dilluns, 28 de gener de 2019

AMB QUI SÓC PARENT DE LA GENT QUE ES DIUEN ANGLADA, FREIXER O ESPADALER I AMB QUI NO:


Em dic Albert Anglada Freixer. El meu pare es deia Josep Anglada Canal i la meva mare Roser Freixer Espadaler. Per tant, tinc relació amb tres cognoms coneguts a Osona i el Ripollès. Cal per tant fer diversos matitsos.
Cognom Anglada:
No sóc parent (ni de lluny) de ningú que es digui Anglada ni de Vic, ni de Manlleu, ni d’enlloc de la comarca d’Osona. Encara que el cognom Anglada és extès a Vic i a Manlleu especialment no sóc parent de ningú que porti aquest cognom en aquesta zona.
En canvi, sí que sóc parent (més de lluny que d’aprop) de pràcticament la major part de les persones que es diuen Anglada del Ripollès i també del municipi de Vidrà. El meu pare va néixer a Vallfogona del Ripollès i tenia branques de família a Ripoll, Campdevànol, Ogassa, Sant Joan de les Abadesses, etc…
Entre tots aquests, la família més directa del meu pare eren gent de l'alta muntanya (pagesia, bestiar….) i tradicionalment eren gent de tenir poca relació. Eren gent marcadament individualistes (i potser alguns encara ho són, no ho sé).
Cognom Freixer:
Sí que sóc parent de pràcticament tota la gent que porta el cognom Freixer a Osona i el Ripollès. En aquest cas hi ha hagut més relació amb quasi tothom. De tota manera hi va haver fa més de quinze anys conflictes per unes herències entre els meus pares i una part dels parents més directes i des d’aleshores no hi ha hagut amb aquests bona relació. Coses de la vida.
Sembla que tots aquests Freixers de per aquí provenen (des de segles enrera) d’una casa de pagès de St. Boi de Lluçanès coneguda com “El Freixa”. La línia d’hereus i pubilles d’aquella casa sembla que actualment està extinguida. Nosaltres venim de branques que no eren ni hereus ni pubilles.
Cognom Espadaler:
L’avi de la meva mare es deia Joan Baptista Espadaler. Era músic i va morir el 1917. Té un carrer dedicat a St. Quirze d’on n’era fill. A St. Quirze hi ha entre tres i quatre famílies amb cognom Espadaler que no són parents entre elles (de fet ara ja només tres perquè en el nostre cas el cognom ja està extinguit).
Per tant no sóc parent de ningú d’Osona i el Ripollès que porti el cognom Espadaler com a primer cognom.
És el què hi ha.




EL DOSSIER CONFIDENCIAL TRIMESTRAL D'OSONA I EL RIPOLLÈS D'ALBERT ANGLADA INSPIRA UNA NOVEL·LA D'EMILI TEIXIDOR:

