DOSSIER 24: GRAN AMIC DE VICTORIA DE MARICHALAR I FILL DE RODA DE TER. Santi Serra Camps, que va néixer a Roda de Ter i té 35 anys, és un gran amic de Victoria de Marichalar, néta del rei emèrit Joan Carles I. Es dedica domar cavalls i fa espectacles amb els cavalls en un negoci que té junt amb un seu germà. Veure: https://santiserracamps.com/ La festa del seu aniversari, en la qual hi va ser present Victoria de Marichalar, es va fer a una finca que el domador té a Manlleu en la qual va arribar amb un helicòpter privat.

DOSSIER 23: LA FILLA DELS MARQUESOS DE PALMEROLA CASADA AMB JOAN VENTOSA. El polític i economista català Joan Ventosa es va casar el 2 d'octubre del 1910 a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) amb Maria Carme Despujol Ricart (filla dels Marquesos de Palmerola). Ventosa durant la guerra civil espanyola va viure a Burgos des del mateix 1936. Va participar en aconseguir finançament per l'exèrcit franquista. El 1934 va ser procurador a les primeres corts franquistes. Marginat per la seva vinculació passada amb la Lliga catalanista de Cambó va evolucionar després a ser partidari de Joan de Borbó (pare de Joan Carles I) que no va aconseguir mai ser rei. Pel fet de ser partidari de Joan de Borbó encara va ser més marginat pel general Franco.

DOSSIER 22: QUI ES CRISTINA GALLACH FIGUERAS. Actualment Cristina Gallach està des de març del 2023 a l'equip de Nadia Calviño vicepresidenta primera del govern del president espanyol Pedro Sánchez. Se la considera una de les dones més influents de la Unió Europea i ha tingut alts càrrecs a l'Otan i l'Onu i a la Ue. Gallach és l'única catalana que ha tingut càrrecs importans a l'ONU, l'OTAN i la UE (als tres llocs). Ha estat secretària d'Estat d'Afers exteriors i per Iberoamèrica i el Carib. Va néixer a Sant Quirze de Besora (abans el Ripollès i actualment a Osona) el 1960. Hi va passar la seva infància. Des de petita ja tenia una mena de facilitat per aprendre idiomes. El 1978 va participar en la creació del bisetmanari El 9 Nou (que abarca Osona, el Ripollès i el Moianès). En va arribar a ser directora adjunta. El 1984 es va desplaçar als Estats Units d'Amèrica per fer un màster de Diplomàcia, Seguretat i Defensa internacionals a la Universitat de Columbia amb una beca "fullbright" de "la Caixa". Del 1986 a 1990 va estar al diari El Periódico de Catalunya que la va enviar d'enviada especial a la caiguda del Mur de Berlín. El 1990 va ser corresponsal a Moscou de l'Agència Efe. El 1996 va començar a treballar amb Javier Solana a l'OTAN com assessora de comunicació i portaveu adjunta del Secretari General de l'OTAN (que era Solana). Va estar amb Solana uns 15 anys en dues fases diferents. La segona fase és Portaveu i directora de comunicació de l'Alt Representant de la U.E de política exterior i seguretat comuna (que també era Solana). De desembre 2014 a agost 2017 va ser secretària general adjunta de les Nacions Unides per comunicació i informació pública.

DOSSIER 21: PODEROSOS PODER FRANQUISTA OSONA RIPOLLES MOIANÈS. Els personatges més influents i poderosos del franquisme a Osona, el Ripollès i el Moianès. Ara s’està començant a estudiar de manera seriosa el període franquista a tota Catalunya i a tot l’Estat espanyol. En el cas d’Osona, el Ripollès i el Moianès hi ha alguns personatges especialment influents i importants. Ja s’han publicat llibres interessants del franquisme a Vic i Manlleu i en els propers anys en sortiran més d'altres localitats. Comencem amb el bisbe de Vic de la guerra civil que va anar de poc que no el matessin en aquells anys i que va ser amic personal de Franco. El pare Perelló. Després Riera Comella que va ser l’alcalde de Vic que va rebre la visita oficial del dictador Francisco Franco. Aquest Sr. (que va morir) era el propietari de Casa Riera Ordeix (fabricant de llonganissa de Vic). Veure Dossier 17 d’aquesta web. També Josep Arqués, alcalde de Manlleu, el qual inspira una novel·la crítica amb ell que es diu «La balada de Florian». I finalment, el propietari (també difunt) de La Farga Lacambra, Vicenç Fisas que va estar condemnat per una important estafa més o menys amparada i tolerada per aquell règim. La família Fisas estiueja a Sant Joan de les Abadesses des de fa molts anys. Veure Dossier 1 d’aquesta web. Aquest 4 personatges tots ja són morts. Ha passat la seva època.

