dimecres, 19 de juny del 2024

AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitva. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.
Dosssier 68: Girbau nomena nou director general el juny del 2024. Es tracta de Diego Hervás amb més de vint anys d'experiència especialment en el terreny de l'enginyeria de telecomunicacions i que prové de Xerox. L'empresa Girbau de Vic és un de les cinc principals fabricants de maquinària de bugaderia industrial del món.

dimecres, 12 de juny del 2024

Dossier 67: A Casa Tarradellas la nova generació avança posicions. El consell d'administració actual de Casa Tarradellas està format per Josep Terradellas com a president, i la seva dona Anna Falgueras com a vicepresidenta. Els tres fills són: Josep que és director general i conseller, Anna que és consellera i gestiona una part de l'activitat de l'àrea de màrqueting i Núria que també és consellera. El grup té quasi 2.700 persones empleades i factura uns 1.100 milions d'euros anuals. El secretari (i també conseller) és el famós alpinista Conral Blanch. Veure també dossier 45 d'aquesta web.
DOSSIER 66: GUARDIOLA UN "ASSASSÍ FI": A finals del maig del 2024 la premsa internacional s'ha fet ressò d'unes curioses declaracions de Rick Lewis campió de Gran Bretanya de Muay Thai al periòdic The sun. Lewis creu que: "Guardiola seria un assassí fred, meticulós, que voldria fer-ho bé. Cada cop i cossa seria just al lloc. Pep seria fort, amb la guàrdia alta i no es rendiria". Una definició molt precisa -i sorprenent- de les seves qualitats.
Dossier 65: La multinacional nordamericana Oshkosh Corporation acaba de comprar l'empresa manresana Ausa. Oshkosh i Ausa estan al mateix sector industrial però els nordamericans a més a més també tenen clients del sector militar nordamericà. Les dimensions dels nordamericans, que cotitzen a borsa, pràcticament quasi multipliquen per cent la facturació d'Ausa.
DOSSIER 64: TOUS ES VA PREPARANT PER LA SORTIDA DEL CAPITAL DEL SEU GRUP DEL FONS SUÍS PARTNERS GROUP. Un 25% del grup Tous està controlat pel fons suís Partners Group. Aquest grup inversor va anunciar fa temps la seva intenció de vendre la seva participació i està buscant comprador. El covid va congelar temporalment aquesta recerca de comprador que fa temps que s'ha reactivat. Aquest mes d'abril del 2024 directius de Tous han anunciat en declaracions al mitjans de comunicació que fa temps que es preparen per quan aquesta sortida sigui realitat i diuen que Patners Group sempre havia plantejat la seva participació com una cosa temporal. Treballen perquè quan passi tingui el menys impacte possible. Veure també Dossier 10.
DOSSIER 63: PRIMER FRANQUISME A OLOT: INTERESSANT ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA DE GIRONA (és un pdf): https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwiV9Kv-z7eFAxXNUaQEHW7pCY4QFnoECBIQAQ&url=https%3A%2F%2Fwww.raco.cat%2Findex.php%2FRevistaGirona%2Farticle%2Fdownload%2F188125%2F249354&usg=AOvVaw0-IcM4hVWLLfS29QNGaCUt&opi=89978449
DOSSIER 62: ACTIVITAT FILLS PEP GUARDIOLA I CRISTINA SERRA: El famós entrenador de futbol Pep Guardiola està casat fa anys amb Cristina Serra propietària de les botigues de roba de luxe Serra Claret. Tenen dues filles i un fill. Tots viuen a Manchester. Maria, de 23 anys, és model i influencer a Instagram. Té centenars de milers de seguidors. També li agrada molt el món de la moda. Màrius, de 21 anys, està començant al món dels negocis. Ha creat una agència de publicitat relacionada amb el món del futbol. Caldrà veure per on anirà.... I la petita, Valentina, de moment no té activitat pública.
DOSSIER 61: WEB EXTENSA FRANQUISME A MANRESA: Hi ha una extensa i bona web sobre el primer franquisme a Manresa. En aquesta ciutat sembla que han apostat per una bona web i no per un llibre. Arriben a més gent així. Segur. Recomanable. La podeu veure a http://www1.memoria.cat/franquisme/
DOSSIER 60: AFICIO CACERIES BARÓ ONYÓS DE VIC: Josep Maria Onyós de Plandolit Serrabou, baró de Senaller i Gramenet, i fundador-president del grup Proquimia, té com una de les grans aficions de la seva vida participar en caceries. Hi ha participat en diversos països del món. Tenint en compte que és una afició per gent de fort nivell econòmic també és un ambient on fer-hi, i conservar, bons contactes entre gent adinerada. Tenir un títol nobiliari també és una bona eina per fer contactes d'alt nivell. La realitat objectiva és que el grup Proquimia en les darreres dècades ha fet una important expansió internacional (no se sap fins a quin punt hi han ajudat, o no, els contactes fets essent baró i en les caceries). L'afició a la caça l'han tinguda anteriors barons de Senaller i Gramenet especialment els d'origen andorrà que són els que van obtenir el títol el 1803.
INFORMACIÓ SOBRE AQUESTA WEB. INICI 2021. AQUESTA WEB TÉ UN PROMIG D'UNES 7.200 VISITES APROX. CADA ANY (UNES 600 CADA MES) DE PERSONES QUE LA MAJORIA JA SEGUIEN L'ACTUALITAT SOBRE ELS QUATRE LLIBRES de "PODER I DINERS DE LA JET-SET D'OSONA I EL RIPOLLÈS, EL BAGES, LA GARROTXA I LA SEVA RELACIÓ AMB BARCELONA" que van sortir del 2017 al 2020 (un al febrer de cada any):

Osona,el Bages, la Garrotxa i el Ripollès és el territori on té les seves seus centrals La Universitat de Vic-Universitat Central deCatalunya . Més territoris propers com el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès i les Guilleries-Baix Montseny. 

I de la gent que hi viuen poden votar unes 430.000 persones. Som com una "província" inclús com una "regió". Hi ha més gent aquí que a La Rioja i quasi tanta com a Cantabria.

D'altra banda, l'Uvic-Ucc també és al Vallès oriental i a Barcelona.


La UVIC-UCC és la quarta millor universitat catalana, la sisena millor de l'Estat espanyol i està entre la 401 i la 500 del rànquing 2021 del World University Ranking (d'un total de 1.662 que hi ha al rànquing que són totes les universitats del món considerades bones).


A 28 de febrer del 2023 hi ha hagut un total de 44.580 entrades fetes en aquesta web des de l'inici el 15 de febrer del 2017 (quan va sortir el primer dels llibres de la Jet-Set).

Entenem per Jet-Set (Alta Societat d'aquestes comarques) la gent que tenen negocis que facturen 10 ó més milions d'euros/any (durant més de cinc anys seguits), o formen part de grups que facturen més d'aquestes quantitats, i gent famosa o que tenen coses famoses.




GENT A LA QUE ARRIBA LA WEB.

TINC 2.770 amistats a facebook. I des d'octubre del 2021 s'ha anat fent un campanyeta de promoció d'aquesta web a Twitter. S'ha donat a conèixer la seva existència a més de 5.000 comptes de Twitter d'Osona, el Bages, el Ripollès i La Garrotxa (i 456 em segueixen). I també zones properes com el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès i les Guilleries-Baix Montseny.

Això té futur. Estem en el bon camí. Agrada.

També els envio informació permanent a les 2.770 amistats del Facebook. I a les 112 d'Instagram. I a les 74 de Linkedin. En total (entre Twitter, Facebook, Instagram i Linkedin) són 3.412 que reben informació permanent (un 2'38 % dels 430.000 votants considerant que cada un d'aquests 3.412 són la persona en concret més dues més a qui ho comenten).

A Twitter sóc ausetania, a Facebook Vell Antic Anglada coleccionista i a Instagram i a Linkedin albert anglada freixer.





PER TANT UNA ÀREA D'UNES 430.000 PERSONES AMB DRET A VOT S'HAN ASSABENTAT DE L'EXISTÈNCIA D'AQUESTA WEB un 2'38 % .

.



Maig 2024: 1.450 entrades. Abril 2024: 1.577 entrades. Març 2024: 1.263 entrades. Febrer 2024: 1.068 entrades. Gener 2024: 1.382 entrades.

2023: Promig mensual de tot l'any: 723 entrades a aquesta web; 2022: Promig mensual de tot l'any: 657 entrades a aquesta web.

.

.



 ANY 2021: promig mensual de tot l'any: 598 entrades.
Des de l'inici (el 15 de febrer del 2017 quan va aparèixer el primer llibre de la Jet-Set d'aquest territori) i fins el 31 març del 2021 (un total de 1.504 dies en els quals s'han publicat quatre llibres del tema) hi ha hagut 30.037 visualitzacions d'aquesta pàgina. 


LES 12 PÀGINES MÉS VISITADES D’AQUESTA WEB A MARÇ 2023: 1ERA.0d: GERMANA REINA ESTIUEIG A CASA TOUS MANRESA; 2ONA. DOSSIER 7: ARNAU ROVIRA ÉS FILL DE JOAN ROVIRA PRIMER PRESIDENT PATRONAL OSONA; 3ERA. DOSSIER 20: QUIMI PORTET CANTANT ES VA FER MILIONARI; 4ARTA DOSSIER 5: CLARA ROQUET CINEASTA; 5ENA DOSSIER 4: GIRBAU; 6ENA DOSSIER 8: SEIDOR NOVA FORTUNA VIC; 7ENA Ob: DIETARI, REFLEXIONS CONFIDENCIALS; 8ENA DOSSIER 21: PODEROSOS PODER FRANQUISTA a OSONA, RIPOLLES I MOIANÈS; 9ENA DOSSIER 22: QUI ÉS CRISTINA GALLACH?; 10ENA DOSSIER 1: VICENÇ FISAS CONDEMNAT; 11ENA DOSSIER 2: BON PREU EL 90è MÉS RIC DE L'ESTAT ESPANYOL i 12ENA DOSSIER 10: NEGOCIS DELS TOUS JOIERS DE MANRESA;






-----------------------------------------------------------------------------------------------------------Les conseqüències de l'accident que vaig tenir el 3-10-2020 estan

reorganitzant la meva vida.

Vaig tenir un atac hipertensiu seguit d'un atac d'epilèpsia conduint (per sort van ser danys lleus) però des de llavors tinc totalment prohibit conduïr. Tinc microinfarts al cervell. I leucoaraiosis.

