Poder i diners de la Jet-Set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès oriental i la Garrotxa

RADI DEL CONFIDENCIAL (5): El radi d'incidència del meu confidencial durant els 23 anys que van del 1999 al 2022 es pot explicar de la següent manera. De les 33 subscripcions 15 corresponien a gent del sector immobiliari que amb la crisi del sector es van perdre i en van quedar unes 18 (la meitat de les quals hi eren des del primer dia). Per entendre'ns vaig aconseguir que veiessin regularment el meu confidencial gent del consell d'administració o de l’alta direcció (moltes vegades a través d’intermediaris) de més o menys la meitat de les 20 empreses que més facturen a Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Dades del 2019. És a dir repassant la llista d’empreses de més facturació el veien alguna gent d’unes 10 (entre les 20 primeres). Moltes vegades el clients ho eren a través d'intermediaris. Per exemple es feia subscriptor una assessoria i em deia que el seu exemplar el veurien gent de tal i tal empresa. Això era molt habitual. Veien el confidencial alguna gent relacionada amb la direcció o amb socis propietaris d’unes 10 d’entre les 20 primeres empreses del rànquing de facturació del 2019. També hi havia gent d’algunes empreses de menys dimensió però eren poques. També es donava el cas que vegades s’hi subscrivia directament alguna societat petita del grup (en cas de ser un grup d’empreses). També era costum que quan algú sortia esmentat en alguna notícia gent que el coneixien li feien arribar la fotocòpia (o una foto de la pàgina) perquè ho sabés. Hi havia gent que hi tenien morbo en això. De l'empresariat autòcton de més nivell econòmic (m'anaven seguint també per tenir-me controlat) em coneixia quasi tothom pels anys que vaig ser subdirector de La Marxa i hi feia cada setmana la secció d'economia i empreses que eren tres o quatre pàgines setmanals de 1989 a 1996. A aquesta gent els havia fet moltes trucades i moltes entrevistes. La resta de subscripcions eren gent que tenien interessos a la política comarcal. Gent que ho havien de saber tot...i estar al dia de tots els moviments de tothom qui tingués una mínima capacitat d’incidir sobre l’opinió pública. Sovint les subscripcions d’assessories pagant només una subscripció veien el confidencial gent de dues o tres empreses perquè eren clients seus. Els en feien còpies.