DOSSIER 20 :QUIMI PORTET: EL CANTANT QUE ES VA FER MILIONARI L’espectacular èxit del grup “El último de la fila” (format per Quimi Portet i Manolo Garcia) va durar catorze anys. Després, en solitari, Portet ha fet un pilot de discs en català i se’l considera un dels principals pioners del “Rock català”. Joaquim Portet Serdà (conegut com a Quimi Portet) va néixer a Vic el 1957. Tot i que continua fent actualment carrera com a guitar­rista, compositor i cantant en solitari és molt conegut com a membre fundador del grup “El último de la fila”. Portet es va criar (i es va anar fent gran) entre Vic, Centelles, el barri barceloní d’El Guinardó i Taradell. Era un molt bon estudiant fins que va anar agafant aquest esperit de rebel·lia i incorformisme que l’ha portat als escenaris com músic i compositor de música pop i rock. “El último de la fila” el formaven Quimi Portet i Manolo Garcia i el grup es va dissoldre el 1998. Quimi Portet també ha tingut una activitat empresarial com a pro­ductor musical encarregant-se dels seus discs, dels discs de “El últi­mo de la fila” i també d’altra gent com Albert Pla, Gerard Quinta­na i sobretot Adrià Puntí. L’èxit del grup “El último de la fila” va durar del 1984 al 1998 (ca­toze anys). Va ser un dels grups que va tenir més èxit en la música espanyola dels anys vuitanta i noranta. Els seus creadors es van fer milionaris. En aquella època era una mica més fàcil (només una mica) que uns músics es fessin milionaris perquè no existia Internet. De tota ma­nera, Quimi Portet i Manolo Garcia van fer realitat el seu somni tenint en compte que era una cosa molt difícil i que té un mèrit enor­me. Molta altra gent que ho van intentar van fracassar en el camí. En aquests apoteòsics catorze anys van fet set àlbums musicals i molts concerts per tot l’Estat espanyol i també l’Amèrica llatina El primer exitós LP d’”El último de la fila” va ser “Cuando la po­breza entra por la puerta, el amor salta por la ventana” el 1985. El 1986 van treure “Enemigos de lo ajeno”. D’aquest disc la cançó “Insurrección” va ser considerada la millor de l’any a l’Estat espanyol per la revista especialitzada “Rock de Lux”. A partir d’aquest moment l’èxit del grup era més que notable i tenien centenars de milers de seguidors. La tardor d’aquell any van actuar a la Recta de l’Estadi de Barcelona davant de 200.000 persones en el marc de les festes de la Mercè. El 1987 es van desplaçar a Londres per gravar-hi un nou disc i van fer “Nuevas mezclas”. Aquest va ser el seu disc més venut fins al mo­ment multiplicant quasi per sis les vendes del disc anterior. El 1988 es van desplaçar a França i allà hi van gravar “Como la ca­beza al sombrero”. El disc va ser un supervendes i està considerat un dels millors del grup. El 16 de juny van fer un espectacular concert a la plaça de toros de La Monumental de Barcelona davant de 18.000 persones. Molta gent no van poder entrar i van haver de seguir el concert des de fora de l’edifici. Després del concert de La Monumental i fins a mitjans d’octubre tots els concerts normals que van fer (sense comptar els macroconcerts) van reunir un promig de 6.000 persones cada un. Tendència a l’augment de vendes Aquest mateix any van participar al concert pro drets humans (Hu­man Rights Now!) al costat de Bruce Springsteen, Tracy Chapman, Sting i Peter Gabriel. Va ser el 10 de setembre al Camp Nou de Barcelona i hi van assistir 90.000 persones. El 1989 el grup es va dedicar a fer una gran gira per l’Amèrica llatina i els Estat Units. Van actuar a diversos països com: França, Mèxic, Co­lòmbia, Argentina, EEUU (Los Angeles), Veneçuela. Bèlgica, Suïssa i el nord d’Europa: Islàndia, Noruega, Suècia, Finlandia i Dinamarca. Aquest mateix any fitxen per la companyia discogràfica multinacio­nal EMI que els permet tenir la seva pròpia marca: “Perro records”. El 1990 van fer “Nuevo pequeño catalogo de seres y estares” que va continuar amb la tendència d’augment de vendes. Durant diverses setmanes seguides es van mantenir com a número u de la llista AFYVE (Asociación Fonográfica y Videográfica de Es­paña) que és la llista més prestigiosa de l’Estat espanyol. En aquesta època el grup “El último de la fila” es va decantar per do­nar suport a grups ecologistes de diferents punts de l’Estat espanyol especialment Greenpeace i també la ONG Amnistia Internacional. Quasi 750.000 persones van seguir al grup en directe durant el mig any que va durar la seva gira per l’Estat espanyol, Europa i Amèrica formada per uns 75 concerts. El 14-7-1990 “El último de la fila” va actuar al Paladium de Nova York (EEUU) davant d’unes cinc-mil persones. Entre el públic hi ha­via artistes com ara David Byrne i Milton Nascimiento. Al concert també hi van participar Ketama i Camarón de la Isla. En un concert de promoció de temes ecologistes van coincidir amb Tina Turner de la qual es van fer amics. Més endavant “El último de la fila” va ser teloner de la cantant en els seus concerts a l’Estat espanyol. Concretament, el 6-10-1990 es va celebrar un concert a l’Estadi Olímpic de Barcelona protagonitzat per Tina Turner, “El último de la fila” i Sopa de Cabra. Hi van assistir 55.000 persones. Els bene­ficis d’aquell concert (que era en suport de la naturalesa) van anar a Greenpeace i altres grups ecologistes. 1992: Un milió de discs venuts El 1992 van fer “Astronomía razonable” del qual en van aconseguir vendre un milió de còpies només a l’Estat espanyol. 240.000 ja s’ha­vien venut les primeres quatre setmanes. Va ser un èxit sense precedents. Durant deu setmanes seguides va estar com a disc més venut en les llistes de vendes. El disc es va gravar al Real World Studios l’estudi de Peter Gabriel a Anglaterra. Un estudi d’un alt nivell tècnic i de qualitat. Real World Studios està al poble de Bath a la regió del Wiltshire. Un lloc lluny de Londres i tranquil. Amb uns estudis que són en un vell molí adaptat a aquesta nova activitat. Un dels productors del disc, David Tickle, havia fet treballs per Joe Cocker, U2, Prince i Peter Gabriel. Van fer una gira de quasi cent concerts que van ser seguits per més d’un milió de persones en directe. D’aquest disc se’n va fer una versió en italià pel mercat italià. Per tenir una idea de les dimensions de l’enorme èxit de Quimi Por­tet i Manolo Garcia (que ningú pot negar que han treballat molt i molt per arribar a on són) cal recordar per exemple que el 1981 en una festa de comiat de “quintos” per anar al servei militar (que ales­hores encara existia) el grup “Kul de Mandril” (que liderava Quimi Portet en els seus inicis) va cobrar 30.000 pessetes d’aquell temps per l’actuació. Precisament va ser en aquell concert on es van conèixer Quimi Portet i Manolo Garcia. Garcia hi actuava amb el seu grup “Los Rápidos” i va cobrar 125.000 pessetes. Allà va començar l’inici d’una parella musical que tant bons rendiments ha donat. El 1995 van fer “La rebelión de los hombres rana”. Aquest disc es va vendre una mica menys però en van vendre també molts i molts. I aquí ja va començar el declivi del grup. Començaven a passar de moda i ho van saber veure a temps i es van dissoldre quan encara tenien bastant èxit. Una decisió intel·ligent. Després de la dissolució de “El último de la fila” Quimi Portet en solitari ha fet uns sis discs i tots han tingut èxit al mercat catalanopar­lant. Per la seva banda Manolo Garcia també ha fet uns quants discs amb un estil semblant al de “El último de la fila”.