Qui vulgui contactar amb mi pot trucar-me al 675071577 ó enviar-me un e-mail a albert@albertanglada.com


AQUESTA

ÉS LA WEB QUE CONSULTEN LA GENT QUE LLEGIEN ELS LLIBRES DE LA JET-SET I LA SEVA CONTINUACIÓ DES DEL 2021

Els buscadors d'Internet permeten que les notícies concretes d'aquesta web tinguin més difusió. Surten quan es busca a Google el nom d'una empresa o directiu/directiva concrets.

També des dels mòbils amb Internet a aquesta web hi pot accedir molta gent. Més que amb els llibres (en van sortir quatre fins al 2020 i deixen de sortir però continuen d'alguna manera amb aquesta web).


AQUESTA ÉS UNA WEB ESPECIALITZADA QUE TÉ UN IMPORTANT POTENCIAL DE CREIXEMENT.


Trimestralment aniré publicant en aquesta web uns dossiers sobre temes d'aquest estil fent més difusió i propaganda del contingut dels llibres de la Jet-Set que van sortir de 2017 a 2020. Els dossiers d'aquesta web es poden copiar i imprimir gratuïtament. I anar-los col·leccionant.


Alguns d'aquests dossiers concrets són de temes que ja s'han publicat més ampliament en llibres de la Jet-Set.

Mica en mica n'hi posaré més. I alguns de temes nous (que no s'han publicat als llibres de la Jet-Set).



El 14 de juliol del 2022 M'HAN NOTIFICAT QUE M'HAN CONCEDIT UNA PENSIÓ D'INVALIDESA per no poder fer la feina habitual (que era venda ambulant de llibres i coses de segona mà a mercats on hi portava setze anys seguits). No em deixaran conduïr vehicles mai més. Ni tornaré a vendre als mercats mai més (no es pot fer la mateixa feina que es feia abans de la pensió).


Al final quedo mig jubilat als 52 anys però havent-ne cotitzat quasi trenta (entre autònoms i règim general) i no havia tingut mai abans en tots aquests anys una baixa llarga.


Vaig fer un accident massa greu i amb les malalties que tinc tornaria a passar fent el mateix que feia. He estat de baixa mèdica des del 6-10-2020 fins el 14-7-2022 quant m'han notificat que m'han concedit la pensió d'invalidesa.


És una pensió d'invalidesa total i tinc el 33% de discapacitat. Ara cobraré una mica més que quan estava de baixa mèdica i si aleshores me'n sortia ara encara me'n sortiré més. Sóc una persona sola i he de fer una vida molt tranquila. Tinc microinfarts al cervell, epilèpsia i laucoaraiosis.


Els professionals mèdics em diuen que he d'estar content de ser viu (no em vaig matar d'un pèl) i saber adaptar-me a la vida que puc fer. I en això estic. Anar fent. I d'altra banda, cal fer constar que abans feia servir el pseudònim Watson J.B.J Balaguer. Watson en homenatge a l'ajudant d'un fictici investigador conegut internacionalment (Sherlock Holmes). I J. B. J. Balaguer vol dir Juan Bosch i Joaquin Balaguer dos escriptors que van ser presidents de la República dominicana i eren d'origen català. És per una etapa de la meva vida que vaig tenir relacions personals amb unes amigues dominicanes. Molt amigues. Finalment, des de l'accident de cotxe el 2020 cap aquí faig servir el pseudònim Watson de Montserrat en referència a Cosme de Montserrat que va ser bisbe de Vic i discret assessor i bibliotecari al Vaticà en temps del papes catalano-valencians Borgia. Ara la meva vida ha de ser menys agitada i més tranquila. Una mica com un frare. Els anys de les turbulències s'han acabat. Per això Watson de Montserrat.


-------------------------------------------------------------------------------------------------------


TINC UNA QUOTA D'AUDIÈNCIA EN L'OPINIÓ PÚBLICA LOCAL SIGNIFICATIVA DES DEL 2017 A OSONA, EL RIPOLLÈS, EL BAGES I LA GARROTXA EN CREIXEMENT PROGRESSIU ABANS AMB ELS LLIBRES JET-SET I ARA AMB AQUESTA WEB QUE ÉS LA CONTINUACIÓ. TAMBÉ AL BERGUEDÀ, MOIANÈS, LLUÇANÈS I GUILLERIES-BAIX MONTSENY.

  INICIALMENT SÓC MÉS CONEGUT A OSONA QUE AL BAGES I AL BERGUEDÀ I AL MOIANÈS.

I MÉS AL RIPOLLÈS I AL LLUÇANÈS QUE A LA GARROTXA I LES GUILLERIES-BAIX MONTSENY, PERÒ CADA VEGADA EM CONEIX MÉS GENT A TOT AQUEST TERRITORI.

---------------------------------

AQUESTA WEB ESTÀ A FAVOR DE LA LEGISLACIÓ DE PROTECCIÓ I PROMOCIÓ DE LA LLENGUA CATALANA QUE APLICA EL GOVERN DE LA GENERALITAT (RECOLÇADA PER CINC PARTITS PARLAMENTARIS QUE ENTRE TOTS TENEN MÉS DE 70% DELS ESCONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA).

AQUESTS PARTITS SÓN EL PSC (PSC-PSOE), ERC, JXC, EN COMÚ PODEM I TAMBÉ S'HI PODRIA AFEGIR D'ALGUNA MANERA LA CUP. REPRESENTEN A LA MAJORIA DEL QUÈ ÉS LA SOCIETAT CATALANA AVUI EN DIA. SENSE CAP DUBTE.



AMB DETALL:


Si bé com explicava abans la meva activitat periodística es va centrar durant molts anys a Osona, El Ripollès i El Moianès va ser anant als mercats quan vaig veure clar que era natural també ampliar la meva activitat al Bages i a la Garrotxa... territoris propers actualment vinculats a Osona i el Ripollès (i cada vegada més) a causa de la vinculació que hi amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya des de fa uns anys.

Les instal·lacions universitàries de Manresa estan federades amb les de Vic... i a Olot hi ha presència de la Uvic-Ucc  amb uns estudis relacionats amb la indústria agroalimentària (important a la Garrotxa).

Va ser a les meves parades als mercats quan a partir del 2017 gent del Bages i de la Garrotxa em van comprar el primer llibre de la Jet-Set que només incloia Osona i el Ripollès i em van animar a afegir-h també temes del Bages i La Garrotxa. Em va semblar bé i a partir del segon llibre (el 2018) ja a cada número hi havia algun tema important del Bages i La Garrotxa.

Em van comprar els llibres de la Jet Set gent del Bages a la parada de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries de Manresa) i gent de La Garrotxa a les parades de Sant Joan de les Abadesses el diumenge i de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries d'Olot).

Dels temes importants publicats del Bages cal destacar un dossier sobre els Tous i sobre en Pep Guardiola i la seva dona. I de la Garrotxa les indústries càrniques Noel i Espuña. I els Feliu tristament famosos pel cas de la farmacèutica d'Olot.

Ara des d'aquesta web continuaré posant-hi temes del Bages i La Garrotxa (aquesta web és la continuadora dels llibres de la Jet-Set).




LA MEVA EXPERIÈNCIA:


La  meva experiència de quinze anys a la venda ambulant a mercats setmanals:

Deia el mundialment famós escriptor i cronista Maxim Gorki que qualsevol escriptor o periodista que es pugui considerar de nivell ha d'haver conegut els ambients de les classes socials mitja baixa i baixa. Els ambients de la gent amb menys poder adquisitiu, la seva vida i els seus problemes... I sens dubte aquests han estat sempre els ambients dels mercats ambulants al carrer a totes les parts del món... en unes èpoques més precaris i en altres menys... però segur que és l'ambient de les classes populars.

Doncs jo.... per les circunstàncies personals de quedar-me a cuidar els meus pares en la seva vellesa i malaltia vaig acabar seguint el camí aconsellat per Gorki. Em vaig passar quinze anys seguits dedicant-me a la venda i intercanvi ambulants de llibres, còmics, pel·lícules, tota classe de trastos, discs, etc... als mercats setmanals de St. Quirze de Besora els divendres, Vic els dissabtes i Sant Joan de les Abadesses els diumenges. I durant una temporada també els dijous a Granollers.

És a base d'anys en aquests llocs on vaig captar com els sectors populars tenen perfectament definida l'existència d'una classe alta, d'una "jet-set".. i és en aquests sectors populars on es vol tenir informació de manera permanent sobre la "jet-set". Vaig entendre que escriure sobre aquesta tema era el meu camí natural i de futur.

Veure l'actual web www.albertanglada.com dossiers periodístics de la jet-set d'osona, el bages, el ripollès, la garrotxa i la seva relació amb Barcelona. I llibres poder i diners de la jet-set publicats de 2017 a 2020. 



Qui era Maxim Gorki?


Màxim Gorki (1868-1936). Escriptor rus nominat cinc vegades al Premi Nobel de Literatura. Amic de Tolstoi i Txékhov. Amic de Mark Twain. I quan va ser empresonat a Rússia per activisme contra el Tsar van signar per la seva llibertat Marie Curie, Auguste Rodin i Anatole France.

En la seva vida pública va començar com opositor al Tsar i amic personal de Lenin. Va viure exiliat per oposició al Tsar. Si bé va començar essent comunista després va denunciar que aquest règim derivava en dictadura i es va tornar exiliar en aquesta ocasió crític amb la Unió Soviètica que ell havia més o menys ajudat a crear.

Finalment, el 1932 estant exiliat a Capri (Itàlia) va rebre la invitació personal de Stalin per tornar. Tenia aleshores 64 anys i va decidir tornar. Stalin inicialment el va tractar bé... fins i tot va muntar un museu dedicat a ell a la casa on vivia. I li van posar el seu nom a un carrer principal de Moscou.

Finalment es va anar tornant altra vegada crític i va morir dos anys després sembla que assassinat per la policia secreta del règim quan ja estava apunt ser ésser massa coneguda la seva actitud opositora.

De tota manera li van muntar un bons funerals. Van ser presidits per Stalin en persona. Hi va haver un discurs d'Andre Gide en representació dels escriptors del món. Hi va anar molta gent. El fèretre va ser dut personalment sobre les espatlles pel propi Stalin i també pel conegut ministre rus de relacions exteriors Molotov. Un homenatge al més alt nivell.




SETMANARI LA MARXA:


Per qui no em conegui he de dir que vaig començar la meva trajectòria professional el 1989 com a redactor de temes d'economia i negocis (i també política) a un setmanari de Vic que ja no existeix que es deia La Marxa. 

