AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitiva. D'aquesta manera viure molt tranquil..que és el què necessito...i no m'hauré de preocupar d'administrar res. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.

1815 MAÇONERIA ANGLOSAXONA PROMOU LLUITA CONTRA FEUDALISME ARREU (i 2). El 1783 Anglaterra va reconèixer la independència dels EEUU i va començar un procés de diàleg entre les dues maçoneries: l’anglesa i l’escocesa dels EEUU. Diàleg que va tenir fruits i trenta anys després van pactar una aliança de manera que seguien essent realitats separades en algunes coses però ara s’unien i coordinaven. Així el 1813 va néixer l’actual Gran Lògia Unida d’Anglaterra i durant unes dècades al món ja només existiria una maçoneria: l’anglosaxona. La maçoneria anglesa va néixer a l’anglaterra anglicana i va ajudar a crear un ambient de llibertat que afavoriria el desenvolupament tècnic i científic i les idees democràtiques abans que cap altre estat d’Europa. Llavors una vegada creat una vincle de relació entre els nous estats units d’amèrica i Anglaterra...i unificades les dues maçoneries....es va crear un nucli molt potent de potenciació de les idees liberals i democràtiques que hauria de trasbalsar a les velles aristocràcies europees fent-les caure en un procés del que no s’escaparien Catalunya ni l’Estat espanyol que precisament eren uns del territoris més endarrerits d’Europa. A partir de 1815 la maçoneria impulsada amb força des de les seves centrals a Londres i a Washington va anar creixent amb força a Catalunya reclutant a ments molt avançades i inquietes (i sectors marginats pels vells poders feudals) que volien fer canvis profunds.

EL 1815 MAÇONERIA ANGLOSAXONA PROMOU LA LLUITA CONTRA EL FEUDALISME A TOT ARREU (1): La primera maçoneria va néixer a Escòcia el 1314 formada per gent de l’aristocràcia escocesa a la que s’hi van incorporar (per unions matrimonials) exfrares templaris que havien fugit de la persecució de la inquisició. Aquesta organització era presidida per la casa reial escocesa i continuava les tradicions secretes que hi havia hagut dins l’Orde de Temple en els seus bons anys amagades dins el simbolisme del gremi de constructors medievals de catedrals. Eren formalment catòlics però tenien també altres creences de tipus esotèric. Aquesta maçoneria va tenir també molta implantació a França per la històrica amistat entre les cases reials escocesa i francesa. I des de França es va anar expandint per Europa. El fet que en un moment determinat Anglaterra i Escòcia van tenir per mateix rei a un escocès catòlic va originar molts conflictes bèlics que van concloure amb els anys amb una aplastant victòria militar anglesa. Al poder anglès li va agradar això de la maçoneria per ser un tipus d’estructura interessant i van decidir exterminar la maçoneria escocesa i muntar-ne una de pròpia. I així ho van fer. El 1717 vinculada a la Casa Reial anglesa va néixer la Gran lògia de Londres. I molta gent d’escòcia van fugir als Estats Units a causa de la violentíssima persecució feta pels anglesos. Unes dècades després el moviment independentista del Estats Units que va generar una guerra contra anglaterra i la va guanyar. Entre els principals dirigents rebels hi havia molts membres de la maçoneria escocesa -com el mateix George Washington- que feia anys que s’havia trasplantat a Amèrica del Nord pels descendents dels que havien hagut de fugir d’Escòcia.

FETS DE 1823 DUEN AL VIC CARCA A DESTACAR DINS EL MÓN DE L’ESPANYA CARCA DE L’ÈPOCA (2). Raimon Strauch va néixer a Tarragona. Era un frare franciscà ultraconservador. El 1816 va ser nomenat bisbe de Vic. Era ben vist pel rei Fernando VII. Fernando VII havia estat segrestat per Napoleó i quan va tornar va voler ser un monarca absolut i va abolir la constitució de 1812 (coneguda com la Pepa). El 1820 es va imposar altra vegada el final de l’absolutisme i el nou govern va abolir la inquisició (va ser eliminada del tot el 1834) i va obligar al rei a jurar la constitució cosa que va fer de mala gana. A l’època existia un llibre fet pel jesuita francès Agustí Barruel que defensava que la revolució francesa havia estat dirigida per societats secretes que volien acabar amb les monarquies absolutes i amb el Papat. Precisament el traductor del famós llibre de Barruel al castellà va ser Strauch. Acusat d’ajudar les guerrilles ultracatòliques, molt actives a tot el territori del bisbat de Vic, el 1823 va ser detingut per tropes del govern que van ocupar el palau episcopal. Poques setmanes després de la detenció va ser traslladat a Barcelona i en algun moment d’aquest procés algú el va matar. La detenció i mort del bisbe de Vic Strauch va causar forta tensió durant algunes dècades entre partidaris i contraris dins de Vic i entorns propers.

NOU LLIBRE MIQUEL MACIA.MÉS PERSONES DE LES QUE S’EXPLIQUEN COSES INTERESSANTS AL LLIBRE DE MIQUEL MACIÀ «VIDA I MORT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE VIC (1939-2025)». Aquí hi ha algunes més de les persones que surten més vegades esmentades (de les que s’expliquen diverses històries interessants) al llibre de Miquel Macià «Vida i mort dels mitjans de comunicació de Vic (1939-2025)» que està actualment a la venda a llibreries: Dolors Altarriba, (surt a 27 pàgines), Ramon Bellafont (39 pàgines), Mercè Cabanas (20 pàgines), Joan Campà (11 pàgines), Isabel Campos (24 pàgines), Josep Capdevila (13 pàgines), Jacint Codina (26 pàgines), Jaume Collell (34 pàgines), Josep Comajoan (37 pàgines), , Joan Contijoch (11 pàgines), Antoni Coromina (22 pàgines), Josep Maria Costa (30 pàgines), Miquel Cumeras (18 pàgines), Agustí Danés (20 pàgines), Eudald Domènech (18 pàgines). Imma Domínguez (26 pàgines), Jaume Espuny (28 pàgines), Maria Dolors Farrés (21 pàgines), Miquel Fletas (20 pàgines), Alexandre Genís (19 pàgines), Pere Girbau (19 pàgines), Ferran Grèbol (19 pàgines), Josep Masoliver (24 pàgines), Jordi Molet (61 pàgines), Carles Molist (23 pàgines), Pere Monells, (23 pàgines), Joan Orriols (82 pàgines), Víctor Palomar (26 pàgines), Ramon Montanya (28 pàgines), Sebastià Raurell (39 pàgines), Joan Sala (46 pàgines) i Joan Turró (54 pàgines).

AMBIENTS CONTRA EL VIC CARCA HISTÒRIC (1): Els bisbes de Vic, amb els seus entorns de confiança de molt rics locals, van ser els principals «senyors feudals» del territori actual d’Osona, el Lluçanès i gran part del Ripollès on ara hi ha unes dues-centes mil persones. Aquest territori era la part central del bisbat, amb Vic com a centre. Els bisbes van tenir un domini indiscutible durant uns 921 anys del 886 a 1807. A partir del 1808 amb la invasió de Napoleó les velles estructures van tenir fortes esquerdes que aniren augmentant en les dècades següents... Aquest és l’origen del Vic Carca Històric. Els ambients contraris a aquest Vic carca van anar creixent durant el segle XIX però era bastant aplastant el bloc de favorables al poder dels bisbes dins el seu territori de manera que els contraris es van haver d’anar organitzant amb parents i amics a Barcelona. Com podien...amb moltes dificultats. Organitzats a Barcelona i vivint molt discretament dins de Vic (tenint actituds públiques sempre bastant moderades). Això va ser més o menys així fins a l’arribada del tren a Vic el 1875. El tren va ser l’inici d’un canvi important. Vic era la ciutat de les tres efes: Fam, Fred i Fanatisme (religiós).

