LAURA SANTS VIC I ROCAFIGUERA: L’Escriptor Emili Teixidor i jo vam tenir com una telepatia. Una barreja de temes que vaig fer jo el 1999 la va fer ell també el 2006. El 1999 vaig publicar el petit llibre "Pels camins terra antiga", crònica d’un viatge per la història de Sora, en el que vaig fer una entrevista a Francesc de Rocafiguera. Li pregunto si és veritat el rumor que Laura de Laura Ciutat Sants estava inspirada en una familiar seva. Em diu que hi ha destacades diferències amb personatge de Llor però si que una jove de Can Rocafiguera es va divorciar. I a l'època va ser molt comentat a Vic perquè no era habitual. I també el mateix 1999 va començar el meu Dossier Confidencial Trimestral sobre temes de la Jet-Set comarcal que duraria fins el 2022. Miquel Llor era de Barcelona i mai va voler dir si havia inspirat en una família rica concreta. Però la seva mare procedia de Vic i coneixia bé l'ambient d'allà. Doncs resulta que Emili Teixidor va publicar el 2006 la seva novela Laura Sants (una versió actual de la Laura de Llor) i hi fa sortir un periodista que fa un Dossier Confidencial a Vic i es diu Albert Deltell (molt semblant a mi). Afinitat mental. Sincronicitats. A Vic, a l'època, la majoria de gent creia que la Laura de Miquel Llor estava molt inspirada en el fracàs del matrimoni d'una jove de Can Rocafiguera així ho publica l'autor local Francesc Farrés Malian al llibre "Fotografia històrica de Vic". D'altra banda, una germana de la meva àvia es deia Maria Gràcia Espadaler i es va casar amb un traductor que es deia Ismael Antich. La seva germana era Esther Antich Sariol (té pàgina a wikipedia) i treballava al departament de cultura de l'Ajuntament de Barna i coneixia bé a Miquel Llor. Doncs la seva cunyada i el seu marit l'hi havien comentat moltes vegades que Llor estava molt influït per la seva mare. Probablement Laura a la Ciutat dels Sants recull també d'alguna manera males experiències de la mare de Llor amb la classe alta de Vic d'origen rural i caciquil. D'altra banda, la relació dels Rocafiguera (que són originaris de Sora) amb la classe alta de Vic és profunda. Fa segles que hi tenen casa. I dos Rocafiguera van ser alcaldes de Vic, un el 1814 i un altre el 1918.

LAURA SANTS MAÇONERIA: Més relació amb maçoneria. El director literari de l’editorial Proa (creada el 1928), editora de Laura a la Ciutat dels Sants, era el prestigiós Joan Puig Ferrater. Puig Ferrater era maçó i el 1939 es va exiliar. Llor el 1928 tenia 28 anys i era un considerat un jove escriptor. Puig Ferrater va ser un dels que més va apostar per ell. La traducció al català de «Les caves del Vaticà» de Gide que va fer Miquel Llor és famosa. Un exemple de l’interès per la modernitat que hi havia a la Barcelona de l’època és que el català va ser la quarta llengua del món a la que es va traduïr aquest llibre de Gide. La traducció catalana va ser després de l’original francès, i les traduccions a l’alemany, l’anglès i el txec. I per cert curiosament a l’argument de «Les caves del vaticà» també hi surten personatges relacionats amb la maçoneria. Tot i aquest entorn, Miquel Llor no va ser mai maçó.

MAÇONERIA I LAURA CIUTAT SANTS: Laura a la ciutat del sants es va publicar el 1931 i va ser Premi Joan Crexells de narrativa el 1930. L’autor va ser Miquel Llor Forcada. Va tenir una adaptació al cinema el 1986 per part de Gonzalo Herralde Grau. És una forta denúncia contra el conservadurisme i la hipocresia de la classe alta de la Catalunya rural d’inicis del segle XX. Ha tingut molt èxit i és un clàssic de la literatura catalana. Aquesta novel·la és un dels atacs més seriosos i eficients contra el Vic carca històric. Repassant bé la seva gestació també hi algunes influències clarament maçòniques. Per començar hi ha en Llor una influència del gran escriptor francès André Gide que era homosexual i maçó. I un gran provocador. Llor va ser traductor de Gide al català. Llavors cal entendre Laura a la ciutat dels Sants com una provocació semblant a l’estil de Gide. I el prestigi de Gide va fer que el 1947 guanyés el Nobel de literatura.