La Marxa cobria Osona i el Ripollès i també era seguida (per la influència territorial de Vic) per gent de l'actual Moianès i també gent de Les Guilleries-Baix Montseny. En aquella època hi havia molt poca relació amb el Bages-Berguedà i La Garrotxa perquè no hi havia bones carreteres com ara. 

A La Marxa en vaig ser un dels subdirectors. Primer amb en Miquel Macià Arqués de director (quasi cinc anys) i després amb en Joan Turró Calvet de director (l'últim any). 

Per aquells mateixos anys a El 9 Nou hi havia de subdirector un tal Albert Om que aleshores no era tant famós com ara.


En aquella època en un mitjà de comunicació et podien contractar encara que només fossis estudiant universitari si escrivies bé i tenies un nivell cultural suficient. De fet, el mateix Miquel Macià havia estudiat Ciències de la Informació però no va acabar la carrera perquè de seguida es va posar a treballar cosa habitual a l'època.

 Per casos així el Col·legi de Periodistes va permetre durant uns anys (actualment només et pots col·legiar en qualsevol col·legi professional essent llicenciat) que tothom que pugués demostrar un mínim d'anys treballant de redactor contractat o com autònom es podia col·legiar. Miquel Macià es va poder col·legiar d'aquesta manera. En el meu cas no vaig poder llavors perquè no duia prous anys treballant al sector.


En el meu cas vaig estudiar no ciències de la informació sinó filosofia i lletres branca història a la Universitat Autòma de Barcelona més o menys fins a mitja carrera.

Sí que em  vaig poder col·legiar el 2002 (que llavors exigien deu anys treballant al sector) al Col·legi de Publicitaris i  Relacions Públiques de Catalunya en el qual vaig estar col·legiat una dècada.

També havia estat dels primers a afiliar-me al Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) quant la seva creació el 1993. Gràcies a ser afiliat al SPC vaig aconseguir el carnet internacional de periodista professional que fa la Federació Internacional de Periodistes amb la qual l'SPC té relació. Un bon carnet.


Vaig deixar La Marxa el 1996, i de la segona part del 1996 al 1998 vaig col·laborar amb Macià en el què van ser els precaris inicis de l'empresa S.C.G. Aquitània SL i la web Osona.com de la qual anys després sortiria el Grup Nació Digital que Macià ha venut recentment.


Del 2000 al 2003 em va contractar com a tècnic de comunicació un organisme de l'Ajuntament de Vic que organitzava les fires i mercats i es deia ImpeVic. Aquest organisme estava presidit per l'advocat Miquel Pi Costa que aleshores era també tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic. Miquel Pi va ser l'advocat de La Marxa. 


D'altra banda, el meu Pare (jo era fill únic) em va convèncer que deixés de treballar per altri i em muntés una feina pel meu compte flexible (que si un dia no hi anava no passés res) i quedés a casa cuidar-los a ell i a la meva mare perquè ja eren grans. Vaig acceptar. I això vaig fer del 2004 al 2012. És quan vaig convertir un dels meus hobbies (els llibres i coses de segona mà) en feina i vaig començar a a anar als mercats ambulants. (Continuarà....).






Des del juliol del 2022 sóc pensionista d'invalidesa i al no ser autònom ja no puc fer factures. Per tant el Dossier confidencial d'investigació que publicava cada trimestre des del 2003 (quasi 20 anys sense interrupció) ha deixat d'existir a 30 de juny del 2022.

La col·lecció complerta és a l'oficina del dipòsit legal (a la Biblioteca de Catalunya) amb el número de dipòsit legal B-2335-2003. N'han sortit un total de 81 números. A l'inici va ser mensual poc temps.

A més existien uns subscriptors i subscriptores de suport que rebien a part informació bastant més ampliada i pagaven 249'60 euros a l'any (IVA inclòs). I si volien podien suggerir temes per publicar. I alguns i algunes ho feien habitualment. La totalitat de les subscripcions eren a Osona, el Moianès i el Ripollès.

Cobrir també el Bages i el Berguedà per una banda i La Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny per l'altra no es va fer fins el 2018 amb els llibres de la Jet-Set (que van sortir el 2017 al 2020). I després més a fons amb aquesta web.

Els llibres "Poder i diners de de la Jet-Set" de les nostres comarques van començar el 2017 i es venien a les principals llibreries de Manresa, Vic, Olot i Manlleu. I també a les meves parades de llibres de segona mà als mercats ambulants setmanals de Vic (els dissabtes), Sant Joan de les Abadesses (els diumenges) i Sant Quirze de Besora -on visc- (els divendres). Fins al greu accident de cotxe que vaig tenir el dia 3-10-2020 (no em vaig matar perquè no era la meva hora) i que m'ha dut a tenir una invalidesa permanent.

El Dossier confidencial es va moure en les dues dècades que ha existit entre un mínim de deu subscripcions i un màxim de trenta. Aquest màxim va coincidir amb l'època del boom immobiliari. No totes les subscripcions es pagaven amb diners sinó que algunes eren a canvi de serveis que jo necessitava (de diversa classe).

Les subscripcions eren gent del món empresarial i polític principalment amb importants interessos a Osona, el Ripollès i el Moianès i que volien saber-ho tot sobre el món del poder i els diners en aquest territori. 

Primer a Osona, el Ripollès i el Moianès... i després a tot el territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) i zones properes. És a dir també el Bages-Berguedà i la Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny. 


El meu dossier confidencial "surt" a la novela "Laura Sants" d'Emili Teixidor:


El conegut escriptor català Emili Teixidor (de Roda de Ter) va publicar el 2006 a Editorial Columna la novel·la "Laura Sants" que és com una versió actualitzada de la novel·la de Miquel Llor "Laura a la ciutat dels sants". 

En aquest llibre que descriu l'ambient de poder i diners actual de les famílies poderoses de Vic hi ha un periodista que edita un butlletí confidencial que es diu Albert Deltell i tant ell com el seu confidencial és evident que estan inspirats en mi.

Emili Teixidor (que va morir) va tenir accés a alguns exemplars del meu Dossier Confidencial que surt des del 2003. I el vaig inspirar. Les descripcions que fa de com és aquest confidencial d'Albert Deltell s'assemblen molt al meu. Segur que no és casualitat. De confidencial per aquelles dates a Vic només existia el meu.





MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (1): De petit vaig ser un molt bon estudiant. D'adolescent ja no tant. Molt menys. El motiu és ben clar, vaig ser un jove inquiet que volia entendre com funciona realment el món. I llavors volia més pràctica de les coses i no tanta teoria com quan era petit. Els llibres han tingut una enorme importància a la meva vida. La meva adolescència aniria dels 15 als 19 (de 1985 a 1989). A partir dels 19 vaig començar a treballar de periodista i vaig tornar a llegir molt. Va començar la meva vida laboral. Vaig estar de sort i vaig ser el lloc oportú en el moment oportú. Des del 1985 era corresponsal del setmanari "Ausona" de Vic a la zona on visc (St.Quirze de Besora i el seu entorn conegut com El Bisaura). El 1988 un grup d'accionistes van plantejar comprar l'Ausona i renovar-lo fent un setmanari més modern i dinàmic. No van poder perquè molts altres accionistes no van voler vendre les accions i no van poder fer la majoria. Finalment van decidir sortir de l'Ausona i crear un nou setmanari de zero. El 1989 va néixer La Marxa. Aquí vaig conèixer a tres persones que entre totes tres en diferents etapes vaig fer tota la meva vida laboral fins a l'accident de cotxe del 3/10/2020 en el qual vaig estar apunt de matar-me i que em va dur a tenir una pensió d'invalidesa total als 52 anys. Vaig començar a treballar de periodista a la redacció de La Marxa el 1989 i abans havia estat corresponsal a l'Ausona. Del 1985 al 1989 havia tingut una etapa juvenil essent militant d'una organització política: El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) que actualment es diu Poble Lliure i està integrat a la CUP (candidatura d'unitat popular que ara és una força parlamentària a Catalunya). Aquest origen polític meu va agradar a Miquel Macià (director fundador de La Marxa i accionista) i va ser un element més que va ajudar a que em contractessin. Llavors jo era un estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i tenia un nivell cultural mig alt i una capacitat de síntesi en l'expressió escrita més que correcte. Aquest va ser el meu inici a la redacció de La Marxa. I des del 1989 no he tornat a formar part mai de cap organització política. He seguit en el món de la comunicació d'àmbit local.
MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (2): Vaig estar a La Marxa del 1989 a 1996. El setmanari deia tenir una difusió de 8.000 exemplars per setmana a Osona, El Ripollès i El Lluçanès. El president del Consell d'Administració i accionista principal de l'empresa editora a l'inici era l'empresari de Vic Joan Orriols Puig (el Nan). També era aleshores el propietari de Ràdio Vic i controlava Televió d'Osona. I hi havia vincles amb el Reclam. L'advocat de l'empresa era Miquel Pi Costa (petit accionista) i el director Miquel Macià Arqués (també accionista). Treballant per aquestes tres persones (en diferents etapes i no junts) vaig fer els trenta anys de la meva vida laboral fins a l'accident del 3-10-2020 que vaig passar a l'invalidesa. Ho aniré explicant mica en mica a grans trets generals. A La Marxa de seguida em van encarregar fer les seccions d'economia i empreses i alguns temes també de política. En aquesta etapa vaig aprendre moltes coses estant a la redacció a jornada sencera. Conscient que a part del sou hi guanyava aprendre molt... vaig treballar aquells anys també molt. Amb aquesta meva actitud molt receptiva a fer feina em vaig guanyar la confiança de Macià i el 1991 em van nomenar subdirector. En aquella època molta gent treballava sense haver acabat la llicenciatura de Ciències de la Informació. I aquest era el cas del mateix director Miquel Macià. Per aquesta gent el govern va obrir un període de temps perquè tothom qui pugués acreditar cinc anys treballant al sector assalariat o com autònom es podia col·legiar al Col·legi de Periodistes de Catalunya i obtenir així el carnet professional oficial. I per la resta de gent en aquesta mateixa situació es va crear el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) al qual vaig estar afiliat des dels inicis. El Sindicat també emetia un carnet professional vàlid que et permetia entrar a qualsevol lloc oficial. Més endavant inclús essent afiliat al Sindicat podies obtenir el carnet internacional de la Federació Internacional de Periodistes (que és el carnet professional mundial). Aquest també el vaig tenir. Finalment a partir de la meva feina feta (ja fora de La Marxa) el 2002 va poder col·legiar-me al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya podent acreditar deu anys d'experiència professional al sector. Va ser just l'últim any que s'admetia aquesta via. Del 2003 en endavant només es podien col·legiar gent llicenciada. Així, tot i ser més jove d'edat, per formació formo part del què es coneix com la generació de la "vella escola" de la professió.
DOSSIER 59: LA PRESIDENTA PARLAMENT va ser denunciada el 2016 A FISCALIA PER PRESSUMPTES CONTRACTACIONS IL·LEGALS QUAN ERA ALCALDESSA DE VIC (Anna Erra). El tema es va arxivar perquè la fiscalia va considerar que s'havien fet unes petites irregularitats a causa d'un error administratiu però que no hi havia cap delicte. L’actual presidenta del Parlament de Catalunya Anna Erra quan era alcaldessa de Vic va ser denunciada a la Fiscalia provincial per Capgirem Vic (CUP) i ERC per pressumptes contractacions il·legals de l’Ajuntament (fetes entre 2009 i 2015) a l'empresa Dilart (el cas Dilart molt comentat a Vic en el seu moment) en què el seu marit (Josep Casellas Castells) hi tenia participació. La denúncia es va arxivar l’octubre del 2016 i s’havia presentat a l’abril. La fiscalia va concloure que eren contractes menors i no hi havia indicis de fraccionament per camuflar que fossin quantitats més elevades (cosa que hauria estat un delicte). I que Erra no havia donat indicacions als tècnics perquè es fesssin aquestes contractacions. Les van fer lliurement i amb criteris professionals. Aquestes conclusions també eren les de l’informe de l’interventor de l’Ajuntament. Es tracta en total d’uns 75.000 euros per diversos serveis i amb contractes menors on no calia concurs públic. Erra es va defensar dient que es tractava d’un error administratiu perquè ningú l’havia avisada que estava cometent una irregularitat però que no era cap delicte ni cap falta administrativa. Erra va anunciar que després d’aquesta polèmica l’ajuntament de Vic obligaria a fer informe d’incompatibilitats sempre encara que en les factures petites la llei no obligui.Per evitar situacions semblants.
DOSSIER 58: NANDU JUBANY Un cuiner que 25 anys després ha progressat. Nandu Jubany és originari de Monistrol de Calders ara al Moianès i abans al Bages. Té actualment més de deu restaurants propis en diferents punts de l’Estat espanyol. També gestiona tota la part gastronòmica dels hotels de Messi. En el seu muntatge empresarial en creixement dóna feina a unes 450 persones i factura uns 28 milions d’euros a l’any. Té una estrella Michelin. Els seus inicis van ser a Can Jubany de Calldetenes (Osona) que va obrir fa uns 25 anys. Tambe té una fàbrica de fer croquetes que ha protagonitzat una curiosa polèmica al Regne Unit amb les seves croquetes amb xoriço.
DOSSIER 57: Josep Maria Vila d’Abadal és de la família propietària de la famosa masia pairal d’El Cavaller de Vidrà. Membre d’una nissaga històrica de polítics i terratinents. Va ser diputat al Parlament i alcalde Vic abans que el substituís Anna Erra. El 2018 el seu petit grupuscle Moviment Demòcrata de Catalunya va abandonar el partit que havia contribuït a crear «Demòcrates de Catalunya» (escissió d’Unió Democràtica) i va passar a donar suport a JxC ...el partit de Puigdemont. «Demòcrates de Catalunya» estava en una línia favorable a ERC. Josep Maria Vila d’Abadal ha format part dels cercles d’amics més íntims dels fills de Jordi Pujol (especialment d’Oriol Pujol Ferrusola) com també el seu cosí Joaquim Triadú Vila d’Abadal. Ara a inicis de 2024 ha anunciat el seu fixatge pel petit partit «Convergents» de Germà Gordó. Caldrà veure com evoluciona i què pretén amb aquesta operació. Vila d’Abadal és president del grup «País Rural» que agrupa a molts destacats propietaris rurals de Catalunya. La «patronal» dels boscos.
DOSSIER 56: GERMANS SERRA FARRÉ MANRESA FORTUNA PERSONAL: Segons la revista Forbes del 2023 Josep Maria Serra Farré (d'uns 80 anys i principal accionista del grup Catalana Occident) té una fortuna personal de 1.500 milions d'euros ocupant el número 23 entre els més rics de l'Estat espanyol. En els darrers temps ha anat avançant posicions en el rànquing. Les seves germanes, també accionistes del grup, Josefa i Assumpta Serra Farre són al lloc 55 amb una fortuna personal de 700 milions d'euros. Per més informació sobre els Serra Farré veure dossiers 44 i 35.
DOSSIER 55: QUÈ ÉS ONA CAPITAL? És una empresa de capital risc amb seu a Manlleu (Osona) liderada per grup Bon Preu i el grup Benito. El seu objectiu és recolçar projectes innovadors d'emprenedors en general, de joves emprenedors i també en concret de dones emprenedores. Participa en diverses societats de plantes generadores d'electricitat a partir d'energia solar, entre altres sectors. Algunes de les seves activitats tenen el suport de l'Institut Català de Finances. Es va crear el 2006. I ha anat creixent. La seva web és https://onacapital.com
DOSSIER 54: TOUS ELIMINA MERCATS I CONCENTRA FORCES EN 45 ESTATS. L'Estratègia que està seguint el grup Tous, presidit per Alba Tous, és després de la pandèmia augmentar les seves inversions en el terreny digital i la seva xarxa física concentrar-la en 45 estats. Així té intenció de renunciar a la seva presència a Romania i Bulgària de l'Europa de l'Est, a Oman i Kuwait del golf pèrsic i Ghana de l'Àfrica. Tous el 2022 ha assolit resultats en la línia dels del 2019. Donant la pandèmia per superada. Més informació de Tous veure Od i dossier 10.
DOSSIER 53: UN ALTRE ONYOS PLANDOLIT FUNDA PROQUIMIA. El 1971 Josep Maria Onyós de Plandolit crea el grup Proquimia que actualment és present en diversos estats del món. El 1971 Manuel Oños de Plandolit (la persona de Vic més propera a Franco) té 68 anys i morirà cinc anys després als 73. Quina relació tenien l'un i l'altre forma part dels misteris del poder franquista local vigatà que mica mica intentarem aclarir. Igual que Pere Girbau, Josep Maria Onyós és la generació de la transició que venint de famílies franquistes ben conectades al poder tindran clar apostar pel pujolisme. Ara bé, aquests Oños o Onyós provenen d'un origen diferent al de la majoria de la classe alta de Vic. Provenen d'un origen d'entorns aristocràtics de veritat. La prova n'és que el germà de Josep Maria Onyós, l'advocat Joaquim Onyós de Plandolit, va aconseguir que el rei Joan Carles I li concedís la baronia de Senaller i Gramenet el 1985 essent parent de lluny del darrer titular. Joan Carles I havia conegut al diplomàtic Manuel Oños de Plandolit i aquest fet podia haver influït a que afavorís a Joaquim Onyós entre altres candidats que també la volien. Títol de baró que ostenta actualment a partir del 2000 Josep Maria Onyós al morir el seu germà. Ser baró també dóna accés a cercles aristocràtics on es poden fer bons contactes internacionals.
