DOSSIER 59: Notícia de 1/7/2024. L'EXPRESIDENTA PARLAMENT va ser denunciada el 2016 A FISCALIA PER PRESSUMPTES CONTRACTACIONS IL·LEGALS QUAN ERA ALCALDESSA DE VIC (Anna Erra). El tema es va arxivar perquè la fiscalia va considerar que s'havien fet unes petites irregularitats a causa d'un error administratiu però que no hi havia cap delicte. L’actual presidenta del Parlament de Catalunya Anna Erra quan era alcaldessa de Vic va ser denunciada a la Fiscalia provincial per Capgirem Vic (CUP) i ERC per pressumptes contractacions il·legals de l’Ajuntament (fetes entre 2009 i 2015) a l'empresa Dilart (el cas Dilart molt comentat a Vic en el seu moment) en què el seu marit (Josep Casellas Castells) hi tenia participació. La denúncia es va arxivar l’octubre del 2016 i s’havia presentat a l’abril. La fiscalia va concloure que eren contractes menors i no hi havia indicis de fraccionament per camuflar que fossin quantitats més elevades (cosa que hauria estat un delicte). I que Erra no havia donat indicacions als tècnics perquè es fesssin aquestes contractacions. Les van fer lliurement i amb criteris professionals. Aquestes conclusions també eren les de l’informe de l’interventor de l’Ajuntament. Es tracta en total d’uns 75.000 euros per diversos serveis i amb contractes menors on no calia concurs públic. Erra es va defensar dient que es tractava d’un error administratiu perquè ningú l’havia avisada que estava cometent una irregularitat però que no era cap delicte ni cap falta administrativa. Erra va anunciar que després d’aquesta polèmica l’ajuntament de Vic obligaria a fer informe d’incompatibilitats sempre encara que en les factures petites la llei no obligui.Per evitar situacions semblants.

DOSSIER 58: NANDU JUBANY Notícia de 1/7/2024. Un cuiner que 25 anys després ha progressat. Nandu Jubany és originari de Monistrol de Calders ara al Moianès i abans al Bages. Té actualment més de deu restaurants propis en diferents punts de l’Estat espanyol. També gestiona tota la part gastronòmica dels hotels de Messi. En el seu muntatge empresarial en creixement dóna feina a unes 450 persones i factura uns 28 milions d’euros a l’any. Té una estrella Michelin. Els seus inicis van ser a Can Jubany de Calldetenes (Osona) que va obrir fa uns 25 anys. Tambe té una fàbrica de fer croquetes que ha protagonitzat una curiosa polèmica al Regne Unit amb les seves croquetes amb xoriço.

DOSSIER 57 Notícia de 1/7/2024: Josep Maria Vila d’Abadal és de la família propietària de la famosa masia pairal d’El Cavaller de Vidrà. Membre d’una nissaga històrica de polítics i terratinents. Va ser diputat al Parlament i alcalde Vic abans que el substituís Anna Erra. El 2018 el seu petit grupuscle Moviment Demòcrata de Catalunya va abandonar el partit que havia contribuït a crear «Demòcrates de Catalunya» (escissió d’Unió Democràtica) i va passar a donar suport a JxC ...el partit de Puigdemont. «Demòcrates de Catalunya» estava en una línia favorable a ERC. Josep Maria Vila d’Abadal ha format part dels cercles d’amics més íntims dels fills de Jordi Pujol (especialment d’Oriol Pujol Ferrusola) com també el seu cosí Joaquim Triadú Vila d’Abadal. Ara a inicis de 2024 ha anunciat el seu fixatge pel petit partit «Convergents» de Germà Gordó. Caldrà veure com evoluciona i què pretén amb aquesta operació. Vila d’Abadal és president del grup «País Rural» que agrupa a molts destacats propietaris rurals de Catalunya. La «patronal» dels boscos.

DOSSIER 56: GERMANS SERRA FARRÉ MANRESA FORTUNA PERSONAL Notícia de 1/1/2024: Segons la revista Forbes del 2023 Josep Maria Serra Farré (d'uns 80 anys i principal accionista del grup Catalana Occident) té una fortuna personal de 1.500 milions d'euros ocupant el número 23 entre els més rics de l'Estat espanyol. En els darrers temps ha anat avançant posicions en el rànquing. Les seves germanes, també accionistes del grup, Josefa i Assumpta Serra Farre són al lloc 55 amb una fortuna personal de 700 milions d'euros. Per més informació sobre els Serra Farré veure dossiers 44 i 35.

