divendres, 1 de desembre del 2023

 

DOSSIER 9: GRUP VIÑAS:



FINCAS GANADERAS DE ARAGÓN SL:


Aquesta societat té el seu domicili a Sant Llorenç Desmunts, s/n, polígon industrial. Vic. La seva activitat són altres explotacions de bestiar. Va començar operacions el 14-7-2005. Està a la categoria d'empreses amb una facturació inferior als 500.000 euros.


Josep Viñas Roviró és administrador únic (6-3-2020). Ho ha deixat de ser a 14-8-2020.

Glòria Viñas Roviró és apoderada solidària (6-3-2020). Ho ha deixat de ser a 14-8-2020.



VALLESRAM SL:


Domicili Sant Llorenç Desmunts, s/n polígon industrial Vic. Ampliar objecte social a: Transport de mercaderies per carretera. Fabricació de productes per l'alimentació d'animals de granja.


Aquesta empresa va començar operacions el 23-1-2003. Està a la categoria d'empreses amb una facturació entre 500.000 i 1.000.000 euros.


Josep Viñas Roviro és administrador únic (14-4-2011). Des d'aquesta data el nou soci únic és Invers Marc 95 SL.

Glòria Viñas Roviro és apoderada (14-4-2011).

Arnau Camprubí Codinach és apoderat (24-3-2022).




CAL FUSTA SL:


Aquesta empresa té el seu domicili social a Sant Llorenç Desmunts, s/n polígon industrial Malloles (Vic). Abans es denominava Viñas Molas SL fins el 18-7-2016 quan Josep Molas Nogue va deixar de ser administrador únic de l'empresa. Es dedica a l'explotació de bestiar boví per la producció de llet. Va començar operacions el 12-11-2003. Està a la categoria d'empreses amb unes vendes entre 1.000.000 i 2.500.000 euros.


Josep Viñas Roviró és administrador únic (17-6-2016).

Glòria Viñas Roviró és apoderada solidària (5-7-2016).






 VALLIN BLANCO SL:

Aquesta societat té el seu domicili social a Sant Llorenç Desmunts, s/n, polígon industrial. Vic. Es dedica a l'explotació de bestiar boví i búfals. Va començar operacions el 23-10-2001. Està a la categoria d'empreses amb una facturació superior als 2.500.000 euros. 

Glòria Viñas Roviro es administradora única (7-2-2020).

Josep Viñas Roviro és apoderat solidari (7-2-2020).






INVERS MARC 95 SL:


Aquesta societat té el seu domicili social a Mas Puigventos, s/n Carretera de Taradell, s/n de Vic. Es dedica a la compravenda de béns immobiliaris per compte pròpia. Va començar operacions el 24-3-1995. Està a la categoria d'empreses amb un nivell de vendes inferior als 500.000 euros.


Josep Viñas Roviro és administrador únic (7-2-2020).

Glòria Viñas Roviro és apoderat solidari (7-2-2020).



PROMOTORA HECTOMETRO SL:

Aquesta societat té el seu domicili social a Sant Llorenç Desmunts, s/n, polígon industrial. Vic. Es dedica a l'explotació de bestiar porcí. Va començar operacions el 16-1-1995. Està a la categoria d'empreses amb un nivell d'ingressos inferior als 500.000 euros. 
Glòria Viñas Roviro administradora única (5-2-2010).
Josep Viñas Roviro apoderat (5-2-2010).


SALA DE DESFER I MAGATZEM FRIGORÍFIC J. VIÑAS SA:


Activitat: Processat i conservació de carn. Sant Llorenç Desmunts, parc. B, 22. polígon industrial (Vic). Va començar operacions el 31-1-1984. El capital social és de 144.240 euros. Està a la categoria d'empreses amb un nivell de vendes superior als 2.500.000 euros.


Josep Viñas Roviró és administrador únic (30-7-2012).
Glòria Viñas Roviró és apoderada solidària (31-3-2017).


Marques registrades: J. Viñas SA vedella nostra, J. Viñas SA poltre nostre, J. Viñas SA xai nostre, Grup Viñas, Grup Viñas 1962. El 31-5-2018 Sala de Desfer i Magatzem Frigorífic J. Viñas SA ha absorvit a Carnissers d'Osona SA (fusió per absorció).




BOVIOSONA SL:


Domicili a C/ St. Llorenç Desmunts (pol. Ind. Vic), s/n. Parc. B22. Activitat: explotació d'altre bestiar boví i búfals. Està a la categoria d'empreses amb unes vendes superiors als 2.500.000 euros. Auditor: Despatx i Gabinet d'Auditoria SLP.


Josep Viñas Roviro administrador únic (7-2-2020).

Gloria Viñas Roviro apoderada solidària (7-2-2020).



   BOVI FONT SL:

Aquesta societat té el seu domicili social a Sant Llorenç Desmunts, s/n, polígon industrial. Vic. Es dedica al cultiu de vinya. Està a la categoria d'empreses amb una facturació entre 1.000.000 i 2.500.000 euros. El soci únic és Invers Marc 95 SL.

Glòria Viñas Roviro és administradora única (7-2-2020).

Josep Viñas Roviro és apoderat solidari (7-2-2020).


Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquest llibre prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.





dimarts, 7 de novembre del 2023

 DOSSIER 8: ELS BENITO (SEIDOR) UNA NOVA FORTUNA A VIC


Seidor és un grup ara multinacional que va néixer a Vic. Té 19 oficines a l' Estat espanyol, 3 a Xile, 2 a Argentina, 2 a Brasil. I 1 als següents estats: Portugal, Bèlgica, Estats Units, a 7 estats més d'Amèrica, als Emirats Àrabs Units i més recentment al Marroc des d'on operaran a Àfrica i especialment a l'Àfrica francòfona.