DOSSIER 52: ORIOL GUIXÀ I JORDI PUJOL FERRUSOLA: Des del 14-1-2022 Carles Sumarroca Claverol és conseller de La Farga Yourcoppersolutions SA presidida per Oriol Guixà Arderiu. És l'antiga La Farga Lacambra SA. L'entrada d'aquest nou conseller a l'empresa indica la presència d'un nou soci molt important. No només perquè els Sumarroca són molt rics sinó també perquè és una persona molt relacionada amb Jordi Pujol Ferrusola (alias "el júnior"). El júnior és el fill de Jordi Pujol que més s'ha dedicat als negocis. També indica una línia política. De fet Anna Guixà Fisas (filla d'Oriol Guixà) va ser alcaldessa de Sant Quirze Safaja pel Pdecat fins el 2023 quan el seu equip va perdre contra una candidatura d'esquerres. Per més informació veure Dossier 1.
DOSSIER 51: ASCENS GIRBAU AL FRANQUISME VIC. Ascens de Pere Girbau al franquisme de Vic. Tenint en compte que els alcaldes franquistes no els votava ningú...... hem de buscar els veritables nuclis d’influència i poder darrera d’ells entre els grans industrials i les seves conexions a l’entorn del bisbe. En el cas de Vic cal afegir-hi a més un personatge molt concret i poc conegut. Es tracta de Manuel Oños de Plandolit que va ser el primer cap de la falange local el 1939 amb 36 anys i que de seguida se’n va anar a treballar pel ministeri d’afers exteriors. I va fer carrera com a diplomàtic. El seu nomenament als anys 50 com a màxim representant del govern franquista a Mèxic demostra la confiança que Franco dipositava en ell tenint en compte que Mèxic era un lloc difícil amb un govern hostil. Comencem el 1966 quan Pere Girbau (que llavors tenia uns 32 anys) va entrar a l’Ajuntament de Vic. En aquells moments Oños de Plandolit tenia 63 anys. Havia començat el boom del turisme i Girbau començava a ser una empresa fabricant de rentadores. Deixant la categoria de petit taller i passant a ser un fabricant. L’entrada de Girbau a l’Ajuntament franquista es pot interpretar com una manera de fer contactes a l’administració franquista en un moment que l’empresa començava a créixer. Per anar sabent més coses dels misteris del poder franquista (en aquest cas de Vic) cal anar fent un puzzle amb els fragments d’informació de què disposem..mica en mica.
DOSSIER 50: EL VIGATÀ OÑOS AMBAIXADOR FRANQUISTA MÈXIC. El 1956 el vigatà Manuel Oños de Plandolit va ser nomenat per Franco ministre plenipontenciari d’Espanya a Mèxic. No podia ser oficialment ambaixador perquè no n'hi podia haver. El govern mexicà no va reconèixer oficialment mai a l’Espanya franquista. Oños feia a la pràctica funcions semblants a les d’ambaixador de manera «no oficial». Era un càrrec d'altíssima confiança de Franco. I de pas ell i el seu equip vigilaven d’aprop a la nombrosa colònia de republicants exiliats catalans i espanyols. Oños també mantenia contactes amb tot el cos diplomàtic internacional instal·lat a Mèxic i amb els medis polítics i periodístics. El 1959 es va crear un incident perquè Oños va pretendre fer un acte de certa dimensió internacional de celebració del 18 de juliol reivindicant «el glorioso alzamiento nacional». Aquesta intenció va generar un fort moviment de protesta en els ambients d’exiliats republicans antifranquistes. Fins i tot hi va haver un intent de segrestar a Oños. No ho van fer però va faltar poc. Vigilaven els seus moviments, les seves entrades i sortides. Finalment veient el mal ambient que s’havia creat el govern mexicà va intervenir. Qui un temps després seria president de Mèxic Luis Echevarría es va reunir amb Oños demanant-li que no fes aquest acte perquè hi haurien incidents greus. Oños el 16 de juliol va renunciar a fer aquest acte del 18 de juliol. Els opositors demanaven la seva expulsió cosa que no es va arribar produïr finalment.
DOSSIER 49: RELACIÓ GIRBAU I PROQUIMIA. Les empreses vigatanes Girbau i Proquimia comparteixen una quantitat destacable de clients mundialment. Per una raó bastant natural en funció de la seva activitat. Girbau fabrica rentadores i Proquimia detergents. Molt complementaris. La sintonia també hi és a nivell persones per la cúpula. Pere Girbau va ser alcalde de Vic per Convergència i Unió forces anys i els propietaris de Proquimia també són d'aquest sector ideològic. El difunt advocat Joaquim Onyós (germà de l'actual propietari de Proquimia) era amic personal de Jordi Pujol.
DOSSIER 48: EL PRIMER FRANQUISME AL COLLSACABRA (1939-1943). El primer franquisme al Collsacabra del 1939 a 1943 s'estudia en dos llibres de Jaume Crosas Casadesús conjuntament amb la guerra (1936-1939). El primer llibre tracta sobre l'Esquirol-Santa Maria de Corcó. I el segon sobre Pruit-Rupit i Tavertet. Van sortir en anys diferents. És una zona d'importants terratinents i ambient agrari especialment en el segon llibre. Destaca per exemple la importància de la casa de Les Viles de Pruit (família Fatjó) que han estat historicament relacionats amb l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la patronal dels grans propietaris rurals. Molts interessants. Es troben en biblioteques.
DOSSIER 47: ESCOLA DE JOIERIA TOUS ES VA DESPLEGANT. L’escola de joieria que els Tous (Tous School) van començar el 2018 ara ja és present amb escoles a l’Estat espanyol (amb sis escoles en diferents punts), Portugal (una amb 3.000 estudiants), Mèxic (amb dues escoles), Polònia (una amb dotze estudiants) i Puerto Rico (EEUU, una que comença el 2024). Són escoles de joieria (oficialment reconegudes pel sistema educatiu del país on són) i que són recolçades per beques per anar a fer pràctiques als tallers centrals de Tous a Manresa. Veure més informació dels Tous a dossiers 0d, 36 i també a 10.
DOSSIER 46: MOSSO D'ESQUADRA A BON PREU. Roger Vinton diu al seu llibre "La Gran Teranyina" sobre les grans fortunes de Catalunya en l'edició del 2018 que Manel Prat Peláez (nascut a Còrdova el 1972) és cap de comunicació del grup Bon Preu. Prat va ser cap dels Mossos d'Esquadra entre 2011 i 2014. Una dada que indica que la família Font Fabregó (propietaris del grup) tenen bons contactes a la policia. Cosa normal tractant-se de gent molt rica i per tant sensibles a tot el què faci referència a seguretat i protecció.
DOSSIER 45: FAMÍLIA TERRADELLAS CONTROLA CAPITAL CASA TARRADELLAS. Segons el llibre "La Gran Teranyina. Els secrets del poder a Catalunya" de Roger Vinton (publicat el 2017) el grup Casa Tarradellas (de Gurb, Osona) està liderat per Josep Terradellas Arcarons. El mateix Terradellas, segons la mateixa font, controla un terç de les accions. La seva muller Anna Maria Falgueras Masramon controla un altre terç del capital. I la seva mare Josefa Arcarons Ginesta controla el tercer terç. Els fills Anna, Josep i Núria tots tenen càrrecs executius al grup. El grup Tarradellas és molt conegut i factura uns mil milions d'euros cada any.
DOSSIER 44: JESÚS SERRA FARRE i BAQUEIRA BERET: Baqueira Beret a la temporada 2021-2022 ha aconseguit superar els efectes de la pandèmia del Covid amb un benefici d'uns 13 milions d’euros. Una de les millors temporades de tota la seva història. El principal accionista de Baqueira Beret és Serusán Gestión, presidida por Jesús Serra Farré, membre de la familia propietària de Catalana Occidente. La seva dona Iciar Usandizaga Sainz també està al consell d’administració. I Catalana Occidente hi té una important participació. El 2009 els germans Jesús i Josep Serra Farré van acordar anar cadascú pel seu camí. Josep Maria es va quedar amb el control del grup d’assegurances Catalana Occidente (que va començar als seus inicis a Manresa). I Jesús es va dedicar a la gestió de l’estació d’esquí. Veure també Dossier 35.
DOSSIER 43(B): L'ALCALDE "MILIONARI" DE MANLLEU: Arnau Rovira ve d'un ambient familiar de gent molt rica. Un seu oncle va vendre l'empresa química IQAP el 2018 a una empresa nordamericana. Mai es va donar una xifra oficial però segons el diari Expansión al sector es calculava que es podien haver pagat perfectament més de 50 milions d'euros perquè al comprador li desapareixia un competidor. Una part d'aquest milions van ser per Xavier Rovira oncle de l'actual alcalde i ell mateix va ser regidor de Manlleu als primers ajuntaments democràtics. La família Rovira (que entre ells tenen bona relació) va comprar fa uns anys l'històrica fàbrica de Can Llanes on ara hi ha el grup Mimcord. L'administrador únic de Mimcord és MimwattXXI. El president de MimwattXXI és Jordi Rovira un altre oncle de l'actual alcalde. I n'és conseller Joan Rovira Vilaró pare d'Arnau Rovira. El grup Mimcord factura uns 7 milions d'euros a l'any actualment. Aquesta gent tenen diners i patrimonis importants. Veure més informació sobre Arnau Rovira a Dossier 43(A) i Dossier 7.
DOSSIER 43(A): ALCALDE MANLLEU SITUACIÓ LLETJA AL PLE. Al ple municipal de Manlleu del 30-10-2023 l'alcalde petit "milionari" Arnau Rovira va permetre que es visqués una situació "lletja". En l'apartat de mocions va deixar que es fes el debat però tot seguit ell i el seu equip de govern van passar a la votació sense donar cap explicació del sentit del seu vot ni fer cap comentari sobre els temes de les mocions. Això va generar una situació "lletja" molt poc habitual en els ajuntaments de les nostres comarques des de l'inici de la democràcia el 1979. Algun regidor de l'oposició va comentar que això era una falta de respecte. UN ALTRE alcalde "milionari" com era el cas del difunt Pere Girbau de Vic no hauria permès mai que una cosa així passés. En aquests temes concrets ell sempre va tenir una actitud molt respectuosa amb l'oposició. A ell sí que l'importava el "què diran". I això que ell i Arnau Rovira són pràcticament del mateix partit. Per més informació sobre Arnau Rovira veure Dossier 43(B) i Dossier 7.
DOSSIER 42: CREADOR COLÒNIA PUIG-REIG. Josep Pons Enrich (1811-1893) va ser un dels primers fabricants tèxtils de Catalunya. Va crear la colònia tèxtil de Puig-Reig. Aquesta família venien de Manresa. Va ser amic del general Prim i segons el llibre "La Gran Teranyina" de Roger Vinton (2017) la seva influència va fer que el tren de Barcelona a Saragossa tingués parada a Manresa i no a Igualada.
DOSSIER 41: SECTOR PELL VIC: El 2012 es va publicar el llibre "80 anys de pell a Vic (1930-2010)" editat pel Patronat d'Estudis Osonencs i escrit per Antoni Ylla-Català Genís, Antoni Riera Artés i Elisabet Ylla-Català Duran. El llibre va ser patrocinat per la Fundació Puig-Porret, el Gremi d'Adobadors d'Osona, Josep Dosta Vidal, La Doma SA, Ledexport SA i Serpels Furs SA. El sector de la pell té arrels històriques antigues i va ser molt important a Vic durant tot el segle XX fins a tenir un important desmantellament al segle XXI. El pròleg del llibre el fa Miquel Codina (de Curtits Codina) que també ver ser president del consell d'administració de l'empresa editora d'El 9 Nou. La presidenta actual d'aquesta editora és la seva filla. Bon llibre d'història del sector.
