dimecres, 15 de maig del 2024
DOSSIER 9: FRANCO VISITA VIC BATLLE CASA RIERA ORDEIX (fabricant de llonganissa de Vic), L'ALCALDE FRANQUISTA MANEL RIERA COMELLA (PROPIETARI DE CASA RIERA ORDEIX), VA REBRE AL GENERAL FRANCO, LA SEVA DONA I LA SEVA FILLA EL 1947 AMB TOTS ELS HONORS EN UNA VISITA OFICIAL A VIC. Notícia d 1/1/2024.
Manuel Riera Comella durant la guerra del 1936-1939 va ser excombatent franquista i va fer de xòfer de qui seria governador civil de Barcelona a inicis dels anys quaranta Antonio Federico de Correa Véglison.
Abans de ser alcalde franquista de Vic ja havia format part de la primera gestora provisional de l'Ajuntament el 1939 just poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat com a segon tinent d'alcalde.
Durant la seva etapa d'alcalde de Vic (de 1942 a 1947) també va exercir de delegat del govern franquista al territori de l'actual comarca d'Osona cosa que indica que era d'absoluta confiança per part d'aquell règim.
DOSSIER 8: JOSEP MARIA ONYÓS DE PLANDOLIT ÉS EL PERSONATGE QUE MÉS MEREIX SER CONSIDERAT JET-SET A OSONA, EL BAGES, EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA PERQUÈ TÉ UN TÍTOL ARISTOCRÀTIC: ÉS BARÓ DE SENALLER I GRAMENET. Notícia de 1/1/2024.
Aquest empresari i aristòcrata vigatà té lligams familiars amb la família Areny Plandolit de l’alta burgesia andorrana.
Sens dubte el personatge d’Osona, el Bages, el Ripollès i La Garrotxa que més mereix ser considerat de la Jet-Set és el president de l’empresa Proquimia SA de Vic: Josep Maria Onyós de Plandolit i Serrabou.
I no perquè sigui un empresari més o menys ric (perquè de rics com ell –o més– n’hi ha d’altres) sinó perquè té un títol nobiliari. És baró de Senaller i Gramenet.
La baronia de Senaller i Gramenet va ser creada el 1803 i es va extingir el 1876. En aquella primera etapa només hi va haver 2 barons i 1 baronessa d'una família andorrana important.
Aquesta baronia es va crear per influència del bisbe de La seu d'urgell (i co-príncep d'andorra). El tercer titular va ser Guillem de Plandolit i d'Areny qui va ser la primera autoritat d'Andorra després dels coprínceps (de 1846 a 1876). I era el primer terratinent d'Andorra.
El 1985 el pare de l'actual rei Felipe VI va reconèixer aquest títol a favor de l'advocat vigatà Joaquim Onyós de Plandolit i Serrabou germà de l'actual titular que era parent de lluny de Guillem de Plandolit.
Josep Maria Onyós rep habitualment invitacions de la Casa Reial espanyola actual per participar en actes socials com aristòcrata que és.
Onyós també té afició a participar en caceries arreu del món. Ser baró i moure's en aquests ambients facilitat els contactes.
Proquimia ha fet en els darrers anys una important expansió internacional. Un dels secrets que hi ha aquí és quin profit n'ha tret Onyós d'aquests contactes ( si es que n'ha tret cap).
Segurament poca gent ho sap realment. Fins ara ningú ho ha explicat de manera detallada.
Onyós té una finca d'unes cinc-centes hectàrees entre Sant Bartomeu del Grau i Oristà amb una rica casa pairal que es diu Pere-riera.
El 2014 Proquimia va facturar uns 65 milions d'euros.
DOSSIER 7: REGIÓ 7 DE MANRESA EM VA FER UNA INTERESSANT ENTREVISTA SOBRE ELS MEUS LLIBRES DE LA JET-SET (que van sortir del 2017 al 2020) EL JUNY DEL 2019 :
Aquí la teniu:
https://www.regio7.cat/cultures/2019/06/19/jet-set-catalunya-interior-homologable/551865.html
TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL:
El contingut d'aquests llibres no caduca en un any. Se'n parla molt i la gent se'l deixen. Tenen èxit.
DOSSIER 6: INVESTIGACIÓ QUI VA AJUDAR E.T.A A MATAR A CARRERO BLANCO. REPORTATGE. TOTA LA VERITAT. Notícia de 1/1/2024.
I secrets del segrest de Javier Rupérez.
La periodista Pilar Urbano en un interessant llibre de 960 pàgines que es diu "El precio del trono" editat per Planeta el 2011 publica una documentada investigació periodística sobre els primers anys d'ETA i fins 1977 aclarint especialment tots els misteris de l'atemptat de Carrero Blanco.
Urbano té excel·lents contactes als més alts nivells del poder a Madrid i coneix a alguns dels principals més alts comandaments militars i policials en actiu. La veritat és que la seva investigació és molt bona (i polèmica) i ella assegura que és "la veritat" i ho documenta bé. En tot cas, llegit amb objectivitat el què explica és altament creïble i aclareix bé el tema. Personalment crec que si no és la veritat, s'hi acosta molt. Realment.
EL VERITABLE MOTIU DE FONS DEL SEGREST DE JAVIER RUPÉREZ PER PART D’ETA PM:
ETA va fer també diversos intents de segrest contra familiars de l’aleshores rei Juan Carlos I que van ser tots desmuntats per la guardia civil. A dins d’ETA hi havia “infiltrats”. Concretament es va intentar segrestar al pare del rei Don Juan de Borbón sense aconseguir-ho. I també a Pilar de Borbón germana de Juan Carlos. Entre altres.
Iñaki Mujika Arregui (alias Ezquerra) era l’enllaç en cap de la gent afí al Partit Nacionalista Basc (PNV) dins d’ETA. Remenava diners. Duia tres pistoles i tenia una metralleta, 5 d.n.is, 4 carnets de conduïr i dos passaports (gran part d’aquesta documentació era falsificada). El seu poder dins ETA era gran.