 DOSSIER 19: NEGOCIS DE LA FAMÍLIA ERRA DE LIQUATS VEGETALS SA.

Liquats Vegetals SA té la seva seu social a Carretera de Vic, s/n quilòmetre 1 230 de Viladrau. Es dedica a l'elaboració, tractament tèrmic i envasat de derivats làctics, vegetals i d'aigua mineral. Inclús la licuació dels mateixos. Comercialitza, importa i exporta aquest tipus de productes. També elabora sucs de fruites i hortalisses. 

Es va constituïr el 10-6-1991. Té un capital social de 1.530.807'10 euros.  Està a la categoria d'empreses amb una facturació superior als 2.500.000 euros. El 2021 està entre les 30 primeres empreses que més facturen d'Osona, el Ripollès i el Moianès. 

El consell d'administració està format per:

Josep Maria Erra Serrabasa president i conseller delegat (4-12-2014).

David Erra Martin conseller delegat mancomunat (23-1-2017) i apoderat solidari (16-9-2021). Secretari (4-12-2014).

Laura Erra Martin consellera delegada mancomunada  (30-11-2017) i apoderada solidària (16-9-2021).

Josep Erra Martin, conseller delegat mancomunat (23-1-2017) i apoderat solidari (16-9-2021).

Maria Mercè Serra Bayés consellera delegada mancomunada (23-1-2017).

Liquats Vegetals SA el 2018 va absorvir Solutech Solucions Industrials SL. que tenia la seva seu social a Mas Sagalas Parc 3 de Viladrau. Es dedicava a la fabricació de fusteria metàlica. Es va constituïr el 6-11-2006. 

Liquats Vegetals SA té les següents marques: Alitey, Monsoy, Yosoy, Almendrola, Liquats Vegetals, Yosoy masbio, Yosoymás, Yosoy Mas, Res mes que natura en cada gota, Nada Mas que Naturaleza en Cada Gota.

Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquesta web prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.

 DOSSIER 18: PEP GUARDIOLA I LA SEVA DONA CRISTINA SERRA (DE LES BOTIGUES SERRA CLARET) SÓN MOLT DISCRETS EN LES SEVES ACTIVITATS ECONÒMIQUES:

--Cristina Serra no només és discreta en les activitats econòmiques sinó que també prefereix sortir poc a les fotos i als mitjans de comunicació.

- El futbolista de Santpedor Pep Guardiola només té una empresa a l’Estat espanyol. Bona part de la seva activitat econòmica la mou a l’estranger.

Segons el Registre Mercantil Josep Guardiola i Sala és administrador únic (i propietari) des del 7-2-2012 de l’empresa Schedule SL que té el domicili social a Avda. Francesc Macià, núm.60 p. 12 porta 2 de Sabadell.

Es dedica al sector d’agències de publicitat. Va començar operacions el 23-3-1993. Està a la categoria d’empreses amb una facturació inferior als 500.000 euros anuals. Des del 7-2-2012 l’empresa és societat unipersonal essent el titular de totes les accions l’administrador únic.

A part Pep Guardiola té diverses propietats entre Santpedor i Barcelona.

Tots els altres negocis que pugui tenir els té a l’estranger.

Pep Guardiola va fitxar com entrenador el setembre del 2016 pel Manchester City i es va instal·lar al centre de Manchester en un apartament de luxe acompanyat de la seva familia.

A la zona de la Catedral, prop del seu apartament, junt amb Ferran Soriano (director executiu del Manchester) i Txiki Begiristain (director esportiu del Manchester) van obrir un restaurant especialitzat en cuina catalana que està tenint força èxit. El chef que tenen ha treballat en diversos restaurants amb estrelles Michelin.

La seva dona Cristina Serra i la seva cunyada Judit Serra van heretar el negoci familiar de botigues de roba de luxe “Serra Claret” de Manresa.

Tenen dos locals a Barcelona i Manresa on s’hi poden adquirir algunes de les marques de roba més cares i exclusives del món. Entre la seva clientela hi ha gent de la més adinerada Jet-Set. Gent com la cantant Shakira, per exemple. I altres famosos adinerats.

Les germanes Serra volten per les capitals de la moda europea (Milà, París, etc…) i acostumen a tenir les darreres novetats en marques de luxe. Del més alt luxe.

Les propietàries de “Serra Claret” demanen a Pep Guardiola que els faci de model de tant en tant per promocionar algunes de les seves marques.

Aquestes botigues no tenen l’obligació de presentar balanços al Registre Mercantil perquè són una societat civil privada. Per tant no sabem què facturen. Però són botigues alt standing de primer nivell europeu. La premsa anglesa considera que Cristina Serra és una “icona de la moda” (fashion icon).

Pep Guardiola sempre s’ha estat un actiu partidari de la independència de Catalunya i inclús hi ha hagut rumors que podria entrar en la política activa fins i tot com a candidat a la presidència de la Generalitat. Rumors que, de moment, ningú ha confirmat que anessin ben encaminats.

Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquesta web prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.