Seidor dóna feina a unes 2.700 persones a tot el món i factura entre 200 i 220 milions d'euros. És soci de serveis de Ibm, Microsof, Adobe i Sap. Fa feines consultoria de telecomunicacions i desenvolupament de xarxes informàtiques.




AMB SEU SOCIAL A C/ EIX ONZE DE SETEMBRE 41-43 DE VIC:


SEIDOR SA:


Seidor SA té el seu domicili social al C/ Eix Onze de Setembre, 41-43 baixos de Vic. Es dedica a les activitats de consultoria informàtica. Va començar operacions el 28-5-1983. Està a la categoria d'empreses amb una facturació superior als 2.500.000 euros.


Santiago Benito Martínez és president (30-3-2021).

Josep Benito Martínez és apoderat solidari (4-3-2015).

Anna Benito Montero és apoderada solidària (4-3-2015).

Juan José Rivero Graña és apoderat solidari (12-3-2015).


Auditor: Busquet Estudi Jurídic SL (20-1-2009).



Seidor SA és el titular jurídic i formal de les accions de les següents societats unipersonals: IT Seidor SL (des de 11-12-2019), Human Capital Consulting SL (des de 29-1-2019), Dispal Astur SA (des de 14-11-2016) Sistemas Inmoticos & Eficiencia Energetica SL (des de 5-5-2015).



SEIDOR PROCONS HOLDING SL:

Es dedica a la tinença de valors representatius dels fons propis d'entitats residents i no residents amb la finalitat de dirigir i gestionar aquestes participacions. Va començar operacions el 16-4-2019. El capital és de 3.848.616 euros. Està a la categoria d'empreses amb uns ingressos inferiors als 500.000 euros. 

Josep Benito Martínez, president (19-3-2020).

Carlos Iribarren Donadeu, secretari (19-3-2020).

Pere Madrid Barea, apoderat solidari (20-5-2019).

Anna Benito Montero, apoderada solidària (20-5-2019).

Wassim Al Hassanieh, conseller (19-3-2020).



GRUPO SEIDOR SA:


Aquesta societat l'octubre del 2020 ha estat absorvida a través de fusió per Saytel Informatica SL i està extinguida. Saytel ja era el soci únic de Grupo Seidor.


Domicili al C/ Eix Onze de Setembre, 41-43 baixos de Vic. Altres serveis relacionats amb les tecnologies de la informació i la informàtica. Va començar operacions el 9-7-1990. Està a la categoria d'empreses amb unes vendes superiors als 2.500.000 euros.


Santiago Benito Martínez és administrador únic (15-10-2010).


Andrés (Andreu) Benito Martínez (16-2-2016), Josep Benito Martínez (17-6-2015) i Anna Benito Montero (22-11-2017) són apoderats solidaris.


Francisco Canton Delgado és apoderat (22-5-2009).



MSS SEIDOR SL:

Activitats de consultoria informàtica. Va començar operacions el 9-11-1990. Està a la categoria d'empreses amb uns ingressos superiors als 2.500.000 euros. 

Josep Benito Martínez, administrador solidari (12-1-2021).

Anna Benito Montero, administradora solidària (12-1-2021).

Carlos Iribarren Donadeu, apoderat solidari (19-2-2021).


SBS SEIDOR SL:

Es dedica a la comercialització i manteniment d'equips i programes informàtics. Va començar operacions el 26-11-1997. Capital social: 3.250'80 euros. Està a la categoria d'empreses amb unes vendes superiors als 2.500.000 euros. 

Josep Benito Martínez, administrador solidari (11-1-2021).

Anna Benito Montero, administradora solidària (11-1-2021).

Santiago Anguera Solsona, apoderat solidari (20-1-2021).


SEIDOR CONSULTING SL:

Aquesta empresa es dedica a altres serveis relacionats amb l'informàtica. Va començar operacions el 7-10-1999. Està a la categoria d'empreses amb unes vendes superiors als 2.500.000 euros. 

Josep Benito Martínez és administrador solidari (5-2-2021).

Anna Benito Montero és administradora solidària (85-2-2021).

Ramon Prat Martin és apoderat solidari (18-2-2021).


SEIDOR LOGISTICS SL:

Aquesta empresa es dedica a altres serveis relacionats amb la informàtica. Va començar operacions el 4-5-2000. Està a la categoria d'empreses amb uns ingressos entre 500.000 euros i 1.000.000 euros. 

Josep Benito Martínez és administrador solidari (24-12-2015).

Anna Benito Montero és administradora solidària (22-11-2017).


SEIDOR MIDDLE EAST SL:

Aquesta empresa es dedica a la comercialització d'equips i programes informàtics. Va començar operacions el 16-2-2017. El capital social és de 150.000 euros. Està a la categoria d'empreses amb unes vendes entre 500.000 i 1.000.000 euros. 

Josep Benito Martínez és administrador solidari (13-1-2021).

Anna Benito Montero és administradora solidària (13-1-2021).

Marc Benito Pons és apoderat solidari (19-1-2021).

Pere Madrid Barea és apoderat solidari (3-3-2017).



Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquest llibre prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.



 DOSSIER 7: ARNAU ROVIRA; MANLLEU FILL DE JOAN ROVIRA PRIMER PRESIDENT I FUNDADOR PATRONAL D'OSONA.





La família Rovira va comprar l'històrica fàbrica de Can Llanes de Manlleu a inicis dels anys 2.000 canviant-ne la seva activitat tradicional.


El manlleuenc Joan Rovira Vilaró (pare de Marc Rovira Martínez d'Arnau Rovira Martínez, aquest darrer actualment alcalde de Manlleu per  Junts x Catalunya a Manlleu )és responsable de màrqueting de Mimcord XXI SL, president del cercle EURAM Osona i president Centre de Formacio en Tecnologies La Salle. 

Arnau Rovira, alcalde de l'Ajuntament de Manlleu és fill de Joan Rovira qui va ser el primer president de la patronal Consell Empresarial d'Osona adscrita a la patronal catalana Foment del Treball.