Si bé mentre manava ell hi va haver el gran èxit de l’atemptat de Carrero també és una realitat que molts altres atemptats van ser fallits. Molts fracassos (fins i tot alguns molt sospitosos). Sempre segons la investigació de Pilar Urbano.
S’intuïa que hi havia infiltrats dins d’ETA (Urbano insinua que potser el mateix Ezquerra era un infiltrat però en aquest cas no de l’exèrcit espanyol sinó de la connexió PNV-FBI-CIA). I la CIA, quan li convenia, passava també alguna informació aconseguida dins d’ETA a l’espionatge espanyol. Per exemple, la protecció del rei Juan Carlos era un objectiu important pels interessos de la CIA per garantir l’èxit de la transió espanyola. I Juan Carlos I, a diferència de Carrero Blanco, sempre des del primer dia va ser receptiu a les suggerències que li feia la CIA i hi tenia bona relació. I el van protegir.
Les sospites sobre les presumptes traïcions d’Ezquerra van augmentar dins ETA fins que la baralla interna va provocar una escissió entre ETA político-militar (ETA pm) i ETA militar (ETA m). Ezquerra controlava ETA pm que acabaria desapareixent. Els seus contraris, ETA m, encara durarien bastants anys més.
Després d’aquesta investigació de Pilar Urbano (i les fetes per d’altres investigadors) avui en dia se saben els principals secrets de les primeres Etes i d’Eta pm. En canvi, els secrets de l’última ETA (ETA m) no els ha publicat encara ningú. ETAm és la que ha durat més anys i la que matat més gent. Tot un misteri que algun dia s’aclarirà.
Ezquerra es va beneficiar de la llei d’amnistia de 1977. Tenia amics nordamericans que el van ajudar a instal·lar-se com editor de llibres d’art i història basca a Donosti. El 1978 disposava com editor d’una tecnologia nordamericana que en aquell moment no tenia ningú a l’Estat espanyol.
Ezquerra tot i que ja no formava part d’ETA pm el 1979 va participar en un fet curiós. Sempre segons Urbano, el desembre de 1979 Ezquerra que estava retirat va ser convidat per ETA pm a participar als interrogatoris del diputat d’UCD Javier Rupérez segrestat en un xalet prop d’Àvila.
Rupérez no li va veure mai la cara al seu principal interrogador (que segons Urbano era Ezquerra). Es gravaven en cintes magnetofòniques els interrogatoris.
Rupérez recorda que li van preguntar sobre Suárez (que acabava de ser reelegit president del govern espanyol). Punts vulnerables de Suárez. Dones?, Negocis?, Comissions del petroli saudí?, finançament il·legal de l’UCD?.
Després temes de política exterior. L’Otan?, Suárez i l’Otan?, Suárez i els EEUU?, Suárez i el tercer món?,....
A Rupérez li deien que s’estava jugant la vida segons l’interès de les seves respostes. Volien que expliqués tot el què savia. Els interrogatoris van ser també filmats.
Rupérez només era diputat, però també era ambaixador i acabava de deixar el lloc de cap de gabinet del Ministerio de Exteriores per passar a ser secretari de relacions internacionals de la UCD. Per tant, era una profund coneixedor de la política exterior del govern espanyol del moment. Els interrogadors tenien especial interès en aquest tema.
En aquell moment Suárez respecte quina política exterior calia fer es mostrava indecís, cautelós i fins i tot hermètic. Realment Suárez era proper al neutralisme internacional i reaci de l’ingrés a l’Otan. Suárez estava còmode al costat de Yasir Arafat, Fidel Castro o Muamar Gadafi. I estava acomplexat i tímid davant dels dirigents dels EEUU. Aquesta indecisió de Suárez preocupava al Rei i a Washington.
Suárez, sempre segons Urbano, realment buscava relacions plenes amb l’URSS i estudiava acords comercials amb França de material militar.
Quan ETA pm va segrestar a Rupérez era un moment mundialment delicat. L’URSS acabava d’invadir l’Afganistan i els EEUU volien que l’Estat espanyol ingressés a l’Otan quant més aviat millor. Però Suárez no feia cap moviment clar.
El segrest de Rupérez va ser un dels molts misteris en la història d’ETA pm i la presència d’Ezquerra com a interrogador principal permet deduir (sempre segons Urbano) que a la CIA (Urbano sempre considera a Ezquerra un canal de comunicació cap a la CIA) li interessava saber realment de primera mà què pensava algú com Rupérez ben posicionat a l’entorn de Suárez en temes de política internacional. Urbano hi veu aquí el motiu de fons del segrest de Rupérez i perquè Ezquerra va ser reclutat com interrogador de confiança.
Les respostes de Rupérez davant Ezquerra van ajudar a liquidar la carrera política de Suárez que va perdre suports fonamentals quan ja d’una manera convençuda va tenir a la CIA en contra.
El 1972, sempre segons Urbano, 500 joves molt guerrers del PNV es van passar a ETA en bloc. Aquesta gent haurien començat actuant sols ("firmaven" els seus atemptats com ETA V Asamblea) i es van fusionar amb l'ETA original. Així ETA es va enfortir molt. Amb aquest grup hi anava un líder indiscutible Iñaki Mujika Arregui alias "Ezquerra" que va passar a ser l'home del PNV dins la nova ETA.
"Ezquerra" va ser qui des del primer moment va dir que potser caldria matar a Carrero quant altres dirigents estudiaven només segrestar-lo. Els 500 joves que venien del PNV (homes i dones) van aportar unes 700 pistoles, vehicles i una xarxa de pisos i "caseríos" utilitzables".
Feia temps que la CIA estudiava a Carrero perquè ell havia començat a mostrar-se contrari a renovar l'acord de les bases militars nordamericanes a l'Estat espanyol que caducava el 1973 i el van matar abans que caduqués.
El 1943 s'havia creat el "Servicio de Inteligencia Vasco" (S.I.V) que depenia del govern basc a l'exili. Aquesta organització controlava una xarxa de bascs exiliats que espiaven per encàrrec a polítics nazis, feixistes i comunistes per tota Amèrica llatina i alguns estats d'Europa.
