DOSSIER 0b:
MEU CONFIDENCIAL EN EMILI TEIXIDOR: INSPIRA NOVEL·LA LAURA SANTS. Veure nota concreta de 8/9/2022 (Cap al final del text). El meu confidencial es va publicar del 2003 al 2020 sense interrupció.
LLIBRE INTERESSANT. Molt interessant el llibre "Catalunya Vella (1902-1936") de Miquel Ylla-Català Genís publicat el 2013 pel Patronat d'Estudis Osonencs. És una entitat catalanista d'aquella època entre els socis de la qual hi havia molts destacats membres de les principals famílies adinerades vigatanes. A més a més de molta gent "normal" amb inquietuts culturals. Va ser creada el 2-2-1902 i tenia la seu a la Casa Costa edificació modernista de la Plaça Major de Vic. Els presidents van ser: Lluís B. Nadal, Josep Fatjó Vilas, Lluís Bayés Coch, Josep Ylla Alibés, Joaquim de Rocafiguera, Joan Serrabou, Lluís G. Parés, Antoni Puig, Jaume Corominas, Miquel Arumí, Josep Ricart i Josep Genís. Quasi tots cognoms molt coneguts entre la Jet-Set local. Entre els associats del pilot hi havia el músic santquirzenc Joan Baptista Espadaler que molta gent es pensa que és familiar de Ramon Espadaler actual diputat al Parlament dins el grup socialista que havia estat molts anys a CiU essent conseller de medi ambient i d'interior. Doncs no és el cas...tot i la coincidència de cognom no és familiar d'Espadaler sinó que és el meu besavi. Em dic Albert Anglada Freixer i la meva mare es deia Roser Freixer Espadaler. Era el seu avi. A St. Quirze de Besora actualment hi ha diversa gent que es diu Espadaler sense ser parents entre ells.EL PODER. Personalment tota la vida m'ha interessat estudiar el poder en les seves múltiples formes. Fa més de 30 anys que ho faig i en tinc 53. Dels meus 2 llibres sobre les maçoneries cal destacar especialment el segon (2020) pel què fa al contingut . I en quant a l'impacte i la difusió evidentment el més important és el primer (2005). Els llibre del 2005 va ser llegit especialment a Madrid i a Barcelona, en ambients interessats pel tema de les cúpules dels partits polítics principals i de ministeris i conselleries.Són els millors llibres que dels 13 que he escrit o inspirat (3 d'ells en col·laboració amb altres autors).:
<El primer llibre de les maçoneries que va tenir un tiratge de 3.000 exemplars va ser distribuït a totes les capitals de comunitat autònoma de l'Estat espanyol i va ser més llegit per sobre de la mitjana general a Madrid, Barcelona i València. També en zones properes a on viu l'autor -i on sóc més conegut- és a dir Manresa, Vic, Olot, Manlleu i Ripoll. I també a Granollers. El poder té les seves tàctiques i misteris Quant més poder hi ha... més sofisticades són les tàctiques. Hi ha clàssics del tema: l'italià Maquiavel especialment l'edició comentada per Napoleó Bonaparte, l'Art de la guerra del xinès Suntzu i altres semblants.
EL MEU HISTORIAL:
Ja podem considerar començada de veritat la temporada 2023/2024.
AMB DETALL:
Si bé com explicava abans la meva activitat periodística es va centrar durant molts anys a Osona, El Ripollès i El Moianès va ser anant als mercats quan vaig veure clar que era natural també ampliar la meva activitat al Bages i a la Garrotxa... territoris propers actualment vinculats a Osona i el Ripollès (i cada vegada més) a causa de la vinculació que hi amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya des de fa uns anys.
Les instal·lacions universitàries de Manresa estan federades amb les de Vic... i a Olot hi ha presència de la Uvic-Ucc amb uns estudis relacionats amb la indústria agroalimentària (important a la Garrotxa).
Va ser a les meves parades als mercats quan a partir del 2017 gent del Bages i de la Garrotxa em van comprar el primer llibre de la Jet-Set que només incloia Osona i el Ripollès i em van animar a afegir-h també temes del Bages i La Garrotxa. Em va semblar bé i a partir del segon llibre (el 2018) ja a cada número hi havia algun tema important del Bages i La Garrotxa.
Em van comprar els llibres de la Jet Set gent del Bages a la parada de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries de Manresa) i gent de La Garrotxa a les parades de Sant Joan de les Abadesses el diumenge i de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries d'Olot).
Dels temes importants publicats del Bages cal destacar un dossier sobre els Tous i sobre en Pep Guardiola i la seva dona. I de la Garrotxa les indústries càrniques Noel i Espuña. I els Feliu tristament famosos pel cas de la farmacèutica d'Olot.