 DOSSIER 17: FRANCO VISITA VIC BATLLE CASA RIERA ORDEIX (fabricant de llonganissa de Vic), L'ALCALDE FRANQUISTA MANEL RIERA COMELLA (PROPIETARI DE CASA RIERA ORDEIX), VA REBRE AL GENERAL FRANCO, LA SEVA DONA I LA SEVA FILLA EL 1947 AMB TOTS ELS HONORS EN UNA VISITA OFICIAL A VIC.

Manuel Riera Comella durant la guerra del 1936-1939 va ser excombatent franquista i va fer de xòfer de qui seria governador civil de Barcelona a inicis dels anys quaranta Antonio Federico de Correa Véglison. 

Abans de ser alcalde franquista de Vic ja havia format part de la primera gestora provisional de l'Ajuntament el 1939 just poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat com a segon tinent d'alcalde. 

Durant la seva etapa d'alcalde de Vic (de 1942 a 1947) també va exercir de delegat del govern franquista al territori de l'actual comarca d'Osona cosa que indica que era d'absoluta confiança per part d'aquell règim.

 DOSSIER 16: JOSEP MARIA ONYÓS DE PLANDOLIT ÉS EL PERSONATGE QUE MÉS MEREIX SER CONSIDERAT JET-SET A OSONA, EL BAGES, EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA PERQUÈ TÉ UN TÍTOL ARISTOCRÀTIC: ÉS BARÓ DE SENALLER I GRAMENET

Aquest empresari i aristòcrata vigatà té lligams familiars amb la família Areny Plandolit de l’alta burgesia andorrana.

Sens dubte el personatge d’Osona, el Bages, el Ripollès i La Garrotxa que més mereix ser considerat de la Jet-Set és el president de l’empresa Proquimia SA de Vic: Josep Maria Onyós de Plandolit i Serrabou.

I no perquè sigui un empresari més o menys ric (perquè de rics com ell –o més– n’hi ha d’altres) sinó perquè té un títol nobiliari. És baró de Senaller i Gramenet.

La baronia de Senaller i Gramenet va ser creada el 1803 i es va extingir el 1876. En aquella primera etapa només hi va haver 2 barons i 1 baronessa d'una família andorrana important.

Aquesta baronia es va crear per influència del bisbe de La seu d'urgell (i co-príncep d'andorra). El tercer titular va ser Guillem de Plandolit i d'Areny qui va ser la primera autoritat d'Andorra després dels coprínceps (de 1846 a 1876). I era el primer terratinent d'Andorra.

El 1985 el pare de l'actual rei Felipe VI va reconèixer aquest títol a favor de l'advocat vigatà Joaquim Onyós de Plandolit i Serrabou germà de l'actual titular que era parent de lluny de Guillem de Plandolit. 

Josep Maria Onyós rep habitualment invitacions de la Casa Reial espanyola actual per participar en actes socials com aristòcrata que és. 

Onyós també té afició a participar en caceries arreu del món. Ser baró i moure's en aquests ambients facilitat els contactes.

Proquimia ha fet en els darrers anys una important expansió internacional. Un dels secrets que hi ha aquí és quin profit n'ha tret Onyós d'aquests contactes ( si es que n'ha tret cap). 

Segurament poca gent ho sap realment. Fins ara ningú ho ha explicat de manera detallada.

Onyós té una finca d'unes cinc-centes hectàrees entre Sant Bartomeu del Grau i Oristà amb una rica casa pairal que es diu Pere-riera. 

El 2014 Proquimia va facturar uns 65 milions d'euros.

 

DOSSIER 15: AUDIÈNCIA D'AQUESTA WEB

AQUESTA WEB TÉ UN PROMIG D'UNES 7.200 VISITES APROX. CADA ANY (UNES 600 CADA MES) DE PERSONES QUE LA MAJORIA JA SEGUIEN L'ACTUALITAT SOBRE ELS QUATRE LLIBRES de "PODER I DINERS DE LA JET-SET D'OSONA I EL RIPOLLÈS, EL BAGES, LA GARROTXA I LA SEVA RELACIÓ AMB BARCELONA" que van sortir del 2017 al 2020 (un al febrer de cada any):

Osona,el Bages, la Garrotxa i el Ripollès és el territori on té les seves seus centrals La Universitat de Vic-Universitat Central deCatalunya . Més territoris propers com el Lluçanès, el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès i les Guilleries-Baix Montseny. 

Hi ha un cens electoral d'unes 430.000 persones. Som com una "província" inclús com una "regió". Hi ha més gent aquí que a La Rioja i quasi tanta com a Cantabria.

A 28 de febrer del 2023 hi ha hagut un total de 44.580 entrades fetes en aquesta web des de l'inici el 15 de febrer del 2017 (quan va sortir el primer dels llibres de la Jet-Set).

Entenem per Jet-Set (Alta Societat d'aquestes comarques) la gent que tenen negocis que facturen 10 ó més milions d'euros/any (durant més de cinc anys seguits), o formen part de grups que facturen més d'aquestes quantitats, i gent famosa o que tenen coses famoses.

GENT A LA QUE ARRIBA LA WEB.

.< /b>

TINC 2.770 amistats a Facebook. I des d'octubre del 2021 s'ha anat fent un campanyeta de promoció d'aquesta web a Twitter. S'ha donat a conèixer la seva existència a més de 5.000 comptes de Twitter d'Osona, el Bages, el Ripollès i La Garrotxa. I també zones properes com el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès i les Guilleries-Baix Montseny (456 em segueixen). Això té futur. Estem en el bon camí. Agrada. També els envio informació permanent a les 2.770 amistats del Facebook. I a les 112 d'Instagram. I a les 74 de Linkedin. En total (entre Twitter, Facebook, Instagram i Linkedin) són 3.412 que reben informació permanent (un 2'38 % dels 430.000 votants considerant que cada un d'aquests 3.412 són la persona en concret més dues més a qui ho comenten).

