CONFIDENCIAL (4): NOTICIES I RUMORS. La gent que fan butlletins confidencials -com vaig fer jo de 1999 a 2020- acostumen a anar a actes socials rellevants dels ambients sobre els que escriuen i investiguen (en el meu cas ambients empresarials i polítics sobretot de Vic i Manlleu). Aquest tipus de premsa per una clientela reduïda amb poder adquisitiu i interessada pel món dels diners i el poder d’un territori ha existit des de temps antics a molts altres territoris (i per aquest tipus de gent vint euros al mes que costava el meu confidencial és una quantitat molt petita).... Els diferents poders sempre valoren conéixer qui és qui, notícies i rumors dels seus ambients i també apuntar i estudiar les corrents d’opinió que generen. És el què a França es coneix com premsa paral·lela o premsa cara...i a l’Estat espanyol com butlletins confidencials o periodisme confidencial. Aquests butlletins mai tenen publicitat i viuen dels ingressos provinents de subscriptors i subscriptores. El seu sentir d’existir es complementar i ampliar més detalls de la informació de la premsa nomal i tenen voluntat de crear opinió entre la gent que prenen les decisions al món de la política i els negocis del territori on es difonen. Habitualment en circulen moltes fotocòpies o se'n escanegen pàgines i s'envien per e-mail. El butlletí eren entre vint-i-cinc i trenta-cinc folis cada trimestre amb informació molt triada i pensada.

EL CONFIDENCIAL (3): Els butlletins confidencials de circulació restringida sobreviuen gràcies a una clientela «especial» amb poder adquisitiu. Una de les forces que tenen és que a vegades algunes de les seves notícies, o enfocaments seus, salten als mitjans de comunicació normals fent impacte. Això potencialment té una força gran que la clientela també aprecia. És un subgenère periodístic entre la premsa alternativa i la premsa clandestina. Els butlletins confidencials sempre neixen a l’entorn d’estructures de poder. I publiquen confidències i secrets (grans o petits). En el meu cas l’estructura de poder eren els ambients de clans empresarials autòctons on tothom es coneix. És un petit món. Aquests butlletins acostumen a tenir un preu més elevat que la premsa normal perquè no hi ha ingressos de publicitat. I acostumen de tenir un nucli inicial de clients suficients per sobreviure, que són els que més influeixen en la línia de la publicació, i que potencialment es va ampliant mica en mica. El seu preu tlimita el seu creixement potencial en quantitat de clients. Per contra, acostumen a ser clients que duren anys. En la meva experiència el meu dossier confidencial trimestral va durar del 2003 al 2022 (vint anys). Del nucli inicial de clients en aquests vint anys la majoria van aguantar fins al final de la publicació...i alguns van morir mentre eren clients. Del nucli inicial en van plegar pocs...El dossier va fer el seu creixement màxim fins a quasi uns 33 subscriptors. D’aquests una quinzena estaven relacionats amb el sector immobiliari. I d’aquesta quinzena van anar plegant quasi tots quan va petar el boom immobilari. En el moment de plegar quedaven uns 18 clients entre els quals més de la meitat hi eren des del primer dia. L’ambit territorial del butlleti confidencial era Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Des de Vic amb el tema de la creació de la federació que va crear la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya vaig anar ampliant el territori d’incidència també a Manresa i Olot. A llibreries de Manresa i Olot s’hi van vendre els 4 llibres de «poder i diners de la jet-set» que van sortir i també a Granollers on hi tenia una parada de venda i intercanvi de llibres vells i antics al mercat del dijous. A la parada que tenia els dissabtes a Vic també van comprar aquests llibres gent del Berguedà i el Moianès i Guilleries-Baix Montseny.

TRES ETAPES DEL CONFIDENCIAL (2): Els vint anys de l’existència del meu Dossier Confidencial d’investigació trimestral de política i negocis a Osona, El Ripollès i El Lluçanès es poden dividir en tres etapes. La primera seria de 1999 a 2008 (nou anys). És l’etapa inicial i d’expansió.... I amb una web de suport i propaganda des del 2003. Va començar amb un nucli de subscripcions que la majoria van aguantar els vint anys. La raó de ser del confidencial era seguir els moviments i les xafarderies dels clans empresarials autòctons del territori. Aquesta era la gràcia. En aquests anys es va arribar més o menys a les 33 subscripcions. La segona etapa va de 2009 a 2016 (set anys). És una etapa resistent. Hi va haver dues crisis. L’esclat del boom immobiliari va representar quedar amb només 18 subscripcions. Van plegar quasi tots els que eren d’aquest sector. I una crisi personal...era fill únic i vaig haver de dedicar moltes hores a cuidar dels pares. En aquesta fase alguns clients em feien preparar textos per ells pagant a part. I la tercera fase és de 2017 a 2020 (tres anys) que va ser una segona fase d’expansió. Vaig eliminar la web i vaig començar a fer els llibres anuals de «poder i diners de la jet-set» ...i vaig ampliar territori amb el Bages i la Garrotxa. Aquests llibres tenien un tiratge de 400 exemplars. Cobrien tot el territori on hi ha les seus centrals de la UVIC-UCC i zones properes. Aquesta tercera fase vaig fer un sobreesforç molt gran...feia setze anys que tenia una parada setmanal de venda de llibres vells als mercats de Vic i Granollers...i vaig tenir un accident de cotxe a causa d’un atac epilèptic provocat per microinfarts al cervell originats per una pressió alta mal cuidada. I vaig haver de plegar i també de deixar de conduïr. Vaig passar a ser pensionista d’invalidesa que és el què sóc ara.