LA MEVA EXPERIÈNCIA:
La meva experiència de quinze anys a la venda ambulant a mercats setmanals:
Deia el mundialment famós escriptor i cronista Maxim Gorki que qualsevol escriptor o periodista que es pugui considerar de nivell ha d'haver conegut els ambients de les classes socials mitja baixa i baixa. Els ambients de la gent amb menys poder adquisitiu, la seva vida i els seus problemes... I sens dubte aquests han estat sempre els ambients dels mercats ambulants al carrer a totes les parts del món... en unes èpoques més precaris i en altres menys... però segur que és l'ambient de les classes populars.
Doncs jo.... per les circunstàncies personals de quedar-me a cuidar els meus pares en la seva vellesa i malaltia vaig acabar seguint el camí aconsellat per Gorki. Em vaig passar quinze anys seguits dedicant-me a la venda i intercanvi ambulants de llibres, còmics, pel·lícules, tota classe de trastos, discs, etc... als mercats setmanals de St. Quirze de Besora els divendres, Vic els dissabtes i Sant Joan de les Abadesses els diumenges. I durant una temporada també els dijous a Granollers.
És a base d'anys en aquests llocs on vaig captar com els sectors populars tenen perfectament definida l'existència d'una classe alta, d'una "jet-set".. i és en aquests sectors populars on es vol tenir informació de manera permanent sobre la "jet-set". Vaig entendre que escriure sobre aquesta tema era el meu camí natural i de futur.
Veure l'actual web www.albertanglada.com dossiers periodístics de la jet-set d'osona, el bages, el ripollès, la garrotxa i la seva relació amb Barcelona. I llibres poder i diners de la jet-set publicats de 2017 a 2020.
Qui era Maxim Gorki?
Màxim Gorki (1868-1936). Escriptor rus nominat cinc vegades al Premi Nobel de Literatura. Amic de Tolstoi i Txékhov. Amic de Mark Twain. I quan va ser empresonat a Rússia per activisme contra el Tsar van signar per la seva llibertat Marie Curie, Auguste Rodin i Anatole France.
En la seva vida pública va començar com opositor al Tsar i amic personal de Lenin. Va viure exiliat per oposició al Tsar. Si bé va començar essent comunista després va denunciar que aquest règim derivava en dictadura i es va tornar exiliar en aquesta ocasió crític amb la Unió Soviètica que ell havia més o menys ajudat a crear.
Finalment, el 1932 estant exiliat a Capri (Itàlia) va rebre la invitació personal de Stalin per tornar. Tenia aleshores 64 anys i va decidir tornar. Stalin inicialment el va tractar bé... fins i tot va muntar un museu dedicat a ell a la casa on vivia. I li van posar el seu nom a un carrer principal de Moscou.
Finalment es va anar tornant altra vegada crític i va morir dos anys després sembla que assassinat per la policia secreta del règim quan ja estava apunt ser ésser massa coneguda la seva actitud opositora.
De tota manera li van muntar un bons funerals. Van ser presidits per Stalin en persona. Hi va haver un discurs d'Andre Gide en representació dels escriptors del món. Hi va anar molta gent. El fèretre va ser dut personalment sobre les espatlles pel propi Stalin i també pel conegut ministre rus de relacions exteriors Molotov. Un homenatge al més alt nivell.
SETMANARI LA MARXA:
Per qui no em conegui he de dir que vaig començar la meva trajectòria professional el 1989 com a redactor de temes d'economia i negocis (i també política) a un setmanari de Vic que ja no existeix que es deia La Marxa.
La Marxa cobria Osona i el Ripollès i també era seguida (per la influència territorial de Vic) per gent de l'actual Moianès i també gent de Les Guilleries-Baix Montseny. En aquella època hi havia molt poca relació amb el Bages-Berguedà i La Garrotxa perquè no hi havia bones carreteres com ara.
A La Marxa en vaig ser un dels subdirectors. Primer amb en Miquel Macià Arqués de director (quasi cinc anys) i després amb en Joan Turró Calvet de director (l'últim any).
Per aquells mateixos anys a El 9 Nou hi havia de subdirector un tal Albert Om que aleshores no era tant famós com ara.
En aquella època en un mitjà de comunicació et podien contractar encara que només fossis estudiant universitari si escrivies bé i tenies un nivell cultural suficient.
Per casos així el Col·legi de Periodistes va permetre durant uns anys (actualment només et pots col·legiar en qualsevol col·legi professional essent llicenciat) que tothom que pugués demostrar un mínim d'anys treballant de redactor contractat o com autònom es podia col·legiar. En el meu cas no vaig poder llavors perquè no duia prous anys treballant al sector.
En el meu cas vaig estudiar no ciències de la informació sinó filosofia i lletres branca història a la Universitat Autòma de Barcelona més o menys fins a mitja carrera.