MICA EN MICA QUADERNS DE REFLEXIONS MEVES. Aniré fent mica en mica com uns quaderns amb reflexions meves...a veure si en puc fer un cada tres anys. És un bon exercici per fer treballar el cap i així lluitar per frenar el deteriorament cognitiu a on em podrien dur les lesions que tinc dins el cervell. El primer quadern ja està fet. El formen les notícies d'aquesta web de MINI-MEMÒRIES D'EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL de 1 a 11 i EL CONFIDENCIAL de 1 a 16. Tots aquests textos els het fet del 2023 a ara..inici 2026. I la intenció és anar a una copisteria i fer-ne uns quants exemplars...no arriba a ser un llibre però serà com un petit catàleg o opuscle (són 32 folis més o menys). I també estarà sempre a la web per qui s´ho vulgui muntar i imprimir. El formen els textos abans esmentats i per l'ordre abans esmentat. També serà a les biblioteques. I ara començaré el Quadern 2 que fa un seguiment històric dels Ambients contra el Vic Carca Històric de 1815 a 1975. Tots aquests quaderns no es comercialitzaran de cap manera...són només una teràpia per mi.

NOU LLIBRE MIQUEL MACIÀ: VIDA I MORT MITJANS COMUNICACIÓ VIC (1939-2025). El novembre del 2025 va sortir a la venda el darrer llibre de Miquel Macià. És a les principals llibreries. Tracta sobre la història d'El 9 Nou, La Marxa, L'Ausona, TVO, Ràdio Vic, etc.. Hi ha un índex de noms per localitzar les pàgines concretes on trobar les més de 1.000 persones que surten al llibre. L'autor explica històries en conjunt de més de mil persones que van participar i es van relacionar amb aquests mitjans de comunicació de Vic. Per exemple, l'"amo" d'El Nou Miquel Codina en aquest índex trobem que surt en 69 pàgines...la seva filla Beth Codina en 25...el polític Enric Castellnou que va tenir bastanta relació amb l'Ausona surt en 30 pàgines..i així es pot localitzar on hi ha la informació de tothom qui hi surt. L'advocat Ferran Font surt en 21 pàgines, l'advocat Miquel Pi en 18...periodistes coneguts com Cristina Gallach en 9, Ramon Besa en 17, Albert Om en 23....i jo mateix que vaig ser subdirector de La Marxa essent director l'autor del llibre en 11. Val la pena llegir-lo.

MINI-MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL 1989/2022 (1): De petit vaig ser un molt bon estudiant. D'adolescent ja no tant. Molt menys. El motiu és ben clar, vaig ser un jove inquiet que volia entendre com funciona realment el món. I llavors volia més pràctica de les coses i no tanta teoria com quan era petit. Els llibres han tingut una enorme importància a la meva vida. La meva adolescència aniria dels 15 als 18 (de 1985 a 1988). A partir dels 19 vaig començar a treballar de periodista i vaig tornar a llegir molt. Va començar la meva vida laboral. Vaig estar de sort i vaig ser el lloc oportú en el moment oportú. Des del 1985 era corresponsal del setmanari "Ausona" de Vic a la zona on visc (St.Quirze de Besora i el seu entorn conegut com El Bisaura). El 1988 un grup d'accionistes van plantejar comprar l'Ausona i renovar-lo fent un setmanari comarcal més modern i dinàmic. No van poder perquè molts altres accionistes no van voler vendre les accions i no van poder fer la majoria. Finalment van decidir sortir de l'Ausona i crear un nou setmanari de zero. El 1989 va néixer La Marxa de Catalunya. Aquí vaig conèixer a tres persones que entre totes tres en diferents etapes vaig fer tota la meva vida laboral fins a l'accident de cotxe del 3/10/2020 en el qual vaig estar apunt de matar-me i que em va dur a tenir una pensió d'invalidesa total als 51 anys. Vaig començar a treballar de periodista a la redacció de La Marxa el 1989 i abans havia estat corresponsal a l'Ausona. Del 1985 al 1989 havia tingut una etapa juvenil essent militant d'una organització política: El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) que actualment es diu Poble Lliure i està integrat a la CUP (candidatura d'unitat popular que ara és una força parlamentària a Catalunya). Aquest origen polític meu va agradar a Miquel Macià (director fundador de La Marxa i accionista) i va ser un element més que va ajudar a que em contractessin. Llavors jo era un estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i tenia un nivell cultural mig alt i una capacitat de síntesi en l'expressió escrita més que correcte. Aquest va ser el meu inici a la redacció de La Marxa. I des del 1989 no he tornat a formar part mai de cap organització política. He seguit en el món de la comunicació d'àmbit local.

MINI-MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (2): Vaig estar a La Marxa del 1989 a 1996. El setmanari deia tenir una difusió de 8.000 exemplars per setmana i es venia a les comarques d’Osona, El Ripollès i El Lluçanès. I a més també a Collsuspina perquè en aquell moment aquest poble formava part d’Osona i ara és al Moianès. El president del Consell d'Administració i accionista principal de l'empresa editora a l'inici era l'empresari de Vic Joan Orriols Puig (el Nan). També era aleshores el propietari de Ràdio Vic i controlava Televisió d'Osona. I a més, hi havia vincles amb el Reclam (publicació comercial gratuïta amb seu central a Vic, però present en diverses comarques). L'advocat de l'empresa era Miquel Pi Costa (petit accionista) i el director Miquel Macià Arqués (també accionista). Treballant per aquestes tres persones (en diferents etapes i no junts) vaig fer els 33 anys de la meva vida laboral fins a l'accident del 3-10-2020, i després d’un any i mig de baixa laboral, vaig passar a l'invalidesa. També ha estat un punt de referència permanent per mi l'impressionant activitat professional de Cristina Gallach Figueras (que té 10 anys més que jo, i que de petit ella em va fer classes particulars d'anglès... érem veïns del mateix carrer). Gallach ha tingut càrrecs importants al govern espanyol socialista actual, a l'Otan i a la Unió Europea al costat de Javier Solana durant una dècada. I en altres llocs de nivell. A La Marxa de seguida em van encarregar fer les seccions d'economia i empreses i alguns temes també de política. En aquesta etapa vaig aprendre moltes coses estant a la redacció a jornada sencera. Conscient que a part del sou hi guanyava aprendre molt... vaig treballar aquells anys també molt. Amb aquesta meva actitud de serietat, molt receptiva a fer feina em vaig guanyar la confiança de Macià i el 1991 em van nomenar subdirector. En aquella època molta gent treballava sense haver acabat la llicenciatura de Ciències de la Informació. Per aquesta gent el govern va obrir un període de temps perquè tothom qui pugués acreditar cinc anys treballant al sector assalariat o com autònom es podia col·legiar al Col·legi de Periodistes de Catalunya i obtenir així el carnet professional oficial. I per la resta de gent en aquesta mateixa situació es va crear el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) al qual vaig estar afiliat des dels inicis. I durant vint anys. El Sindicat també emetia un carnet professional vàlid que et permetia entrar a qualsevol lloc oficial. Més endavant inclús essent afiliat al Sindicat podies obtenir el carnet internacional de la Federació Internacional de Periodistes (que és el carnet professional mundial). Aquest també el vaig tenir. Finalment a partir de la meva feina feta (ja fora de La Marxa) el 2002 vaig poder col·legiar-me al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya podent acreditar deu anys d'experiència professional al sector. Va ser just l'últim any que s'admetia aquesta via. Del 2003 en endavant només es podien col·legiar gent llicenciada. Així, tot i ser més jove d'edat, per formació formo part del què es coneix com la generació de la "vella escola" de la professió. També cal esmentar que vaig ser corresponsal a osona, el ripollès i el lluçanès del diari econòmic Cinco Días uns anys.

