AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitva. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.

CONFIDENCIAL 15. J.B. ESPADALER. El meu besavi per part de mare Joan Baptista Espadaler Colomer va néixer el 1878 a Sant Quirze de Besora i hi va morir de malaltia el 1917 als 39 anys. Músic i compositor. Va estudiar amb Enric Morera a Barcelona on va dirigir l’Orfeó Canigó (de 1908 a 1911) i ja malalt es va traslladar a Vic on va dirigir el conservatori municipal (1914-1917). Va escriure Sarsueles, òpera, i sardanes. La seva filla petita Maria Gràcia Espadaler es va casar amb el traductor de Barcelona Ismael Antich Sariol i va ser cunyada d’Esther Antich. Esther Antich va treballar a l’equip de pedagogs de l’Ajuntament de Barcelona. En plena guerra el 1938 va ser nomenada directora general de primera enseñanza del govern de la segona república que depenia del Ministerio de Instrucción Pública del govern de Juan Negrín. Va estar a l’exili i va poder tornar el 1964. Morí el 1972. 74 anys després de la mort de J.B. Espadaler vaig ser un dels subdirectors del desaparegut setmanari d'informació general La Marxa (que cobria Osona, inclòs el Lluçanès, i el Ripollès) i tretze anys després vaig tenir una parada de venda i intercanvi de llibres vells i antics al mercat ambulant setmanal dels dissabtes a Vic durant setze anys seguits fins a tenir un accident de cotxe i passar a la invalidesa.

NOU LLIBRE MIQUEL MACIÀ: VIDA I MORT MITJANS COMUNICACIÓ VIC (1939-2025). El novembre del 2025 va sortir a la venda el darrer llibre de Miquel Macià. És a les principals llibreries. Tracta sobre la història d'El 9 Nou, La Marxa, L'Ausona, TVO, Ràdio Vic, etc.. Hi ha un índex de noms per localitzar les pàgines concretes on trobar les més de 1.000 persones que surten al llibre. L'autor explica històries en conjunt de més de mil persones que van participar i es van relacionar amb aquests mitjans de comunicació de Vic. Per exemple, l'"amo" d'El Nou Miquel Codina en aquest índex trobem que surt en 69 pàgines...la seva filla Beth Codina en 25...el polític Enric Castellnou que va tenir bastanta relació amb l'Ausona surt en 30 pàgines..i així es pot localitzar on hi ha la informació de tothom qui hi surt. L'advocat Ferran Font surt en 21 pàgines, l'advocat Miquel Pi en 18...periodistes coneguts com Cristina Gallach en 9, Ramon Besa en 17, Albert Om en 23....i jo mateix que vaig ser subdirector de La Marxa essent director l'autor del llibre en 11. Val la pena llegir-lo.

CONFIDENCIAL 14: SERRA MORET MAÇÓ (i 2): Serra, en morir el seu pare, va disposar de diners per anar a estudiar economia i ciències socials a les universitats de Colúmbia i Chicago (EEUU). També va viure uns anys a l’Argentina. Va fer tota la seva vida política fora de Vic tot i que sempre va mantenir contacte amb la seva ciutat natal.Va ser diputat a les corts que van elaborar la constitució republicana i conseller d’economia i treball del primer govern de la Generalitat. Més endavant va tenir altres càrrecs semblants. Serra i Moret era partidari d’un Estat espanyol confederal. Va ser membre de la Federació Catalana del PSOE. En veure que el PSOE no anava per aquí va participar en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya. De tota manera, en general quasi sempre va mantenir relacions més o menys cordials amb el PSOE. De 1949 a 1951 va acceptar ser ministre sense cartera junt amb el diplomàtic José María Semprún (pare de Jorge Semprún ministre de 1988 a 1991). Serra Moret i Semprún compartien ministeri i tenien com a missió les relacions del govern a l’exili amb els estats d’Europa. I també cal destacar que va fer la introducció, defensant el model del laborisme britànic, de la primera traducció al català del llibre Manifest Comunista de Carles Marx.