DOSSIER 55: QUÈ ÉS ONA CAPITAL? Notícia de 1/1/2024. És una empresa de capital risc amb seu a Manlleu (Osona) liderada per grup Bon Preu i el grup Benito. El seu objectiu és recolçar projectes innovadors d'emprenedors en general, de joves emprenedors i també en concret de dones emprenedores. Participa en diverses societats de plantes generadores d'electricitat a partir d'energia solar, entre altres sectors. Algunes de les seves activitats tenen el suport de l'Institut Català de Finances. Es va crear el 2006. I ha anat creixent. La seva web és https://onacapital.com

DOSSIER 54: TOUS ELIMINA MERCATS I CONCENTRA FORCES EN 45 ESTATS Notícia de 1/1/2024. L'Estratègia que està seguint el grup Tous, presidit per Alba Tous, és després de la pandèmia augmentar les seves inversions en el terreny digital i la seva xarxa física concentrar-la en 45 estats. Així té intenció de renunciar a la seva presència a Romania i Bulgària de l'Europa de l'Est, a Oman i Kuwait del golf pèrsic i Ghana de l'Àfrica. Tous el 2022 ha assolit resultats en la línia dels del 2019. Donant la pandèmia per superada. Més informació de Tous veure Od i dossier 10.

DOSSIER 53: UN ALTRE ONYOS PLANDOLIT FUNDA PROQUIMIA Notícia de 1/1/2024. El 1971 Josep Maria Onyós de Plandolit crea el grup Proquimia que actualment és present en diversos estats del món. El 1971 Manuel Oños de Plandolit (la persona de Vic més propera a Franco) té 68 anys i morirà cinc anys després als 73. Quina relació tenien l'un i l'altre forma part dels misteris del poder franquista local vigatà que mica mica intentarem aclarir. Igual que Pere Girbau, Josep Maria Onyós és la generació de la transició que venint de famílies franquistes ben conectades al poder tindran clar apostar pel pujolisme. Ara bé, aquests Oños o Onyós provenen d'un origen diferent al de la majoria de la classe alta de Vic. Provenen d'un origen d'entorns aristocràtics de veritat. La prova n'és que el germà de Josep Maria Onyós, l'advocat Joaquim Onyós de Plandolit, va aconseguir que el rei Joan Carles I li concedís la baronia de Senaller i Gramenet el 1985 essent parent de lluny del darrer titular. Joan Carles I havia conegut al diplomàtic Manuel Oños de Plandolit i aquest fet podia haver influït a que afavorís a Joaquim Onyós entre altres candidats que també la volien. Títol de baró que ostenta actualment a partir del 2000 Josep Maria Onyós al morir el seu germà. Ser baró també dóna accés a cercles aristocràtics on es poden fer bons contactes internacionals.

DOSSIER 52: ORIOL GUIXÀ I JORDI PUJOL FERRUSOLA Notícia de 1/1/2024: Des del 14-1-2022 Carles Sumarroca Claverol és conseller de La Farga Yourcoppersolutions SA presidida per Oriol Guixà Arderiu. És l'antiga La Farga Lacambra SA. L'entrada d'aquest nou conseller a l'empresa indica la presència d'un nou soci molt important. No només perquè els Sumarroca són molt rics sinó també perquè és una persona molt relacionada amb Jordi Pujol Ferrusola (alias "el júnior"). El júnior és el fill de Jordi Pujol que més s'ha dedicat als negocis. També indica una línia política. De fet Anna Guixà Fisas (filla d'Oriol Guixà) va ser alcaldessa de Sant Quirze Safaja pel Pdecat fins el 2023 quan el seu equip va perdre contra una candidatura d'esquerres. Per més informació veure Dossier 1.

DOSSIER 51: ASCENS GIRBAU AL FRANQUISME VIC Notícia de 1/1/2024. Ascens de Pere Girbau al franquisme de Vic. Tenint en compte que els alcaldes franquistes no els votava ningú...... hem de buscar els veritables nuclis d’influència i poder darrera d’ells entre els grans industrials i les seves conexions a l’entorn del bisbe. En el cas de Vic cal afegir-hi a més un personatge molt concret i poc conegut. Es tracta de Manuel Oños de Plandolit que va ser el primer cap de la falange local el 1939 amb 36 anys i que de seguida se’n va anar a treballar pel ministeri d’afers exteriors. I va fer carrera com a diplomàtic. El seu nomenament als anys 50 com a màxim representant del govern franquista a Mèxic demostra la confiança que Franco dipositava en ell tenint en compte que Mèxic era un lloc difícil amb un govern hostil. Comencem el 1966 quan Pere Girbau (que llavors tenia uns 32 anys) va entrar a l’Ajuntament de Vic. En aquells moments Oños de Plandolit tenia 63 anys. Havia començat el boom del turisme i Girbau començava a ser una empresa fabricant de rentadores. Deixant la categoria de petit taller i passant a ser un fabricant. L’entrada de Girbau a l’Ajuntament franquista es pot interpretar com una manera de fer contactes a l’administració franquista en un moment que l’empresa començava a créixer. Per anar sabent més coses dels misteris del poder franquista (en aquest cas de Vic) cal anar fent un puzzle amb els fragments d’informació de què disposem..mica en mica.