DOSSIER 40: PERE PUNTÍ LLISTA NEGRA A EEUUU: Pere Puntí Sañe va ser regidor de l’Ajuntament de Vic uns quants anys per una candidatura independent de perfil de centre-dreta. Un temps professor de màrqueting a la Universitat de Vic i la major part del seu extens currículum professional ha estat un executiu que ha tingut càrrecs importants en diverses empreses. La seva germana Mercè Puntí, d’un perfil polític semblant al germà, va ser regidora de CiU a l’Ajuntament de Manlleu també uns quants anys. L’aspecte més polèmic de la seva trajectòria professional el va viure el 2014 quan el Departament del Tresor dels Estats Units va incloure la seva empresa en una llista negra d’empreses que incomplien les sancions contra el govern d’Iran pel seu programa nuclear. Això ho hauria fet subministrant al govern d’Iran equipaments i material de terceres empreses (fent d’intermediari).
DOSSIER 39: TORNAFOCH HA PUBLICAT TAMBÉ UN LLIBRE del PRIMER FRANQUISME a Vic: EL 2018 Xavier Tornafoch Yuste va publicar "El primer franquisme a Vic (1939-1949)". Tornafoch ha estat en diversos ocasions cap de llista i regidor d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Vic. És un segon llibre interessant sobre aquest període després del d'Esther Farrés amb el llibre «La repressió franquista a Vic (1939-1945) que va sortir abans. Els dos treballs són molt bons per aclarir la realitat d'aquests primers anys del franquisme a Vic. Més informació veure en aquesta web Dossiers 17, 21, 23, 33 i 34.
DOSSIER 38: TOMAS FELIU (DELS FELIU D'OLOT) ESTÀ ENVOLTAT DE GENT MOLT RICA I INFLUENT A CATALUNYA DINS EL PATRONAT FUNDACIÓ PRINCESA DE GIRONA. Tomàs Feliu està envoltat al Patronat Fundació Princesa de Girona de gent important a Catalunya com per exemple principals accionistes, o directius representants d'aquests, d'empreses del nivell com ara Mango, Repsol, Coca-Cola, La Caixa, Gas Natural, Grup Godó, Planeta, Catalana-Occident, Grup Casinos, etc... Veure més informació dels Feliu a Dossier 3 d'aquesta web www.albertanglada.com
DOSSIER 37. JET-SET DE VIC DE 1902 A 1936. Molt interessant el llibre "Catalunya Vella (1902-1936") de Miquel Ylla-Català Genís publicat el 2013 pel Patronat d'Estudis Osonencs. És una entitat catalanista d'aquella època entre els socis de la qual hi havia molts destacats membres de les principals famílies adinerades vigatanes. A més a més de molta gent "normal" amb inquietuts culturals. Va ser creada el 2-2-1902 i tenia la seu a la Casa Costa edificació modernista de la Plaça Major de Vic. Els presidents van ser: Lluís B. Nadal, Josep Fatjó Vilas, Lluís Bayés Coch, Josep Ylla Alibés, Joaquim de Rocafiguera, Joan Serrabou, Lluís G. Parés, Antoni Puig, Jaume Corominas, Miquel Arumí, Josep Ricart i Josep Genís. Quasi tots cognoms molt coneguts entre la Jet-Set local. Entre els associats del pilot hi havia el músic santquirzenc Joan Baptista Espadaler que molta gent es pensa que és familiar de Ramon Espadaler actual diputat al Parlament dins el grup socialista que havia estat molts anys a CiU essent conseller de medi ambient i d'interior. Doncs no és el cas...tot i la coincidència de cognom no és familiar d'Espadaler sinó que és el meu besavi. Em dic Albert Anglada Freixer i la meva mare es deia Roser Freixer Espadaler. Era el seu avi. A St. Quirze de Besora actualment hi ha diversa gent que es diu Espadaler sense ser parents entre ells.
DOSSIER 36: JOIES DELS TOUS ALS GEGANTS DE BARCELONA. Aquesta Mercè 2023 els gegants de Barcelona han lluit joies de Tous. Veure més informació dels Tous a Dossier 10 i Od d'aquesta web. A la platja la família Tous té cinc cases (una pels pares i una per cada filla) a l'àrea de Sol Ixent del Cap de Creus. I els rànquings de fortunes els situen habitualment entre el cent més rics de l'Estat espanyol.
DOSSIER 35: CATALANA OCCIDENT I MANRESA. Grup Catalana Occident és un grup molt rendible. Practicament cada any, des d'inicis del segle XXI, reparteix dividends als accionistes. El president, i principal accionista, és Josep Maria Serra Farré i va néixer a Manresa. I un nucli del grup inicial també va començar al Bages. El grup cotitza a borsa. Serra Farré és la tercera generació. El grup factura quasi 5.000 milions d'euros i està present a uns 50 estats. Hi treballen unes 7.500 persones. El seu fill Hugo Serra Calderón es perfila com successor.
DOSSIER 34: MANUEL OÑOS DE PLANDOLIT INFLUENT CAP DE FALANGE DE VIC: Manuel Oñós de Plandolit, advocat nascut a Vic el 1903, va ser el segon cap de la Falange local des de l’entrada de les tropes franquistes el febrer del 1939. I, tot seguit, el 1940 va cessar per anar a un càrrec del Ministerio de Asuntos Exteriores. Va ser un diplomàtic i el govern de Franco el va enviar com a representant del seu govern a Mèxic i altres llocs. Així ho recull Esther Farrés al seu llibre «La repressió franquista a Vic (1939-1945)". Aquesta notícia té un gran interès perquè demostra un nivell important d’influència dins el règim d’una persona de la família Oñós de Plandolit. Els actuals propietaris del grup Proquimia de Vic tenen aquests cognoms...uns cognoms que són molt poc habituals realment. Hi ha moltes coses que sap poca gent sobre el poder franquista i algunes famílies de Manresa, Vic i Olot relacionades a empreses grans de la zona. El territori on té les seus centrals La Uvic-Ucc i zones properes. Se sabran més coses en els propers anys. Més informació sobre els propietaris de Proquimia veure Dossier núm. 16.
DOSSIER 33: PERE GIRBAU ES VA FICAR A L'AJUNTAMENT FRANQUISTA DE VIC EL 1966 COINCIDINT EN UN MOMENT D'IMPULS DEL NEGOCI FAMILIAR. Seguidament també es va ficar al món associatiu empresarial a través d'Acció Social Empresarial Catalana (que va presidir) que formava part de la Unió Internacional Cristiana de Dirigents d'Empresa. Això segons l'historiador Santi Ponce que és professor a la UVIC-UCC. Pere Girbau va morir aquest juliol del 2023 als 89 anys. Ell junt amb els seus germans (la segona generació) va reconvertir el negoci familiar en una empresa internacional del sector de la bugaderia industrial que és actualment. L'empresa la porta actualment la tercera generació de la família. Més informació sobre l'empresa veure DOSSIER 4 d'aquesta web.
DOSSIER 32: CRISTINA SERRA ÉS LA DONA DE PEP GUARDIOLA. Cristina Serra és la dona de Pep Guardiola i tenen 2 filles i 1 fill. Té uns cinquanta anys. A causa dels efectes negatius de la pandèmia sobre les seves botigues ha unificat la secció de roba masculina amb la femenina del seu conegut negoci. Serra Claret Woman and Man és al C/ Provença, 231 de Barcelona. Veure més informació a Dossier 18. https://albertanglada.blogspot.com/2023/07/dossier-18-pep-guardiola-i-la-seva-dona.html
DOSSIER 31. ARNAU ROVIRA MARTÍNEZ, ACTUAL ALCALDE DE MANLLEU, ÉS D'UNA FAMÍLIA EMPRESARIAL IMPORTANT VINCULADA A LA GRAN PATRONAL. El pare de l'actual alcalde de Manlleu va ser un dels fundadors i primer president del Consell Empresarial d'Osona, grup patronal vinculat a la Gran Patronal catalana i espanyola del Foment del Treball de Barcelona. Veure Dossier 7 d'aquesta web per conèixer més detalls dels vincles empresarials dels seus pares, germans i oncles. https://albertanglada.blogspot.com/2023/07/dossier-7-arnau-rovira-manlleu-fill-de.html
DOSSIER 30. ESPUÑA VEN A UNS 45 ESTATS. El grup Espuña té 2 fàbriques a Olot, 1 a Utrillas (Terol-Aragó) i una altra a La Pobla de Lillet. Entre les 4 fàbriques hi treballen unes 350 persones. Espuña, del sector alimentari, exporta la meitat de la seva facturació. La direcció la duen el pare (Francesc Xavier Espuña Soler d’uns 70 anys) i el fill Esteve Espuña Sargatal d’uns 40. El fill, i successor va treballar uns anys a la multinacional Samsung a Corea del Sud per fer pràctiques. Espuña també exporta a Japó i Corea del Sud. El grup treballa actualment per millorar posicions al mercat nordamericà (a EEUU i al Canadà). Espuña és present a uns 45 estats. A on més ven, a part de l’Estat espanyol, és a França, Alemanya i Portugal. També al Regne Unit.
DOSSIER 29: L'EMPRESARI VIGATÀ MIQUEL ANGLADA A LLISTA DE MOROSOS AGÈNCIA TRIBUTÀRIA. L’any 2000 l’empresari vigatà Miquel dels Sants (Miquel S.) Anglada Puigcerver va vendre una empresa seva a Cardedeu al Grup Uralita per 8.700 milions de pessetes. Inversions immobiliàries que no li van anar bé el van portar quasi a la ruïna. El seu nom ha sortit en diverses llistes de morosos d’Hisenda en els darrers anys on hi ha els que deuen més d’un milió d’euros. Aquesta setmana ha tornat a sortir en aquesta ocasió al llistat de l’Agència Tributària de Catalunya on hi deu 1.615.000 euros.
DOSSIER 28: ANNA FONT DIU EN UNA ENTREVISTA QUE EL SEU PARE HA ESTAT MOLT EXIGENT AMB ELLA. Anna Font Tanya, nascuda a Torelló el 1981, és psicologa i actual directora comercial del grup Bon Preu. En una extensa entrevista feta al bisetmanari El 9 Nou d'Osona, el Ripollès i el Moianès del divendres dia 9 de juny d'aquest 2023 la filla del Joan Font Fabregó, president del grup Bon Preu, diu que el seu pare ha estat sempre molt exigent amb ella (tot i que diu que ell ho nega). El grup Bon Preu el 2022 va facturar uns 2.000 milions d'euros i té uns dos-cents establiments comercials i seixanta benzineres per Catalunya. El grup Bon Preu va promocionant a Anna Font com a líder que ha d'heretar "l'imperi" del seu pare. Veure més informació a Dossier 2 d'aquesta web.
DOSSIER 27: RELACIÓ HABITUAL AMB CASA REIAL ESPANYOLA D'EMPRESES DEL BAGES, OSONA I LA GARROTXA. La relació més important amb la Casa Reial espanyola la tenen els TOUS de Manresa. La mare i la germana de la reina estan convidades alguns caps de setmana a casa Els Tous de tant en tant. Hi tenen amistat. I la reina en els seus despaçaments llueix a vegades productes dels Tous. Després venen els FELIU d'Olot que són membres de la Fundació Princesa de Girona. I finalment hi ha els ONYÓS de de Proquimia de Vic que el "patriarca" té el títol de Baró. Amb aquest títol el conviden a totes les festes de l'alta aristocràcia des de fa anys. De tota manera ell diu que el conviden però no hi va. En canvi, si que comparteix amb altres aristòcrates el gust en anar a caceries per diferents punts del món. L'Ajuntament de Girona ha decidit no participar en cap activitat organitzada per la Casa Reial. Veure més informació a Dossier 0d (Tous), Dossier 16 (Proquimia) i Dossier 3 (els Feliu) en aquesta web.
DOSSIER 26: NOEL ALIMENTACIÓ D'OLOT. El grup Noël Alimentació és un grup familiar que té els seus inicis en una carnisseria d'Olot de 1940. Actualment ja hi ha la quarta generació treballant-hi i la tercera continua activa dirigint el negoci. El 2018 va facturar 277 milions d'euros amb una plantilla de 1.200 persones. El 50% de les seves vendes són a Catalunya. Té 8 plantes productives a Catalunya i 3 a Aragó. Exporta el 40% de la seva facturació i els seus productes són presents en uns seixanta països. Però el 70% de la seva exportació és en països de la Unió Europea. L'alta direcció del grup la formen el matrimoni d'Anna Bosch Güell (descendent dels fundadors) i Joan Boix Sans. En algunes empreses del grup hi ha de socis del jugador del Barça Gerard Piqué i el seu pare... i també un germà de l'ex-jugador Carles Puyol Saforcada. Joan Boix va ser del 2008 al 2010 vicepresident econòmic del Barça on va fer bons contactes. L'interès de Noël pel mercat japonès ve dels Piqué perquè són amics personals de la família que es considera que té la quarta fortuna del Japó. La fàbrica de Noël per produïr Sushi és a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). La seu central del grup és a Olot.