El govern basc a l'exili cobrava per aquesta feina (a tant la peça encarregada) del F.B.I nordamericà en un acord fet amb Edgar Hoover en persona. Que aquesta informació era utilitzada pel FBI i la CIA no se'ls deia (sempre segons Urbano) als membres d'aquesta xarxa que eren molt patriotes bascs. Se'ls deia que els pagava el PNV. Els diners que cobrava el PNV del FBI s'utilitzaven per ajudar a la seva gent a l'exili.
Amb "Ezquerra" i la seva gent, a dins, ETA va començar a ser un peó de gent del Servicio de Inteligencia Vasco (i per tant indirectament del FBI i la CIA nordamericans). També aspiraven a convertir ETA en un peó seu sectors comunistes (dirigits per Moscou) que també tenien un nivell d'infiltració dins ETA encara que més petit que el PNV.
Dels tretze principals dirigents d'ETA sembla que vuit els controlava "Ezquerra". El seu objectiu era clar: Matar a Carrero.
El to de Carrero i López Rodó en les negociacions amb els EEUU no agradava gens a Kissinger. Carrero somiava fins i tot amb tenir la bomba atòmica. Volia marcar distàncies amb els EEU
Al local de Madrid on ETA preparava l'atemptat els moviments del "comando" van despertar les sospites d'un porter que ho va anar a explicar a la guàrdia civil. Quan ja tenien apunt un disposiu per entrar i detenir-los per sorpresa van rebre una ordre clara dels seus superiors: Que ho deixessin estar i que deixessin fins i tot la investigació del tema.
Cal tenir present que en aquells moments la CIA a Madrid compartia despatx amb l'Alt Estat Major de l'espionatge espanyol (al que assessoraven) i per tant s'enteraven de tot el què passava des de dins. Va ser la CIA que va evitar la detenció del "comando" per part de la guàrdia civil- sempre segons Urbano-. Després el van seguir "protegint" controlant que no fossin descoberts.
ETA va preparar l'atemptat durant quinze mesos (diu Urbano) i la CIA va intervenir en diferents fases. Primer la CIA va reorientar ETA (a través d'Ezquerra) perquè abandonessin la idea d'un segrest i anessin a matar-lo, va intervenir per evitar que els detinguessin i finalment va afegir més i i millor explosiu just abans de l'atemptat per assegurar-se que fos contundent. I van fer coincidir la data de l'atemptat amb una visita de Kissinger a Carrero.
La mort de Carrero va representar canviar la política exterior espanyola. I aliniar-se plenament amb els EEUU. Carrero no era realista i pretenia marcar distàncies amb els EEUU i l'OTAN i fer una política exterior espanyola independent amb aliances amb França, Amèrica llatina, el món àrab i Rússia. Tota aquesta idea es va acabar del tot amb l'atemptat.
Tècnics de l'exèrcit espanyol (sempre segons Urbano) van elaborar un informe demostrant que l'explosiu de l'atemptat era molt potent (C4). El C4 només es fabricava als EEUU i per ús exclusiu de les forces armades. La CIA havia deixat una marca clara de la seva presència al lloc dels fets.
L'informe va arribar a la taula de Franco el qual no volia molestar a l'ambaixador nordamericà i va optar per no fer res de moment, però va autoritzar al fiscal del Tribunal Suprem Fernando Herrero Tejedor a comentar-ho en determinats ambients però sense acusar a ningú en concret
Herrero Tejedor en un acte solemne del Tribunal Suprem el 16-9-1974 va declarar que en l'atemptat de Carrero Blanco a més d'ETA hi havien intervingut altres organitzacions. Va dir que tenien informació concreta de qui havia ajudat ETA i això s'investigaria en el sumari en curs.
Aquestes paraules dites en un acte públic van tenir conseqüències. El 4 de març del 1975 va deixar de ser fiscal per ser ministre. El 12 de juny va morir en un estrany accident a la carretera. I el jutge que duia el cas de l'atemptat de Carrero va donar la causa per tancada i el Suprem va ordenar que passés a l'autoritat judicial militar. L'amnistia del 1977 va arxivar moltes causes (entre elles la de l'atemptat de Carrero). I encara actualment no es permet a ningú accedir a la documentació d'aquesta causa.
Finalment Ezquerra i la seva gent van acabar a ETA político-militar que va acabar plegant poc després. La continuadora de l'activitat violenta va ser ETA militar.
Les dècades d'ETA militar van ser les més sanguinàries de totes i encara avui en dia ningú ha explicat res sobre la veritat d'ETA militar, el funcionament intern real de la qual continua essent un gran misteri.
Dossier 5: NEGOCIS DELS TOUS JOIERS DE MANRESA
(Aquí hi ha MÉS INFORMACIÓ SOBRE ELS TOUS QUE SEGUEIX DEL DOSSIER 0d): D'altra banda Rosa Oriol i Salvador Tous, els creadors de l'empresa, van començar a festejar a inicis dels anys seixanta del segle XX a l'hotel La Solana de Ripoll lloc que frequentava la classe burgesa esquiadora de Barcelona de l'època. Pocs anys després es van casar i han arribat fins on són ara. seguirem aquí amb més informació properament. Notícia de 1/1/2024.
El fons suís Partners Group té a la venda la seva participació al grup de joieria Tous.
Partners Group estudia vendre la seva participació a Tous (des del 2021). El fons suïs va entrar al capital d'aquest grup de joieria fa uns vuit anys i controla quasi un 24% del mateix. S'ha publicat en diferents mitjans que la valoració d'aquesta participació seria d'uns dos-cents milions d'euros. El grup Tous va tancar el 2022 amb una facturació molt bona de 450 milions d'euros superant les previsions fetes. Un 17% més que l'any anterior i superant les xifres pre-covid. Les joies van representar el 70%, els complements el 20% i la rellotgeria el 10%. Un 25% del grup està controlat pel fons suís Partners Group. El benefici ha estat de 36 milions d'euros. La venda digital és un 21% de la facturació. I el grup té actius 643 establiments al món amb unes 4.000 persones empleades. El primer mercat és l'espanyol seguit d'Estats Units, Polònia i Portugal.