DOSSIER 50: EL VIGATÀ OÑOS AMBAIXADOR FRANQUISTA MÈXIC Notícia de 1/1/2024. El 1956 el vigatà Manuel Oños de Plandolit va ser nomenat per Franco ministre plenipontenciari d’Espanya a Mèxic. No podia ser oficialment ambaixador perquè no n'hi podia haver. El govern mexicà no va reconèixer oficialment mai a l’Espanya franquista. Oños feia a la pràctica funcions semblants a les d’ambaixador de manera «no oficial». Era un càrrec d'altíssima confiança de Franco. I de pas ell i el seu equip vigilaven d’aprop a la nombrosa colònia de republicants exiliats catalans i espanyols. Oños també mantenia contactes amb tot el cos diplomàtic internacional instal·lat a Mèxic i amb els medis polítics i periodístics. El 1959 es va crear un incident perquè Oños va pretendre fer un acte de certa dimensió internacional de celebració del 18 de juliol reivindicant «el glorioso alzamiento nacional». Aquesta intenció va generar un fort moviment de protesta en els ambients d’exiliats republicans antifranquistes. Fins i tot hi va haver un intent de segrestar a Oños. No ho van fer però va faltar poc. Vigilaven els seus moviments, les seves entrades i sortides. Finalment veient el mal ambient que s’havia creat el govern mexicà va intervenir. Qui un temps després seria president de Mèxic Luis Echevarría es va reunir amb Oños demanant-li que no fes aquest acte perquè hi haurien incidents greus. Oños el 16 de juliol va renunciar a fer aquest acte del 18 de juliol. Els opositors demanaven la seva expulsió cosa que no es va arribar produïr finalment.

DOSSIER 49: RELACIÓ GIRBAU I PROQUIMIA Notícia de 1/1/2024. Les empreses vigatanes Girbau i Proquimia comparteixen una quantitat destacable de clients mundialment. Per una raó bastant natural en funció de la seva activitat. Girbau fabrica rentadores i Proquimia detergents. Molt complementaris. La sintonia també hi és a nivell persones per la cúpula. Pere Girbau va ser alcalde de Vic per Convergència i Unió forces anys i els propietaris de Proquimia també són d'aquest sector ideològic. El difunt advocat Joaquim Onyós (germà de l'actual propietari de Proquimia) era amic personal de Jordi Pujol.

DOSSIER 48: EL PRIMER FRANQUISME AL COLLSACABRA (1939-1943) Notícia 1/1/2024. El primer franquisme al Collsacabra del 1939 a 1943 s'estudia en dos llibres de Jaume Crosas Casadesús conjuntament amb la guerra (1936-1939). El primer llibre tracta sobre l'Esquirol-Santa Maria de Corcó. I el segon sobre Pruit-Rupit i Tavertet. Van sortir en anys diferents. És una zona d'importants terratinents i ambient agrari especialment en el segon llibre. Destaca per exemple la importància de la casa de Les Viles de Pruit (família Fatjó) que han estat historicament relacionats amb l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la patronal dels grans propietaris rurals. Molts interessants. Es troben en biblioteques.

DOSSIER 47: ESCOLA DE JOIERIA TOUS ES VA DESPLEGANT Notícia de 1/1/2024.. L’escola de joieria que els Tous (Tous School) van començar el 2018 ara ja és present amb escoles a l’Estat espanyol (amb sis escoles en diferents punts), Portugal (una amb 3.000 estudiants), Mèxic (amb dues escoles), Polònia (una amb dotze estudiants) i Puerto Rico (EEUU, una que comença el 2024). Són escoles de joieria (oficialment reconegudes pel sistema educatiu del país on són) i que són recolçades per beques per anar a fer pràctiques als tallers centrals de Tous a Manresa. Veure més informació dels Tous a dossiers 0d, 36 i també a 10.