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (3): Si bé la meva activitat periodística es va centrar durant molts anys només a Osona, El Ripollès i El Lluçanès va ser anant a vendre llibres vells i antics als mercats ambulants (a partir del 2004) quan vaig veure clar que era natural també ampliar la meva activitat al Bages i a la Garrotxa ... territoris propers actualment vinculats a Osona, el Lluçanès i el Ripollès (i cada vegada més) a causa de la vinculació que hi amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya des de fa uns anys. Les instal·lacions universitàries de Manresa estan federades amb les de Vic... i a Olot hi ha presència de la Uvic-Ucc amb uns estudis relacionats amb la indústria agroalimentària (important a la Garrotxa). Va ser a les meves parades de venda i intercanvi de llibres vells i antics a mercats ambulants setmanals quan a partir del 2017 gent del Bages i de la Garrotxa em van comprar el primer llibre sobre poder i diners de la Jet-Set que només incloia Osona, el Lluçanès i el Ripollès i em van animar a afegir-hi també temes del Bages i La Garrotxa. Em va semblar bé i a partir del segon llibre (el 2018) ja a cada número hi havia també algun tema important del Bages i La Garrotxa. Em van comprar els llibres de la Jet Set gent del Bages a la parada de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries de Manresa) i gent de La Garrotxa a les parades de Sant Joan de les Abadesses el diumenge i de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries d'Olot). Dels temes importants publicats del Bages cal destacar un dossier sobre els Tous i sobre en Pep Guardiola i la seva dona. I de la Garrotxa les indústries càrniques Noel i Espuña. I els Feliu tristament famosos pel cas de la farmacèutica d'Olot. Ara des la web www.albertanglada.blogspot.com continuo (de tant en tant) posant-hi temes del Bages i La Garrotxa. Aquesta web és una mica la continuadora de l’esperit dels llibres de la Jet-Set, ara com a hobby perquè des del 2022 no treballo i tinc una invalidesa total a causa de l’accident de cotxe del 3/10/2020. No em deixaran conduïr mai més). Deia el mundialment famós escriptor i cronista Màxim Gorki que qualsevol escriptor o periodista que es pugui considerar de nivell ha d'haver conegut els ambients de les classes socials mitja baixa i baixa. Els ambients de la gent amb menys poder adquisitiu, la seva vida i els seus problemes... I sens dubte aquests han estat sempre els ambients dels mercats ambulants al carrer a totes les parts del món... en unes èpoques més precaris i en altres menys... però segur que és l'ambient de les classes populars. Doncs jo.... per les circumstàncies personals de quedar-me a cuidar els meus pares en la seva vellesa i malaltia vaig acabar seguint el camí aconsellat per Gorki. Em vaig passar 16 anys seguits dedicant-me a la venda i intercanvi de llibres, còmics, pel·lícules, tota classe de trastos, discs, etc... als mercats ambulants setmanals de St. Quirze de Besora els divendres, Vic els dissabtes i Sant Joan de les Abadesses els diumenges. I durant una llarga temporada també els dijous a Granollers. És a base d'anys en aquests llocs on vaig captar com els sectors populars tenen perfectament definida l'existència d'una classe alta, d'una "jet-set".. i és en aquests sectors populars on es vol tenir informació de manera permanent sobre la "jet-set". Vaig entendre que escriure sobre aquesta tema era el meu camí natural i de futur.

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (4): Des d’abril del 2022 sóc pensionista d'invalidesa i al no ser autònom ja no puc fer factures. Per tant el Dossier confidencial d'investigació accessible només per subscripció que publicava des del 1999 (23 anys sense interrupció) va deixar d'existir a 31 de març del 2022. Aquest era la versió ampliada. I la col·lecció complerta de la versió resumida que va començar el 2003 és a l'oficina del dipòsit legal (a la Biblioteca de Catalunya) amb el número de dipòsit legal B-2335-2003. N'han sortit un total de 81 números. A l'inici va ser mensual poc temps. Després trimestral. La versió resumida es trobava a la venda a la Llibreria La Tralla i en les meves parades setmanals dels mercats ambulants on anava. Els subscriptors i subscriptores de suport rebien la versió ampliada i pagaven 249'60 euros a l'any (IVA inclòs). I si volien podien suggerir temes per publicar. I alguns i algunes ho feien habitualment. La totalitat de les subscripcions eren a Osona (incloent el Lluçanès) i el Ripollès. Cobrir també el Bages per una banda i La Garrotxa per l'altra estava en procés de fer-ho a partir del 2018 amb els llibres de la Jet-Set (que van sortir el 2017 al 2020). L’accident del 3/10/2020 va acabar amb aquest procés d’expansió que estava en els seus inicis. Els llibres "Poder i diners de de la Jet-Set" de les nostres comarques van començar el 2017 i es venien a les principals llibreries de Manresa, Vic, Olot i Manlleu. I també a les meves parades de llibres de segona mà als mercats ambulants setmanals de Vic (els dissabtes), Sant Joan de les Abadesses (els diumenges) i Sant Quirze de Besora -on visc- (els divendres). Fins al greu accident de cotxe que vaig tenir el dia 3-10-2020 (no em vaig matar perquè no era la meva hora) i que m'ha dut a tenir una invalidesa permanent. El meu Dossier confidencial es va moure en les dues dècades que ha existit entre un mínim d’uns 18 subscripcions i un màxim d’uns 33. Aquest màxim va coincidir amb l'època del boom immobiliari. No totes les subscripcions es pagaven amb diners sinó que algunes eren a canvi de serveis que jo necessitava (de diversa classe). Les subscripcions eren gent del món empresarial i polític principalment amb importants interessos a Osona, el Ripollès i el Lluçanès i que volien saber-ho tot sobre el món del poder i els diners en aquest territori. El meu dossier confidencial "surt" a la novela "Laura Sants" d'Emili Teixidor: El conegut escriptor català Emili Teixidor (fill de Roda de Ter) va publicar el 2006 a Editorial Columna la novel·la "Laura Sants" que és com una versió actualitzada de la novel·la de Miquel Llor "Laura a la ciutat dels sants". En aquest llibre que descriu l'ambient de poder i diners actual de les famílies poderoses de Vic hi ha un periodista que edita un butlletí confidencial que es diu Albert Deltell i tant ell com el seu confidencial és evident que estan inspirats en mi. Emili Teixidor (que va morir) va tenir accés a alguns exemplars de la versió resumida meu Dossier Confidencial (que es trobava ben visible i accessible a tothom a la Llibreria La Tralla de Vic) que surt des del 2003. I el vaig inspirar. La versió resumida moltes vegades incloia propaganda de com era la versió ampliada i de què calia per ser subscriptor. Les descripcions que fa de com és aquest confidencial d'Albert Deltell s'assemblen molt al meu. Segur que no és casualitat. De confidencial per aquelles dates a Vic només existia el meu i va durar una mica més de vint anys. Veure pàgines de 52 a 90 de la novel·la «Laura Sants».

ACTUALMENT LA WEB www.albertanglada.blogspot.com ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta un dissabte a inici de la tarda que me’n anava a dinar havent recollit ja la parada del mercat de Vic. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microictus que són ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso molt o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos molt gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitiva. Així ja no m’he de preocupar d’administrar res. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior a la signatura davant notari per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (5): Qui era Màxim Gorki? Màxim Gorki (1868-1936). Escriptor rus nominat cinc vegades al Premi Nobel de Literatura. Amic de Tolstoi i Txékhov. Amic de Marc Twain. I quan va ser empresonat a Rússia per activisme contra el Tsar van signar per la seva llibertat Marie Curie, Auguste Rodin i Anatole France. En la seva vida pública va començar com opositor al Tsar i amic personal de Lenin. Va viure exiliat per oposició al Tsar. Si bé va començar essent comunista després va denunciar que aquest règim derivava en dictadura i es va tornar exiliar en aquesta ocasió crític amb la Unió Soviètica que ell havia més o menys ajudat a crear. Finalment, el 1932 estant exiliat a Capri (Itàlia) va rebre la invitació personal de Stalin per tornar. Tenia aleshores 64 anys i va decidir tornar. Stalin inicialment el va tractar bé... fins i tot va muntar un museu dedicat a ell a la casa on vivia. I li van posar el seu nom a un carrer principal de Moscou. Finalment es va anar tornant altra vegada crític i va morir dos anys després sembla que assassinat per la policia secreta del règim quan ja estava apunt ser ésser massa coneguda la seva actitud opositora. De tota manera li van muntar un bons funerals. Van ser presidits per Stalin en persona. Hi va haver un discurs d'André Gide en representació dels escriptors del món. Hi va anar molta gent. El fèretre va ser dut personalment sobre les espatlles pel propi Stalin i també pel conegut ministre rus de relacions exteriors Molotov. Un homenatge al més alt nivell.