S'ESPECULA QUE XAVIER ROVIRA VA VENDRE IQAP PER UNS CINQUANTA MILIONS D'EUROS


Xavier Rovira Vilaró (germà de Jordi i Joan i actualment jubilat) va vendre el 2018 la seva empresa IQAP MASTERBATCH del sector químic i amb seu a Les Masies de Roda (Osona). Tot i que no s'ha confirmat oficialment en fonts del sector s'especula que l'operació es podria haver fet per una xifra per sobre dels 50 milions d'euros pagats per l'empresa nordamericana PolyOne. 

IQAP en mans de Rovira facturava uns 40 milions d'euros i estava en beneficis. Un terç de les seves vendes eren exportacions i donava feina a quasi dues-centes persones. IQAP va ser creada per Francesc Xavier Rovira el 1979 i es dedicava a fabricar colorants i aditius.




MIMCORD XXI SL:


Del Ter, s/n Can Llanas. Manlleu.


Es dedica a la fabricació de cordes, cordills, fils, bramants i tota classe de derivats del paper i cartró. També compravenda i administració de béns immobles. Producció d'energia elèctrica d'origen tèrmic convencional. Va començar operacions el 24-8-2000. Té un capital social de 2.099.550 euros. Està a la categoria d'empreses amb una facturació superior als 500.000 euros.

Jordi Rovira Vilaró  és president (2-9-2020). Rosa Rovira Garcia és secretària (2-9-2020). Joan Rovira Vilaró és conseller (2-9-2020). Marta Codina Marin és apoderada solidària (16-12-2022). Glòria Salat Casellas és també apoderada solidària (16-12-2022). Berta Rifà Comellas és apoderada solidària (5-1-2023). Marc Rovira Martínez és apoderat solidari (22-10-2023).


Marc Rovira Martínez (fill de Joan Rovira Vilaró) és un dels responsables de Mimturk (empresa del grup Mimgroup amb instal·lacions a Turquia).



L’actual MIMGROUP, del sector paperer i el tèxtil tradicional, va començar la seva experiència empresarial l’any 1952, a càrrec de Sebastià Rovira Tenas, fundador i propietari. La primera corda de paper es va crear l’any 1958 davant la necessitat expressada per l’empresa SEAT. L'any 1986, és constitueix la primera empresa del grup, Mimcord que adquireix personalitat pròpia amb l’objectiu de desenvolupar els fils de paper i les seves aplicacions. 

Així inicialment es creen les cordes per substituir la boga natural en la fabricació de seients per cadires rústiques. Posteriorment es desenvolupen els fils de paper com a nanses per a bosses de botiga, ja en l’any 2000 s’amplien les instal·lacions fins a l’actual superfície de 17.000m2. El grup factura uns 7 milions d'euros.


L'actual seu social del MIMGROUP és l’antiga finca de Can Llanas, una finca industrial amb llarga història. MIMGROUP va fer una acurada reconstrucció de la finca i una adaptació de la turbina i el seu entorn amb les noves necessitats ecològiques, amb la construcció d’un pas per peixos i millora de les vores del riu.


Avui Mimcord és capdavantera a Europa en la fabricació de fils i cordes de paper. Aquests fils i cordes es venen emprant històricament per usos tècnics, però també més recentment per embogar cadires, teixir estores, fer recobriment de parets o fer les nanses de les bosses dites de “boutique”. Actualment s’obtenen unes 4000 Tm l’any de fils i cordes, amb una plantilla de 32 persones entre personal tècnic i de producció, sent líders del mercat europeu.


La decisió de posicionar-se geogràficament a Turquia respon a la necessitat d’apropar- se als clients d’un mercat en expansió i per tant, mantenir i millorar la competitivitat i el servei. La inversió en una planta productiva busca fidelitzar els actuals clients alhora que està molt atents a noves implantacions. Turquia és un mercat en expansió, com també ho son altres països veïns.


La nova societat de nom MIMTURK, és dissenya amb l’objectiu de ser una unitat de producció dins el grup. Amb gestió comercial directa dins el país i una àmplia capacitat d’exportació gràcies a la gestió centralitzada a MIMCORD XXI SL . Conèixer el tarannà de la gent de Turquia és molt important, per això, per una ràpida implantació compten amb un soci local que ja té cultura empresarial.


ÇAGDAS es una empresa de capital 100% turc situada a ADANA, i annexa a les seves instal·lacions s’ubica MIMTURK.

JORDI ROVIRA VILARÓ TAMBÉ CONSTA COM A CONSELLER DE PROMOCIONS TERVEU SL:


Té el domicili social a Major, 67, baixos de Santa Maria de Corcó (l'Esquirol). Es dedica a la promoció immobiliària. Va començar operacions el 20-3-2007. El capital social és de 1.239.000. Està a la categoria d'empreses amb un nivell de vendes inferior als 500.000 euros.

President: Joan Font Morera, (1-12-2015).

Secretari: Francesc Xavier Pou Colome (30-5-2013).

Consellers a 30-5-2013 són: Jordi Rovira VilaróJordi Taña FargasAlbert Sola AuletMiquel Batlle BertranAntoni Vilella AulinasJosep Alcántara Arjona Hernan Cortes Ges.

El 30-5-2013 l'empresa va fer una forta ampliació de capital de 69.000 euros a 1.239.000 euros.




Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquest llibre prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.

 

DOSSIER 6: Vic: Baralles entre rics canonges de la catedral de Vic, el bisbe i un delegat papal per posar ordre davant el luxós "tren" de vida d'aquests canonges a l'edat mitjana:


Molts canonges de la Catedral als segles XI i XII eren milionaris i duien una vida escandalosa situació que va generar conflictes i va durar força temps.