La família Tous té un altre 75% i hi ha un 1% en mans d'un grup d'executius
El 2019, abans del Covid, Tous facturava quasi 400 milions d'euros i tenia 750 establiments comercials en quasi 60 estats que són quasi cent més que el 2018. D'aquesta facturació més o menys la meitat prové del mercat espanyol.
La pandèmia els va obligar a tenir les botigues tancades durant més d'un any. El 2020 Tous va facturar quasi 320 milions d'euros uns cent setanta milions menys que el 2019.
L'estratègia del futur immediat és tancar les botigues menys rendibles i apostar pel comerç electrònic. Es limitaran als 45 estats on hi ha més negoci.
DOSSIER 4: Vic: Baralles entre rics canonges de la catedral de Vic, el bisbe i un delegat papal per posar ordre davant el luxós "tren" de vida d'aquests canonges a l'edat mitjana:
Molts canonges de la Catedral als segles XI i XII eren milionaris i duien una vida escandalosa situació que va generar conflictes i va durar força temps. (Notícia de 1/1/2024).
Paul H. Freedman va néixer a Nova York el 1949. És doctor en història per la Universitat de Califòrnia i professor universitari. És autor del llibre “Tradició i regeneració a la Catalunya medieval” publicat per l’editorial Curial el 1985. L’edició va ser patrocinada pel Departament de Cultura de la Generalitat i té un pròleg de l’historiador taradellenc mossèn Antoni Pladevall.
És dóna la casualitat que a la portada del llibre no s’ementa “la diòcesi de Vic” per enlloc (sí a la pàgina 3) quan en canvi el llibre és en la seva totalitat i exclusivament un estudi d’una part de l’edat mitjana de la història del bisbat de Vic. El fet que no s’esmenti Vic a la portada va provocar que el llibre passés bastant desapercebut en el seu moment tant a Vic ciutat com a tot el territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i zones properes: Osona, el Bages, el Berguedà i el Moianès, i el Ripollès, la Garrotxa i Les Guilleries-Baix Montseny.
És doncs un llibre molt desconegut però molt interessant. Durant la seva estada a Vic per fer el llibre Paul H. Freedman va mantenir contactes amb els responsables d'arxius del Bisbat de Vic. Aquests arxius són famosos per la gran quantitat i diversitat de documents antics conservats tot i les precarietats amb què es poden consultar pel seu enorme volum i falta de recursos.
Al llibre Freedman agraeix l’ajuda rebuda per part d’Alexandre Genís i Montserrat Orriols de Genís (cunyat i germana del conegut empresari jubilat Joan Orriols Puig alias el Nan fundador del desaparegut setmanari La Marxa quan era propietari també de Ràdio Vic als anys noranta del segle XX) i l’ajuda de Joan Orriols i Montserrat Puig d’Orriols (els pares d’El Nan).
També agraeix l’ajuda a les persones relacionades amb els arxius Episcopal i Capitular de Vic: Mossèn Miquel S. Gros, Ignàsia Font i el doctor Ramon Ordeig. I també Imma Ollich i mossèn Antoni Pladevall.
Els arxius episcopals de Vic atrauen habitualment estudiosos estrangers de temes medievals especialment nordamericans, francesos i alemanys. Paul H. Freedman és considerat un autor de gran prestigi.
Mossèn Pladevall no només li fa el pròleg sinó que va repassar l’esborrany del llibre i li va corregir alguns errors. En el pròleg Pladevall aclareix que ell no comparteix tot el què diu Freedman. Concretament diu que “en alguns aspectes assumeix hipòtesis o deduccions d’altri que no creiem prou ben assentades” i admet que en alguns casos ell (Pladevall) donaria “una altra interpretació dels fets”. Tot i així insisteix que “aquestes observacions no li lleven cap mèrit al treball acurat.... que l’autor ens ofereix”. Freedman va ser a Vic a finals dels anys setanta del segle XX per preparar el llibre que és en bona part la seva tesi doctoral.
Els aspectes més polèmics del llibre i que cal esmentar perquè es refereixen a la intensa vida de la Jet-Set (Alta societat) vigatana d’una part de l’edat mitjana no són fets i comportaments exclusius de la classe alta de Vic d’aquella època. Es donaven en altres llocs d’Europa (en capitals de bisbat) el què passa és que no a tot arreu se’n han conservat documents com sí és el cas de Vic.
El nucli d’alt poder que el llibre estudia és el nucli de canonges que formaven el “capítol” de la Catedral i el seu enorme poder a vegades en sintonia o a vegades enfrontats amb el bisbe depèn del moment.
Al segle XII Vic va entrar en una fase de cert aïllament respecte Barcelona perquè la reconquesta cap a Lleida i Tarragona anava avançant i els comtes de Barcelona anaven concentrant el seu interès i energies cap al sud. En canvi al segle XI els bisbes de Vic van ser grans aliats (fins i tot militars) i confidents dels comtes de Barcelona en la seva política de reconquesta de nous territoris.
Els bisbes de Vic del segle XII ja no eren parents directes del comtes de Barcelona sinó que provenien d’una noblesa de segon grau propietària de castells menys estratègics (com ara les famílies dels Malla, els Castellterçol i els Tavertet).
Aquest aïllament (el fet de no tenir al segle XII ja cap pes en la política catalana que es dirigia des de Barcelona quan al segle XI s’havia donat la situació contrària) va portar a un important localisme.
Els canonges del capítol de la Catedral provenien de famílies de la classe alta local i al segle XII van poder fer bastant la seva gràcies a l’ambient localista que havia portat l’aïllament respecte els grans temes del moment de la política catalana.
La realitat és que els canonges tenien una gran autonomia respecte els bisbes però no formaven un cos únic i unit més enllà de les aliances entre els respectives famílies perquè quasi tots ells eren de la noblesa. No hi havia massa ganes d’una austera vocació comunitària.