A Twitter sóc ausetania, a Facebook Vell Antic Anglada coleccionista i a Instagram i a Linkedin albert anglada freixer.).

PER TANT UNA ÀREA D'UNES 430.000 PERSONES AMB DRET A VOT S'HAN ASSABENTAT DE L'EXISTÈNCIA D'AQUESTA WEB un 2'38 % dels 430.000.

.

Juny 2024: 973 entrades. Maig 2024: 1.450 entrades. Abril 2024: 1.577 entrades. Març 2024: 1.263 entrades. Febrer 2024: 1.068 entrades. Gener 2024: 1.382 entrades.

2023: 723 entrades de promig mensual de tot l'any; 2022: Promig mensual de tot l'any 657 entrades a aquesta web.

 ANY 2021: promig mensual de tot l'any: 598 entrades.
Des de l'inici (el 15 de febrer del 2017 quan va aparèixer el primer llibre de la Jet-Set d'aquest territori) i fins el 31 març del 2021 (un total de 1.504 dies en els quals s'han publicat quatre llibres del tema) hi ha hagut 30.037 visualitzacions d'aquesta pàgina. 

LES 12 PÀGINES MÉS VISITADES D’AQUESTA WEB A MARÇ 2023: 1ERA.0d: GERMANA REINA ESTIUEIG A CASA TOUS MANRESA; 2ONA. DOSSIER 7: ARNAU ROVIRA ÉS FILL DE JOAN ROVIRA PRIMER PRESIDENT PATRONAL OSONA; 3ERA. DOSSIER 20: QUIMI PORTET CANTANT ES VA FER MILIONARI; 4ARTA DOSSIER 5: CLARA ROQUET CINEASTA; 5ENA DOSSIER 4: GIRBAU; 6ENA DOSSIER 8: SEIDOR NOVA FORTUNA VIC; 7ENA Ob: DIETARI, REFLEXIONS CONFIDENCIALS; 8ENA DOSSIER 21: PODEROSOS PODER FRANQUISTA a OSONA, RIPOLLES I MOIANÈS; 9ENA DOSSIER 22: QUI ÉS CRISTINA GALLACH?; 10ENA DOSSIER 1: VICENÇ FISAS CONDEMNAT; 11ENA DOSSIER 2: BON PREU EL 90è MÉS RIC DE L'ESTAT ESPANYOL i 12ENA DOSSIER 10: NEGOCIS DELS TOUS JOIERS DE MANRESA;

----------------------------------------------------------------------------------------------------------->TINC UNA QUOTA D'AUDIÈNCIA EN L'OPINIÓ PÚBLICA LOCAL SIGNIFICATIVA DES DEL 2017 A OSONA, EL RIPOLLÈS, EL BAGES I LA GARROTXA EN CREIXEMENT PROGRESSIU ABANS AMB ELS LLIBRES JET-SET I ARA AMB AQUESTA WEB QUE ÉS LA CONTINUACIÓ. TAMBÉ AL BERGUEDÀ, MOIANÈS I GUILLERIES-BAIX MONTSENY.

  INICIALMENT SÓC MÉS CONEGUT A OSONA I AL LLUÇANÈS QUE AL BAGES, AL BERGUEDÀ I EL MOIANÈS.

I MÉS AL RIPOLLÈS QUE A LA GARROTXA I LES GUILLERIES-BAIX MONTSENY, PERÒ CADA VEGADA EM CONEIX MÉS GENT A TOT AQUEST TERRITORI.

---------------------------------

AQUESTA WEB ESTÀ A FAVOR DE LA LEGISLACIÓ DE PROTECCIÓ I PROMOCIÓ DE LA LLENGUA CATALANA QUE APLICA EL GOVERN DE LA GENERALITAT (RECOLÇADA PER CINC PARTITS PARLAMENTARIS QUE ENTRE TOTS TENEN MÉS DE 70% DELS ESCONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA).

AQUESTS PARTITS SÓN EL PSC (PSC-PSOE), ERC, JXC, EN COMÚ PODEM I TAMBÉ S'HI PODRIA AFEGIR D'ALGUNA MANERA LA CUP. REPRESENTEN A LA MAJORIA DEL QUÈ ÉS LA SOCIETAT CATALANA AVUI EN DIA. SENSE CAP DUBTE.

 DOSSIER 14: LA PIARA DE MANLLEU: TRENCAMENT DEL GRUP NUTREXPA EN DOS PER DIFERÈNCIES ENTRE LES NOVES GENERACIONS DE LES FAMÍLIES VENTURA I FERRERO. 

(LA PIARA REPRESENTA QUASI EL 10% DELS INGRESSOS DEL GRUP ADAM FOODS DEL QUE FORMA PART):

El 2015 el grup Nutrexpa es va dividir en dos a causa de “baralles” entre les dues famílies barcelonines propietàries enfrontades per la manera com s’ha d’enfocar el negoci.

La “baralla” que ha portat al trencament ha coincidit també amb l’entrada en el negoci de la  tercera generació de les dues famílies que no tenen bones relacions.

La Piara (que fabrica patés) ha quedat en mans de la família Ventura que també té els caldos Aneto d’Artés, les marques de galetes Cuétara, Artiach i el pa de Panrico.

Sembla que no hi ha cap intenció de vendre ni La Piara ni Aneto. Aquesta gent en els darrers anys han comprat empreses i no n’han venuda cap.

L’empresa La Piara SA va ser fundada a Manlleu el 1923 i es dedica a la fabricació i venda de patés i productes semblants. Actualment és propietat del grup Adam Foods (que sorgeix de la divisió en dues parts de l’antiga Nutrexpa). 

El 2015 La Piara tenia una facturació d’una mica més de trenta milions d’euros i setanta persones treba­llant a Manlleu.

A conseqüència de la mort de Jaume Castells (fill d’un dels fundadors i principal responsable de l’empresa) la seva vídua Elvira Mercader va optar el 1988 per vendre enlloc de continuar ella el negoci. Per La Piara aquell any se’n van pagar uns tres mil milions de pessetes de l’època. I la va comprar Nutrexpa.