Paul H. Freedman va néixer a Nova York el 1949. És doctor en història per la Universitat de Califòrnia i professor universitari. És autor del llibre “Tradició i regeneració a la Catalunya medieval” publicat per l’editorial Curial el 1985. L’edició va ser patrocinada pel Departament de Cultura de la Generalitat i té un pròleg de l’historiador taradellenc mossèn Antoni Pladevall.

És dóna la casualitat que a la portada del llibre no s’ementa “la diòcesi de Vic” per enlloc (sí a la pàgina 3) quan en canvi el llibre és en la seva totalitat i exclusivament un estudi d’una part de l’edat mitjana de la història del bisbat de Vic. El fet que no s’esmenti Vic a la portada va provocar que el llibre passés bastant desapercebut en el seu moment tant a Vic ciutat com a tot el territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i zones properes: Osona, el Bages, el Berguedà i el Moianès, i el Ripollès, la Garrotxa i Les Guilleries-Baix Montseny.


És doncs un llibre molt desconegut però molt interessant. Durant la seva estada a Vic per fer el llibre Paul H. Freedman va mantenir contactes amb els responsables d'arxius del Bisbat de Vic. Aquests arxius són famosos per la gran quantitat i diversitat de documents antics conservats tot i les precarietats amb què es poden consultar pel seu enorme volum i falta de recursos.


Al llibre Freedman agraeix l’ajuda rebuda per part d’Alexandre Genís i Montserrat Orriols de Genís (cunyat i germana del conegut empresari jubilat Joan Orriols Puig alias el Nan fundador del desaparegut setmanari La Marxa quan era propietari també de Ràdio Vic als anys noranta del segle XX) i l’ajuda de Joan Orriols i Montserrat Puig d’Orriols (els pares d’El Nan).

També agraeix l’ajuda a les persones relacionades amb els arxius Episcopal i Capitular de Vic: Mossèn Miquel S. Gros, Ignàsia Font i el doctor Ramon Ordeig. I també Imma Ollich i mossèn Antoni Pladevall.

Els arxius episcopals de Vic atrauen habitualment estudiosos estrangers de temes medievals especialment nordamericans, francesos i alemanys. Paul H. Freedman és considerat un autor de gran prestigi.


Mossèn Pladevall no només li fa el pròleg sinó que va repassar l’esborrany del llibre i li va corregir alguns errors. En el pròleg Pladevall aclareix que ell no comparteix tot el què diu Freedman. Concretament diu que “en alguns aspectes assumeix hipòtesis o deduccions d’altri que no creiem prou ben assentades” i admet que en alguns casos ell (Pladevall) donaria “una altra interpretació dels fets”. Tot i així insisteix que “aquestes observacions no li lleven cap mèrit al treball acurat.... que l’autor ens ofereix”. Freedman va ser a Vic a finals dels anys setanta del segle XX per preparar el llibre que és en bona part la seva tesi doctoral.


Els aspectes més polèmics del llibre i que cal esmentar perquè es refereixen a la intensa vida de la Jet-Set (Alta societat) vigatana d’una part de l’edat mitjana no són fets i comportaments exclusius de la classe alta de Vic d’aquella època. Es donaven en altres llocs d’Europa (en capitals de bisbat) el què passa és que no a tot arreu se’n han conservat documents com sí és el cas de Vic.

El nucli d’alt poder que el llibre estudia és el nucli de canonges que formaven el “capítol” de la Catedral i el seu enorme poder a vegades en sintonia o a vegades enfrontats amb el bisbe depèn del moment.

Al segle XII Vic va entrar en una fase de cert aïllament respecte Barcelona perquè la reconquesta cap a Lleida i Tarragona anava avançant i els comtes de Barcelona anaven concentrant el seu interès i energies cap al sud. En canvi al segle XI els bisbes de Vic van ser grans aliats (fins i tot militars) i confidents dels comtes de Barcelona en la seva política de reconquesta de nous territoris.

Els bisbes de Vic del segle XII ja no eren parents directes del comtes de Barcelona sinó que provenien d’una noblesa de segon grau propietària de castells menys estratègics (com ara les famílies dels Malla, els Castellterçol i els Tavertet).


Aquest aïllament (el fet de no tenir al segle XII ja cap pes en la política catalana que es dirigia des de Barcelona quan al segle XI s’havia donat la situació contrària) va portar a un important localisme.


Els canonges del capítol de la Catedral provenien de famílies de la classe alta local i al segle XII van poder fer bastant la seva gràcies a l’ambient localista que havia portat l’aïllament respecte els grans temes del moment de la política catalana.

La realitat és que els canonges tenien una gran autonomia respecte els bisbes però no formaven un cos únic i unit més enllà de les aliances entre els respectives famílies perquè quasi tots ells eren de la noblesa. No hi havia massa ganes d’una austera vocació comunitària.


En teoria el capítol havia de practicar una vida monacal amb la propietat en comunitat i els canonges vivint junts. Aquesta teoria a la pràctica s’incomplia a quasi tota Europa per la procedència social dels canonges quasi tots ells membres de riques i nobles famílies de cada localitat. A la pràctica els capítols de les catedrals (com també els monestirs) rebien donacions i terres de les famílies més adinerades i a canvi feien entrar alguns dels seus fills als capítols i/o monestirs. Però una vegada dins dels capítols els adinerats canonges mantenien estrets vincles amb les seves famílies i amb les seves propietats. Cosa que feia que preferissin no viure en comunitat sinó a casa seva.


Diu Freedman. “Tot al llarg de l’edat mitjana el capítol de Vic expressà el seu desig d’esdevenir un model de comunitat apostòlica, però consentí els capricis individuals dels seus canonges”. Així, tots els membres del capítol d’origen noble eren individualment rics però com a grup no tenien res. Eren com a grup insolvents (però individualment riquíssims).