CONFIDENCIAL (13): SERRA MORET, MAÇÓ. Posant a Google «Manuel Serra Moret masón» de seguida surt la web de la Logia Obradoiro núm. 8 de Vigo lògia que forma part de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. A dins hi ha un llistat de personatges de 1931 a 1939 que eren maçons, per ordre alfabètic, i hi ha Serra Moret. La G.L.S.E forma part de l’aliança internacional Clipsas on hi ha el Gran Orient de França. És la maçoneria de tipus francès, dita liberal i enfrontada a la de tipus anglosaxó o regular. La principal diferència és que els de la G.LS.E admeten ateus i són mixtes (homes i dones junts) i en l’altre és obligatori creure en un déu de les principals religions i no admet dones. Serra va néixer a Vic el 1884 i va morir a l’exili a Perpinyà el 1963. Fill de Josep Serra Campdelacreu (el descobridor del Temple Romà). Tant ell com el seu pare tenen una pintura-retrat a la selecta sala on hi ha penjats els quadres de qui l’Ajuntament de Vic considera Vigatans Il·lustres. Per tant Serra Moret és el maçó de Vic més prestigiós (entre els pocs que hi ha o que hi ha hagut) en un territori històricament dominat per les faccions més dretanes de l’església catòlica. Una certa raresa (encara que cada dia menys perquè les maçoneries a Catalunya des de 1979 ençà han anat guanyant implantació i suport mica en mica)...La presència de Serra és la prova que les maçoneries encara que minoritàries sempre han estat presents també al territori d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. El retrat de Manuel Serra destaca per un fons de color vermell intens. Cal donar per cert aquest llistat perquè és un fet que Serra es va passar la vida fora de Vic (tot i no perdre-hi mai el contacte) i va tenir càrrecs importants en llocs amb una forta presència maçònica...el més clar és que va ser ministre del govern de la república a l’exili una petita estructura en la que molts eren membres d’alguna maçoneria fonamentalment la de tipus francès. És potser l'exemple més clar.

DOSSIER 36: QUANTES FAMÍLIES CONTROLEN EL PODER A VIC I ZONES PROPERES SEGONS EMILI TEIXIDOR. Emili Teixidor en la seva novel·la Laura Sants publicada el 2006 hi fa aparèixer un personatge que es diu Albert Deltell i que és l’autor i editor d’un butlletí d’informació confidencial amb notícies sobre la jet-set de Vic i Osona, el Lluçanès i el Ripollès. És evident que aquest personatge està inspirat en mi i que Teixidor ha tingut accés a propaganda sobre el meu dossier confidencial i ha vist alguns números. Una versió resumida del meu Dossier Confidencial la va poder veure per exemple a la desapareguda Llibreria La Tralla on s’hi venia cada tres mesos. El Dossier Confidencial va tenir una versió resumida a algunes llibreries des del 2003. I la versió ampliada només la rebien els subscriptors i les subscriptores (des de 1999). En el seu llibre Teixidor es pregunta quantes són les famílies que controlen els fils del poder a Vic: Diu que no deuen de ser «més de vint ni menys de deu...». I afegeix: «pràcticament tot el territori comarcal és governat per famílies de la carcúndia catòlica que ve dels carlins, passa per la Lliga i en Cambó, s’adapta al franquisme i acaba als braços redemptors del partit nacionalista conservador governant (es refereix al pujolisme) que fa com el Netol, el detergent més poderós i de les galtes més grosses: ho neteja tot». Del meu confidencial la versió només per subscripció va sortir sense interrupció del 1999 al 2022 i la resumida (que es pot consultar al dipòsit legal B-2335-2003 ) també sense interrupció del 2003 al 2022.

EL CONFIDENCIAL (12): ESTHER ANTICH. Esther Antich Sariol (Barcelona 1892-1972). Professora i pedagoga. Va ser «directora general de primera enseñanza» (que depenia del «Ministerio de Instrucción Pública») durant el govern de la Segona República de 1938 a 1939. Al final de la guerra va facilitar la fugida d’intel·lectuals cap a França amb un bibliobus. Va viure a París (on va treballar a la Unesco). El 1945 va formar part de la comissió de cultura del Consell Assessor de la Presidència de la Generalitat a l’exili. Va poder tornar a Barcelona el 1964 i hi va morir el 1972. El 1927 s’havia incorporat a l’equip de pedagogs de l’Ajuntament de Barcelona. El 1931 va ser secretària del departament tècnic de cultura de l’Ajuntament dins l’equip de Manuel Ainaud on va tenir contacte amb altres col·laboradors d’Ainaud com Ventura Gassol, Pere Bohigas, Miquel Llor, Artur Martorell...etc...El seu germà, el traductor Ismael Antich es va casar amb Maria Gràcia Espadaler filla del músic Joan Baptista Espadaler i avi de la meva mare. Maria Gràcia era cunyada d’Esther Antich. Estava casada amb el seu únic germà. També és curiós el detall que el filòsof i humorista català Francesc Pujols considerava a Esther Antich un destacat amor platònic en la seva vida...ell mateix ho explica en textos seus. L’exili català era un món petit on es coneixien tots. És probable que Esther Antich i Manuel Serra i Moret es coneixessin.