DOSSIER 73: ADVOCATS FAMOSOS DE VIC FINS 1976. Notícia de 1/9/2024. Un dels llocs on sobretot des de 1882 fins al 1976 hi ha una presència destacada de famílies de la Jet-Set local és sens dubte el Col·legi d'Advocats de Vic. Vic ha tingut alguns advocats famosos quasi tots de la dreta catòlica i entre aquests alguns catalanistes i altres no. Alguns exemples serien: Narcís Verdaguer Callís diputat per la Lliga, Ramon d'Abadal Vinyals historiador, Antoni d'Espona de Nuix primer conservador del Museu Episcopal, Francesc d'Assís Masferrer Arquimbau mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona, Manuel Onyós de Plandolit diplomàtic i alt representant del govern de Franco a Mèxic (a Mèxic no hi va haver mai ambaixada espanyola durant el franquisme i l'equip d'Onyós feina funcions semblants era un càrrec de moltíssima confiança del règim), i Lluís Sadurní viceconsol a Tunis i Hamburg.

EL CONFIDENCIAL (1): D’ALBERT ANGLADA a ALBERT DELTELL. Emili Teixidor en la seva novel·la Laura Sants publicada el 2006 hi fa aparèixer un personatge que es diu Albert Deltell i que és l’autor i editor d’un butlletí d’informació confidencial amb notícies sobre la jet-set de Vic i Osona, el Lluçanès i el Ripollès. És evident que aquest personatge està inspirat en mi i que Teixidor ha tingut accés a propaganda sobre el meu dossier confidencial i ha vist alguns números. Una versió resumida del meu Dossier Confidencial la va poder veure per exemple a la desapareguda Llibreria La Tralla on s’hi venia cada tres mesos. El Dossier Confidencial va tenir una versió resumida a algunes llibreries des del 2003. I la versió ampliada només la rebien els subscriptors i les subscriptores (des de 1999). En el seu llibre Teixidor es pregunta quantes són les famílies que controlen els fils del poder a Vic: Diu que no deuen de ser «més de vint ni menys de deu...». I afegeix: «pràcticament tot el territori comarcal és governat per famílies de la carcúndia catòlica que ve dels carlins, passa per la Lliga i en Cambó, s’adapta al franquisme i acaba als braços redemptors del partit nacionalista conservador governant (es refereix al pujolisme) que fa com el Netol, el detergent més poderós i de les galtes més grosses: ho neteja tot». Aquest és el primer d’una sèrie de textos que faré properament sobre què són els confidencials i d’on han sortit. Del meu la versió només per subscripció va sortir sense interrupció del 1999 al 2020 i la resumida (que es pot consultar al dipòsit legal B-2335-2003 ) també sense interrupció del 2003 al 2020.

DOSSIER 72 ELS SERRA I ELS FONT ENTRE ELS MES RICS DE L'ESTAT ESPANYOL. Notícia de 1/9/2024. . Josep Maria Serra de Catalana Occident, i vinculat a Manresa, té una fortuna valorada en 1.700 milions d'euros. Es el tercer més ric de Catalunya i el 19 de l'Estat espanyol segons la Revista Forbes de 2024. Josefa i Assumpta Serra, familiars de l'anterior, tenen una fortuna de 900 milions d'euros. I estan a la 13ena posició de Catalunya i la 51ena de l'Estat. I Joan Font del grup Bon Preu té una fortuna de 400 milions d'euros i és el 23è més ric de Catalunya i el 90è de l'Estat.

Dossier 71: QUI ES L'ACTUAL DUQUESSA DE CARDONA? Notícia de 1/9/2024. Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba és l'actual titular d'aquest títol nobiliari. Va néixer el 1982 i és duquessa des del 1998. Viu habitualment a Còrdova i ha estudiat ciències empresarials. Té relació amb l'Ajuntament de Cardona des del 2001. Les dues parts intenten promocionar turísticament Cardona. En segon matrimoni està casada amb Rodrigo Moreno de Borbón fill d'una cosina del rei emèrit Joan Carles I.