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (6): ESQUEMA RESUM COMPLERT MEVA ACTIVITAT LABORAL: 33 anys (de 1989 a 2022) d’activitat laboral sense interrupció essent seriós i constant. 20 anys afiliat al Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC). 10 anys col·legiat al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya. Col·legiat el 2002 per la via de tenir 10 anys o més d’experiència professional al sector contractat o com autònom. Redactor i després subdirector a SETMANARI LA MARXA de 1989 a 1996. A jornada sencera. Tècnic autònom de Comunicació de Fires D’IMPEVIC -de l’Ajuntament de Vic- de 2000 al 2003 a mitja jornada. PARADES SETMANALS A MERCATS AMBULANTS (Granollers el dijous, Sant Quirze de Besora el divendres, Vic el dissabte, i Sant Joan de les Abadesses el diumenge) DE VENDA I INTERCANVI DE LLIBRES VELLS I ANTICS (antic hobby convertit en feina) del 2004 al 2020. Editor de DOSSIER CONFIDENCIAL TRIMESTRAL D’INVESTIGACIÓ de política, economia i negocis a Osona, El Lluçanès i El Ripollès (de 2003 a 2022). La venda ambulant pagava un autònom reduït de només 160 euros al mes. Del 2017 al 2020 edició anual de 4 llibres de PODER I DINERS DE LA JET-SET d’Osona, el Bages, el Ripollès i La Garrotxa amb un promig de tiratge de 475 exemplars cada un. De l’1, el 2 i el 3 l’edició està esgotada. El 2020 greu accident de cotxe i invalidesa permanent el 2022 després un any i mig de baixa laboral. I enmig d'aquests 33 anys dotze anys cuidant el pares en la malaltia fins a la defunció. A Vic la parada era al passeig just davant l’església del Carme (a l’altra vorera). I a Granollers dins la plaça Porxada (davant de l’Ajuntament).

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (7). ELS MEUS 14 LLIBRES: Aquests són els 14 llibres que he escrit i publicat, o inspirat en part, en la meva vida professional com assessor de comunicació, petit editor i llibreter de vell-antic a mercats ambulants. De més recent a més llunyà. El 2020 Com s’ha anat muntant amb els anys el gran poder mundial anglosaxó. Les Maçoneries. Tiratge: 400 exemplars. De venda al territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) i zones properes: És a dir a Osona, el Bages, el Ripollès i la Garrotxa. De 2017 a 2020 Poder i diners de la Jet-Set de les comarques abans esmentades números 1, 2, 3 i 4. Tiratge de 1 a 4 respectivament: 500, 600, 400 i 400 exemplars. En va sortir un cada any de 2017 a 2020. El 2020 van ser 400 Jet-Set 4... i 400 Les Maçoneries...dos llibres, amb 800 exemplars en conjunt, en el mateix any un clar símptoma d’expansió. En una etapa anterior el 2006 va sortir Secretos de la Masonería. Intereses masónicos franceses que es va publicar en castellà i a la venda a tot l’Estat espanyol. 3.000 exemplars la primera edició. El mateix 2006 el conegut escriptor Emili Teixidor va publicar la novela «Laura Sants» on hi surt un personatge -Albert Deltell- inspirat en part en mi i en el meu dossier confidencial d’investigació publicat a Osona (incloent Lluçanès) i el Ripollès des del 2003. Aquest dossier era trimestral i havia arribat a tenir una trentena de subscriptors de pagament. Arribava als principals dirigents polítics comarcals, principals empresaris d’empreses importants de capital autòcton i els advocats que més hi tenen relació. Va durar del 2003 al 2022. I de 1992 a 1999 vaig publicar diversos estudis locals de tema històric: república i guerra civil a Sant Quirze el 1992, història del poble de Montesquiu 1994, Una guia de llocs patriòtics d'Osona 1994, i un crònica d’un viatge per la història de Sora 1999. El 1996 i el 2008 vaig participar en dos llibres escrits conjuntament amb altres persones. En total 12 + 1 novel·la inspirada en part en mi +La versió resumida de la publicació Dossier confidencial trimestral que va durar 19 anys: total 14. Resumint són 12 llibres meus amb un ISBN cada un, la col·lecció de la versió resumida del Dossier confidencial amb el mateix Dipòsit Legal per tots els 81 números que van sortir i la novel·la escrita per Emili Teixidor amb un personatge inspirat en mi...Comptat així sumen 14. Tenia una casa gran (amb magatzems). Els cinc últims anys d’activitat laboral (del 2015 als 2020...el 21 i 22 estava de baixa) el 50% dels meus ingressos ordinaris habituals eren vendes de les parades setmanals a mercats ambulants, el 30% eren d’activitats diguem-ne de periodisme confidencial (en les quals a vegades hi havia ingressos extres), i el 20% restant eren d’uns molt petits lloguers. Aquest 50% eren diners bastant nets. Els llibres me’ls donaven. En tenia una gran acumulació a casa. Quan es buidava un pis m’avisaven i hi agafava moltes coses de poc valor i m’ho donaven tot a canvi de que m’ho endugués....així s’estalviaven de llençar-ho. Omplia així furgonetes i furgonetes.

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (8): MIQUEL MACIÀ I LA DAMA DE REUS. Fer aquestes mini-memòries, que teniu a les mans, ha estat una teràpia per mantenir actiu el cervell i per necessitat d'ordenar la feina feta abans de l'accident del 2020. 33 anys d'activitat professional. Aquestes mini-memòries també són senceres a Internet. Al llibre "La Catalunya Catalana" (1998) Miquel Macià escriu sobre el Grup d'Opinió La Dama de Reus del qual jo en vaig ser l’únic portaveu autoritzat. El Grup ha anat apareixent i desapareixent en el temps...tot i que el seu ideari patriòtic català recull un fil de tradicions anteriors va ser especialment actiu de 1992 a 1994. Després ha estat inactiu molts anys i jo n'estic desvinculat del tot des de fa molt temps. Bé...En aquell moment jo n'era l'únic portaveu autoritzat i en Miquel Macià estava en sintonia amb el Grup. Doncs, això... en aquestes mini-memòries no tinc previst escriure-hi res més sobre en Miquel Macià. Vaig treballar amb ell de 1989 a 1998 i després he anat per lliure i no he format mai més part dels seus equips professionals. Però hi tinc bona relació personal. I és clar que, vist en perspectiva, en tinc molts més bons records que dolents d'aquella dècada amb ell. Per la part principal de la gent que va dur La Marxa de 1989 a 1994 les idees de Manuel Serra i Moret (vigatà il·lustre) eren un referent. Si bé hi havia també consideració i respecte pels principals personatges locals del catalanisme catòlic. Serra i Moret, d’idees catalanistes i moderades d’esquerres, era membre de la maçoneria (es pot trobar webs a internet de diverses lògies que així el consideren) i és el maçó conegut més prestigiós de la història Vic (tot i que a Vic hi va ser poc perquè va passar la major part de la seva vida residint en altres poblacions). Rellegint atentament els temes publicats aquests primers anys al setmanari La Marxa es veu com es van publicar alguns articles interessants sobre maçoneries i temes esotèrics.

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (9): COMPORTAMENT HUMÀ I ARQUETIPS MITOLOGIA GREGA. Des del 2002 m'he anat guiant (i també actualment) per saber com sóc jo mateix i com són la gent en general per les teories de la psiquiatra (junguiana) nordamericana Jean Shinoda Bolen que era professora a la universitat de Califòrnia. Amb molt bons resultats. Les teories de la bolen que es poden llegir en els seus principals llibres demostren a partir de l'experiència pràctica que tots el comportaments que tenim els humans estan previstos i explicats combinant els quinze principals personatges arquetípics de la religió antiga grega. Llegint el que diu Bolen sobre Plutó i Vulcà descobreixo que estic llegint gran part del que ha estat, i és, la meva vida. Sembla increible. La primera vegada que ho vaig llegir vaig quedar fortament impactat. Tothom pot comprovar si l'hi encerta, o no. En el meu cas en un percentatge molt elevat. La meva vida...i com sóc...s'exposa clarament llegint el seu estudi sobre Plutó i sobre Vulcà (que són els Déus que eren introvertits). També afegint-hi les seves parelles ...és a dir Pluto i Perséfone i Vulcà i Venus. També hi ha molta coindidència amb Minerva. Som el què som....

MINI MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (10): UNA TERÀPIA, UN LLIBRET PETIT... Aquest llibret que teniu a les mans que ha sortit a mitjans 2026 és una teràpia. Els 33 anys d’experiència professional van acabar amb un accident de cotxe a causa de micro-infarts dins del cervell provocats per una pressió alta mal controlada. Fer aquest llibret ha estat com una teràpia per mi i un repàs de les coses principals fetes aquests 33 anys i poder explicar algunes coses que no havia explicat. També un exercici bo i útil pel cervell per prevenir deteriorament cognitiu on em podrien dur les ferides que hi tinc a dins. Una vegada fet el llibret, els anys següents els dedicaré a estudiar per mi , com a hobby, temes del meu gust de mitologia greco-romana i la seva relació amb la psicologia. Ja tinc apunt unes llibretes grans per anar fent a mà apunts i esquemes del tema. Mica en mica. Sense pressa. Hi ha molt a material i molt a aprendre. És un tema molt extens. El llibret del 2026 no es comercialitzarà de cap manera i es podrà consultar a biblioteques i a la meva web. Totes les notícies de Mini Memòries d’Experiència professional i del Confidencial d’aquesta web ja són els textos del llibret.