En teoria el capítol havia de practicar una vida monacal amb la propietat en comunitat i els canonges vivint junts. Aquesta teoria a la pràctica s’incomplia a quasi tota Europa per la procedència social dels canonges quasi tots ells membres de riques i nobles famílies de cada localitat. A la pràctica els capítols de les catedrals (com també els monestirs) rebien donacions i terres de les famílies més adinerades i a canvi feien entrar alguns dels seus fills als capítols i/o monestirs. Però una vegada dins dels capítols els adinerats canonges mantenien estrets vincles amb les seves famílies i amb les seves propietats. Cosa que feia que preferissin no viure en comunitat sinó a casa seva.
Diu Freedman. “Tot al llarg de l’edat mitjana el capítol de Vic expressà el seu desig d’esdevenir un model de comunitat apostòlica, però consentí els capricis individuals dels seus canonges”. Així, tots els membres del capítol d’origen noble eren individualment rics però com a grup no tenien res. Eren com a grup insolvents (però individualment riquíssims).
A finals del segle XI la regla de Sant Agustí fomentada des de Roma pretenia que la vida apostòlica als capítols fos real i no només un decorat. Però a la pràctica actuaven en contra d’aquesta intenció la realitat objectiva que els bisbes tenien riqueses i els canonges un gran sentit individual (a causa de les riqueses de les seves famílies).
Aquesta regla de Sant Agustí va tenir èxit a les col·legiates no catedralícies és a dir les de Manlleu, Manresa i l’Estany en el cas del bisbat de Vic. Però els capítols de les catedrals (inclosa la de Vic) no eren tant submisos i es van resistir a totes aquestes mesures i van continuar amb la seva línia de combinar a la pràctica pobresa comunal i riquesa personal i certa indiferència a tots aquests canvis que els pretenien imposar.
Freedman arriba a l’extrem de dir que entre els canonges de la Catedral de Vic: “Existia una certa vida comunitària, però era més la d’un casino que la d’un monestir”.
Entre 1080 i 1090 el bisbe Berenguer va expulsar tots els canonges de la Catedral esmentant (segons Freedman) el “seu vergonyós comportament. El bisbe entrevistà aquells pocs canonges que semblaven desitjar sincerament la correcció de llur estil de vida. Assistiren a aquesta reunió també diversos dignataris de fora la diòcesi, incloent-hi l’abat de la comunitat de Sant Ruf d’Avinyó (França), el capítol augustinià que va inspirar la reforma de les col·legiates de Catalunya”.
En aquesta reunió es van denunciar pràctiques dels canonges expulsats: “com el joc, la caça i el manteniment de concubines”.
Segons les investigacions de Freedman sembla que a partir del 1098 es va crear: “Un grup autònom de canonges semimonàstics, subjectes no al sacristà sinó als quatre primers canonges abans esmentats” (l’ardiaca, el preceptor, el cabiscol i un altre). Freedman afirma que “s’establí, o es renovà, com assenyala el bisbe, un cos especial dins del capítol”.
Així, finalment les esglésies col·legiates de Manlleu, Manresa i l’Estany van seguir la regla de Sant Agustí però als capítols de les catedrals de Catalunya (inclosa la de Vic) funcionaven dos grups uns que també seguien aquesta regla i complien religiosament els seus deures místics (els més pobres) i uns altres (els més rics) que continuaven amb els seus antics costums (això sí molt més discretament) perquè legalment se’ls continuava permetent tenir propietats privades individuals i no se’ls exigia a tots viure en comunitat.
Alguns d’aquests canonges rics vivien en cases particulars impressionants i fins i tot mantenien guarnicions d’homes armats.
D’altra banda, també cal dir en favor del prestigi del capítol de Vic que al segle XII un canonge, Pere de Cardona, va arribar a tenir fama internacional com erudit en dret romà. i va arribar a ser nomenat cardenal a Roma. Pere de Cardona va ser canonge a Vic del 1167 al 1181. Un exemple de què no tots els canonges es dedicaven només a la caça, el joc i mantenir concubines.
El Monestir de Sant Joan de les Abadesses important a l’inici de la reconquesta:
En aquest mateix llibre de Freedman hi ha una altre part que també és del nostre interès. El prestigiós historiador nordamericà explica que Vic destacava a Europa els segles X i XI com un centre de cultura i de poder ben organitzat. La Catedral de Vic i el Monestir de Ripoll tenien fama en l’Europa de l’època especialment en litúrgia i matemàtiques. Eren llocs d’un nivell intel·lectual alt comparables amb altres llocs d’Europa com Lieja, Laon i Auxerre.
La reconquesta de Catalunya (amb el desplaçament cap al sud i l’oest de les fronteres) va deixar Vic aïllat. Tot i que no va ser tant pròsper com els segles X i XI el “Vic aïllat” va augmentar la seva activitat comercial i mercantil. I alguns mercaders de Vic van tenir un paper important en els negocis mediterranis catalans al segle XIII.
Freedman esmenta també la importància del Monestir de Sant Joan de les Abadesses en la consolidació de la primera frontera de la Catalunya acabada de reconquerir per Gifré el Pilós.
Un curiós greu conflicte entre el bisbe de Vic i el Monestir de Ripoll:
I Freedman també explica un curiós conflicte entre el bisbe de Vic i el Monestir de Ripoll. El 1132 el Monestir de Ripoll va ser “excomunicat” (expulsat temporalment de l’Església catòlica) en una ordre signada pels bisbes de Girona, Tarragona i Vic. Els responsables del Monestir de Ripoll hi van plantar cara amb el suport del comte de Barcelona.
El conflicte es va sol·lucionar dos anys després reconeixent que era competència del bisbe de Vic la jurisdicció de tots els crims que fossin comesos en terres del Monestir de Ripoll i que els membres de la comunitat del monestir només podrien resoldre ells mateixos (sense consultar al bisbe) conflictes entre ells. L’ús de l’”excomunió” (que era un càstig contundent) era excepcional inclús a l’època.
DOSSIER 3: CLARA ROQUET: "HI HA CLASSES SOCIALS. EXISTEIXEN". Notícia de 1/1/2024.
Clara Roquet (Malla, 1988) és directora de cinema i guionista. Va estudiar a la Universitat Pompeu Fabra i es va formar com a guionista a la Universitat de Colúmbia a Nova York.