A finals del segle XI la regla de Sant Agustí fomentada des de Roma pretenia que la vida apostòlica als capítols fos real i no només un decorat. Però a la pràctica actuaven en contra d’aquesta intenció la realitat objectiva que els bisbes tenien riqueses i els canonges un gran sentit individual (a causa de les riqueses de les seves famílies).

Aquesta regla de Sant Agustí va tenir èxit a les col·legiates no catedralícies és a dir les de Manlleu, Manresa i l’Estany en el cas del bisbat de Vic. Però els capítols de les catedrals (inclosa la de Vic) no eren tant submisos i es van resistir a totes aquestes mesures i van continuar amb la seva línia de combinar a la pràctica pobresa comunal i riquesa personal i certa indiferència a tots aquests canvis que els pretenien imposar.


Freedman arriba a l’extrem de dir que entre els canonges de la Catedral de Vic: “Existia una certa vida comunitària, però era més la d’un casino que la d’un monestir”.


Entre 1080 i 1090 el bisbe Berenguer va expulsar tots els canonges de la Catedral esmentant (segons Freedman) el “seu vergonyós comportament. El bisbe entrevistà aquells pocs canonges que semblaven desitjar sincerament la correcció de llur estil de vida. Assistiren a aquesta reunió també diversos dignataris de fora la diòcesi, incloent-hi l’abat de la comunitat de Sant Ruf d’Avinyó (França), el capítol augustinià que va inspirar la reforma de les col·legiates de Catalunya”.


En aquesta reunió es van denunciar pràctiques dels canonges expulsats: “com el joc, la caça i el manteniment de concubines”.


Segons les investigacions de Freedman sembla que a partir del 1098 es va crear: “Un grup autònom de canonges semimonàstics, subjectes no al sacristà sinó als quatre primers canonges abans esmentats” (l’ardiaca, el preceptor, el cabiscol i un altre). Freedman afirma que “s’establí, o es renovà, com assenyala el bisbe, un cos especial dins del capítol”.


Així, finalment les esglésies col·legiates de Manlleu, Manresa i l’Estany van seguir la regla de Sant Agustí però als capítols de les catedrals de Catalunya (inclosa la de Vic) funcionaven dos grups uns que també seguien aquesta regla i complien religiosament els seus deures místics (els més pobres) i uns altres (els més rics) que continuaven amb els seus antics costums (això sí molt més discretament) perquè legalment se’ls continuava permetent tenir propietats privades individuals i no se’ls exigia a tots viure en comunitat.

Alguns d’aquests canonges rics vivien en cases particulars impressionants i fins i tot mantenien guarnicions d’homes armats.


D’altra banda, també cal dir en favor del prestigi del capítol de Vic que al segle XII un canonge, Pere de Cardona, va arribar a tenir fama internacional com erudit en dret romà. i va arribar a ser nomenat cardenal a Roma. Pere de Cardona va ser canonge a Vic del 1167 al 1181. Un exemple de què no tots els canonges es dedicaven només a la caça, el joc i mantenir concubines.




El Monestir de Sant Joan de les Abadesses important a l’inici de la reconquesta:


En aquest mateix llibre de Freedman hi ha una altre part que també és del nostre interès. El prestigiós historiador nordamericà explica que Vic destacava a Europa els segles X i XI com un centre de cultura i de poder ben organitzat. La Catedral de Vic i el Monestir de Ripoll tenien fama en l’Europa de l’època especialment en litúrgia i matemàtiques. Eren llocs d’un nivell intel·lectual alt comparables amb altres llocs d’Europa com Lieja, Laon i Auxerre.


La reconquesta de Catalunya (amb el desplaçament cap al sud i l’oest de les fronteres) va deixar Vic aïllat. Tot i que no va ser tant pròsper com els segles X i XI el “Vic aïllat” va augmentar la seva activitat comercial i mercantil. I alguns mercaders de Vic van tenir un paper important en els negocis mediterranis catalans al segle XIII.


Freedman esmenta també la importància del Monestir de Sant Joan de les Abadesses en la consolidació de la primera frontera de la Catalunya acabada de reconquerir per Gifré el Pilós.



Un curiós greu conflicte entre el bisbe de Vic i el Monestir de Ripoll:


I Freedman també explica un curiós conflicte entre el bisbe de Vic i el Monestir de Ripoll. El 1132 el Monestir de Ripoll va ser “excomunicat” (expulsat temporalment de l’Església catòlica) en una ordre signada pels bisbes de Girona, Tarragona i Vic. Els responsables del Monestir de Ripoll hi van plantar cara amb el suport del comte de Barcelona.

El conflicte es va sol·lucionar dos anys després reconeixent que era competència del bisbe de Vic la jurisdicció de tots els crims que fossin comesos en terres del Monestir de Ripoll i que els membres de la comunitat del monestir només podrien resoldre ells mateixos (sense consultar al bisbe) conflictes entre ells. L’ús de l’”excomunió” (que era un càstig contundent) era excepcional inclús a l’època.





  DOSSIER 5: CLARA ROQUET: "HI HA CLASSES SOCIALS. EXISTEIXEN".




Clara Roquet (Malla,  1988) és directora de cinema guionista. Va estudiar a la Universitat Pompeu Fabra i es va formar com a guionista a la Universitat de Colúmbia a Nova York.


Va escriure i dirigir el curtmetratge El Adiós, guanyador d'un Gaudí al millor curtmetratge  


El 2021 va debutar com a directora amb Libertad




Informacions sobre gent famosa de la família Roquet.

-Laura Roquet (genet de categoria internacional en el món de la hípica) és filla d'Alfons Roquet Baucells i Maria Dolors Puigneró (filla del famós empresari tèxtil osonenc "Pepitu" Puigneró).





-Vida de la jove cineasta Clara Roquet (que és néta de Pere Roquet Jordà que va morir recentment):

Veure: https://marvinwayne.com/ca/director/clara-roquet


El llargmetratge Libertad de Clara Roquet s'ha estrenat el novembre del 2021 i tracta sobre la relació d'amistat entre dues adolescents on pesen notables diferències de classes socials i d'origen familiar. 