MINI MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (11): 4 DE CASA I 4 REFERENTS FAMILIARS BONS PER MI. Tinc molts familiars però en el camí de la vida n'hi he trobat pocs...ha anat així. Som persones molt diferents i tothom fa la seva. És normal..ni bo ni dolent. La meva intenció ara és acotar exactament dels meus molts familiars quins considero de casa...del meu entorn real. Llavors són 4 per una banda i 4 més per l'altra. Els 4 que són casa meva són els quatre que hi ha enterrats al meu nínxol del cementiri: És a dir els meus pares i un germà solter del meu pare, i una germana soltera també del meu pare. Aquests han estat els meus. Casa meva. Després hi ha quatre familiars més que conecten bé amb la meva manera de ser i que són per mi referents. Es tracta del meu besavi per part de mare el músic Joan Baptista Espadaler, la seva filla Maria Gràcia Espadaler, el seu marit Ismael Antich i la seva cunyada Esther Antich Sariol (germana d'Ismael). Tant Joan Baptista com Esther Antich són personatges que tenen la seva importància i tenen pàgina a la wikipèdia. Sintonitzo totalment amb la seva tasca cultural i manera de ser. Són quatre referents bons per mi dels quals parlaré més detalladament en una altra ocasió. I ja està. Aquests són les vuit persones que eren els meus...casa meva. La resta de familiars són això familiars però no formen part del meu cercle de confiança. En canvi sí que al meu cercle de confiança hi ha diverses amistats algunes de les quals les tinc des de fa més de vint anys. La meva mare estava enamorada dels seus oncles Maria Gràcia i Ismael. Vivien a Barcelona...ell era traductor professional. Es portaven bastants anys i quan ella va quedar vídua sempre que venia per aquí a veure familiars dormia convidada a casa dels meus pares...amb nosaltres. Ella va morir quan jo tenia catorze anys i em va influir molt en molts aspectes...Tant en l'interès per la història com pels llibres vells i antics.

NOU LLIBRE MIQUEL MACIÀ: VIDA I MORT MITJANS COMUNICACIÓ VIC (1939-2025). El novembre del 2025 va sortir a la venda el darrer llibre de Miquel Macià. És a les principals llibreries. Tracta sobre la història d'El 9 Nou, La Marxa, L'Ausona, TVO, Ràdio Vic, etc.. Hi ha un índex de noms per localitzar les pàgines concretes on trobar les més de 1.000 persones que surten al llibre. L'autor explica històries en conjunt de més de mil persones que van participar i es van relacionar amb aquests mitjans de comunicació de Vic. Per exemple, l'"amo" d'El Nou Miquel Codina en aquest índex trobem que surt en 69 pàgines...la seva filla Beth Codina en 25...el polític Enric Castellnou que va tenir bastanta relació amb l'Ausona surt en 30 pàgines..i així es pot localitzar on hi ha la informació de tothom qui hi surt. L'advocat Ferran Font surt en 21 pàgines, l'advocat Miquel Pi en 18...periodistes coneguts com Cristina Gallach en 9, Ramon Besa en 17, Albert Om en 23....i jo mateix que vaig ser subdirector de La Marxa essent director l'autor del llibre en 11. Val la pena llegir-lo.

EL CONFIDENCIAL (1): D’ALBERT ANGLADA a ALBERT DELTELL. Emili Teixidor, que era doctor honoris causa per la Uvic-Ucc, en la seva novel·la «Laura Sants» publicada el 2006 hi fa aparèixer un personatge que es diu Albert Deltell i que és l’autor i editor d’un butlletí d’informació confidencial amb notícies sobre la jet-set de Vic i comarca. És evident que aquest personatge està inspirat en mi i que Teixidor va tenir accés a propaganda sobre el meu dossier confidencial i en va veure alguns números. Una versió resumida del meu Dossier Confidencial la va poder veure per exemple a la desapareguda Llibreria La Tralla on s’hi venia cada tres mesos. La versió resumida a vegades duia incorporada propaganda de la versió ampliada només per subscripció. El Dossier Confidencial va tenir una versió resumida a algunes llibreries des del 2003. I la versió ampliada només la rebien els subscriptors i les subscriptores (des de 1999). En el seu llibre Teixidor es pregunta quantes són les famílies que controlen els fils del poder a Vic: Diu que no deuen de ser «més de vint ni menys de deu...». I afegeix: «pràcticament tot el territori comarcal és governat per famílies de la carcúndia catòlica que ve dels carlins, passa per la Lliga i en Cambó, s’adapta al franquisme i acaba als braços redemptors del partit nacionalista conservador governant (es refereix al pujolisme) que fa com el Netol, el detergent més poderós i de les galtes més grosses: ho neteja tot». Aquest és el primer d’una sèrie de petits textos que faré properament sobre què són els confidencials i d’on han sortit. Del meu la versió només per subscripció va sortir sense interrupció del 1999 al 2022 i la resumida (que es pot consultar al dipòsit legal B-2335-2003 ) també sense interrupció del 2003 al 2022.

TRES ETAPES DEL CONFIDENCIAL (2): Els vint-i-tres anys de l’existència del meu Dossier Confidencial d’investigació de política i negocis a Osona, El Ripollès i El Lluçanès només per subscripció es poden dividir en tres etapes. La primera seria de 1999 a 2008 (nou anys). És l’etapa inicial i d’expansió.... Amb una versió resumida de venda a llibreries i una web de suport i propaganda a www.albertanglada.com des del 2003. Va començar amb un nucli de subscripcions que la majoria van aguantar els vint-i-tres anys. La raó de ser del confidencial era seguir els moviments i les xafarderies dels clans empresarials autòctons del territori. Aquesta era la gràcia. En aquests anys es va arribar més o menys a un màxim d’unes 33 subscripcions. Són 660 euros al mes (+ IVA) del 4% com els llibres). I 18 són 360 euros al mes (+ IVA). La segona etapa va de 2009 a 2016 (set anys). És una etapa resistent. Hi va haver dues crisis. El final sobtat del boom immobiliari va representar quedar amb només 18 subscripcions. Van plegar quasi tots els que eren d’aquest sector. I una crisi personal...era fill únic i vaig haver de dedicar moltes hores a cuidar dels pares. En aquesta fase alguns clients-amics, per ajudar-me a sobreviure, em feien preparar textos per ells (sovint publicitaris per empreses o entitats) pagant a part. I la tercera fase és de 2017 a 2022 (cinc anys) que va ser una segona fase d’expansió. Vaig eliminar la web i a canvi vaig començar a fer els llibres anuals de «poder i diners de la jet-set» ...i vaig ampliar territori amb el Bages i la Garrotxa. Aquests llibres tenien un tiratge promig de 475 exemplars. Cobrien el territori principal on hi ha les seus centrals de la UVIC-UCC i zones properes. Aquesta tercera fase vaig fer un sobreesforç molt gran...feia setze anys que tenia una parada setmanal de venda de llibres vells als mercats setmanals de Vic i Granollers...i vaig tenir un accident de cotxe a causa d’un atac epilèptic provocat per microinfarts al cervell originats per una pressió alta mal cuidada. I vaig haver de plegar i també de deixar de conduïr. Vaig passar a ser pensionista d’invalidesa que és el què sóc ara.

