment és part de la imatge de Tous on fa els seus propis dissenys. No li agrada fer de model. Considera que els seus dissenys s'assemblen a com és ella: Senzills i potser a vegades fins i tot una mica infantils. 

Eugenia té una bona relació personal (quasi familiar) amb Rosa Tous i les seves filles. Quan es desplaça a Catalunya per treballar viu a casa dels Tous a Manresa. 

Eugenia vesteix "desenfadada", no va recarregada i du joies bones però poques, discretes i diguem-ne "divertides". Eugenia va sortir per primera vegada amb joies de Tous a la portada de la revista "Hola" en un ampli reportatge pel seu 29è aniversari. 

TousEugenia dissenya la seva pròpia línia de joies. Dissenys "creatius" barrejant or i plata amb cuïr i vidre de manera més o menys artesanal. A Cayetana (la Duquesa de Alba) se la veia freqüentment duent dissenys de Tous fets per la seva filla. Era una manera de donar suport a la filla. 

Eugenia de petita era amiga de l'actual rei "Felipe VI" i jugaven junts. La impressió del periodista Josep Sandoval és que Eugenia "és una dona estranya. Entre mimada i solitària, arisca i capritxosa". Diu que és "la nena dels ulls de mamá Cayetana (la Duquesa de Alba) i també del seu germà Cayetano".

Sandoval explica en el seu llibre "¿Dime con quién vas?" que una amiga seva va proposar als Tous que Eugenia fos imatge de la seva marca. Diu que a l'inici no els va fer cap gràcia. No estaven gens convençuts. Va ser gràcies a un parell d'articles periodístics del propi Josep Sandoval i de Jesús Mariñas que van cedir i fins ara no se'n han arrepentit. 

Eugenia va ser contractada inicialment per uns trenta milions de pessetes a l'any xifra que va anar augmentant després. De la seva feina el què va funcionar més van ser les petites joies.