Així, l’empresa manlleuenca La Piara inicial (fundada per Jaume Castells i Pau Roqué) va ser comprada pel grup Nutrexpa el 1988.

El 1990 Nutrexpa també va comprar l’empresa Jamón Aneto SA que és a Artés i des de fa uns quinze anys només fabrica caldos. Hi treba­llen unes setanta persones.

Actualment la fàbrica de La Piara de Manlleu és al polígon que hi ha prop de l’antiga fàbrica del Dolcet a l’entrada de Manlleu des de La Gleva. S’hi va traslladar el 2006. Abans era dins dels nucli urbà manlleuenc. La matèria primera que fan servir per elaborar el paté ve en gran part de la mateixa comarca d’Osona.

La Piara SA i tot el grup Nutrexpa en general van tenir llargues etapes de creixement fins el 2007. Però a partir d’aleshores les seves vendes han seguit una tendència a descendir en diversos exercicis. El 2010 i el 2011 van presentar expedients de regulació de plantilla.

La Piara és una de les marques que forma part del “Foro de Marcas Renombradas Españolas” que el govern espanyol utilitza per promo­cionar la “marca España” a nivell mundial.

Junt amb La Piara formen part d’aquest “Foro” marques com Zara, Freixenet, Lícor 43, Banco Santander, BBVA, Repsol, El Corte In­glés, Movistar, NH Hoteles, el F.C. Barcelona, etc... Aquest orga­nització promou a nivell internacional campanyes de promoció del conjunt de marques espanyoles destacades i hi contracten per par­ticipar-hi a personatges mundialment coneguts com:

Ferran Adria, Plácido Domingo, Rafael Nadal, Pau Gasol, Seve Ballesteros, Pedro Almodóvar, etc...

“Baralles” familiars entre els propietaris de La Piara

El 2015 el grup Nutrexpa es va dividir. I La Piara va passar al grup Adam Foods. Les famílies barcelonines Ventura i Ferrero (funda­dores de Nutrexpa) són gent important en la burgesia empresarial catalana. Formen part del què serien les grans fortunes de Catalunya.

El 1990 els propietaris de Nutrexpa van decidir encarregar la gestió directa dels negocis a professionals exteriors contractats cosa habitual en les empreses familiars catalanes on els equilibris entre els diferents parents dins de les famílies adinerades són a vegades difícils.

I tot i fer això finalment van acabar havent-hi serioses “topades” entre els membres de la generació jove de les dues famílies que han portat a què el negoci es parteixi en dues parts.

Sembla que no hi ha cap intenció de vendre La Piara

El què era Nutrexpa el 2015 es va dividir en Adam Foods (que és on queda La Piara i és dels Ventura) i Idilia Foods (dels Ferrero). Adam Foods té sis fàbriques a l’Estat espanyol (entre elles la de La Piara de Manlleu i la d’Aneto d’Artés) i una a Portugal. I una plantilla total d’unes mil dues-cents persones. Tenen presència comercial a uns 75 països del món.

De tant en tant en les darreres dècades apareixien rumors de què Nu­trexpa es volia vendre La Piara. I aquests rumors van ser una vegada fins i tot oficialment desmentits.

Per Nutrexpa La Piara era considerada una empresa estratègica en els negocis del grup. Asseguren que mai havien tingut intenció de vendre-la.

De moment, per l’enfocament dels negocis que fa la família Ventu­ra (que ja són els mateixos que governaven Nutrexpa des del 2007) sembla que aquest concepte no ha canviat. Consideren que La Piara és important per ells. Els barcelonins (de Gràcia) Josep Ignasi Ferrero Cabanach i Josep Maria Ventura Mallofré que eren cunyats van fun­dar Nutrexpa el 1940. Cada una de les dues famílies tenia el 50% de les accions i així van anar funcionant sempre.

Com van començar les “baralles” familiars dels “amos” de La Piara?

Les coses van començar a canviar a partir del 2007 quan Xavier Ven­tura Ferrero va comprar les accions que controlava el seu germà Jo­sep Maria Ventura i va passar a controlar ell tot sol tot el 50% que tenia la família Ventura a Nutrexpa.

Això li va donar molt poder perquè l’altra part de l’accionariat (els Ferrero) eren cinc germans que controlen un 10% d’accions cada un. Són els germans Ignasi, Antoni, Xavier, Núria i Maria Bernarda (Nadet) Ferrero Jordi. D’aquesta manera a Xavier Ventura li era més fàcil imposar els seus criteris i anar agafant el control real de l’empresa.

A partir del 2007 el grup Nutrexpa va viure amb certa intensitat la crisi i va veure caure de manera bastant important algunes de les se­ves facturacions. Això va portar a moltes reunions per estudiar què s’havia de fer i el 2012 van començar a ser evidents les diferències i els desacords entre els Ventura i els Ferrero sobre com s’havia de portar l’empresa.

El criteri de Xavier Ventura que es va dur a la pràctica va ser remun­tar la crisi invertint i diversificant el negoci. Així, va decidir entrar al subsector de les galetes i van comprar Cuétara (2008) per 215 mili­ons d’euros i també Artiach (2012).

Tot això els Ferrero no ho veien clar. Encara que Xavier Ventura, els tres germans i les dues germanes Ferrero siguin cosins aquesta gene­ració de Ventura i Ferrero són persones de tarannà bastant diferent.

Per exemple, Xavier Ventura s’ha passat la vida molt “amagat”. Nor­malment, no es deixa veure enlloc dels ambients de la jet-set barce­lonina i els diaris durant anys no tenien ni tant sols una fotografia seva.

Finalment un dia (l’any 2014) va arribar a les redaccions dels mitjans de comunicació una fotografia de Xavier Ventura Ferrero arran d’haver-lo nomenat membre del patronat de la fundació de “La Caixa”. En aquesta ocasió no es va poder amagar i li van fer una foto oficial.