EL CONFIDENCIAL (3): Els butlletins confidencials de circulació restringida sobreviuen gràcies a una clientela «especial» amb poder adquisitiu. Una de les forces que tenen és que a vegades algunes de les seves notícies, o enfocaments seus, salten als mitjans de comunicació normals fent impacte. Això potencialment té una força gran que la clientela també aprecia. És un subgenère periodístic (present a molts països) entre la premsa alternativa i la premsa clandestina. Els butlletins confidencials sempre neixen a l’entorn d’estructures de poder. I publiquen confidències i secrets (grans o petits). D’altra banda, fer els llibres de la Jet-Set va ser idea d’alguns clients del confidencial. Me la van suggerir... I el contingut d’aquests llibres és semblant el que hi havia habitualment al confidencial. El mateix estil de coses.... En el meu cas l’estructura de poder eren els ambients de clans empresarials autòctons on tothom es coneix. És un petit món. Aquests butlletins acostumen a tenir un preu més elevat que la premsa normal perquè no hi ha ingressos de publicitat. I acostumen de tenir un nucli inicial de clients suficients per sobreviure, que són els que més influeixen en la línia de la publicació, i que potencialment es va ampliant mica en mica. El seu preu limita el seu creixement potencial en quantitat de clients. Per contra, acostumen a ser clients que duren anys. En la meva experiència el meu dossier confidencial trimestral només per subscripció va durar del 1999 al 2022 (23 anys). I la versió resumida del 2003 al 2022 (19 anys). Del nucli inicial de clients en aquests vint anys la majoria van aguantar fins al final de la publicació...i alguns van morir mentre eren clients. Del nucli inicial en van plegar pocs...El dossier va fer el seu creixement màxim fins a quasi uns 33 subscriptors. Aquesta gent volien estar ben informats. D’aquests una quinzena estaven relacionats amb el sector immobiliari. I d’aquesta quinzena van anar plegant quasi tots quan va petar el boom immobilari. En el moment de plegar quedaven uns 18 clients entre els quals més de la meitat hi eren des del primer dia. També una part d’ells de tant en tant proposaven temes per investigar i publicar. L’ambit territorial del butlleti confidencial era Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Des de Vic en sintonia amb el tema de la creació de la federació que va crear la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.... jo estava preparant ampliar el territori d’incidència també a Manresa i Olot. L’accident va impedir aquesta expansió que estava molt als inicis. I amb la invalidesa he deixat de treballar i es va acabar tot això. A llibreries de Manresa i Olot s’hi van vendre els 4 llibres de «poder i diners de la jet-set» que van sortir i també a Granollers on hi tenia una parada de venda i intercanvi de llibres vells i antics al mercat del dijous. A la parada que tenia els dissabtes a Vic també van comprar aquests llibres alguna gent del Berguedà i el Moianès, la subcomarca de Guilleries i la subcomarca del Baix Montseny.

CONFIDENCIAL (4): NOTICIES I RUMORS. La gent que fan butlletins confidencials -com vaig fer jo de 1999 a 2022- acostumen a anar a actes socials rellevants dels ambients sobre els que escriuen i investiguen (en el meu cas ambients empresarials i polítics sobretot de Vic i Manlleu). Aquest tipus de premsa per una clientela reduïda amb poder adquisitiu i interessada pel món dels diners i el poder d’un territori ha existit des de temps antics a molts altres territoris (i per aquest tipus de gent vint euros al mes més IVA que costava el meu confidencial és una quantitat molt petita).... Els diferents poders sempre valoren conéixer qui és qui, notícies i rumors dels seus ambients i també apuntar i estudiar les corrents d’opinió que es generen. La intenció és seguir de manera permanent i amb atenció tot el què generen els diferents mitjans de comunicació amb incidència al territori. Això ho tenen clar. És el què a França es coneix com premsa paral·lela o premsa cara...i a l’Estat espanyol com butlletins confidencials o periodisme confidencial. Aquests butlletins mai tenen publicitat i viuen dels ingressos provinents de subscriptors i subscriptores. El seu sentit d’existir es complementar i ampliar més detalls de la informació de la premsa nomal i tenen voluntat de crear opinió entre la gent que prenen les decisions al món de la política i els negocis del territori on es difonen. El sentit del confidencial era tenir a la clientela informada. Llavors si un tema calia que arribés a cercles més amplis del 2003 al 2016 es posava a la web....i a partir del 2017 ja als llibres de la Jet-Set. En sortia un cada any. Habitualment en circulaven moltes fotocòpies o se'n escanejaven pàgines i s'enviaven per e-mail. El butlletí eren entre vint-i-cinc i trenta-cinc folis cada trimestre amb informació molt triada i pensada. El contingut dels 4 llibres de la Jet-Set que van sortir és semblant al contingut del confidencial. Temes semblants.

RADI DEL CONFIDENCIAL (5): El radi d'incidència del meu confidencial durant els 23 anys que van del 1999 al 2022 es pot explicar de la següent manera. De les 33 subscripcions 15 corresponien a gent del sector immobiliari que amb la crisi del sector es van perdre i en van quedar unes 18 (la meitat de les quals hi eren des del primer dia). Per entendre'ns vaig aconseguir que veiessin regularment el meu confidencial gent del consell d'administració o de l’alta direcció (moltes vegades a través d’intermediaris) de més o menys la meitat de les 20 empreses que més facturen a Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Dades del 2019. És a dir repassant la llista d’empreses de més facturació el veien alguna gent d’unes 10 (entre les 20 primeres). Moltes vegades el clients ho eren a través d'intermediaris. Per exemple es feia subscriptor una assessoria i em deia que el seu exemplar el veurien gent de tal i tal empresa. Això era molt habitual. Veien el confidencial alguna gent relacionada amb la direcció o amb socis propietaris d’unes 10 d’entre les 20 primeres empreses del rànquing de facturació del 2019. També hi havia gent d’algunes empreses de menys dimensió però eren poques. També es donava el cas que vegades s’hi subscrivia directament alguna societat petita del grup (en cas de ser un grup d’empreses). També era costum que quan algú sortia esmentat en alguna notícia gent que el coneixien li feien arribar la fotocòpia (o una foto de la pàgina) perquè ho sabés. Hi havia gent que hi tenien morbo en això. De l'empresariat autòcton de més nivell econòmic (m'anaven seguint també per tenir-me controlat) em coneixia quasi tothom pels anys que vaig ser subdirector de La Marxa i hi feia cada setmana la secció d'economia i empreses que eren tres o quatre pàgines setmanals de 1989 a 1996. A aquesta gent els havia fet moltes trucades i moltes entrevistes. La resta de subscripcions eren gent que tenien interessos a la política comarcal. Gent que ho havien de saber tot...i estar al dia de tots els moviments de tothom qui tingués una mínima capacitat d’incidir sobre l’opinió pública. Sovint les subscripcions d’assessories pagant només una subscripció veien el confidencial gent de dues o tres empreses perquè eren clients seus. Els en feien còpies.

CONFIDENCIAL (6): TELEPATIA LAURA CIUTAT SANTS: L’Escriptor Emili Teixidor i jo vam tenir com una telepatia. Una barreja de temes que vaig fer jo el 1999 la va fer ell també el 2006. El 1999 vaig publicar el petit llibre "Pels camins terra antiga", crònica d’un viatge per la història de Sora, en el que vaig fer una entrevista a Francesc de Rocafiguera. Li pregunto si és veritat el rumor que Laura de Laura Ciutat Sants (Miquel Llor) estava inspirada en una familiar seva. Em diu que hi ha destacades diferències amb personatge de Llor però si que una jove de Can Rocafiguera es va divorciar. I a l'època va ser molt comentat a Vic perquè no era habitual. Ella va morir el 1939 i la novela de Llor es va publicar el 1931. Per les dates podria ser que Llor s'inspirés en aquest cas. I també el mateix 1999 va començar el meu Dossier Confidencial Trimestral sobre temes de la Jet-Set comarcal que duraria fins el 2022. Miquel Llor era de Barcelona i mai va voler dir si havia inspirat en una família rica concreta. Però la seva mare procedia de Vic i coneixia bé l'ambient d'allà. Doncs resulta que Emili Teixidor (de Roda de Ter) va publicar el 2006 la seva novela Laura Sants (una versió actual de la Laura de Llor) i hi fa sortir un periodista que fa un Dossier Confidencial a Vic i es diu Albert Deltell (molt semblant a mi). Afinitats mentals. Sincronicitats.