En una entrevista publicada a El 9 Nou a finals de novembre del 2021 Clara Roquet diu que "creure que no existeixen les classes socials és una farsa". Les classes socials, segons ella són ben reals en la vida de la gent. 

Si ella pensa això, cal preguntar-se que hi ha d'autobiogràfic d'ella en aquesta película si tenim en compte que la pròpia Clara Roquet forma part de la classe alta (jet-set) de les comarques on hi ha les seus central de la Uvic-Ucc perquè és néta de Pere Roquet Jordà (de Tona).


dimarts, 3 d’octubre del 2023

 DOSSIER 4:



GIRBAU REGIDOR VIC FRANQUISTA VA SER



Pere Girbau Bover, del grup Girbau i actualment retirat, va ser alcalde Vic per CiU una colla d'anys. També va ser regidor franquista el 1970 dada que no és cap misteri però molta gent no sap. També és un detall que indica el seu tarannà conservador.


Els membres del consell d’administració han rebut unes retribucions (incloent dietes) de 545.484’04 el 2020 i 663.407 el 2019.
La retribució total devengada per l’Alta Direcció de la societat dominant del grup (Girbau SA)  en la que s’han inclòs els consellers que formen part d’aquesta direcció ha estat de 1.154.205’56 euros el 2020 i 1.276.534’90 el 2019.


I a més la societat té signades obligacions en matèria de pensions i assegurances de vida amb dos administradors per un import de 302.000 euros el 2020 (254.000 euros el 2019).


L’import pagat per la societat dominant en concepte de prima d’assegurança de responsabilitat civil dels administradors i directius de la societat dominant pel 2020 ha estat de 5.945 euros.

El consell d’administració està format per Mercè Girbau JunyentPere Girbau Pous, Joan Girbau Pous, Ramon Girbau Pous, David Parramon Puigoriol, Xavier Torra Balcells, Javier Alonso Sanchez, José Ramon Veiga Rivero, Paulo Alexandre Dos Santos Barreira, Serge Maurice C Joris i Antonio Domínguez Sallent.

Girbau North America compta amb un pla de beneficis flexibles que cobreix a quatre empleats clau en cas de mort, incapacitat o jubilació. La quantitat de les prestacions varia segons cada cas i els pagaments es faran en 120 mesos, cinc anys o en un import únic.


El grup té també altres compromisos per pensions amb determinat personal de les filials Girbau Middle East Fzco, Ste A. Girbau, Girbau Australia i Girbau UK.



El grup es diu Girbau SA i Societats depenents. La societat dominant és Girbau SA. El domicili social és a la Carretera de Manlleu, quilòmetre 1 de Vic. Durant l’exercici 2020 han tingut un promig de 847 persones fixes i 34 d’eventuals. El 2019 van ser 794 fixes i 171 eventuals.

En l’exercici 2020 dels fixes 613 són homes i 208 dones. Dels eventuals 31 són homes i 3 dones.



RESULTATS DEL GRUP GIRBAU I SOCIETATS DEPENENTS EL 2020:



El grup inclou:



-Continental Girbau North America Inc and subsidiaries. EE. UU. 100% de participació directa en el capital per part de la societat dominant.

-Continental Girbau West LLc. EEUU. 100% de participació indirecta en el capital.

-CG Financing LLC. EEUU 100% participació indirecta.

-CG Express LLC. EEUUU. 100% participació indirecta.



-Girbau Do Brasil Ltda. Brasil. 99’9%.participació directa.

-Girbau Argentina. 91%. Ídem.

-Girbau Dominicana SRL. República Dominicana. 99’51%.Ídem.

-Girbau Mexico SA de CB. Estat de Mèxic. 100%. Ídem.

-Girbau Colombia SAS. Colòmbia. 100%. Ídem.



-Girbau Middle East Fzco. Emirats Àrabs Units. 53’85%.Ídem.

-Girbau Australia PtY. Ltd. Austràlia. 100%.Ídem.

-Girbau India Private Ltd. La Índia. 100%.Ídem.

-Girbau Shenguang Laudry Technology. Xina. 74’62%.Ídem.

-Girbau China Company Ltd. Hong Kong. 100%.Ídem.



-Girbau IK Ltd. Regne Unit. 100%.Ídem.

-Ste A. Girbau. França. 99’95%.Ídem.

-Girbau Robotics SA. França. 99’99%.Ídem.

-Girbau Italia Srl. Itàlia. 100%.Ídem.

-Girbau Portugal S.U. Portugal. 100%.Ídem.

-Girbau Detschland Gmbh. Alemanya. 100%.Ídem.



Girbau és un grup industrial líder al sector de la fabricació de maquinària de rentadores industrials. Té un conjunt de productes d’alt nivell tecnològic fabricats a les seves 6 plantes industrials a Vic (4), França (1) i Xina (1) que es comercialitzen en més de cent estats a través d’una xarxa de filials i distribuïdors.


Les vendes del 2020 han estat 113.206.577’03 euros (47.548.609’91 (42%)a la UE i 65.657.967’12 (58%) a la resta del món). El 2019 van ser 182.267.326’97 euros (96.163.879’32 euros (52’76%) a la UE i 86.103.447’65 (47’24%)a la resta del món).



El resultat final abans d’impostos del conjunt del grup industrial se situen en unes pèrdues de 5.567.000 d’euros lluny dels beneficis registrats el 2019 que van ser de 7.078.000 euros.

Grup Girbau ofereix solucions per qualsevol tipus de bugaderia. En aquest terreny té aliances amb fabricants de detergents per oferir una gamma complerta de serveis.



Sis centres de producció:



Al primer centre de Vic, on hi ha la seu social i és el centre més important de facturació, es fabriquen els components que s’utilitzaran en els altres centres i s’ensamblen les rentadores de gran capacitat, planxadores i assecadores.