Va escriure i dirigir el curtmetratge El Adiós, guanyador d'un Gaudí al millor curtmetratge
El
2021 va debutar com a directora amb Libertad
Informacions sobre gent famosa de la família Roquet. -Laura Roquet (genet de categoria internacional en el món de la hípica) és filla d'Alfons Roquet Baucells i Maria Dolors Puigneró (filla del famós empresari tèxtil osonenc "Pepitu" Puigneró). -Vida de la jove cineasta Clara Roquet (que és néta de Pere Roquet Jordà que va morir recentment): Veure: https://marvinwayne.com/ca/director/clara-roquet El llargmetratge Libertad de Clara Roquet s'ha estrenat el novembre del 2021 i tracta sobre la relació d'amistat entre dues adolescents on pesen notables diferències de classes socials i d'origen familiar. En una entrevista publicada a El 9 Nou a finals de novembre del 2021 Clara Roquet diu que "creure que no existeixen les classes socials és una farsa". Les classes socials, segons ella són ben reals en la vida de la gent. Si ella pensa això, cal preguntar-se que hi ha d'autobiogràfic d'ella en aquesta película si tenim en compte que la pròpia Clara Roquet forma part de la classe alta (jet-set) de les comarques on hi ha les seus central de la Uvic-Ucc perquè és néta de Pere Roquet Jordà (de Tona).
DOSSIER 2:
GIRBAU REGIDOR VIC FRANQUISTA VA SER. Notícia de 1/1/2024.
Pere Girbau Bover, del grup Girbau i actualment retirat, va ser alcalde Vic per CiU una colla d'anys. També va ser regidor franquista el 1970 dada que no és cap misteri però molta gent no sap. També és un detall que indica el seu tarannà conservador.
Els membres del consell d’administració han rebut unes retribucions (incloent dietes) de 545.484’04 el 2020 i 663.407 el 2019.
La retribució total devengada per l’Alta Direcció de la societat dominant del grup (Girbau SA) en la que s’han inclòs els consellers que formen part d’aquesta direcció ha estat de 1.154.205’56 euros el 2020 i 1.276.534’90 el 2019.
I a més la societat té signades obligacions en matèria de pensions i assegurances de vida amb dos administradors per un import de 302.000 euros el 2020 (254.000 euros el 2019).
L’import pagat per la societat dominant en concepte de prima d’assegurança de responsabilitat civil dels administradors i directius de la societat dominant pel 2020 ha estat de 5.945 euros.
El consell d’administració està format per Mercè Girbau Junyent, Pere Girbau Pous, Joan Girbau Pous, Ramon Girbau Pous, David Parramon Puigoriol, Xavier Torra Balcells, Javier Alonso Sanchez, José Ramon Veiga Rivero, Paulo Alexandre Dos Santos Barreira, Serge Maurice C Joris i Antonio Domínguez Sallent.
Girbau North America compta amb un pla de beneficis flexibles que cobreix a quatre empleats clau en cas de mort, incapacitat o jubilació. La quantitat de les prestacions varia segons cada cas i els pagaments es faran en 120 mesos, cinc anys o en un import únic.
El grup té també altres compromisos per pensions amb determinat personal de les filials Girbau Middle East Fzco, Ste A. Girbau, Girbau Australia i Girbau UK.
El grup es diu Girbau SA i Societats depenents. La societat dominant és Girbau SA. El domicili social és a la Carretera de Manlleu, quilòmetre 1 de Vic. Durant l’exercici 2020 han tingut un promig de 847 persones fixes i 34 d’eventuals. El 2019 van ser 794 fixes i 171 eventuals.
En l’exercici 2020 dels fixes 613 són homes i 208 dones. Dels eventuals 31 són homes i 3 dones.
RESULTATS DEL GRUP GIRBAU I SOCIETATS DEPENENTS EL 2020:
El grup inclou:
-Continental Girbau North America Inc and subsidiaries. EE. UU. 100% de participació directa en el capital per part de la societat dominant.
-Continental Girbau West LLc. EEUU. 100% de participació indirecta en el capital.
-CG Financing LLC. EEUU 100% participació indirecta.
-CG Express LLC. EEUUU. 100% participació indirecta.
-Girbau Do Brasil Ltda. Brasil. 99’9%.participació directa.
-Girbau Argentina. 91%. Ídem.
-Girbau Dominicana SRL. República Dominicana. 99’51%.Ídem.
-Girbau Mexico SA de CB. Estat de Mèxic. 100%. Ídem.
-Girbau Colombia SAS. Colòmbia. 100%. Ídem.
-Girbau Middle East Fzco. Emirats Àrabs Units. 53’85%.Ídem.
-Girbau Australia PtY. Ltd. Austràlia. 100%.Ídem.
-Girbau India Private Ltd. La Índia. 100%.Ídem.
-Girbau Shenguang Laudry Technology. Xina. 74’62%.Ídem.
-Girbau China Company Ltd. Hong Kong. 100%.Ídem.
-Girbau IK Ltd. Regne Unit. 100%.Ídem.
-Ste A. Girbau. França. 99’95%.Ídem.
-Girbau Robotics SA. França. 99’99%.Ídem.
-Girbau Italia Srl. Itàlia. 100%.Ídem.
-Girbau Portugal S.U. Portugal. 100%.Ídem.
-Girbau Detschland Gmbh. Alemanya. 100%.Ídem.
Girbau és un grup industrial líder al sector de la fabricació de maquinària de rentadores industrials. Té un conjunt de productes d’alt nivell tecnològic fabricats a les seves 6 plantes industrials a Vic (4), França (1) i Xina (1) que es comercialitzen en més de cent estats a través d’una xarxa de filials i distribuïdors.
Les vendes del 2020 han estat 113.206.577’03 euros (47.548.609’91 (42%)a la UE i 65.657.967’12 (58%) a la resta del món). El 2019 van ser 182.267.326’97 euros (96.163.879’32 euros (52’76%) a la UE i 86.103.447’65 (47’24%)a la resta del món).