 DOSSIER 25:


TAL COM HO VEIG. Reflexions totalment personals d'Albert Anglada. Cicle 2023/2027. Inici Maig 2023.




EL PODER. Personalment tota la vida m'ha interessat estudiar el poder en les seves múltiples formes. Fa més de 30 anys que ho faig i en tinc 53. Dels meus 2 llibres sobre les maçoneries cal destacar especialment el segon (2020) pel què fa al contingut . I en quant a l'impacte i la difusió evidentment el més important és el primer (2005). Els llibre del 2005 va ser llegit especialment a Madrid i a Barcelona, en ambients interessats pel tema de les cúpules dels partits polítics principals i de ministeris i conselleries.Són els millors llibres que dels 13 que he escrit o inspirat (3 d'ells en col·laboració amb altres autors).:

<

El primer llibre de les maçoneries que va tenir un tiratge de 9.000 exemplars entre les dues edicions va ser distribuït a totes les capitals de comunitat autònoma de l'Estat espanyol i va ser més llegit per sobre de la mitjana general a Madrid, Barcelona i València. També en zones properes a on viu l'autor -i on sóc més conegut- és a dir Manresa, Vic, Olot, Manlleu i Ripoll. I també a Granollers. El poder té les seves tàctiques i misteris Quant més poder hi ha... més sofisticades són les tàctiques. Hi ha clàssics del tema: l'italià Maquiavel especialment l'edició comentada per Napoleó Bonaparte, l'Art de la guerra del xinès Suntzu i altres semblants. :

<

Els bisbes de Vic havien arribat a tenir molt poder abans de 1714. Comentarem el cas de Cosme de Montserrat que va ser després bibliotecari i confessor a Roma d'un dels dos Papes valencians de la família Borgia.Cosme de Montserrat va ser un dels que van ajudar a que Renat d'Anjou fos Rei de la Corona d'Aragó durant un breu període temps en el caos de la guerra civil catalana del segle XV. René (Renat) d'Anjou va néixer el 1408 i va ser un precursor del què després seria el moviment cultural i artístic del Renaixement. Va ser Comte de Provença i també li van oferir i va acceptar ser Comte de Barcelona i Rei de la Corona d'Aragó. La seva mare va ser la gran protectora de Joana d'Arc que va ser una heroïna a França i la va matar la inquisió a Anglaterra. Doncs precisament va ser aquest Papa Borgia essent Cosme de Montserrat el seu confessor qui va començar els tràmits perquè Joana d'Arc (tant relacionada amb Renat d'Anjou) fos perdonada i declarada Santa (que encara ho és actualment). Veure més reflexions a Dossier Ob d'aquesta web.

dimecres, 15 de maig del 2024

DOSSIER 24: GRAN AMIC DE VICTORIA DE MARICHALAR I FILL DE RODA DE TER. Santi Serra Camps, que va néixer a Roda de Ter i té 35 anys, és un gran amic de Victoria de Marichalar, néta del rei emèrit Joan Carles I. Es dedica domar cavalls i fa espectacles amb els cavalls en un negoci que té junt amb un seu germà. Veure: https://santiserracamps.com/ La festa del seu aniversari, en la qual hi va ser present Victoria de Marichalar, es va fer a una finca que el domador té a Manlleu en la qual va arribar amb un helicòpter privat.
DOSSIER 23: LA FILLA DELS MARQUESOS DE PALMEROLA CASADA AMB JOAN VENTOSA. El polític i economista català Joan Ventosa es va casar el 2 d'octubre del 1910 a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) amb Maria Carme Despujol Ricart (filla dels Marquesos de Palmerola). Ventosa durant la guerra civil espanyola va viure a Burgos des del mateix 1936. Va participar en aconseguir finançament per l'exèrcit franquista. El 1934 va ser procurador a les primeres corts franquistes. Marginat per la seva vinculació passada amb la Lliga catalanista de Cambó va evolucionar després a ser partidari de Joan de Borbó (pare de Joan Carles I) que no va aconseguir mai ser rei. Pel fet de ser partidari de Joan de Borbó encara va ser més marginat pel general Franco.
DOSSIER 22: QUI ES CRISTINA GALLACH FIGUERAS. Actualment Cristina Gallach està des de març del 2023 a l'equip de Nadia Calviño vicepresidenta primera del govern del president espanyol Pedro Sánchez. Se la considera una de les dones més influents de la Unió Europea i ha tingut alts càrrecs a l'Otan i l'Onu i a la Ue. Gallach és l'única catalana que ha tingut càrrecs importans a l'ONU, l'OTAN i la UE (als tres llocs). Ha estat secretària d'Estat d'Afers exteriors i per Iberoamèrica i el Carib. Va néixer a Sant Quirze de Besora (abans el Ripollès i actualment a Osona) el 1960. Hi va passar la seva infància. Des de petita ja tenia una mena de facilitat per aprendre idiomes. El 1978 va participar en la creació del bisetmanari El 9 Nou (que abarca Osona, el Ripollès i el Moianès). En va arribar a ser directora adjunta. El 1984 es va desplaçar als Estats Units d'Amèrica per fer un màster de Diplomàcia, Seguretat i Defensa internacionals a la Universitat de Columbia amb una beca "fullbright" de "la Caixa". Del 1986 a 1990 va estar al diari El Periódico de Catalunya que la va enviar d'enviada especial a la caiguda del Mur de Berlín. El 1990 va ser corresponsal a Moscou de l'Agència Efe. El 1996 va començar a treballar amb Javier Solana a l'OTAN com assessora de comunicació i portaveu adjunta del Secretari General de l'OTAN (que era Solana). Va estar amb Solana uns 15 anys en dues fases diferents. La segona fase és Portaveu i directora de comunicació de l'Alt Representant de la U.E de política exterior i seguretat comuna (que també era Solana). De desembre 2014 a agost 2017 va ser secretària general adjunta de les Nacions Unides per comunicació i informació pública.
DOSSIER 21: PODEROSOS PODER FRANQUISTA OSONA RIPOLLES MOIANÈS. Els personatges més influents i poderosos del franquisme a Osona, el Ripollès i el Moianès. Ara s’està començant a estudiar de manera seriosa el període franquista a tota Catalunya i a tot l’Estat espanyol. En el cas d’Osona, el Ripollès i el Moianès hi ha alguns personatges especialment influents i importants. Ja s’han publicat llibres interessants del franquisme a Vic i Manlleu i en els propers anys en sortiran més d'altres localitats. Comencem amb el bisbe de Vic de la guerra civil que va anar de poc que no el matessin en aquells anys i que va ser amic personal de Franco. El pare Perelló. Després Riera Comella que va ser l’alcalde de Vic que va rebre la visita oficial del dictador Francisco Franco. Aquest Sr. (que va morir) era el propietari de Casa Riera Ordeix (fabricant de llonganissa de Vic). Veure Dossier 17 d’aquesta web. També Josep Arqués, alcalde de Manlleu, el qual inspira una novel·la crítica amb ell que es diu «La balada de Florian». I finalment, el propietari (també difunt) de La Farga Lacambra, Vicenç Fisas que va estar condemnat per una important estafa més o menys amparada i tolerada per aquell règim. La família Fisas estiueja a Sant Joan de les Abadesses des de fa molts anys. Veure Dossier 1 d’aquesta web. Aquest 4 personatges tots ja són morts. Ha passat la seva època.
DOSSIER 20 :QUIMI PORTET: EL CANTANT QUE ES VA FER MILIONARI L’espectacular èxit del grup “El último de la fila” (format per Quimi Portet i Manolo Garcia) va durar catorze anys. Després, en solitari, Portet ha fet un pilot de discs en català i se’l considera un dels principals pioners del “Rock català”. Joaquim Portet Serdà (conegut com a Quimi Portet) va néixer a Vic el 1957. Tot i que continua fent actualment carrera com a guitar­rista, compositor i cantant en solitari és molt conegut com a membre fundador del grup “El último de la fila”. Portet es va criar (i es va anar fent gran) entre Vic, Centelles, el barri barceloní d’El Guinardó i Taradell. Era un molt bon estudiant fins que va anar agafant aquest esperit de rebel·lia i incorformisme que l’ha portat als escenaris com músic i compositor de música pop i rock. “El último de la fila” el formaven Quimi Portet i Manolo Garcia i el grup es va dissoldre el 1998. Quimi Portet també ha tingut una activitat empresarial com a pro­ductor musical encarregant-se dels seus discs, dels discs de “El últi­mo de la fila” i també d’altra gent com Albert Pla, Gerard Quinta­na i sobretot Adrià Puntí. L’èxit del grup “El último de la fila” va durar del 1984 al 1998 (ca­toze anys). Va ser un dels grups que va tenir més èxit en la música espanyola dels anys vuitanta i noranta. Els seus creadors es van fer milionaris. En aquella època era una mica més fàcil (només una mica) que uns músics es fessin milionaris perquè no existia Internet. De tota ma­nera, Quimi Portet i Manolo Garcia van fer realitat el seu somni tenint en compte que era una cosa molt difícil i que té un mèrit enor­me. Molta altra gent que ho van intentar van fracassar en el camí. En aquests apoteòsics catorze anys van fet set àlbums musicals i molts concerts per tot l’Estat espanyol i també l’Amèrica llatina El primer exitós LP d’”El último de la fila” va ser “Cuando la po­breza entra por la puerta, el amor salta por la ventana” el 1985. El 1986 van treure “Enemigos de lo ajeno”. D’aquest disc la cançó “Insurrección” va ser considerada la millor de l’any a l’Estat espanyol per la revista especialitzada “Rock de Lux”. A partir d’aquest moment l’èxit del grup era més que notable i tenien centenars de milers de seguidors. La tardor d’aquell any van actuar a la Recta de l’Estadi de Barcelona davant de 200.000 persones en el marc de les festes de la Mercè. El 1987 es van desplaçar a Londres per gravar-hi un nou disc i van fer “Nuevas mezclas”. Aquest va ser el seu disc més venut fins al mo­ment multiplicant quasi per sis les vendes del disc anterior. El 1988 es van desplaçar a França i allà hi van gravar “Como la ca­beza al sombrero”. El disc va ser un supervendes i està considerat un dels millors del grup. El 16 de juny van fer un espectacular concert a la plaça de toros de La Monumental de Barcelona davant de 18.000 persones. Molta gent no van poder entrar i van haver de seguir el concert des de fora de l’edifici. Després del concert de La Monumental i fins a mitjans d’octubre tots els concerts normals que van fer (sense comptar els macroconcerts) van reunir un promig de 6.000 persones cada un. Tendència a l’augment de vendes Aquest mateix any van participar al concert pro drets humans (Hu­man Rights Now!) al costat de Bruce Springsteen, Tracy Chapman, Sting i Peter Gabriel. Va ser el 10 de setembre al Camp Nou de Barcelona i hi van assistir 90.000 persones. El 1989 el grup es va dedicar a fer una gran gira per l’Amèrica llatina i els Estat Units. Van actuar a diversos països com: França, Mèxic, Co­lòmbia, Argentina, EEUU (Los Angeles), Veneçuela. Bèlgica, Suïssa i el nord d’Europa: Islàndia, Noruega, Suècia, Finlandia i Dinamarca. Aquest mateix any fitxen per la companyia discogràfica multinacio­nal EMI que els permet tenir la seva pròpia marca: “Perro records”. El 1990 van fer “Nuevo pequeño catalogo de seres y estares” que va continuar amb la tendència d’augment de vendes. Durant diverses setmanes seguides es van mantenir com a número u de la llista AFYVE (Asociación Fonográfica y Videográfica de Es­paña) que és la llista més prestigiosa de l’Estat espanyol. En aquesta època el grup “El último de la fila” es va decantar per do­nar suport a grups ecologistes de diferents punts de l’Estat espanyol especialment Greenpeace i també la ONG Amnistia Internacional. Quasi 750.000 persones van seguir al grup en directe durant el mig any que va durar la seva gira per l’Estat espanyol, Europa i Amèrica formada per uns 75 concerts. El 14-7-1990 “El último de la fila” va actuar al Paladium de Nova York (EEUU) davant d’unes cinc-mil persones. Entre el públic hi ha­via artistes com ara David Byrne i Milton Nascimiento. Al concert també hi van participar Ketama i Camarón de la Isla. En un concert de promoció de temes ecologistes van coincidir amb Tina Turner de la qual es van fer amics. Més endavant “El último de la fila” va ser teloner de la cantant en els seus concerts a l’Estat espanyol. Concretament, el 6-10-1990 es va celebrar un concert a l’Estadi Olímpic de Barcelona protagonitzat per Tina Turner, “El último de la fila” i Sopa de Cabra. Hi van assistir 55.000 persones. Els bene­ficis d’aquell concert (que era en suport de la naturalesa) van anar a Greenpeace i altres grups ecologistes. 1992: Un milió de discs venuts El 1992 van fer “Astronomía razonable” del qual en van aconseguir vendre un milió de còpies només a l’Estat espanyol. 240.000 ja s’ha­vien venut les primeres quatre setmanes. Va ser un èxit sense precedents. Durant deu setmanes seguides va estar com a disc més venut en les llistes de vendes. El disc es va gravar al Real World Studios l’estudi de Peter Gabriel a Anglaterra. Un estudi d’un alt nivell tècnic i de qualitat. Real World Studios està al poble de Bath a la regió del Wiltshire. Un lloc lluny de Londres i tranquil. Amb uns estudis que són en un vell molí adaptat a aquesta nova activitat. Un dels productors del disc, David Tickle, havia fet treballs per Joe Cocker, U2, Prince i Peter Gabriel. Van fer una gira de quasi cent concerts que van ser seguits per més d’un milió de persones en directe. D’aquest disc se’n va fer una versió en italià pel mercat italià. Per tenir una idea de les dimensions de l’enorme èxit de Quimi Por­tet i Manolo Garcia (que ningú pot negar que han treballat molt i molt per arribar a on són) cal recordar per exemple que el 1981 en una festa de comiat de “quintos” per anar al servei militar (que ales­hores encara existia) el grup “Kul de Mandril” (que liderava Quimi Portet en els seus inicis) va cobrar 30.000 pessetes d’aquell temps per l’actuació. Precisament va ser en aquell concert on es van conèixer Quimi Portet i Manolo Garcia. Garcia hi actuava amb el seu grup “Los Rápidos” i va cobrar 125.000 pessetes. Allà va començar l’inici d’una parella musical que tant bons rendiments ha donat. El 1995 van fer “La rebelión de los hombres rana”. Aquest disc es va vendre una mica menys però en van vendre també molts i molts. I aquí ja va començar el declivi del grup. Començaven a passar de moda i ho van saber veure a temps i es van dissoldre quan encara tenien bastant èxit. Una decisió intel·ligent. Després de la dissolució de “El último de la fila” Quimi Portet en solitari ha fet uns sis discs i tots han tingut èxit al mercat catalanopar­lant. Per la seva banda Manolo Garcia també ha fet uns quants discs amb un estil semblant al de “El último de la fila”.