L’escriptor Emili Teixidor era fill de Roda de Ter. Tenia una extensa carrera literària i  va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1992. A nivell espanyol també va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura.
Va guanyar el Premi Sant Jordi el 1999. I posteriorment el 2003 amb la novel·la “Pa Negre” va guanyar el Premi Nacional de Literatura en català. De “Pa Negre” se’n han venut uns cent mil exemplars i del llibre se’n ha fet una pel·lícula.
Teixidor en diverses ocacions va dirigir i presentar programes de televisió i de ràdio a TV3 i Catalunya Ràdio.
Doncs aquest senyor l’any 2006 va publicar a Editorial Columna una novel·la que es diu “Laura Sants”.
La novel·la fa unes comparacions entre dones famoses en adulteri de la literatura universal com Anna Karenina, Emma Bovary i la nostra Laura de Miquel Llor. Està ambientada a Vic i Osona i és sobre un guionista de televisió que li encarreguen un guió per fer més o menys alguna història semiromàntica ambientada en “Laura a la Ciutat dels Sants” però en el Vic i Osona actuals i amb total llibertat de criteri creatiu.
Aquí teniu un resum de l’argument que hi ha a Internet:
Sens dubte aquesta no és una de les millors novel·les d’Emili Teixidor. Quan va sortir va passar força desapercebuda i jo n’he trobat només un exemplar repassant llibres de segona mà a finals del 2014.
Però el motiu de comentar-la ve al cas perquè enmig de tota aquesta història hi surt un personatge secundari que edita un Dossier Confidencial que s’assembla molt  a mi.
Tot i que jo (Albert Anglada) no vaig conèixer mai personalment a Emili Teixidor sembla clar pel que surt a la novel·la que ell havia consultat diverses vegades el meu Dossier Confidencial (que amb una versió resumida i una altra ampliada només per subscripció existeix des del 2003) i pel què sembla concretament també havia vist exemplars del Dossier Confidencial de l’edició només per subscriptors.
Les coincidències són tantes que és difícil que sigui casualitat. La sensació que es va inspirar en mi té molt sentit. És molt probable.
Per exemple, el personatge que s’assembla a mi també es diu Albert. I el descriu com un personatge amb bons contactes en el món polític i empresarial de Vic i d’Osona en general.
Seguidament en negreta hi poso frases textuals extretes del llibre perquè es vegi bé el què explico:
“…Albert Deltell, editor d’un butlletí confidencial, amb una bona quantitat de subscriptors per tota la comarca i a fora, sobretot als centres oficials. La informació de les meves activitats d’investigació també surten en unes quantes webs molt visitades. Els confidencials…”.
“Els confidencials, li deia, ofereixen informació reservada complementària dels mitjans convencionals. Els confidencials no es venen a la publicitat, són més independents, i per això poden tractar els temes amb més profunditat i sinceritat que els diaris del quiosc, ho sap prou bé. Fem informes d’investigació per a grups reduïts, empresaris i polítics, sobretot que han de prendre decisions amb coneixement de causa, no poden decidir a la lleugera. I no sempre tenen temps ni possibilitats d’encarregar informes sobre persones o situacions que els poden afectar”.
Jo no faig informes (només edito el Dossier Confidencial trimestral i els llibres Poder i diners de la Jet-Set) però ja se sap que en una novel·la es pot inventar el què calgui.
Respecte a la descripció física també em sembla hi ha algunes coincidències amb mi (no totes, però bastantes sí):
“Albert del Confidencial ….és un individu baixet i rabassut, mig calb però amb els cabells llargs com per compensar la pèrdua de la meitat de la cabellera, igual que el típic director d’orquestra o el savi despistat, una mica greixós i desmanegat, amb el coll de la camisa descordat i el nus de la corbata desfet, tot ell una mica penjim-penjam… El clàssic emprenyador erudit local…”.
I sobre com és el Confidencial també hi ha algunes similituds:
“Les cobertes eren com una mena de carpeta que contenia fulls impresos trets d’Internet. A fora hi havia la capçalera i una colla d’anuncis sobre com subscriure’s a la publicació i com connectar-hi a través d’una sèrie de webs, totes de pagament, i una adreça postal…..” “Els textos de l’interior… semblaven resums de dossiers fets sobre afers anunciats com ara: “Qui és qui en els grups religiosos més selectes i privats”, “Ecologistes contra adoberies: La contaminació de les aigües residuals”, “Pedres i carn, els promotors immobiliaris a punt de guanyar els industrials carnis” i altres de semblants…
El Dossier Confidencial d’Albert Anglada es va començar a publicar només per subscripció el 1999. I la versió resumida (de venda a les meves parades de llibres vells dels mercats de Vic i Sant Joan de les Abadesses) va sortir el 2003. I el 2017 va aparèixer el primer dels llibres anuals”Poder i diners de la Jet-Set d’Osona i el Ripollès (1)” amb un tiratge de cinc-cents exemplars (a deu euros preu de venda per exemplar) que a inicis del 2018 estava pràcticament esgotat.
El 2018 el segon llibre de “Poder i diners de la Jet-Set…” vist l’èxit del primer es va ampliar a tres comarques més: El Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa cobrint així tot el territori on té instal·lacions la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) que té centres a Vic, Manresa, Granollers i Olot.
És per tant molt probable que Emili Teixidor hagi vist exemplars del Dossier Confidencial és més d’una ocasió. Normalment se’n fan fotocòpies i a vegades inclús els propis subscriptors i/o subscriptores les fan circular.