DOSSIER 49: RELACIÓ GIRBAU I PROQUIMIA. Les empreses vigatanes Girbau i Proquimia comparteixen una quantitat destacable de clients mundialment. Per una raó bastant natural en funció de la seva activitat. Girbau fabrica rentadores i Proquimia detergents. Molt complementaris. La sintonia també hi és a nivell persones per la cúpula. Pere Girbau va ser alcalde de Vic per Convergència i Unió forces anys i els propietaris de Proquimia també són d'aquest sector ideològic. El difunt advocat Joaquim Onyós (germà de l'actual propietari de Proquimia) era amic personal de Jordi Pujol.
DOSSIER 48: EL PRIMER FRANQUISME AL COLLSACABRA (1939-1943). El primer franquisme al Collsacabra del 1939 a 1943 s'estudia en dos llibres de Jaume Crosas Casadesús conjuntament amb la guerra (1936-1939). El primer llibre tracta sobre l'Esquirol-Santa Maria de Corcó. I el segon sobre Pruit-Rupit i Tavertet. Van sortir en anys diferents. És una zona d'importants terratinents i ambient agrari especialment en el segon llibre. Destaca per exemple la importància de la casa de Les Viles de Pruit (família Fatjó) que han estat historicament relacionats amb l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la patronal dels grans propietaris rurals. Molts interessants. Es troben en biblioteques.
DOSSIER 47: ESCOLA DE JOIERIA TOUS ES VA DESPLEGANT. L’escola de joieria que els Tous (Tous School) van començar el 2018 ara ja és present amb escoles a l’Estat espanyol (amb sis escoles en diferents punts), Portugal (una amb 3.000 estudiants), Mèxic (amb dues escoles), Polònia (una amb dotze estudiants) i Puerto Rico (EEUU, una que comença el 2024). Són escoles de joieria (oficialment reconegudes pel sistema educatiu del país on són) i que són recolçades per beques per anar a fer pràctiques als tallers centrals de Tous a Manresa. Veure més informació dels Tous a dossiers 0d, 36 i també a 10.
DOSSIER 46: MOSSO D'ESQUADRA A BON PREU. Roger Vinton diu al seu llibre "La Gran Teranyina" sobre les grans fortunes de Catalunya en l'edició del 2018 que Manel Prat Peláez (nascut a Còrdova el 1972) és cap de comunicació del grup Bon Preu. Prat va ser cap dels Mossos d'Esquadra entre 2011 i 2014. Una dada que indica que la família Font Fabregó (propietaris del grup) tenen bons contactes a la policia. Cosa normal tractant-se de gent molt rica i per tant sensibles a tot el què faci referència a seguretat i protecció.
DOSSIER 45: FAMÍLIA TERRADELLAS CONTROLA CAPITAL CASA TARRADELLAS. Segons el llibre "La Gran Teranyina. Els secrets del poder a Catalunya" de Roger Vinton (publicat el 2017) el grup Casa Tarradellas (de Gurb, Osona) està liderat per Josep Terradellas Arcarons. El mateix Terradellas, segons la mateixa font, controla un terç de les accions. La seva muller Anna Maria Falgueras Masramon controla un altre terç del capital. I la seva mare Josefa Arcarons Ginesta controla el tercer terç. Els fills Anna, Josep i Núria tots tenen càrrecs executius al grup. El grup Tarradellas és molt conegut i factura uns mil milions d'euros cada any.
DOSSIER 44: JESÚS SERRA FARRE i BAQUEIRA BERET: Baqueira Beret a la temporada 2021-2022 ha aconseguit superar els efectes de la pandèmia del Covid amb un benefici d'uns 13 milions d’euros. Una de les millors temporades de tota la seva història. El principal accionista de Baqueira Beret és Serusán Gestión, presidida por Jesús Serra Farré, membre de la familia propietària de Catalana Occidente. La seva dona Iciar Usandizaga Sainz també està al consell d’administració. I Catalana Occidente hi té una important participació. El 2009 els germans Jesús i Josep Serra Farré van acordar anar cadascú pel seu camí. Josep Maria es va quedar amb el control del grup d’assegurances Catalana Occidente (que va començar als seus inicis a Manresa). I Jesús es va dedicar a la gestió de l’estació d’esquí. Veure també Dossier 35.