CONFIDENCIAL (7): FILLA MÚSIC J.B.ESPADALER I MIQUEL LLOR: A Vic, a l'època, la majoria de gent creia que la Laura de Miquel Llor estava molt inspirada en el fracàs del matrimoni d'una jove de Can Rocafiguera que va ser molt comentat. Ho publica l'autor local Francesc Farrés Malian al llibre "Fotografia històrica de Vic". D'altra banda, el músic de Sant Quirze de Besora J.B. Espadaler va tenir dues filles. Una era la meva àvia i l'altre es deia Maria Gràcia Espadaler i es va casar amb un traductor professional de Barcelona que es deia Ismael Antich. La seva germana era Esther Antich Sariol (té pàgina a wikipedia) i treballava al departament de cultura de l'Ajuntament de Barcelona i coneixia bé a Miquel Llor. Llàstima que la Maria Gràcia morís quan jo tenia catorze anys. Hi havia tingut converses molt interessants. I ella em va animar a estudiar Filosofia i Lletres (branca història). Doncs la seva cunyada i el seu marit l'hi havien comentat moltes vegades que Llor estava molt influït per la seva mare (que provenia de Vic). Segurament Laura a la Ciutat dels Sants recull també d'alguna manera males experiències de la mare de Llor amb la classe alta de Vic d'origen rural i caciquil. D'altra banda, la relació dels Rocafiguera (que són originaris de Sora) amb la classe alta de Vic és profunda. Fa segles que hi tenen casa. I dos Rocafiguera van ser alcaldes de Vic, un el 1814 i un altre el 1918. El món dels terratinents rurals antics...

EL CONFIDENCIAL (8): COM VA NÉIXER EL MEU ÚNIC LLIBRE EN LLENGUA ESPANYOLA. SECRETOS DE LA MASONERÍA. Personalment tota la vida m'ha interessat estudiar el poder en les seves múltiples formes. Fa més de 30 anys que ho faig i en tinc 55. Dels meus 2 llibres sobre les maçoneries cal destacar especialment el segon (2020) pel què fa al contingut . I en quant a l'impacte i la difusió evidentment el més important és el primer (2006). El llibre del 2006 va ser llegit especialment en ambients interessats pel tema de les cúpules dels partits polítics principals i d'alguns ministeris i conselleries de Madrid i Barcelona. Em consta que concretament també el va veure gent de l’entorn directe de Zapatero quan ell era president. Són els millors llibres dels 14 que he escrit o inspirat. Seguidament en uns quants articles aniré explicant més o menys com va anar el naixement del llibre Secretos de la Masonería. Tot va començar el 2005, jo ja tenia les meves parades de llibres vells i antics en funcionament als mercats ambulants de Vic i Granollers, quan un empresari osonenc es va posar en contacte amb mi. Era familiar d'un subscriptor del meu confidencial. I em va dir que parlava en representació d'un grup d'amics tots empresaris que volien que els fes un llibre crític amb la maçoneria de l'aleshores president Zapatero. Feia poc temps que el mateix Zapatero havia dit que un avi seu va ser maçó. Bé... vaig dir que m'ho estudiaria i vam quedar que quedaríem per parlar amb més calma de tots els detalls.

EL CONFIDENCIAL (9): SECRETOS DE LA MASONERÍA (2): UN LLIBRE D'ENCÀRREC. Encara que formalment d'entrada no ho sembli Secretos de la Masonería va ser un llibre d'encàrrec. Pagat per un clients que volien que fes un llibre crític sobre Zapatero i la seva vinculació amb una maçoneria en concret. L'editorial Ediciones del Equilibrio que el va editar la vaig fundar jo mateix, hi constava com administrador únic i tota la despesa va ser pagada amb diners dels clients. O sigui va ser també com una autoedició. Jo només vaig cobrar per l'encàrrec una quantitat concreta pactada i res més.... Cal explicar alguns detalls... D'entrada que cal dir que el 2005 les xarxes socials d'internet no estaven tant desenvolupades com ara vint anys després. En aquell moment una editorial professional a Catalunya si pretenia apostar perquè un llibre tingués èxit hi destinava un pressupost d’almenys uns 120.000 euros (edició i publicitat tot inclòs). Vendre llibres a llibreries costa molt perquè en surten molts i un tapa l'altre. Llavors és imprescindible molta publicitat perquè la gent es fixi en el teu llibre. Això, que és la realitat del mercat d'aquell moment, ho vaig explicar als clients. I els vaig dir que si pretenien exigir-me resultats havien d'invertir aquesta quantitat...Van quedar sorpresos perquè no volien gastar tant però sí que volien que fes el llibre tant sí com no. Després d'un temps de reflexió em van entregar 30.000 euros. I vam quedar que acceptarien els resultats fosin els que fosin. Només amb la propaganda que pugués fer per internet..en aquell moment poca...i una presentació a Granollers i una altra a El Corte Inglés del Portal de l'Àngel de Barcelona. L'edició seria de 3.000 exemplars i distribució a totes les principals llibreries de l'Estat espanyol. En aquest punt van insistir en tenir apunt una segona edició de 6.000 exemplars més. Tot i que no ho veia clar hi van insistir i es va fer. Van dir que si en sobraven molts els enviarien a unes amistats seves perquè circulessin per Amèrica Llatina. Finalment les vendes (tenint en compte que també el venia a les meves parades dels mercats de Vic i Granollers) van ser en total set anys després (a partir del cinquè any ja el venia com a llibre de segona mà a les meves parades perquè estava retirat de les llibreries).....d'uns 1.800 exemplars un 60% del primer tiratge que tenint en compte que quasi no hi va haver publicitat tampoc està tant malament. Seguiré explicant més coses d'aquest tema.

EL CONFIDENCIAL (10): SECRETOS MASONERÍA (i 3). El meu Dossier Confidencial d'Investigació en uns vint anys ha generat 9 dels meus 14 llibres. Els 4 llibres "Poder i Diners de la Jet-set" del territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-UCC i zones properes van tenir èxit. En feia un cada any i el venia sobretot a les meves parades setmanals ambulants. Quan vaig ser al quart ja havia descobert que la meva estructura permetia vendre uns quatre-cents exemplars en dos anys. Si en feia més llavors s'allargava el temps de venda. Així el quart any (el 2020) vaig fer els quatre-cents del quart llibre de la Jet-Set i vaig pensar que era un bon moment per ampliar mercat. I en vaig fer quatre-cents més d'un altre llibre diferent: les maçoneries (800 exemplars el mateix any i en dos llibres diferents). Catorze anys abans Secretos de la Masonería va ser un llibre d'encàrrec...això vol dir que era tot veritat però alguns detalls estaven més destacats i altres més amagats per complir amb el gust dels clients que havien pagat el llibre. Llavors el 2020 vaig decidir fer un altre llibre perquè la gent normal puguin entendre que són les maçoneries però més complert (complert del tot) que el del 2006 i aquesta vegada sense ser encàrrec de ningú. I em va quedar molt bé. Vist des d'ara recomano a qui vulgui saber del tema llegeixi primer el del 2020 i després el del 2006. Ho captarà tot més bé. Després tots els meus plans d'activitat a fer (em començava a introduïr a Manresa i Olot des del 2018) i d'expansió es van veure frenats per l'accident que vaig tenir el 3/10/2020 i que m'ha dut a la invalidesa i a fer una vida molt més tranquila. No hi ha altre remei i m'hi he anat adaptant.

EL CONFIDENCIAL (11): Després de l’estancament natural dels anys cuidant els meus pares... poc després de què morissin vaig veure que tenia més temps disponible i calia repotenciar tota la meva activitat. I vaig veure que tenia prous recursos per finançar un llibre cada any que amb la seva venda augmentaria el volum de vendes de la parada i amb temps també podria fer créixer el confidencial... Després de la ressaca era intentar com començar de nou. I així van néixer els llibres de «Poder i diners de la Jet-Set»...en va sortir un el 2017, un el 2018...un el 2019..i un el 2020...i després ja vaig petar i vaig tenir l’accident de cotxe del 3/10/2020. Els llibres de la Jet-Set recuperaven a la meva manera l’esperit de la primera Marxa (de 1989 a 1995...que va ser la bona). I la intenció era que s’anirien convertint en el MEU MITJÀ DE COMUNICACIÓ. La clientela de les parades va respondre en general amb molt suport i una minoria activa amb entusiasme... Se’n venien alguns a llibreries...però la majoria els venia jo directament....El 1 i el 2 estan totalment esgotats....i del 3 en queden pocs. El cost era de 5 euros per exemplar i els venia a 12. I qualsevol client que em fes una compra de dotze euros o més li regalava el llibre de la Jet-Set. Això era una promoció que em feia augmentar les vendes i la clientela repetia més ...venien més sovint en senyal de suport...els llibres de la Jet-Set es van convertir per una part de la clientela en una causa a la que donar suport... Un èxit.