Els Ferrero no volien endeutament

En canvi el seu cosí Ignasi Ferrero (que fa com de cap de grup dels altres germans perquè és el gran) normalment se’l pot veure a quasi tots els esdeveniments importants de l’alta societat local. Xavier Ven­tura és una persona molt concentrada en els seus negocis i que passa hores estudiant possibilitats de cara al futur. També creu molt en el màrqueting. En canvi Ignasi Ferrero i els seus germans són molt més conservadors i poc partidaris de fer inversions que considerin massa arriscades. Són més partidaris de “l’anar fent”.

El mateix Ignasi Ferrero va ser president de Nutrexpa durant vint anys –just abans que ho fos Xavier Ventura- i en tot aquest temps no va prendre mai una decisió que es pugui considerar de grans dimen­sions. Era partidari de mantenir i anar fent. Sense grans inversions. Sense risc. Amb poc endeutament.

De tota manera, tot i les seves diferències de caràcter i de mane­ra d’enfocar els negocis els cosins Xavier Ventura i Ignasi Ferrero tenen encara una bona relació personal. Però els Ferrero no veuen clares les inversions en el sector de les galetes i tampoc veuen clar que s’arribi a determinats nivells d’endeutament.

Georgina Ventura topa amb els Ferrero

Els problemes entre els Ventura i els Ferrero han arribat a un punt de no retorn amb l’entrada en escena de la tercera generació. I con­cretament en el moment que la filla de Xavier Ventura (l’executiva Georgina Ventura) va començar a ficar-se a Nutrexpa. Georgina Ventura havia estat un temps treballant a Chupa Chups.

És costum a les famílies adinerades enviar els fills o filles a treballar fora de casa en els seus inicis perquè quan els toqui ficar-se al negoci familiar ja tinguin una mica més d’experiència. Tot i que la gestió del grup no la duen familiars sinó que l’encarreguen a professionals contractats externs a la família els Ventura i Ferrero fan reunions de tant en tant per anar fent un seguiment de com va l’empresa.

I és en aquestes reunions on hi hagut fortes “topades” entre Georgina Ventura i els Ferrero. Sobretot els desacords han estat especialment marcats amb Antoni Ferrero. I les relacions de Georgina Ventura (i els seus germans) amb els fills i filles dels germans Ferrero Jordi tam­poc són especialment bones. Georgina Ventura té fama de ser una executiva “combativa”. I té tot el suport del seu pare.

Els mateixos motius de desacord que hi ha entre Xavier Ventura i els germans Ferrero es donen també en la següent generació però d’una manera diguem-ne més radical i amb pitjor sintonia personal. Això ha portat a decidir la partició de l’empresa en dues meitats per evitar que les “baralles” acabin perjudicant i desestabilitzant el negoci.

De la divisió de Nutrexpa:

Ha nascut ADAM FOODS (dels Ventura) que té:

• Les galetes ARTIACH (que inclou les marques Marbú, Chiquilín, Artinata, Filipinos, Dinosaurus i Princesa).

• Les galetes CUÉTARA, les galetes Tosta Rica, els cereals Fibra línia i les galetes Krit.

Adam Foods és ara un dels principals fabricants de galetes de l’Estat espanyol.

• Els PHOSKITOS (bolleria industrial).

• LA PIARA (patés).

• Els caldos ANETO.

• BOCADELIA (barreja per sandwiches).

• LA GRANJA SAN FRANCISCO (mel).

• CARAMELS PEZ.

I també ha nascut IDILIA FOODS (dels Ferrero) que s’ha quedat el Cola-Cao, la Nocilla i marques de xocolates i batuts. Té tres fà­briques a l’Estat espanyol i una plantilla d’unes set-centes persones.

Abans de la divisió de Nutrexpa en dues parts una consultora con­tractada per fer la valoració va calcular que el grup en el seu conjunt valia uns sis-cents milions d’euros. I Nutrexpa té uns deutes d’uns cent cinquanta milions d’euros (generats sobretot per la part dels Ventura).

Què són millor les galetes o el cacau?

El pas dels anys demostrarà qui té raó en els seus enfocaments de futur. Si els Ventura o els Ferrero. Si Adam Foods o Idilia Foods. Els Ventura creuen que ells tenen marques amb més potencial de crei­xement i els altres s’han quedat amb una marques molt bones abans però que actualment un sector de la població considera potser una mica “passades de moda” com el Cola Cao i la Nocilla tot i que en­cara són rendibles.

La xocolata i els cacaus es consideren actualment encara sectors rendibles (però menys que abans). El futur ja es veurà.

En canvi, Georgina Ventura considera que amplis assortits de tota classe galetes (incloses galetes “light”) tenen més futur si tenen un bon màrqueting. I que als productes de cacau a mig termini els pot passar com ha passat amb els donuts que han tingut crisi perquè creix la mentalitat a favor del menjar sa i que engreixi poc.

Xavier Ventura està casat amb Mercè Cardona Porta i tenen una filla i tres fills (Georgina, Joan, Carles i Xavier Ventura Cardona ). Els agrada passar estones d’oci a Fontanals de Cerdanya.

Una vegada ja han anat sols pel seu compte els Ventura amb Adam Foods han seguit la política expansiva amb la compra el 2016 a la multinacional mexicana Bimbo del negoci del pa de Panrico. Així, Bimbo només es quedaria la bolleria (donuts, bollycao, etc...).

Adam Foods factura uns 350 milions d’euros i Panrico li augmenta­rà la seva facturació uns 70 milions més.

D`aquests 350 milions el principal negoci són les galetes. I La Piara representa més o menys un 10% de la facturació total del grup (sense comptar-hi encara el que hi aportarà Panrico).