El segon centre està dedicat al tren de rentat, i maquinària per grans produccions de rentat en continu. Disposa d’un tren de rentat complert, automàtic i amb capacitat de rentat i assecat de fins a 1.500 quilograms/hora de roba.

Al tercer centre productiu s’hi troben cadenes de muntatge.

El quart centre és un centre de mecanitzat de peces que se subministren als tres primers.



El centre de producció de França pertany a la filial Girbau Robotics on es fabriquen introductores i plegadores, equips que amb la calandra configuren els trens de planxat així com la Compact +, que en una sola màquina s’introdueix, planxa, asseca, dobla i apila.

I el centre de producció de Xina correspon a la filial Girbau Shenguang Laundry Technology on es fabriquen productes adaptats al mercat xinès.



El Grup Girbau manté una política d’inversió continuada.

El patrimoni net consolidat a 31-12-2020 ascendeix a 76’9 milions d’euros que representa una capitalització del 62% del total del passiu. El nivell d’endeutament bancari és baix.

Grup Girbau dedica un 5% de les vendes consolidades al desenvolupament de nous productes. Molta activitat d’investigació i desenvolupament la fa des de Girbau Lab.

El període mig de pagament a proveïdors és de 77 dies. I estudien la manera de reduir aquest període.

Les societats que formen el grup no tenen cap acció de la societat dominant a data del tancament de l’exercici.



En data 5-1-2021 la direcció de Girbau SA, empresa matriu del Grup, va comunicar al comitè d’empresa la intenció d’iniciar un procediment d’extinció col·lectiva de contractes de treball que afectarien als diferents centres de treball. En el moment de presentar els comptes al Registre Mercantil es seguia negociant i no s’havia arribat a cap acord.

Durant el 2020 hi ha hagut ajustaments de plantilles. Els més importants han estat a filials productives com: Girbau Shenguang Laundry Technology que ha reduït la plantilla en 44 persones, Girbau SA ha reduït la plantilla en 40 persones i Girbau Robotics en 17.



Aposta per Xina:



Al febrer passat es va realitzar una ampliació de capital de 2’6 milions d’euros a Girbau Laundry Machinery (Shangai) Co. Ltd. per fer front a les inversions que es fan a la filial de Xina. El grup aposta per la seva presència a Xina i el continent asiàtic.



El negoci dels Girbau va començar fa uns cent anys amb un taller d’aparells electromecànics que va regentar l’avi Pere Girbau Vilageliu i va ser fundat pel seu pare. I fa 60 anys la següent generació formada pels germans PereToni i Teresa Girbau Bover va coincidir amb el “boom” del turisme a l’Estat espanyol i va deixar de fabricar rentadores domèstiques per dedicar-se a les industrials. El 2020 s’han complert cent anys de família empresària i 60 del negoci actual. Els actuals consellers delegats Pere Girbau i Mercè Girbau són la tercera generació de l’empresa.



El director general del grup emet mensualment una publicació corporativa en format vídeo en la que s’informa a la plantilla de l’activitat del grup. Així es manté activa la comunicació interna. També es fan habitualment reunions per seccions i departaments. El 58% de la plantilla del grup Girbau és a l’Estat espanyol, el 16% és a la resta d’Europa, el 14% a Àsia i Oceania, i el 12% a Amèrica.



La Fundació Privada Girbau durant el 2020 va destinar 100.378 euros repartits entre 31 entitats o associacions de Catalunya de caire social, cultural i mediambiental. El grup també patrocina diverses activitats esportives i acadèmiques.


La plantilla de Girbau té a la seva disposició beneficis socials que són regulats en el conveni col·lectiu: Per exemple, cantina amb menú a preu reduït, metge d’empresa, assegurança de vida, assegurança mèdica amb tarifes especials pel personal i seus familiars, pagament per fills en edat escolar, gimnàs gratuït, etc...




Girbau SA es va constituïr a Vic el 31-12-1971. El domicili social és a la Carretera de Manlleu, quilòmetre 1 de Vic.

El seu objecte social és la fabricació i comerç de maquinària, productes i accessoris per bugaderies, indústries d’acabats tèxtils i col·lectivitats. També aplicacions electròniques i electrotècniques. I reparació, assistència tècnica i manteniment dels seus productes. També instal·lacions de fred, calor i condicionament d’aire.


Durant els dos darrers exercicis s’han realitzat vàries ampliacions de capital a Girbau SA ascendint a 300.000 euros el 2020 (i 400.000 el 2019).




A 31-12-2020 el grup té pòlisses de crèdit concedides amb un límit total que ascendeix a 21.833.980’61 euros i l’import disposat de les mateixes ascendeix a 2.249.010’31 euros.


També a 31-12 el grup té pòlisses de descompte d’efectes concedides amb un límit total que ascendeix a 500.000 euros de les quals no hi havia cap import disposat.


El capital social de la societat dominant està representat per 10.372 accions nominatives de 500 euros nominals cada una totalment subscrites i desemborsades.


La societat Girbau North America Inc. té un contracte d’acord de pòlissa de crèdit amb JP Morgan Chase Bank N.A. que venç al desembre del 2021 i permet a la societat de disposar d’un màxim de 8.000.000 dòlars. El deute està assegurat amb tots els actius que disposa la societat.




El 2020 el grup va tenir subvencions de capital (que corresponen a l’interès subvencionat dels préstecs rebuts del CDTI la concessió dels quals està vinculada a alguns projectes d’I+D). En total 165.541’52 euros. El 2019 van ser 28.071’84.


També va rebre subvencions d’explotació que es corresponen fonamentalment a bonificacions de la seguretat social. 1.851.890’54 euros el 2020 i 242.525’14 euros el 2019. L’increment del 2020 és a causa de les bonificacions de la Seguretat Social pels expedients de regulació temporal de treball (Ertes) i altres ajudes rebudes per part dels governs dels estats on és present.