DOSSIER 43(B): L'ALCALDE "MILIONARI" DE MANLLEU: Arnau Rovira ve d'un ambient familiar de gent molt rica. Un seu oncle va vendre l'empresa química IQAP el 2018 a una empresa nordamericana. Mai es va donar una xifra oficial però segons el diari Expansión al sector es calculava que es podien haver pagat perfectament més de 50 milions d'euros perquè al comprador li desapareixia un competidor. Una part d'aquest milions van ser per Xavier Rovira oncle de l'actual alcalde i ell mateix va ser regidor de Manlleu als primers ajuntaments democràtics. La família Rovira (que entre ells tenen bona relació) va comprar fa uns anys l'històrica fàbrica de Can Llanes on ara hi ha el grup Mimcord. L'administrador únic de Mimcord és MimwattXXI. El president de MimwattXXI és Jordi Rovira un altre oncle de l'actual alcalde. I n'és conseller Joan Rovira Vilaró pare d'Arnau Rovira. El grup Mimcord factura uns 7 milions d'euros a l'any actualment. Aquesta gent tenen diners i patrimonis importants. Veure més informació sobre Arnau Rovira a Dossier 43(A) i Dossier 7.
DOSSIER 43(A): ALCALDE MANLLEU SITUACIÓ LLETJA AL PLE. Al ple municipal de Manlleu del 30-10-2023 l'alcalde petit "milionari" Arnau Rovira va permetre que es visqués una situació "lletja". En l'apartat de mocions va deixar que es fes el debat però tot seguit ell i el seu equip de govern van passar a la votació sense donar cap explicació del sentit del seu vot ni fer cap comentari sobre els temes de les mocions. Això va generar una situació "lletja" molt poc habitual en els ajuntaments de les nostres comarques des de l'inici de la democràcia el 1979. Algun regidor de l'oposició va comentar que això era una falta de respecte. UN ALTRE alcalde "milionari" com era el cas del difunt Pere Girbau de Vic no hauria permès mai que una cosa així passés. En aquests temes concrets ell sempre va tenir una actitud molt respectuosa amb l'oposició. A ell sí que l'importava el "què diran". I això que ell i Arnau Rovira són pràcticament del mateix partit. Per més informació sobre Arnau Rovira veure Dossier 43(B) i Dossier 7.
DOSSIER 42: CREADOR COLÒNIA PUIG-REIG. Josep Pons Enrich (1811-1893) va ser un dels primers fabricants tèxtils de Catalunya. Va crear la colònia tèxtil de Puig-Reig. Aquesta família venien de Manresa. Va ser amic del general Prim i segons el llibre "La Gran Teranyina" de Roger Vinton (2017) la seva influència va fer que el tren de Barcelona a Saragossa tingués parada a Manresa i no a Igualada.
DOSSIER 41: SECTOR PELL VIC: El 2012 es va publicar el llibre "80 anys de pell a Vic (1930-2010)" editat pel Patronat d'Estudis Osonencs i escrit per Antoni Ylla-Català Genís, Antoni Riera Artés i Elisabet Ylla-Català Duran. El llibre va ser patrocinat per la Fundació Puig-Porret, el Gremi d'Adobadors d'Osona, Josep Dosta Vidal, La Doma SA, Ledexport SA i Serpels Furs SA. El sector de la pell té arrels històriques antigues i va ser molt important a Vic durant tot el segle XX fins a tenir un important desmantellament al segle XXI. El pròleg del llibre el fa Miquel Codina (de Curtits Codina) que també ver ser president del consell d'administració de l'empresa editora d'El 9 Nou. La presidenta actual d'aquesta editora és la seva filla. Bon llibre d'història del sector.
DOSSIER 40: PERE PUNTÍ LLISTA NEGRA A EEUUU: Pere Puntí Sañe va ser regidor de l’Ajuntament de Vic uns quants anys per una candidatura independent de perfil de centre-dreta. Un temps professor de màrqueting a la Universitat de Vic i la major part del seu extens currículum professional ha estat un executiu que ha tingut càrrecs importants en diverses empreses. La seva germana Mercè Puntí, d’un perfil polític semblant al germà, va ser regidora de CiU a l’Ajuntament de Manlleu també uns quants anys. L’aspecte més polèmic de la seva trajectòria professional el va viure el 2014 quan el Departament del Tresor dels Estats Units va incloure la seva empresa en una llista negra d’empreses que incomplien les sancions contra el govern d’Iran pel seu programa nuclear. Això ho hauria fet subministrant al govern d’Iran equipaments i material de terceres empreses (fent d’intermediari).
DOSSIER 39: TORNAFOCH HA PUBLICAT TAMBÉ UN LLIBRE del PRIMER FRANQUISME a Vic: EL 2018 Xavier Tornafoch Yuste va publicar "El primer franquisme a Vic (1939-1949)". Tornafoch ha estat en diversos ocasions cap de llista i regidor d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Vic. És un segon llibre interessant sobre aquest període després del d'Esther Farrés amb el llibre «La repressió franquista a Vic (1939-1945) que va sortir abans. Els dos treballs són molt bons per aclarir la realitat d'aquests primers anys del franquisme a Vic. Més informació veure en aquesta web Dossiers 17, 21, 23, 33 i 34.