Sí que em vaig poder col·legiar el 2002 (que llavors exigien deu anys treballant al sector) al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya en el qual vaig estar col·legiat una dècada.
També havia estat dels primers a afiliar-me al Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) quant la seva creació el 1993. Gràcies a ser afiliat al SPC vaig aconseguir el carnet internacional de periodista professional que fa la Federació Internacional de Periodistes amb la qual l'SPC té relació. Un bon carnet.
Vaig deixar La Marxa el 1996, i de la segona part del 1996 al 1998 vaig col·laborar amb Macià en el què van ser els precaris inicis de l'empresa S.C.G. Aquitània SL i la web Osona.com de la qual anys després sortiria el Grup Nació Digital que Macià ha venut recentment.
Del 2000 al 2003 em va contractar com a tècnic de comunicació un organisme de l'Ajuntament de Vic que organitzava les fires i mercats i es deia ImpeVic. Aquest organisme estava presidit per l'advocat Miquel Pi Costa que aleshores era també tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic. Miquel Pi va ser l'advocat de La Marxa.
D'altra banda, el meu Pare (jo era fill únic) em va convèncer que deixés de treballar per altri i em muntés una feina pel meu compte flexible (que si un dia no hi anava no passés res) i quedés a casa cuidar-los a ell i a la meva mare perquè ja eren grans. Vaig acceptar. I això vaig fer del 2004 al 2012. És quan vaig convertir un dels meus hobbies (els llibres i coses de segona mà) en feina i vaig començar a a anar als mercats ambulants. (Continuarà....).
Dijous 8/9/2022:
Des del juliol del 2022 sóc pensionista d'invalidesa i al no ser autònom ja no puc fer factures. Per tant el Dossier confidencial d'investigació que publicava cada trimestre des del 2003 (quasi 20 anys sense interrupció) ha deixat d'existir a 30 de juny del 2022.
La col·lecció complerta és a l'oficina del dipòsit legal (a la Biblioteca de Catalunya) amb el número de dipòsit legal B-2335-2003. N'han sortit un total de 81 números. A l'inici va ser mensual poc temps.
A més existien uns subscriptors i subscriptores de suport que rebien a part informació bastant més ampliada i pagaven 249'60 euros a l'any (IVA inclòs). I si volien podien suggerir temes per publicar. I alguns i algunes ho feien habitualment. La totalitat de les subscripcions eren a Osona, el Moianès i el Ripollès.
Cobrir també el Bages i el Berguedà per una banda i La Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny per l'altra no es va fer fins el 2018 amb els llibres de la Jet-Set (que van sortir el 2017 al 2020). I després més a fons amb aquesta web.
Els llibres "Poder i diners de de la Jet-Set" de les nostres comarques van començar el 2017 i es venien a les principals llibreries de Manresa, Vic, Olot i Manlleu. I també a les meves parades de llibres de segona mà als mercats ambulants setmanals de Vic (els dissabtes), Sant Joan de les Abadesses (els diumenges) i Sant Quirze de Besora -on visc- (els divendres). Fins al greu accident de cotxe que vaig tenir el dia 3-10-2020 (no em vaig matar perquè no era la meva hora) i que m'ha dut a tenir una invalidesa permanent.
El Dossier confidencial es va moure en les dues dècades que ha existit entre un mínim de deu subscripcions i un màxim de trenta. Aquest màxim va coincidir amb l'època del boom immobiliari. No totes les subscripcions es pagaven amb diners sinó que algunes eren a canvi de serveis que jo necessitava (de diversa classe).
Les subscripcions eren gent del món empresarial i polític principalment amb importants interessos a Osona, el Ripollès i el Moianès i que volien saber-ho tot sobre el món del poder i els diners en aquest territori.
Primer a Osona, el Ripollès i el Moianès... i després a tot el territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) i zones properes. És a dir també el Bages-Berguedà i la Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny.
8/9/2022. El meu dossier confidencial "surt" a la novela "Laura Sants" d'Emili Teixidor:
El conegut escriptor català Emili Teixidor (de Roda de Ter) va publicar el 2006 a Editorial Columna la novel·la "Laura Sants" que és com una versió actualitzada de la novel·la de Miquel Llor "Laura a la ciutat dels sants".
En aquest llibre que descriu l'ambient de poder i diners actual de les famílies poderoses de Vic hi ha un periodista que edita un butlletí confidencial que es diu Albert Deltell i tant ell com el seu confidencial és evident que estan inspirats en mi.
Emili Teixidor (que va morir) va tenir accés a alguns exemplars del meu Dossier Confidencial que surt des del 2003. I el vaig inspirar. Les descripcions que fa de com és aquest confidencial d'Albert Deltell s'assemblen molt al meu. Segur que no és casualitat. De confidencial per aquelles dates a Vic només existia el meu.
