AMBIENTS CONTRA EL VIC CARCA HISTÒRIC: Els bisbes de Vic, amb els seus entorns de confiança de molt rics locals, van ser els principals «senyors feudals» del territori actual d’Osona, el Lluçanès i gran part del Ripollès on ara hi ha unes dues-centes mil persones. Aquest territori era la part central del bisbat, amb Vic com a centre. Els bisbes van tenir un domini indiscutible durant uns 921 anys del 886 a 1807. A partir del 1808 amb la invasió de Napoleó les velles estructures van tenir fortes esquerdes que aniren augmentant en les dècades següents... Aquest és l’origen del Vic Carca Històric. Els ambients contraris a aquest Vic carca van anar creixent durant el segle XIX però era bastant aplastant el bloc de favorables al poder dels bisbes dins el seu territori de manera que els contraris es van haver d’anar organitzant amb parents i amics a Barcelona. Com podien...amb moltes dificultats. Organitzats a Barcelona i vivint molt discretament dins de Vic (tenint actituds públiques sempre bastant moderades). Això va ser més o menys així fins a l’arribada del tren a Vic el 1875. El tren va ser l’inici d’un canvi important. Vic era la ciutat de les tres efes: Fam, Fred i Fanatisme (religiós).

NOU LLIBRE MIQUEL MACIA.MÉS PERSONES DE LES QUE S’EXPLIQUEN COSES INTERESSANTS AL LLIBRE DE MIQUEL MACIÀ «VIDA I MORT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE VIC (1939-2025)». Aquí hi ha algunes més de les persones que surten més vegades esmentades (de les que s’expliquen diverses històries interessants) al llibre de Miquel Macià «Vida i mort dels mitjans de comunicació de Vic (1939-2025)» que està actualment a la venda a llibreries: Dolors Altarriba, (surt a 27 pàgines), Ramon Bellafont (39 pàgines), Mercè Cabanas (20 pàgines), Joan Campà (11 pàgines), Isabel Campos (24 pàgines), Josep Capdevila (13 pàgines), Jacint Codina (26 pàgines), Jaume Collell (34 pàgines), Josep Comajoan (37 pàgines), , Joan Contijoch (11 pàgines), Antoni Coromina (22 pàgines), Josep Maria Costa (30 pàgines), Miquel Cumeras (18 pàgines), Agustí Danés (20 pàgines), Eudald Domènech (18 pàgines). Imma Domínguez (26 pàgines), Jaume Espuny (28 pàgines), Maria Dolors Farrés (21 pàgines), Miquel Fletas (20 pàgines), Alexandre Genís (19 pàgines), Pere Girbau (19 pàgines), Ferran Grèbol (19 pàgines), Josep Masoliver (24 pàgines), Jordi Molet (61 pàgines), Carles Molist (23 pàgines), Pere Monells, (23 pàgines), Joan Orriols (82 pàgines), Víctor Palomar (26 pàgines), Ramon Montanya (28 pàgines), Sebastià Raurell (39 pàgines), Joan Sala (46 pàgines) i Joan Turró (54 pàgines).

MICA EN MICA QUADERNS DE REFLEXIONS MEVES. Aniré fent mica en mica com uns quaderns amb reflexions meves...a veure si en puc fer un cada tres anys. És un bon exercici per fer treballar el cap i així lluitar per frenar el deteriorament cognitiu a on em podrien dur les lesions que tinc dins el cervell. El primer quadern ja està fet a l'abril 2026. El formen les notícies d'aquesta web de MINI-MEMÒRIES D'EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL de 1 a 11 i EL CONFIDENCIAL de 1 a 16. Tots aquests textos els het fet del juliol 2023 a ara..març 2026. He anat a una copisteria i n'he fet uns quants exemplars...no arriba a ser un llibre però és com un petit catàleg o opuscle (són 32 folis més o menys). I també estarà sempre a la web per qui s´ho vulgui muntar i imprimir. El formen els textos abans esmentats i per l'ordre abans esmentat. També ja és a les biblioteques. I ara començaré el Quadern 2 que fa un seguiment històric dels Ambients contra el Vic Carca Històric de 1815 a 1975. Tots aquests quaderns no es comercialitzaran de cap manera...són només una teràpia per mi.