El resultat final abans d’impostos del conjunt del grup industrial se situen en unes pèrdues de 5.567.000 d’euros lluny dels beneficis registrats el 2019 que van ser de 7.078.000 euros.
Grup Girbau ofereix solucions per qualsevol tipus de bugaderia. En aquest terreny té aliances amb fabricants de detergents per oferir una gamma complerta de serveis.
Sis centres de producció:
Al primer centre de Vic, on hi ha la seu social i és el centre més important de facturació, es fabriquen els components que s’utilitzaran en els altres centres i s’ensamblen les rentadores de gran capacitat, planxadores i assecadores.
El segon centre està dedicat al tren de rentat, i maquinària per grans produccions de rentat en continu. Disposa d’un tren de rentat complert, automàtic i amb capacitat de rentat i assecat de fins a 1.500 quilograms/hora de roba.
Al tercer centre productiu s’hi troben cadenes de muntatge.
El quart centre és un centre de mecanitzat de peces que se subministren als tres primers.
El centre de producció de França pertany a la filial Girbau Robotics on es fabriquen introductores i plegadores, equips que amb la calandra configuren els trens de planxat així com la Compact +, que en una sola màquina s’introdueix, planxa, asseca, dobla i apila.
I el centre de producció de Xina correspon a la filial Girbau Shenguang Laundry Technology on es fabriquen productes adaptats al mercat xinès.
El Grup Girbau manté una política d’inversió continuada.
El patrimoni net consolidat a 31-12-2020 ascendeix a 76’9 milions d’euros que representa una capitalització del 62% del total del passiu. El nivell d’endeutament bancari és baix.
Grup Girbau dedica un 5% de les vendes consolidades al desenvolupament de nous productes. Molta activitat d’investigació i desenvolupament la fa des de Girbau Lab.
El període mig de pagament a proveïdors és de 77 dies. I estudien la manera de reduir aquest període.
Les societats que formen el grup no tenen cap acció de la societat dominant a data del tancament de l’exercici.
En data 5-1-2021 la direcció de Girbau SA, empresa matriu del Grup, va comunicar al comitè d’empresa la intenció d’iniciar un procediment d’extinció col·lectiva de contractes de treball que afectarien als diferents centres de treball. En el moment de presentar els comptes al Registre Mercantil es seguia negociant i no s’havia arribat a cap acord.
Durant el 2020 hi ha hagut ajustaments de plantilles. Els més importants han estat a filials productives com: Girbau Shenguang Laundry Technology que ha reduït la plantilla en 44 persones, Girbau SA ha reduït la plantilla en 40 persones i Girbau Robotics en 17.
Aposta per Xina:
Al febrer passat es va realitzar una ampliació de capital de 2’6 milions d’euros a Girbau Laundry Machinery (Shangai) Co. Ltd. per fer front a les inversions que es fan a la filial de Xina. El grup aposta per la seva presència a Xina i el continent asiàtic.
El negoci dels Girbau va començar fa uns cent anys amb un taller d’aparells electromecànics que va regentar l’avi Pere Girbau Vilageliu i va ser fundat pel seu pare. I fa 60 anys la següent generació formada pels germans Pere, Toni i Teresa Girbau Bover va coincidir amb el “boom” del turisme a l’Estat espanyol i va deixar de fabricar rentadores domèstiques per dedicar-se a les industrials. El 2020 s’han complert cent anys de família empresària i 60 del negoci actual. Els actuals consellers delegats Pere Girbau i Mercè Girbau són la tercera generació de l’empresa.
El director general del grup emet mensualment una publicació corporativa en format vídeo en la que s’informa a la plantilla de l’activitat del grup. Així es manté activa la comunicació interna. També es fan habitualment reunions per seccions i departaments. El 58% de la plantilla del grup Girbau és a l’Estat espanyol, el 16% és a la resta d’Europa, el 14% a Àsia i Oceania, i el 12% a Amèrica.
La Fundació Privada Girbau durant el 2020 va destinar 100.378 euros repartits entre 31 entitats o associacions de Catalunya de caire social, cultural i mediambiental. El grup també patrocina diverses activitats esportives i acadèmiques.
La plantilla de Girbau té a la seva disposició beneficis socials que són regulats en el conveni col·lectiu: Per exemple, cantina amb menú a preu reduït, metge d’empresa, assegurança de vida, assegurança mèdica amb tarifes especials pel personal i seus familiars, pagament per fills en edat escolar, gimnàs gratuït, etc...
Girbau SA es va constituïr a Vic el 31-12-1971. El domicili social és a la Carretera de Manlleu, quilòmetre 1 de Vic.
El seu objecte social és la fabricació i comerç de maquinària, productes i accessoris per bugaderies, indústries d’acabats tèxtils i col·lectivitats. També aplicacions electròniques i electrotècniques. I reparació, assistència tècnica i manteniment dels seus productes. També instal·lacions de fred, calor i condicionament d’aire.
Durant els dos darrers exercicis s’han realitzat vàries ampliacions de capital a Girbau SA ascendint a 300.000 euros el 2020 (i 400.000 el 2019).
A 31-12-2020 el grup té pòlisses de crèdit concedides amb un límit total que ascendeix a 21.833.980’61 euros i l’import disposat de les mateixes ascendeix a 2.249.010’31 euros.
També a 31-12 el grup té pòlisses de descompte d’efectes concedides amb un límit total que ascendeix a 500.000 euros de les quals no hi havia cap import disposat.
El capital social de la societat dominant està representat per 10.372 accions nominatives de 500 euros nominals cada una totalment subscrites i desemborsades.
La societat Girbau North America Inc. té un contracte d’acord de pòlissa de crèdit amb JP Morgan Chase Bank N.A. que venç al desembre del 2021 i permet a la societat de disposar d’un màxim de 8.000.000 dòlars. El deute està assegurat amb tots els actius que disposa la societat.
El 2020 el grup va tenir subvencions de capital (que corresponen a l’interès subvencionat dels préstecs rebuts del CDTI la concessió dels quals està vinculada a alguns projectes d’I+D). En total 165.541’52 euros. El 2019 van ser 28.071’84.