LA SERIOSITAT DE LA MAÇONERIA DE TIPUS FRANCÈS: El 2008, dos anys després de publicar el meu llibre "Secretos de la Masonería", vaig contactar amb una gent d'Osona que tenen interessos al sud-est de França. Em van dir que el meu llibre "Secretos" no era del seu agrat però que es podia considerar "suportable" perquè creien que d'aquest tema s'han escrit llibres molt pitjors. Em van defensar la seriositat de la maçoneria de tipus francès. I em van posar com exemple l'èxit del diari de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse) "La Dépéche du Midi". La Dépêche es un diari que ven una mica més de cent mil exemplars cada dia i surt sense interrupció des de 1870. És un dels grans diaris regionals francesos. I la seva línia editorial ha estat sempre destacadament d'esquerres i de simpatia per la maçoneria de tipus francès (que és la que també admet dones i gent atea). Després em van dir que com a prova de la seva bona voluntat volien ser clients meus. I es van subscriure al meu Dossier Confidencial Trimestral (que sortia des de 1999). Aquesta mateixa gent és la que set anys després em van suggerir la idea de que fes els llibres de "Poder i diners de la Jet-Set d'Osona, el Bages, el Ripollès i la Garrotxa" que en va sortir un cada any de 2017 a 2020 fins a l'accident de cotxe que vaig tenir el 3/10/2020 i a conseqüència del qual després vaig passar a tenir la invalidesa. Veure més informació sobre el Dossier confidencial i els llibres de la Jet-set a les meves "Minimemòries professionals" que es poden trobar a aquesta web i en paper a biblioteques des d'abril 2026.

CERDÀ CULPAVA L’ESGLÉSIA CATÒLICA DE L’ÈPOCA DE FRENAR EL PROGRÉS TÈCNIC I CIENTÍFIC: Cerdà va ser diputat a les Corts el 1850 i diverses vegades regidor de l’Ajuntament de Barcelona. També va ser vicepresident a la diputació de Barcelona en la primera república (1873-1874). Cerdà era sensible a intentar resoldre els problemes de la classe obrera. Creia que calia fer una reforma social. I va tenir un paper destacat en trobar una solució positiva que va parar la vaga general de 1855. En les seves intervencions com a diputat destacava el retard històric de l’Estat espanyol en comparació amb França o el Regne Unit. L’Estat espanyol va ser l’últim d’Europa en dissoldre la inquisició. Cerdà deia que en gran part era culpa de l’excessiu poder que tenia una església catòlica molt carca i antiquada. El sistema democràtic basat en el sufragi universal de tota la població major d’edat no va ser acceptat per l’església catòlica fins el 1965 en el Concili Vaticà II (ja a meitat segle XX...uns cent anys després). El sufragi universal masculí a l’Estat espanyol va començar després de moltes lluites el 1890 i el femení el 1933 (ja en la segona república).

LA DECORACIÓ DE LA CASA RICART DE VIC ESTÀ PLENA DE SIMBOLOGIA MAÇÒNICA: L’advocat vigatà David Oliva ha editat a finals del 2018 un llibre titulat «Possibles empremptes maçòniques a la Casa Ricart de Vic i simbologia derivada coincident» on estudia la hipòtesi que el propietari de la casa o l’arquitecte eren maçons deduint-ho amb criteri encertat a partir de la decoració concreta que es pot veure que hi ha dins de la casa. La repressió contra la maçoneria sobretot per part del franquisme va ser molt violenta, van desaparèixer molts arxius i s’ha perdut molta documentació. Encara que Vic fa uns anys que és activament una ciutat universitària queden moltes llacunes en la seva història. Per exemple, ningú ha fet un llibre complert sobre l’activitat i el perfil de tots els seus alcaldes durant la història. Tot i així, sabem que del 29 de desembre del 1873 al 17 de maig del 1874 va ser alcalde de Vic un tal Miquel Ricart Rosconi que podria ser el propietari de la casa o el seu pare. S’hauria de comprovar. Aquestes dates són en plena primera república i en aquells moments era vicepresident de la diputació de Barcelona el maçó Ildefons Cerdà, nascut a Centelles. Molt probablement aquest Miquel Ricart estava en sintonia amb el grup de Cerdà. Si no era maçó...hi devia estar molt en sintonia. Esperem que David Oliva trobi més dades....

1815 NEIX A CENTELLES UN DELS PRIMERS MAÇONS DE L'ENTORN DE VIC, Osona, el Ripollès i el Lluçanès ILDEFONS CERDÀ: Ildefons Cerdà (conegut per idear l’Eixample de Barcelona) va néixer al Mas Serda a Centelles el 1815 i en va acabar essent l’hereu finalment. Era d'una família terratinent de les més importants de la Plana de Vic des de 1440. Va estudiar al Seminari de Vic. La família també tenia casa a Vic. De seguida va veure que ser capellà no l’interessava i el 1832, als disset anys, va marxar a Barcelona. El jove Cerdà era molt intel·ligent i de seguida va trobar protecció entre alguns professors seus que també el van introduïr a la maçoneria. El 1841, als 26 anys, va obtenir el títol d’enginyer de camins, canals i ports. Ja de ben jove va ser de la milicia nacional. Un cos de voluntaris armats en defensa de les constitucions liberals i antiabsolutista...entre el seus comandaments hi havia maçons. Cerdà és segurament un dels maçons més importants que hi ha hagut a Osona, el Ripollès i el Lluçanès.