DOSSIER 16: TORNAFOCH HA PUBLICAT TAMBÉ UN LLIBRE del PRIMER FRANQUISME a Vic. Notícia de 1/1/2024: EL 2018 Xavier Tornafoch Yuste va publicar "El primer franquisme a Vic (1939-1949)". Tornafoch ha estat en diversos ocasions cap de llista i regidor d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Vic. És un segon llibre interessant sobre aquest període després del d'Esther Farrés amb el llibre «La repressió franquista a Vic (1939-1945) que va sortir abans. Els dos treballs són molt bons per aclarir la realitat d'aquests primers anys del franquisme a Vic. Més informació veure en aquesta web Dossiers 17, 21, 23, 33 i 34.

DOSSIER 15. JET-SET DE VIC DE 1902 A 1936. NOTÍCIA DE 1/1/2024. Molt interessant el llibre "Catalunya Vella (1902-1936") de Miquel Ylla-Català Genís publicat el 2013 pel Patronat d'Estudis Osonencs. És una entitat catalanista d'aquella època entre els socis de la qual hi havia molts destacats membres de les principals famílies adinerades vigatanes. A més a més de molta gent "normal" amb inquietuts culturals. Va ser creada el 2-2-1902 i tenia la seu a la Casa Costa edificació modernista de la Plaça Major de Vic. Els presidents van ser: Lluís B. Nadal, Josep Fatjó Vilas, Lluís Bayés Coch, Josep Ylla Alibés, Joaquim de Rocafiguera, Joan Serrabou, Lluís G. Parés, Antoni Puig, Jaume Corominas, Miquel Arumí, Josep Ricart i Josep Genís. Quasi tots cognoms molt coneguts entre la Jet-Set local. Entre els associats del pilot hi havia el músic santquirzenc Joan Baptista Espadaler que molta gent es pensa que és familiar de Ramon Espadaler actual diputat al Parlament dins el grup socialista que havia estat molts anys a CiU essent conseller de medi ambient i d'interior. Doncs no és el cas...tot i la coincidència de cognom no és familiar d'Espadaler sinó que és el meu besavi. Em dic Albert Anglada Freixer i la meva mare es deia Roser Freixer Espadaler. Era el seu avi. A St. Quirze de Besora actualment hi ha diversa gent que es diu Espadaler sense ser parents entre ells.

DOSSIER 14: MANUEL OÑOS DE PLANDOLIT INFLUENT CAP DE FALANGE DE VIC. Notícia de 1/1/2024: Manuel Oñós de Plandolit, advocat nascut a Vic el 1903, va ser el segon cap de la Falange local des de l’entrada de les tropes franquistes el febrer del 1939. I, tot seguit, el 1940 va cessar per anar a un càrrec del Ministerio de Asuntos Exteriores. Va ser un diplomàtic i el govern de Franco el va enviar com a representant del seu govern a Mèxic i altres llocs. Així ho recull Esther Farrés al seu llibre «La repressió franquista a Vic (1939-1945)". Aquesta notícia té un gran interès perquè demostra un nivell important d’influència dins el règim d’una persona de la família Oñós de Plandolit. Els actuals propietaris del grup Proquimia de Vic tenen aquests cognoms...uns cognoms que són molt poc habituals realment. Hi ha moltes coses que sap poca gent sobre el poder franquista i algunes famílies de Manresa, Vic i Olot relacionades a empreses grans de la zona. El territori on té les seus centrals La Uvic-Ucc i zones properes. Se sabran més coses en els propers anys. Més informació sobre els propietaris de Proquimia veure Dossier núm. 16.

DOSSIER 13: PERE GIRBAU ES VA FICAR A L'AJUNTAMENT FRANQUISTA DE VIC EL 1966 COINCIDINT EN UN MOMENT D'IMPULS DEL NEGOCI FAMILIAR. Notícia de 1/1/2024. Seguidament també es va ficar al món associatiu empresarial a través d'Acció Social Empresarial Catalana (que va presidir) que formava part de la Unió Internacional Cristiana de Dirigents d'Empresa. Això segons l'historiador Santi Ponce que és professor a la UVIC-UCC. Pere Girbau va morir aquest juliol del 2023 als 89 anys. Ell junt amb els seus germans (la segona generació) va reconvertir el negoci familiar en una empresa internacional del sector de la bugaderia industrial que és actualment. L'empresa la porta actualment la tercera generació de la família. Més informació sobre l'empresa veure DOSSIER 2 d'aquesta web.

 DOSSIER 12:

TAL COM HO VEIG. Reflexions totalment personals d'Albert Anglada. Cicle 2023/2027. Inici Maig 2023.

EL PODER. Personalment tota la vida m'ha interessat estudiar el poder en les seves múltiples formes. Fa més de 30 anys que ho faig i en tinc 53. Dels meus 2 llibres sobre les maçoneries cal destacar especialment el segon (2020) pel què fa al contingut . I en quant a l'impacte i la difusió evidentment el més important és el primer (2005). Els llibre del 2005 va ser llegit especialment a Madrid i a Barcelona, en ambients interessats pel tema de les cúpules dels partits polítics principals i de ministeris i conselleries.Són els millors llibres que dels 13 que he escrit o inspirat (3 d'ells en col·laboració amb altres autors).:

<

El primer llibre de les maçoneries que va tenir un tiratge de 9.000 exemplars entre les dues edicions va ser distribuït a totes les capitals de comunitat autònoma de l'Estat espanyol i va ser més llegit per sobre de la mitjana general a Madrid, Barcelona i València. També en zones properes a on viu l'autor -i on sóc més conegut- és a dir Manresa, Vic, Olot, Manlleu i Ripoll. I també a Granollers. El poder té les seves tàctiques i misteris Quant més poder hi ha... més sofisticades són les tàctiques. Hi ha clàssics del tema: l'italià Maquiavel especialment l'edició comentada per Napoleó Bonaparte, l'Art de la guerra del xinès Suntzu i altres semblants. :

<

Els bisbes de Vic havien arribat a tenir molt poder abans de 1714. Comentarem el cas de Cosme de Montserrat que va ser després bibliotecari i confessor a Roma d'un dels dos Papes valencians de la família Borgia.Cosme de Montserrat va ser un dels que van ajudar a que Renat d'Anjou fos Rei de la Corona d'Aragó durant un breu període temps en el caos de la guerra civil catalana del segle XV. René (Renat) d'Anjou va néixer el 1408 i va ser un precursor del què després seria el moviment cultural i artístic del Renaixement. Va ser Comte de Provença i també li van oferir i va acceptar ser Comte de Barcelona i Rei de la Corona d'Aragó. La seva mare va ser la gran protectora de Joana d'Arc que va ser una heroïna a França i la va matar la inquisió a Anglaterra. Doncs precisament va ser aquest Papa Borgia essent Cosme de Montserrat el seu confessor qui va començar els tràmits perquè Joana d'Arc (tant relacionada amb Renat d'Anjou) fos perdonada i declarada Santa (que encara ho és actualment). Veure més reflexions a Dossier Ob d'aquesta web.