EL CONFIDENCIAL (12): ESTHER ANTICH. Esther Antich Sariol (Barcelona 1892-1972). Professora i pedagoga. Va ser «directora general de primera enseñanza» (que depenia del «Ministerio de Instrucción Pública») durant el govern de la Segona República de 1938 a 1939. Al final de la guerra va facilitar la fugida d’intel·lectuals cap a França amb uns busos. Va viure a París (on va treballar a la Unesco). El 1945 va formar part de la comissió de cultura del Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat a l’exili. Va poder tornar a Barcelona el 1964 i hi va morir el 1972. El 1927 s’havia incorporat a l’equip de pedagogs de l’Ajuntament de Barcelona. El 1931 va ser secretària del departament tècnic de cultura de l’Ajuntament dins l’equip de Manuel Ainaud on va tenir contacte amb altres col·laboradors d’Ainaud com Ventura Gassol, Pere Bohigas, Miquel Llor, Artur Martorell...etc...El seu germà, el traductor Ismael Antich es va casar amb Maria Gràcia Espadaler filla del músic Joan Baptista Espadaler i avi de la meva mare. Maria Gràcia era cunyada d’Esther Antich. Estava casada amb el seu únic germà. També és curiós el detall que el filòsof i humorista català Francesc Pujols considerava a Esther Antich un destacat amor platònic en la seva vida...ell mateix ho explica en textos seus. L’exili català era un món petit on es coneixien tots. És probable que Esther Antich i Manuel Serra i Moret es coneixessin.

CONFIDENCIAL (13): SERRA MORET, MAÇÓ. Posant a Google «Manuel Serra Moret masón» de seguida surt la web de la Logia Obradoiro núm. 8 de Vigo lògia que forma part de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. A dins hi ha un llistat de personatges de 1931 a 1939 que eren maçons, per ordre alfabètic, i hi ha Serra Moret. La G.L.S.E forma part de l’aliança internacional Clipsas on hi ha el Gran Orient de França. És la maçoneria de tipus francès, dita liberal i enfrontada a la de tipus anglosaxó o regular. La principal diferència és que els de la G.LS.E admeten ateus i són mixtes (homes i dones junts) i en l’altre és obligatori creure en un déu de les principals religions i no admet dones. Serra va néixer a Vic el 1884 i va morir a l’exili a Perpinyà el 1963. Fill de Josep Serra Campdelacreu (el descobridor del Temple Romà). Tant ell com el seu pare tenen una pintura-retrat a la selecta sala on hi ha penjats els quadres de qui l’Ajuntament de Vic considera Vigatans Il·lustres. Per tant Serra Moret és el maçó de Vic més prestigiós (entre els pocs que hi ha o que hi ha hagut) en un territori històricament dominat per les faccions més dretanes de l’església catòlica. Una certa raresa (encara que cada dia menys perquè les maçoneries a Catalunya des de 1979 ençà han anat guanyant implantació i suport mica en mica)... La presència de Serra és la prova que les maçoneries encara que minoritàries sempre han estat presents també al territori d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. El retrat de Manuel Serra destaca per un fons de color vermell intens. Cal donar per cert aquest llistat perquè és un fet que Serra es va passar la vida fora de Vic (tot i no perdre-hi mai el contacte) i va tenir càrrecs importants en llocs amb una forta presència maçònica...el més clar és que va ser ministre del govern de la república a l’exili una petita estructura en la que molts eren membres d’alguna maçoneria fonamentalment la de tipus francès. És potser l'exemple més clar.

CONFIDENCIAL 14: SERRA MORET MAÇÓ (i 2): Serra, en morir el seu pare, va disposar de diners per anar a estudiar economia i ciències socials a les universitats de Colúmbia i Chicago (EEUU). També va viure uns anys a l’Argentina. Va fer tota la seva vida política fora de Vic tot i que sempre va mantenir contacte amb la seva ciutat natal.Va ser diputat a les corts que van elaborar la constitució republicana i conseller d’economia i treball del primer govern de la Generalitat. Més endavant va tenir altres càrrecs semblants. Serra i Moret era partidari d’un Estat espanyol confederal. Va ser membre de la Federació Catalana del PSOE. En veure que el PSOE no anava per aquí va participar en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya. De tota manera, en general quasi sempre va mantenir relacions més o menys cordials amb el PSOE. De 1949 a 1951 va acceptar ser ministre sense cartera junt amb el diplomàtic José María Semprún (pare de Jorge Semprún ministre de 1988 a 1991). Serra Moret i Semprún compartien ministeri i tenien com a missió les relacions del govern a l’exili amb els estats d’Europa.

CONFIDENCIAL 15.... J.B. ESPADALER: El meu besavi per part de mare Joan Baptista Espadaler Colomer va néixer el 1878 a Sant Quirze de Besora i hi va morir de malaltia el 1917 als 39 anys. Músic i compositor. Va estudiar amb Enric Morera a Barcelona on va dirigir l’Orfeó Canigó (de 1908 a 1911) i ja malalt es va traslladar a Vic on va dirigir el conservatori municipal fins que va morir (1914-1917). Va escriure Sarsueles, òpera, i sardanes. La seva filla petita Maria Gràcia Espadaler (única germana de la meva àvia...només eren dues nenes) es va casar amb el traductor de Barcelona Ismael Antich Sariol i va ser cunyada d’Esther Antich. Esther Antich va treballar a l’equip de pedagogs de l’Ajuntament de Barcelona. En plena guerra el 1938 va ser nomenada directora general de primera enseñanza del govern de la segona república, una direcció general que depenia del Ministerio de Instrucción Pública en el govern de Juan Negrín. Va estar a l’exili i va poder tornar el 1964. Morí el 1972. 74 anys després de la mort de J.B. Espadaler vaig ser un dels subdirectors del desaparegut setmanari d'informació general La Marxa (que cobria Osona, inclòs el Lluçanès, i el Ripollès) i tretze anys després vaig tenir una parada de venda i intercanvi de llibres vells i antics al mercat ambulant setmanal dels dissabtes a Vic durant setze anys seguits fins a tenir un accident de cotxe i passar a la invalidesa.

CONFIDENCIAL 16: AUDIÈNCIA DEL PRIMER LLIBRE DE LA JET-SET QUE ES VENIA A LES MEVES PARADES AMBULANTS DE LLIBRES VELLS I ANTICS: El llibre Jet-Set 1 (que només cobria Osona, incloent El lluçanès, i el Ripollès) va sortir el 2017 i se’n van vendre 500 exemplars. Posem que cada exemplar el van veure quatre persones (és a les biblioteques). Llavors enfocat així va arribar a l’1% dels 200.000 habitants que té aquest territori. En comparació El 9 Nou té un promig de venda setmanal de 7.000 exemplars. Si cada exemplar considerem que el veuen sis persones (a més de biblioteques també és a bars) vol dir que veuen El 9 Nou un 21% de la població del territori. Aquestes serien les proporcions. El llibre Jet-Set 1 el va veure l’1% de la població i El 9 Nou el veuen el 21% de la població. Bé...aquí acaba el llibret Mini-memòries meva experiència professional (1989/2022). I surt publicat el 2026. D’altra banda....el 2026 fa 50 anys que el govern de la segona república espanyola a l’exili (G.R.E) va estudiar prendre la decisió de dissoldre’s després que hi haguessin eleccions lliures per primera vegada des de la guerra. Van estudiar decidir-ho a finals de 1976 (fa 50 anys) i ho van fer a l’inici del 1977 després de les primeres eleccions de la democràcia. El G.R.E va tenir 25.000 combatents armats lluitant amb les forces aliades a la Segona Guerra mundial sobretot a la Resistència francesa i l’exèrcit britànic. I el G.R.E (del qual va formar part Serra i Moret) tenia uns petits i discrets serveis d’informació molt entroncats en sectors de les diverses maçoneries. I finalment d’altra banda.........a la que era la meva casa al C/ Pont, 2 de St. Quirze hi tenia de 1984 a 1993 la biblioteca personal, sala de lectura i despatx a la planta 1 prop la finestra que dóna al carrer on hi ha la llinda 1642. És la segona més antiga del poble. De 1994 a 2009 el meu espai d’estudi va passar a l’annex que té sortida a l’aparcament dels carlins on vaig anar a viure el 2010. Aquests són els meus inicis.