NOU LLIBRE MIQUEL MACIÀ: VIDA I MORT MITJANS COMUNICACIÓ VIC (1939-2025). El novembre del 2025 va sortir a la venda el darrer llibre de Miquel Macià. És a les principals llibreries. Tracta sobre la història d'El 9 Nou, La Marxa, L'Ausona, TVO, Ràdio Vic, etc.. Hi ha un índex de noms per localitzar les pàgines concretes on trobar les més de 1.000 persones que surten al llibre. L'autor explica històries en conjunt de més de mil persones que van participar i es van relacionar amb aquests mitjans de comunicació de Vic. Per exemple, l'"amo" d'El Nou Miquel Codina en aquest índex trobem que surt en 69 pàgines...la seva filla Beth Codina en 25...el polític Enric Castellnou que va tenir bastanta relació amb l'Ausona surt en 30 pàgines..i així es pot localitzar on hi ha la informació de tothom qui hi surt. L'advocat Ferran Font surt en 21 pàgines, l'advocat Miquel Pi en 18...periodistes coneguts com Cristina Gallach en 9, Ramon Besa en 17, Albert Om en 23....i jo mateix que vaig ser subdirector de La Marxa essent director l'autor del llibre en 11. Val la pena llegir-lo.

MINI-MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL 1989/2022 (1): De petit vaig ser un molt bon estudiant. D'adolescent ja no tant. Molt menys. El motiu és ben clar, vaig ser un jove inquiet que volia entendre com funciona realment el món. I llavors volia més pràctica de les coses i no tanta teoria com quan era petit. Els llibres han tingut una enorme importància a la meva vida. La meva adolescència aniria dels 15 als 18 (de 1985 a 1988). A partir dels 19 vaig començar a treballar de periodista i vaig tornar a llegir molt. Va començar la meva vida laboral. Vaig estar de sort i vaig ser el lloc oportú en el moment oportú. Des del 1985 era corresponsal del setmanari "Ausona" de Vic a la zona on visc (St.Quirze de Besora i el seu entorn conegut com El Bisaura). El 1988 un grup d'accionistes van plantejar comprar l'Ausona i renovar-lo fent un setmanari comarcal més modern i dinàmic. No van poder perquè molts altres accionistes no van voler vendre les accions i no van poder fer la majoria. Finalment van decidir sortir de l'Ausona i crear un nou setmanari de zero. El 1989 va néixer La Marxa de Catalunya. Aquí vaig conèixer a tres persones que entre totes tres en diferents etapes vaig fer tota la meva vida laboral fins a l'accident de cotxe del 3/10/2020 en el qual vaig estar apunt de matar-me i que em va dur a tenir una pensió d'invalidesa total als 51 anys. Vaig començar a treballar de periodista a la redacció de La Marxa el 1989 i abans havia estat corresponsal a l'Ausona. Del 1985 al 1989 havia tingut una etapa juvenil essent militant d'una organització política: El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) que actualment es diu Poble Lliure i està integrat a la CUP (candidatura d'unitat popular que ara és una força parlamentària a Catalunya). Aquest origen polític meu va agradar a Miquel Macià (director fundador de La Marxa i accionista) i va ser un element més que va ajudar a que em contractessin. Llavors jo era un estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i tenia un nivell cultural mig alt i una capacitat de síntesi en l'expressió escrita més que correcte. Aquest va ser el meu inici a la redacció de La Marxa. I des del 1989 no he tornat a formar part mai de cap organització política. He seguit en el món de la comunicació d'àmbit local.

MINI-MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (2): Vaig estar a La Marxa del 1989 a 1996. El setmanari deia tenir una difusió de 8.000 exemplars per setmana i es venia a les comarques d’Osona, El Ripollès i El Lluçanès. I a més també a Collsuspina perquè en aquell moment aquest poble formava part d’Osona i ara és al Moianès. El president del Consell d'Administració i accionista principal de l'empresa editora a l'inici era l'empresari de Vic Joan Orriols Puig (el Nan). També era aleshores el propietari de Ràdio Vic i controlava Televisió d'Osona. I a més, hi havia vincles amb el Reclam (publicació comercial gratuïta amb seu central a Vic, però present en diverses comarques). L'advocat de l'empresa era Miquel Pi Costa (petit accionista) i el director Miquel Macià Arqués (també accionista). Treballant per aquestes tres persones (en diferents etapes i no junts) vaig fer els 33 anys de la meva vida laboral fins a l'accident del 3-10-2020, i després d’un any i mig de baixa laboral, vaig passar a l'invalidesa. També ha estat un punt de referència permanent per mi l'impressionant activitat professional de Cristina Gallach Figueras (que té 10 anys més que jo, i que de petit ella em va fer classes particulars d'anglès... érem veïns del mateix carrer). Gallach ha tingut càrrecs importants al govern espanyol socialista actual, a l'Otan i a la Unió Europea al costat de Javier Solana durant una dècada. I en altres llocs de nivell. A La Marxa de seguida em van encarregar fer les seccions d'economia i empreses i alguns temes també de política. En aquesta etapa vaig aprendre moltes coses estant a la redacció a jornada sencera. Conscient que a part del sou hi guanyava aprendre molt... vaig treballar aquells anys també molt. Amb aquesta meva actitud de serietat, molt receptiva a fer feina em vaig guanyar la confiança de Macià i el 1991 em van nomenar subdirector. En aquella època molta gent treballava sense haver acabat la llicenciatura de Ciències de la Informació. Per aquesta gent el govern va obrir un període de temps perquè tothom qui pugués acreditar cinc anys treballant al sector assalariat o com autònom es podia col·legiar al Col·legi de Periodistes de Catalunya i obtenir així el carnet professional oficial. I per la resta de gent en aquesta mateixa situació es va crear el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) al qual vaig estar afiliat des dels inicis. I durant vint anys. El Sindicat també emetia un carnet professional vàlid que et permetia entrar a qualsevol lloc oficial. Més endavant inclús essent afiliat al Sindicat podies obtenir el carnet internacional de la Federació Internacional de Periodistes (que és el carnet professional mundial). Aquest també el vaig tenir. Finalment a partir de la meva feina feta (ja fora de La Marxa) el 2002 vaig poder col·legiar-me al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya podent acreditar deu anys d'experiència professional al sector. Va ser just l'últim any que s'admetia aquesta via. Del 2003 en endavant només es podien col·legiar gent llicenciada. Així, tot i ser més jove d'edat, per formació formo part del què es coneix com la generació de la "vella escola" de la professió. També cal esmentar que vaig ser corresponsal a osona, el ripollès i el lluçanès del diari econòmic Cinco Días uns anys.

