AQUEST BLOG TÉ UN PROMIG DE 7.062 ENTRADES CADA ANY DE PERSONES QUE SEGUEIXEN L'ACTUALITAT SOBRE ELS LLIBRES "PODER I DINERS DE LA JET-SET D'OSONA I EL RIPOLLÈS, EL BAGES, EL VALLÈS ORIENTAL, LA GARROTXA I LA SEVA RELACIÓ AMB BARCELONA":

Des de l'inici (el gener del 2017) i fins el 30 de novembre del 2019 hi ha hagut 20.599 visualitzacions d'aquesta pàgina.

És un promig de 588'54 al mes. Són 7.062 a l'any.

7.800 PERSONES D’OSONA, EL BAGES I EL BERGUEDÀ, 1.200 D’EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA I 600 DEL VALLÈS ORIENTAL LLEGEIXEN CADA NÚMERO DE LA JET-SET EN QUATRE ANYS

AQUEST ÉS L'IMPACTE (I LA DIFUSIÓ REAL DE PROMIG) DELS MEUS LLIBRES ANUALS DE "PODER I DINERS DE LA JET-SET" BEN ESTUDIAT:

-En un període de quatre anys (a comptar a partir del 2018 el Jet-Set (2), a partir del 2019 el Jet-Set (3), etc…) el 2’83% -quasi el 3%- (7.800 persones) de la població major d'edat d'Osona, el Bages i el Berguedà (un total de 274.800 persones:242.000 entre Osona i el Bages i 32.800 al Berguedà) llegeixen els meus llibres de la Jet-Set (total o parcialment).

-I també el 2% (1.200 persones) d'aquesta població (que és la del cens electoral) del Ripollès i la Garrotxa (un total de 61.000 persones).

-Els resultats al Vallès oriental (comarca amb molta població únicament castellanoparlant i on sóc menys conegut) són bastant més modests (més de setze vegades inferiors).

-El resultat conjunt de les cinc comarques on té instal·lacions la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (més el Berguedà) és que llegeixen (total o parcialment), en cinc anys, els meus llibres de la Jet-Set el 1'50% (9.600 persones) de la població major d'edat que és de 637.800 persones en total.

Base de l'estudi:

Ja fa quatre anys que surten els llibres de la Jet-Set i ja es pot observar quina és la seva dimensió real.

Hi ha hagut alguns èxits puntuals que trenquen la mitjana com el tema del matrimoni de Blanca Palau copropietària de Soler i Palau de Ripoll amb un banquer d'Andorra al número 1 que va tenir molt èxit al Ripollès. Això va motivar no fer quatre-cents exemplars sinó cinc-cents del número 1.

O el tema dels negocis actuals dels descendents dels germans Camp que va tenir especial èxit a Granollers amb el número 2. En aquest cas això va motivar no fer quatre-cents exemplars sinó sis-cents del número 2.

I el tema dels negocis dels Tous amb força èxit amb el número 3 a Manresa amb quatre-cents exemplars.

El quart llibre, que ha sortit el febrer del 2020 també amb 400 exemplars, també està tenint bona acollida. Veure temes d’aquest llibre a: www.albertanglada.com

Però en el conjunt ja es poden establir unes mitjanes constants que només es veuen trencades si un tema concret té un èxit especial en alguna ocasió que les desborda.

Així es veu que el tiratge habitual recomanable és de quatre-cents exemplars que s'acaben tots entre tres i quatre anys (del primer ja no en queden exemplars i del segon pocs).

I qualsevol xifra superior a aquesta (400 exemplars) és una edició extra motivada per algun tema amb molt ganxo (cosa que a vegades pot tornar a passar com amb el primer i el segon).

Cal dir que el contingut d'aquests llibres no caduca en un any. Almenys dura ben bé cinc anys.

I també s'ha observat que el llibre la gent se'l deixen molt uns als altres. Molt. Se'l deixen molt. En conec molts casos.