DOSSIER 38: TOMAS FELIU (DELS FELIU D'OLOT) ESTÀ ENVOLTAT DE GENT MOLT RICA I INFLUENT A CATALUNYA DINS EL PATRONAT FUNDACIÓ PRINCESA DE GIRONA. Tomàs Feliu està envoltat al Patronat Fundació Princesa de Girona de gent important a Catalunya com per exemple principals accionistes, o directius representants d'aquests, d'empreses del nivell com ara Mango, Repsol, Coca-Cola, La Caixa, Gas Natural, Grup Godó, Planeta, Catalana-Occident, Grup Casinos, etc... Veure més informació dels Feliu a Dossier 3 d'aquesta web www.albertanglada.com
DOSSIER 37. JET-SET DE VIC DE 1902 A 1936. Molt interessant el llibre "Catalunya Vella (1902-1936") de Miquel Ylla-Català Genís publicat el 2013 pel Patronat d'Estudis Osonencs. És una entitat catalanista d'aquella època entre els socis de la qual hi havia molts destacats membres de les principals famílies adinerades vigatanes. A més a més de molta gent "normal" amb inquietuts culturals. Va ser creada el 2-2-1902 i tenia la seu a la Casa Costa edificació modernista de la Plaça Major de Vic. Els presidents van ser: Lluís B. Nadal, Josep Fatjó Vilas, Lluís Bayés Coch, Josep Ylla Alibés, Joaquim de Rocafiguera, Joan Serrabou, Lluís G. Parés, Antoni Puig, Jaume Corominas, Miquel Arumí, Josep Ricart i Josep Genís. Quasi tots cognoms molt coneguts entre la Jet-Set local. Entre els associats del pilot hi havia el músic santquirzenc Joan Baptista Espadaler que molta gent es pensa que és familiar de Ramon Espadaler actual diputat al Parlament dins el grup socialista que havia estat molts anys a CiU essent conseller de medi ambient i d'interior. Doncs no és el cas...tot i la coincidència de cognom no és familiar d'Espadaler sinó que és el meu besavi. Em dic Albert Anglada Freixer i la meva mare es deia Roser Freixer Espadaler. Era el seu avi. A St. Quirze de Besora actualment hi ha diversa gent que es diu Espadaler sense ser parents entre ells.
DOSSIER 36: JOIES DELS TOUS ALS GEGANTS DE BARCELONA. Aquesta Mercè 2023 els gegants de Barcelona han lluit joies de Tous. Veure més informació dels Tous a Dossier 10 i Od d'aquesta web. A la platja la família Tous té cinc cases (una pels pares i una per cada filla) a l'àrea de Sol Ixent del Cap de Creus. I els rànquings de fortunes els situen habitualment entre el cent més rics de l'Estat espanyol.
DOSSIER 35: CATALANA OCCIDENT I MANRESA. Grup Catalana Occident és un grup molt rendible. Practicament cada any, des d'inicis del segle XXI, reparteix dividends als accionistes. El president, i principal accionista, és Josep Maria Serra Farré i va néixer a Manresa. I un nucli del grup inicial també va començar al Bages. El grup cotitza a borsa. Serra Farré és la tercera generació. El grup factura quasi 5.000 milions d'euros i està present a uns 50 estats. Hi treballen unes 7.500 persones. El seu fill Hugo Serra Calderón es perfila com successor.
DOSSIER 34: MANUEL OÑOS DE PLANDOLIT INFLUENT CAP DE FALANGE DE VIC: Manuel Oñós de Plandolit, advocat nascut a Vic el 1903, va ser el segon cap de la Falange local des de l’entrada de les tropes franquistes el febrer del 1939. I, tot seguit, el 1940 va cessar per anar a un càrrec del Ministerio de Asuntos Exteriores. Va ser un diplomàtic i el govern de Franco el va enviar com a representant del seu govern a Mèxic i altres llocs. Així ho recull Esther Farrés al seu llibre «La repressió franquista a Vic (1939-1945)". Aquesta notícia té un gran interès perquè demostra un nivell important d’influència dins el règim d’una persona de la família Oñós de Plandolit. Els actuals propietaris del grup Proquimia de Vic tenen aquests cognoms...uns cognoms que són molt poc habituals realment. Hi ha moltes coses que sap poca gent sobre el poder franquista i algunes famílies de Manresa, Vic i Olot relacionades a empreses grans de la zona. El territori on té les seus centrals La Uvic-Ucc i zones properes. Se sabran més coses en els propers anys. Més informació sobre els propietaris de Proquimia veure Dossier núm. 16.