Adam Foods paga per aquesta operació uns 40 milions d’euros i hi ha la possibilitat que es quedi amb dues fàbriques de Panrico una a Canàries i una altra a Portugal. Els assessors d’Adam Foods són: Roca Junyent Advocats (per temes legals), KPMG (per temes coporatius) i Cuatrecasas (per temes fiscals).

Josep Maria Ventura, Ignasi Ferrero i Xavier Ferrero van estar apunt d’anar a la presó i ho van evitar pagant 186.000 euros (més 30.000 de fiança):

Van ser víctimes dels xantatges del jutge Pasqual Estevill i l’advocat Piqué Vidal

El 1991 el jutge Pasqual Estevill titular del Jutjat número 5 de Ter­rassa va imputar un directiu de les empreses dels Ventura i Ferrero en un presumpte cas de factures falses.

Xavier Ferrero va fer públic el 2004 que Nutrexpa havia pagat sis milions de pessetes (36.000) euros sol·licitats per l’advocat Joan Pi­qué Vidal perquè parlés amb Estevill. El jutge tenia intenció de tan­car a la presó a Xavier Ferrero, Ignasi Ferrero i Josep Maria Ventu­ra imputant-los també en les investigacions d’aquest cas i pagant ho van evitar. Això és el que van pagar a l’advocat. A part, al jutge li van fer un ingrés en un compte de Ginebra (a Suïssa) d’uns 25 milions de pessetes (uns 150.000 euros)

Per pràctiques d’aquest estil (en almenys set ocasions) el jutge Es­tevill i l’advocat Piqué Vidal van acabar condemnats i a la presó després d’extorsionar a diversos empresaris amb sistemes semblants.

Van ser uns vuit els empresaris que van evitar que Estevill els tanqués a la presó a canvi de pagar. Entre ells Xavier Ferrero, Ignasi Ferrero i Josep Maria Ventura (germà de Xavier Ventura que aleshores en­cara no li havia venut les seves accions de Nutrexpa).

L’empresonament del jutge Estevill i de l’advocat Piqué Vidal va fer sortir a la llum els detalls de totes les seves extorsions.

L’advocat dels Ferrero durant 30 anys (Juan Velayos) va aconseguir que el directiu imputat sortís en llibertat sota fiança de cinc mili­ons (30.000 euros) després d’estar sis dies al calabós. Però uns mesos després el jutge Estevill el va tornar a citar ampliant les acusacions a Xavier Ferrero, Ignasi Ferrero i Josep Maria Ventura.

A través d’intermediaris ja els van fer saber que si volien trobar camí de sol·lució havien de parlar amb l’advocat Joan Piqué Vidal. Una vegada van haver pagat el jutge Estevill de seguida va canviar d’actitud.

Va decretar la llibertat condicional sota fiança de 30.000 euros per als dos germans Ferrero i Josep Maria Ventura. Així van evitar la presó.

La tardor del 1994 Enrique Marugán (soci de l’inversor basc afincat a Catalunya Pedro Olabarría) va presentar la primera querella con­tra les activitats de Pasqual Estevill (després en van venir d’altres). I finalment Estevill i l’advocat Piqué Vidal van acabar a la presó.

L’exjutge Lluís Pasqual Estevill va néixer en una família de pagesos del Priorat. De jove havia fet de pastor de cabres. Es va llicenciar en dret als 33 anys després de molt esforç.

Probablement a causa d’aquest origen tant humil tenia una especial fixació pel nivell de vida de l’alta burgesia catalana. I volia fer molts diners.

Estevill va entrar a la presó el 2006. I l’estiu del 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar que ja havia complert la seva condemna i pagat la multa de quasi dos milions d’euros que li van posar. Des del 2009 ja només anava a la presó a dormir.

  DOSSIER 13: L'HOTEL CIUTAT  DE VIC VA DEIXAR EL GRUP NH HOTELES.  COM ESTÀ LA SITUACIÓ. ESTRUCTURA DEL NEGOCI ACTUAL.

Molta gent va conèixer a Sílvia Franch Bosch essent directora de l'Hotel Ciutat de Vic quan aquest estava a la cadena NH Hoteles. De directora en va ser força temps. Actualment viu a Barcelona però és originària de Banyoles.
Però continua vinculada, des d'altres càrrecs, al sector hoteler de Vic. Seguidament aquí hi ha les societats on té càrrecs actualment.

Hotel Comtat de Vic SA:

Té el domicili social a Francesc Pla El Vigatà, 6 de Vic. Un capital social de 295.956'44 euros. Està a la categoria d'empreses amb una facturació d'entre 500.000 i 1.000.000 euros. 

És administradora única Sílvia Franch Bosch des de 18-5-2023   . Té la marca registrada Hotel BV Jaume Balmes Vic. 

A 27-1-2021 l'empresa va reduïr el seu capital social en -64.643'56 euros. (un 17'93%).

Up Rooms Vic SA:

Activitat: Lloguer de béns immobiliaris per compte pròpia. Domicili: C/ Can Mastrot, s/n de Vic. Societat creada el 31-3-1989. Aquesta societat està a la categoria d'empreses que facturen entre 500.000 i 1.000.000 euros. Abans es deia NH Vic SA.

Sílvia Franch Bosch i Jordi Franch Bosch són administradors solidaris (10-1-2017). Marques registrades: «Hotel ciutat de Vic», «Up Rooms», «Up Rooms Vic».

CASP 74 AIE:

Aquesta empresa té el domicili social a Casp, 74 de Barcelona. Es dedica a l'arrendament de béns immobles. Va ser creada el 11-6-2009. El capital social és de 90.000 euros. Està a la categoria d'empreses amb uns ingressos entre 1.000.000 i 2.500.000 euros.

Sílvia Franch Bosch és directora general (26-1-2016).

Són membres del comitè de direcció: Joan Rubau Fornesa (28-10-2021), Santiago Batlle Pare (23-10-2020) i Isabel Parera Tellez (26-1-2016).

Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquest llibre prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.