També va rebre subvencions d’explotació que es corresponen fonamentalment a bonificacions de la seguretat social. 1.851.890’54 euros el 2020 i 242.525’14 euros el 2019. L’increment del 2020 és a causa de les bonificacions de la Seguretat Social pels expedients de regulació temporal de treball (Ertes) i altres ajudes rebudes per part dels governs dels estats on és present.
Diners pels membres del consell d’administració:
Els membres del consell d’administració han rebut unes retribucions (incloent dietes) de 545.484’04 el 2020 i 663.407 el 2019.
La retribució total devengada per l’Alta Direcció de la societat dominant en la que s’han inclòs els consellers que formen part d’aquesta direcció ja inclosos en el paràgraf anterior ha estat de 1.154.205’56 euros el 2020 i 1.276.534’90 el 2019.
I la societat té signades obligacions en matèria de pensions i assegurances de vida amb dos administradors per un import de 302.000 euros el 2020 (254.000 euros el 2019).
L’import pagat per la societat dominant en concepte de prima d’assegurança de responsabilitat civil dels administradors i directius de la societat dominant pel 2020 ha estat de 5.945 euros.
El consell d’administració està format per Joan Girbau Junyent, Mercè Girbau Junyent, Pere Girbau Pous, Ramon Girbau Pous, David Parramon Puigoriol i Xavier Torra Balcells.
Girbau North America compta amb un pla de beneficis flexibles que cobreix a quatre empleats clau en cas de mort, incapacitat o jubilació. La quantitat de les prestacions varia segons cada cas i els pagaments es faran en 120 mesos, cinc anys o en un import únic.
El grup té també altres compromisos per pensions amb determinat personal de les filials Girbau Middle East Fzco, Ste A. Girbau, Girbau Australia i Girbau UK.
L’informe d’auditoria ha anat a càrrec de Maria Carme Juvanteny Gorgals de Despatx i Gabinet d’Auditoria SLP amb domicili a Eix Onze de Setembre, 46 de Vic. Les auditories del grup han anat a càrrec de diverses filials de KPMG Auditores SL.
:
GIRBAU SA:
Domicili social a Carretera de Manlleu, quilòmetre 1 de Vic. Es dedica a la fabricació i comerç de maquinària, productes i accessoris per rentar roba. També fabricació i comerç d’aplicacions informàtiques i fabricació de maquinària per indústria tèxtil, de la confecció i cuir. La societat es va constituïr el 31-12-1971. Està a la categoria d’empreses amb unes vendes superiors als 2.500.000 euros. L’auditoria dels comptes ha anat a càrrec de KPMG Auditores SL de Madrid.
Mercè Girbau Junyent és presidenta (13-7-2017) i consellera delegada mancomunada solidària (18-8-2015).
Pere Girbau Pous és secretari (13-7-2017) conseller delegat mancomunat solidari (18-8-2015).
Joan Girbau Junyent és conseller (15-10-2013).
Ramon Girbau Junyent és conseller (15-10-2013).
Maylinch Aubia Aleyda és apoderat solidari (6-2-2024).
Paulo Alexandre Dos Santos Barreira és apoderat solidari (25-7-2019).
José Ramon Veiga Rivero és apoderat solidari (25-7-2019).
Antonio Domínguez Sallent és apoderat solidari (19-1-2015).
David Parramon Puigoriol és conseller (13-7-2017). També és administrador solidari de l’assessoria empresarial i jurídica Vilar Riba SA de Vic (13-10-2010).
Xavier Torra Balcells és conseller (13-7-2017). També és conseller de Gimar SL una empresa amb seu a Badalona que es dedica a l’activitat immobiliària i també a la confecció de roba interior. I també conseller de Giro Gh SA (al mateix domicili que Gimar SL) que es dedica a la fabricació i comercialització de productes tèxtils i també productes tèxtils d’ús tècnic i industrial.
També conseller de Girnet Internacional SL (7-8-2019) i de Girtena Iberia SL (4-10-2019). Girnet Internacional SL es dedica a activitats de seus centrals i Girtena Iberia SL a la distribució i producció de productes de jardineria, agricultura i construcció. Comerç al major de cereals, tabac en rama, llavors i aliment pel bestiar. Totes estan a la mateixa seu social de Badalona.
GOLDER SL:
Està a la categoria vendes per sota de 500.000 euros. Pere Girbau Pous i Mercè Girbau Junyent administradors solidaris (26-4-2010).
FUSTERIA NAUTICA GIRBAU SL:
Domicili social a C/ Cerdanya, 14 de Castelló d'Empúries. Activitat construcció de vaixells i estructures flotants. Va ser constituïda el 4-4-2005. Capital social: 1.996.505 euros. Està a la categoria d'empreses amb una facturació entre els 500.000 euros i 1.000.000 euros. Pere Girbau Pous és apoderat (19-12-2013). El 30-12-2019 l'empresa va fer una ampliació de capital de 1.776.505 euros a 1.996. 505 euros.
VILAGELIU SL:
Domicili social a C/ Pla de Balenyà, 23-25, 4-1-A de Vic. Es dedica a l'arrendament i subarrendament de vivendes i de tota classe de béns immobles urbans o rústics, amb excepció de l'arrendament financer actiu. Serveis de gestió i administració de finques. Es va constituïr el 29-12-2020. Capital social: 2.576.341 euros.
Presidenta: Teresa Girbau Bover (19-1-2021).
Secretària i consellera delegada: Anna Girbau Pous (19-1-2021).
Conseller delegat: Joan Girbau Junyent (19-1-2021).
TALLERES FELIPE VERDES SA:
L'empresa està domiciliada a C-15 s/n Sitges quilòmetre 2 de Vilanova del Camí (Barcelona). Es dedica a la fabricació, venda i lloguer de maquinària per a la construcció, pel processament de minerals, residus i altres usos específics. Constituïda el 15-11-1962. Capital social: 2.562.664 euros.
Està a la categoria d'empreses amb vendes superiors als 2.500.000 euros.
consellers: Mercè Girbau Junyent i Anton Goma Pujol; Albert Casas Verdes (30-4-2021); (7-10-2020).Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquesta web prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.