dimarts, 17 de març del 2026

TRES ETAPES DEL CONFIDENCIAL (2): Els vint-i-tres anys de l’existència del meu Dossier Confidencial d’investigació de política i negocis a Osona, El Ripollès i El Lluçanès només per subscripció es poden dividir en tres etapes. La primera seria de 1999 a 2008 (nou anys). És l’etapa inicial i d’expansió.... Amb una versió resumida de venda a llibreries i una web de suport i propaganda a www.albertanglada.com des del 2003. Va començar amb un nucli de subscripcions que la majoria van aguantar els vint-i-tres anys. La raó de ser del confidencial era seguir els moviments i les xafarderies dels clans empresarials autòctons del territori. Aquesta era la gràcia. En aquests anys es va arribar més o menys a un màxim d’unes 33 subscripcions. Són 660 euros al mes (+ IVA) del 4% com els llibres). I 18 són 360 euros al mes (+ IVA). La segona etapa va de 2009 a 2016 (set anys). És una etapa resistent. Hi va haver dues crisis. El final sobtat del boom immobiliari va representar quedar amb només 18 subscripcions. Van plegar quasi tots els que eren d’aquest sector. I una crisi personal...era fill únic i vaig haver de dedicar moltes hores a cuidar dels pares. En aquesta fase alguns clients-amics, per ajudar-me a sobreviure, em feien preparar textos per ells (sovint publicitaris per empreses o entitats) pagant a part. I la tercera fase és de 2017 a 2022 (cinc anys) que va ser una segona fase d’expansió. Vaig eliminar la web i a canvi vaig començar a fer els llibres anuals de «poder i diners de la jet-set» ...i vaig ampliar territori amb el Bages i la Garrotxa. Aquests llibres tenien un tiratge promig de 475 exemplars. Cobrien el territori principal on hi ha les seus centrals de la UVIC-UCC i zones properes. Aquesta tercera fase vaig fer un sobreesforç molt gran...feia setze anys que tenia una parada setmanal de venda de llibres vells als mercats setmanals de Vic i Granollers...i vaig tenir un accident de cotxe a causa d’un atac epilèptic provocat per microinfarts al cervell originats per una pressió alta mal cuidada. I vaig haver de plegar i també de deixar de conduïr. Vaig passar a ser pensionista d’invalidesa que és el què sóc ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada