AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitva. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.

MINI-EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (9): COMPORTAMENT HUMA I ARQUETIPS MITOLOGIA GREGA. Des del 2002 m'he anat guiant (i també actualment) per saber com sóc jo mateix i com son tots els altres per les teories de la psiquiatra (junguiana) nordamericana Jean Shinoda Bolen que és professora a la universitat de Califòrnia. Amb molt bons resultats. Les teories de la bolen que es poden llegir en els seus principals llibres demostren a partir de l'experiència pràctica que tots el comportaments que tenim els humans estan previstos i explicats combinant els quinze principals personatges de la mitologia grega. Llegint el que diu Bolen sobre Plutó i Vulcà descobreixo que estic llegint gran part del que ha estat, i és, la meva vida. Sembla increible. La primera vegada que ho vaig llegir vaig quedar fortament impactat. Tothom pot comprovar si l'hi encerta, o no. En el meu cas en un percentatge molt elevat. La meva vida...i com sóc...s'exposa clarament llegint el seu estudi sobre Plutó i sobre Vulcà. També afegint-hi les seves parelles ...és a dir Pluto i Perséfone i Vulcà i Venus. També hi ha molta coindidència amb Minerva. Som el què som....

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (8): MIQUEL MACIÀ I LA DAMA DE REUS. Aquestes mini-memòries són teràpia per mantenir actiu el cervell i per necessitat d'ordenar la feina feta abans de l'accident del 2020. 32 anys d'activitat professional. Les mini-memòries estaran senceres a internet a finals 2026 i seran breus...unes quaranta o cinquanta pàgines. Al llibre "La Catalunya Catalana" (1998) Miquel Macià escriu sobre el Grup d'Opinió La Dama de Reus del qual jo en vaig ser portaveu autoritzat. El Grup ha anat apareixent i desapareixent en el temps...tot i que el seu ideari patriòtic català recull un fil de tradicions anteriors va ser especialment actiu de 1992 a 1994. Després ha estat inactiu molts anys i jo m'estic desvinculat del tot des de fa molt temps. Bé...En aquell moment jo n'era l'únic portaveu autoritzat i en Miquel Macià estava en sintonia amb el Grup. Doncs, això..en aquestes mini-memòries no tinc previst escriure-hi res més sobre en Macià. Vaig treballar amb ell de 1989 a 1998 i després he anat per lliure i no he format mai més part dels seus equips professionals. De tota manera, vist en perspectiva en tinc molts més bons records que dolents d'aquella època amb ell.

CONFIDENCIAL (7): FILLA MUSIC J.B.ESPADALER I MIQUEL LLOR: A Vic, a l'època, la majoria de gent creia que la Laura de Miquel Llor estava molt inspirada en el fracàs del matrimoni d'una jove de Can Rocafiguera que va ser molt comentat. Ho publica l'autor local Francesc Farres Malian al llibre "Fotografia històrica de Vic". D'altra banda, el músic de Sant Quirze de Besora J.B. Espadaler va tenir dues filles. Una era la meva àvia i l'altre es deia Maria Gràcia Espadaler i es va casar amb un traductor professional de Barcelona que es deia Ismael Antich. La seva germana era Esther Antich Sariol (té pàgina a wikipedia) i treballava al departament de cultura de l'Ajuntament de Barcelona i coneixia bé a Miquel Llor. Llàstima que la Maria Gràcia morís quan jo tenia catorze anys. Hi havia tingut converses molt interessants. I ella em va animar a estudiar Filosofia i Lletres. Doncs la seva cunyada i el seu marit l'hi havien comentat moltes vegades que Llor estava molt influït per la seva mare (que provenia de Vic). Segurament Laura a la Ciutat dels Sants recull també d'alguna manera males experiències de la mare de Llor amb la classe alta de Vic d'origen rural i caciquil. D'altra banda, la relació dels Rocafiguera (que són originaris de Sora) amb la classe alta de Vic és profunda. Fa segles que hi tenen casa. I dos Rocafiguera van ser alcaldes de Vic, un el 1814 i un altre el 1918.

CONFIDENCIAL (6): TELEPATIA LAURA CIUTAT SANTS: Escriptor Emili Teixidor i jo vam tenir com una telepatia. Una barreja de temes que vaig fer jo el 1999 la va fer ell també el 2006. 1999 vaig publicar el llibre "Pels camins terra antiga" en el que vaig fer una entrevista a Francesc de Rocafiguera. Li pregunto si és veritat el rumor que Laura de Laura Ciutat Sants (Miquel Llor) estava inspirada en una familiar seva. Em diu que hi ha destacades diferències amb personatge de Llor però si que una jove de Can Rocafiguera es va divorciar. I a l'època va ser molt comentat a Vic perquè no era habitual. Ella va morir el 1939 i la novela de Llor es va publicar el 1931. Per les dates podria ser que Llor s'inspirés en aquest cas. I el mateix 1999 va començar el meu Dossier Confidencial Trimestral sobre temes de la Jet-Set comarcal que duraria fins el 2022. Miquel Llor era de Barcelona i mai va voler dir si havia inspirat en una família rica concreta. Però la seva mare procedia de Vic i coneixia bé l'ambient d'allà. Doncs resulta que Emili Teixidor (de Roda de Ter) va publicar el 2006 la seva novela Laura Sants (una versió actual de la Laura de Llor) i hi fa sortir un periodista que fa un Dossier Confidencial a Vic i es diu Albert Deltell (molt semblant a mi). Afinitats mentals. Sincronicitats.

DOSSIER 75: Rosa Tous, vicepresidenta de Tous grup de joieria nascut a Manresa, ha estat escollida presidenta a finals de juny 2025, de la secció catalana de l'Instituto de la Empresa Familiar que agrupa les principals empreses de capital familiar espanyol. En les darreres dècades més o menys la meitat dels fundadors d'aquesta institució s'han venut les seves empreses a grups internacionals. L'entitat preveu intentar augmentar l'interès de les noves generacions per la gestió de les seves empreses per intentar reduïr la tendència a vendre que molts d'ells tenen o tindran per la pressió del gran capitalisme mundial que cada dia mana més...

RADI DEL CONFIDENCIAL (5): El radi d'incidència del meu confidencial durant els vint anys que van del 2003 al 2022 es pot explicar de la següent manera. De les 33 subscripcions 15 corresponien a gent del sector immobiliari que amb la crisi del sector es van perdre i en van quedar unes 18 (la meitat de les quals hi eren des del primer dia). Per entendre'ns vaig aconseguir que veiessin regularment el meu confidencial gent del consell d'administració de més o menys la meitat de les 20 empreses que més facturen a Osona,el Lluçanès i el Ripollès. Són unes 10 (entre les 20 primeres) que totes eren de capital autòcton. Moltes vegades el clients ho eren a través d'intermediaris. Per exemple es feia subscriptor una assessoria jurídica i em deia que el seu exemplar el veurien gent de tal i tal empresa. Això era molt habitual. També era costum que quan algu sortia esmentat en alguna notícia gent que el coneixien li feien arribar la fotocòpia perquè ho sabés. Hi havia gent que hi tenien morbo en això. De l'empresariat autòcton de més nivell econòmic (m'anaven seguint també per tenir-me controlat) em coneixia quasi tothom pels anys que vaig ser subdirector de La Marxa i hi feia cada setmana la secció d'economia i empreses que eren tres pàgines setmanals. A aquesta gent els havia fet moltes trucades i moltes entrevistes de 1989 a 1996. La resta de subscripcions eren gent que tenien interessos a la política comarcal.