DOSSIER 46: MOSSO D'ESQUADRA A BON PREU Notícia de 1/1/2024.. Roger Vinton diu al seu llibre "La Gran Teranyina" sobre les grans fortunes de Catalunya en l'edició del 2018 que Manel Prat Peláez (nascut a Còrdova el 1972) és cap de comunicació del grup Bon Preu. Prat va ser cap dels Mossos d'Esquadra entre 2011 i 2014. Una dada que indica que la família Font Fabregó (propietaris del grup) tenen bons contactes a la policia. Cosa normal tractant-se de gent molt rica i per tant sensibles a tot el què faci referència a seguretat i protecció.

DOSSIER 45: FAMÍLIA TERRADELLAS CONTROLA CAPITAL CASA TARRADELLAS Notícia de 1/1/2024.. Segons el llibre "La Gran Teranyina. Els secrets del poder a Catalunya" de Roger Vinton (publicat el 2017) el grup Casa Tarradellas (de Gurb, Osona) està liderat per Josep Terradellas Arcarons. El mateix Terradellas, segons la mateixa font, controla un terç de les accions. La seva muller Anna Maria Falgueras Masramon controla un altre terç del capital. I la seva mare Josefa Arcarons Ginesta controla el tercer terç. Els fills Anna, Josep i Núria tots tenen càrrecs executius al grup. El grup Tarradellas és molt conegut i factura uns mil milions d'euros cada any.

DOSSIER 44: JESÚS SERRA FARRE i BAQUEIRA BERET. Notícia de 1/1/2024.: Baqueira Beret a la temporada 2021-2022 ha aconseguit superar els efectes de la pandèmia del Covid amb un benefici d'uns 13 milions d’euros. Una de les millors temporades de tota la seva història. El principal accionista de Baqueira Beret és Serusán Gestión, presidida por Jesús Serra Farré, membre de la familia propietària de Catalana Occidente. La seva dona Iciar Usandizaga Sainz també està al consell d’administració. I Catalana Occidente hi té una important participació. El 2009 els germans Jesús i Josep Serra Farré van acordar anar cadascú pel seu camí. Josep Maria es va quedar amb el control del grup d’assegurances Catalana Occidente (que va començar als seus inicis a Manresa). I Jesús es va dedicar a la gestió de l’estació d’esquí. Veure també Dossier 35.

DOSSIER 43(B): L'ALCALDE "MILIONARI" DE MANLLEU Notícia de 1/1/2024.: Arnau Rovira ve d'un ambient familiar de gent molt rica. Un seu oncle va vendre l'empresa química IQAP el 2018 a una empresa nordamericana. Mai es va donar una xifra oficial però segons el diari Expansión al sector es calculava que es podien haver pagat perfectament més de 50 milions d'euros perquè al comprador li desapareixia un competidor. Una part d'aquest milions van ser per Xavier Rovira oncle de l'actual alcalde i ell mateix va ser regidor de Manlleu als primers ajuntaments democràtics. La família Rovira (que entre ells tenen bona relació) va comprar fa uns anys l'històrica fàbrica de Can Llanes on ara hi ha el grup Mimcord. L'administrador únic de Mimcord és MimwattXXI. El president de MimwattXXI és Jordi Rovira un altre oncle de l'actual alcalde. I n'és conseller Joan Rovira Vilaró pare d'Arnau Rovira. El grup Mimcord factura uns 7 milions d'euros a l'any actualment. Aquesta gent tenen diners i patrimonis importants. Veure més informació sobre Arnau Rovira a Dossier 43(A) i Dossier 7.

DOSSIER 43(A): ALCALDE MANLLEU SITUACIÓ LLETJA AL PLE Notícia de 1/1/2024. Al ple municipal de Manlleu del 30-10-2023 l'alcalde petit "milionari" Arnau Rovira va permetre que es visqués una situació "lletja". En l'apartat de mocions va deixar que es fes el debat però tot seguit ell i el seu equip de govern van passar a la votació sense donar cap explicació del sentit del seu vot ni fer cap comentari sobre els temes de les mocions. Això va generar una situació "lletja" molt poc habitual en els ajuntaments de les nostres comarques des de l'inici de la democràcia el 1979. Algun regidor de l'oposició va comentar que això era una falta de respecte. UN ALTRE alcalde "milionari" com era el cas del difunt Pere Girbau de Vic no hauria permès mai que una cosa així passés. En aquests temes concrets ell sempre va tenir una actitud molt respectuosa amb l'oposició. A ell sí que l'importava el "què diran". I això que ell i Arnau Rovira són pràcticament del mateix partit. Per més informació sobre Arnau Rovira veure Dossier 43(B) i Dossier 7.