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (3): Si bé la meva activitat periodística es va centrar durant molts anys només a Osona, El Ripollès i El Lluçanès va ser anant a vendre llibres vells i antics als mercats ambulants (a partir del 2004) quan vaig veure clar que era natural també ampliar la meva activitat al Bages i a la Garrotxa ... territoris propers actualment vinculats a Osona, el Lluçanès i el Ripollès (i cada vegada més) a causa de la vinculació que hi amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya des de fa uns anys. Les instal·lacions universitàries de Manresa estan federades amb les de Vic... i a Olot hi ha presència de la Uvic-Ucc amb uns estudis relacionats amb la indústria agroalimentària (important a la Garrotxa). Va ser a les meves parades de venda i intercanvi de llibres vells i antics a mercats ambulants setmanals quan a partir del 2017 gent del Bages i de la Garrotxa em van comprar el primer llibre sobre poder i diners de la Jet-Set que només incloia Osona, el Lluçanès i el Ripollès i em van animar a afegir-hi també temes del Bages i La Garrotxa. Em va semblar bé i a partir del segon llibre (el 2018) ja a cada número hi havia també algun tema important del Bages i La Garrotxa. Em van comprar els llibres de la Jet Set gent del Bages a la parada de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries de Manresa) i gent de La Garrotxa a les parades de Sant Joan de les Abadesses el diumenge i de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries d'Olot). Dels temes importants publicats del Bages cal destacar un dossier sobre els Tous i sobre en Pep Guardiola i la seva dona. I de la Garrotxa les indústries càrniques Noel i Espuña. I els Feliu tristament famosos pel cas de la farmacèutica d'Olot. Ara des la web www.albertanglada.blogspot.com continuo (de tant en tant) posant-hi temes del Bages i La Garrotxa. Aquesta web és una mica la continuadora de l’esperit dels llibres de la Jet-Set, ara com a hobby perquè des del 2022 no treballo i tinc una invalidesa total a causa de l’accident de cotxe del 3/10/2020. No em deixaran conduïr mai més). Deia el mundialment famós escriptor i cronista Màxim Gorki que qualsevol escriptor o periodista que es pugui considerar de nivell ha d'haver conegut els ambients de les classes socials mitja baixa i baixa. Els ambients de la gent amb menys poder adquisitiu, la seva vida i els seus problemes... I sens dubte aquests han estat sempre els ambients dels mercats ambulants al carrer a totes les parts del món... en unes èpoques més precaris i en altres menys... però segur que és l'ambient de les classes populars. Doncs jo.... per les circumstàncies personals de quedar-me a cuidar els meus pares en la seva vellesa i malaltia vaig acabar seguint el camí aconsellat per Gorki. Em vaig passar 16 anys seguits dedicant-me a la venda i intercanvi de llibres, còmics, pel·lícules, tota classe de trastos, discs, etc... als mercats ambulants setmanals de St. Quirze de Besora els divendres, Vic els dissabtes i Sant Joan de les Abadesses els diumenges. I durant una llarga temporada també els dijous a Granollers. És a base d'anys en aquests llocs on vaig captar com els sectors populars tenen perfectament definida l'existència d'una classe alta, d'una "jet-set".. i és en aquests sectors populars on es vol tenir informació de manera permanent sobre la "jet-set". Vaig entendre que escriure sobre aquesta tema era el meu camí natural i de futur.