Diners pels membres del consell d’administració:



Els membres del consell d’administració han rebut unes retribucions (incloent dietes) de 545.484’04 el 2020 i 663.407 el 2019.


La retribució total devengada per l’Alta Direcció de la societat dominant en la que s’han inclòs els consellers que formen part d’aquesta direcció ja inclosos en el paràgraf anterior ha estat de 1.154.205’56 euros el 2020 i 1.276.534’90 el 2019.




I la societat té signades obligacions en matèria de pensions i assegurances de vida amb dos administradors per un import de 302.000 euros el 2020 (254.000 euros el 2019).


L’import pagat per la societat dominant en concepte de prima d’assegurança de responsabilitat civil dels administradors i directius de la societat dominant pel 2020 ha estat de 5.945 euros.



El consell d’administració està format per Joan Girbau JunyentMercè Girbau JunyentPere Girbau PousRamon Girbau PousDavid Parramon Puigoriol i Xavier Torra Balcells.



Girbau North America compta amb un pla de beneficis flexibles que cobreix a quatre empleats clau en cas de mort, incapacitat o jubilació. La quantitat de les prestacions varia segons cada cas i els pagaments es faran en 120 mesos, cinc anys o en un import únic.


El grup té també altres compromisos per pensions amb determinat personal de les filials Girbau Middle East Fzco, Ste A. Girbau, Girbau Australia i Girbau UK.



L’informe d’auditoria ha anat a càrrec de Maria Carme Juvanteny Gorgals de Despatx i Gabinet d’Auditoria SLP amb domicili a Eix Onze de Setembre, 46 de Vic. Les auditories del grup han anat a càrrec de diverses filials de KPMG Auditores SL.



:

GIRBAU SA:

Domicili social a Carretera de Manlleu, quilòmetre 1 de Vic. Es dedica a la fabricació i comerç de maquinària, productes i accessoris per rentar roba. També fabricació i comerç d’aplicacions informàtiques i fabricació de maquinària per indústria tèxtil, de la confecció i cuir. La societat es va constituïr el 31-12-1971. Està a la categoria d’empreses amb unes vendes superiors als 2.500.000 euros. L’auditoria dels comptes ha anat a càrrec de KPMG Auditores SL de Madrid.

Mercè Girbau Junyent és presidenta (13-7-2017) i consellera delegada mancomunada solidària (18-8-2015).

Pere Girbau Pous és secretari (13-7-2017) conseller delegat mancomunat solidari (18-8-2015).

Joan Girbau Junyent és conseller (15-10-2013).

Ramon Girbau Junyent és conseller (15-10-2013).


Maylinch Aubia Aleyda és apoderat solidari (6-2-2024).

Paulo Alexandre Dos Santos Barreira és apoderat solidari (25-7-2019).

José Ramon Veiga Rivero és apoderat solidari (25-7-2019).

Antonio Domínguez Sallent és apoderat solidari (19-1-2015).



David Parramon Puigoriol és conseller (13-7-2017). També és administrador solidari de l’assessoria empresarial i jurídica Vilar Riba SA de Vic (13-10-2010).



Xavier Torra Balcells és conseller (13-7-2017). També és conseller de Gimar SL una empresa amb seu a Badalona que es dedica a l’activitat immobiliària i també a la confecció de roba interior. I també conseller de Giro Gh SA (al mateix domicili que Gimar SL) que es dedica a la fabricació i comercialització de productes tèxtils i també productes tèxtils d’ús tècnic i industrial.

També conseller de Girnet Internacional SL (7-8-2019) i de Girtena Iberia SL (4-10-2019). Girnet Internacional SL es dedica a activitats de seus centrals i Girtena Iberia SL a la distribució i producció de productes de jardineria, agricultura i construcció. Comerç al major de cereals, tabac en rama, llavors i aliment pel bestiar. Totes estan a la mateixa seu social de Badalona.



GOLDER SL:

Està a la categoria vendes per sota de 500.000 euros. Pere Girbau Pous Mercè Girbau Junyent administradors solidaris (26-4-2010).



FUSTERIA NAUTICA GIRBAU SL:

Domicili social a C/ Cerdanya, 14 de Castelló d'Empúries. Activitat construcció de vaixells i estructures flotants. Va ser constituïda el 4-4-2005. Capital social: 1.996.505 euros. Està a la categoria d'empreses amb una facturació entre els 500.000 euros i 1.000.000 euros. Pere Girbau Pous és apoderat (19-12-2013). El 30-12-2019 l'empresa va fer una ampliació de capital de 1.776.505 euros a 1.996. 505 euros. 



VILAGELIU SL:

Domicili social a C/ Pla de Balenyà, 23-25, 4-1-A de Vic. Es dedica a l'arrendament i subarrendament de vivendes i de tota classe de béns immobles urbans o rústics, amb excepció de l'arrendament financer actiu. Serveis de gestió i administració de finques. Es va constituïr el 29-12-2020. Capital social: 2.576.341 euros.

Presidenta: Teresa Girbau Bover (19-1-2021).

Secretària i consellera delegada: Anna Girbau Pous (19-1-2021).

Conseller delegat: Joan Girbau Junyent (19-1-2021).


TALLERES FELIPE VERDES SA:

L'empresa està domiciliada a C-15 s/n Sitges quilòmetre 2 de Vilanova del Camí (Barcelona). Es dedica  a la fabricació, venda i lloguer de maquinària per a la construcció, pel processament de minerals, residus i altres usos específics.  Constituïda el 15-11-1962. Capital social: 2.562.664 euros.

Està a la categoria d'empreses amb vendes superiors als 2.500.000 euros.

consellers: Mercè Girbau Junyent i Anton Goma Pujol; Albert Casas Verdes (30-4-2021); (7-10-2020).




Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquesta web prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.