 DOSSIER 19: NEGOCIS DE LA FAMÍLIA ERRA DE LIQUATS VEGETALS SA.


Liquats Vegetals SA té la seva seu social a Carretera de Vic, s/n quilòmetre 1 230 de Viladrau. Es dedica a l'elaboració, tractament tèrmic i envasat de derivats làctics, vegetals i d'aigua mineral. Inclús la licuació dels mateixos. Comercialitza, importa i exporta aquest tipus de productes. També elabora sucs de fruites i hortalisses. 

Es va constituïr el 10-6-1991. Té un capital social de 1.530.807'10 euros.  Està a la categoria d'empreses amb una facturació superior als 2.500.000 euros. El 2021 està entre les 30 primeres empreses que més facturen d'Osona, el Ripollès i el Moianès. 


El consell d'administració està format per:

Josep Maria Erra Serrabasa president i conseller delegat (4-12-2014).

David Erra Martin conseller delegat mancomunat (23-1-2017) i apoderat solidari (16-9-2021). Secretari (4-12-2014).

Laura Erra Martin consellera delegada mancomunada  (30-11-2017) i apoderada solidària (16-9-2021).

Josep Erra Martin, conseller delegat mancomunat (23-1-2017) i apoderat solidari (16-9-2021).

Maria Mercè Serra Bayés consellera delegada mancomunada (23-1-2017).


Liquats Vegetals SA el 2018 va absorvir Solutech Solucions Industrials SL. que tenia la seva seu social a Mas Sagalas Parc 3 de Viladrau. Es dedicava a la fabricació de fusteria metàlica. Es va constituïr el 6-11-2006. 

Liquats Vegetals SA té les següents marques: Alitey, Monsoy, Yosoy, Almendrola, Liquats Vegetals, Yosoy masbio, Yosoymás, Yosoy Mas, Res mes que natura en cada gota, Nada Mas que Naturaleza en Cada Gota.


Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquesta web prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.


 DOSSIER 18: PEP GUARDIOLA I LA SEVA DONA CRISTINA SERRA (DE LES BOTIGUES SERRA CLARET) SÓN MOLT DISCRETS EN LES SEVES ACTIVITATS ECONÒMIQUES:



--Cristina Serra no només és discreta en les activitats econòmiques sinó que també prefereix sortir poc a les fotos i als mitjans de comunicació.

- El futbolista de Santpedor Pep Guardiola només té una empresa a l’Estat espanyol. Bona part de la seva activitat econòmica la mou a l’estranger.


Segons el Registre Mercantil Josep Guardiola i Sala és administrador únic (i propietari) des del 7-2-2012 de l’empresa Schedule SL que té el domicili social a Avda. Francesc Macià, núm.60 p. 12 porta 2 de Sabadell.

Es dedica al sector d’agències de publicitat. Va començar operacions el 23-3-1993. Està a la categoria d’empreses amb una facturació inferior als 500.000 euros anuals. Des del 7-2-2012 l’empresa és societat unipersonal essent el titular de totes les accions l’administrador únic.

A part Pep Guardiola té diverses propietats entre Santpedor i Barcelona.

Tots els altres negocis que pugui tenir els té a l’estranger.


Pep Guardiola va fitxar com entrenador el setembre del 2016 pel Manchester City i es va instal·lar al centre de Manchester en un apartament de luxe acompanyat de la seva familia.

A la zona de la Catedral, prop del seu apartament, junt amb Ferran Soriano (director executiu del Manchester) i Txiki Begiristain (director esportiu del Manchester) van obrir un restaurant especialitzat en cuina catalana que està tenint força èxit. El chef que tenen ha treballat en diversos restaurants amb estrelles Michelin.

La seva dona Cristina Serra i la seva cunyada Judit Serra van heretar el negoci familiar de botigues de roba de luxe “Serra Claret” de Manresa.


Tenen dos locals a Barcelona i Manresa on s’hi poden adquirir algunes de les marques de roba més cares i exclusives del món. Entre la seva clientela hi ha gent de la més adinerada Jet-Set. Gent com la cantant Shakira, per exemple. I altres famosos adinerats.

Les germanes Serra volten per les capitals de la moda europea (Milà, París, etc…) i acostumen a tenir les darreres novetats en marques de luxe. Del més alt luxe.

Les propietàries de “Serra Claret” demanen a Pep Guardiola que els faci de model de tant en tant per promocionar algunes de les seves marques.


Aquestes botigues no tenen l’obligació de presentar balanços al Registre Mercantil perquè són una societat civil privada. Per tant no sabem què facturen. Però són botigues alt standing de primer nivell europeu. La premsa anglesa considera que Cristina Serra és una “icona de la moda” (fashion icon).

Pep Guardiola sempre s’ha estat un actiu partidari de la independència de Catalunya i inclús hi ha hagut rumors que podria entrar en la política activa fins i tot com a candidat a la presidència de la Generalitat. Rumors que, de moment, ningú ha confirmat que anessin ben encaminats.


Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquesta web prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.

 DOSSIER 17: FRANCO VISITA VIC BATLLE CASA RIERA ORDEIX (fabricant de llonganissa de Vic), L'ALCALDE FRANQUISTA MANEL RIERA COMELLA (PROPIETARI DE CASA RIERA ORDEIX), VA REBRE AL GENERAL FRANCO, LA SEVA DONA I LA SEVA FILLA EL 1947 AMB TOTS ELS HONORS EN UNA VISITA OFICIAL A VIC.


Manuel Riera Comella durant la guerra del 1936-1939 va ser excombatent franquista i va fer de xòfer de qui seria governador civil de Barcelona a inicis dels anys quaranta Antonio Federico de Correa Véglison. 

Abans de ser alcalde franquista de Vic ja havia format part de la primera gestora provisional de l'Ajuntament el 1939 just poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat com a segon tinent d'alcalde. 

Durant la seva etapa d'alcalde de Vic (de 1942 a 1947) també va exercir de delegat del govern franquista al territori de l'actual comarca d'Osona cosa que indica que era d'absoluta confiança per part d'aquell règim.