Aquesta realitat permet establir uns criteris per aproximar-nos al nivell exacte de penetració dels llibres Jet-Set (dels quals se'n parla bastant i tenen "morbo") al territori de les cinc comarques on la Uvic-Ucc té instal·lacions (més el Berguedà): Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès oriental i la Garrotxa.

Així, hem de calcular que de mitjana a Catalunya viuen quatre persones per vivenda.

Així, a cada vivenda on hi entra un llibre Jet-Set calculem que tres d'aquestes quatres persones el deixen a una altra almenys dues vegades a l'any durant quatre anys (que és per exemple el cicle d’unes eleccions). I el comenten. També es podria calcular això enlloc de quatre anys en cinc anys. Però per situar-nos ho calcularem a quatre anys.

Això vol dir que cada exemplar és llegit total o parcialment (criteri aproximatiu però realista) per 24 persones en 4 anys.

És un sistema bastant realista d'aproximació a la difusió real del producte.

Per tant, seguint aquest bon criteri arribem a les següents conclusions de promig
(amb 400 exemplars de tiratge):

IMPACTE I DIFUSIÓ PER TRES ÀREES: OSONA i BAGES-BERGUEDÀ, EL RIPOLLÈS-GARROTXA I VALLÈS ORIENTAL:

-Al territori que formen Osona, el Bages i el Berguedà hi van en total uns 325 llibres (sobre 400). Entre Osona, el Bages i el Berguedà hi viuen 274.800 persones majors d'edat (dades del 2018). Per tant 320 x 24 són 7.800 persones en quatre anys.

Els llibres Jet-Set els llegeixen total o parcialment, en quatre anys, 7.800 persones entre Osona, el Bages i el Berguedà que és el 2’83% -quasi el 3%- de la població major d'edat (és a dir la del cens electoral). Hi ha la meva parada dels dissabtes al mercat de Vic (des del 2005), i les llibreries principals de Manresa, Vic, Manlleu, Tona i del Bisaura (el poble de l'autor i els seus voltants).

A la meva parada de Vic també venen gent del Bages i Manresa.
I cal esmentar que els llibres de la JET-SET a la meva parada de Vic també tenen un petit nucli de clients del Berguedà.

-Al territori que formen El Ripollès i la Garrotxa hi van uns 50 llibres (sobre 400). Entre El Ripollès i la Garrotxa hi viuen 61.000 persones majors d'edat. Per tant 50 x 24 són 1.200 persones en quatre anys. Els llibres Jet-Set els llegeixen 1.200 persones entre El Ripollès i la Garrotxa que és el 2% de la població major d'edat d’allà. Hi ha la meva parada dels diumenges al mercat de Sant Joan de les Abadesses des del 2015, i les principals llibreries d'Olot i St. Joan de les Abadesses. I també tinc clientela de gent de les diverses poblacions del Ripollès i de La Garrotxa –inclosos Ripoll i Olot- que venen alguns dissabtes a la meva parada del mercat de Vic.

-Al territori del Vallès Oriental hi van habitualment uns 25 llibres de promig sobre 400 (el cas dels germans Camp va ser molt excepcional). El Vallès oriental és molt més gran que les altres comarques esmentades i això fa que l'interès pels temes locals sigui bastant més petit. Cosa d'una minoria. Això també li passa a El 9 Nou que en l'edició del Vallès oriental ven menys de la meitat que l'edició d'Osona i el Ripollès tot hi haver-hi al Vallès oriental una mica més del doble que la població d'Osona i el Ripollès. També és una comarca amb molta gent únicament castellanoparlant i per tant poc interessada per aquests temes. I hi sóc poc conegut.

Llavors al Vallès oriental els resultats dels llibres Jet-Set (amb l'excepció del número 2 amb els Camp) són més modests.

25 x 24 són 600 persones que llegeixen els llibres Jet-Set en quatre anys
(cosa que és el 0'20% de les 302.000 persones majors d'edat que hi ha). Una xifra més de setze vegades inferior a Osona, Bages-Berguedà.

Tinc una petita clientela de gent del Vallès oriental que venen alguns dissabtes a la meva parada del mercat de Vic.

- I -com a curiositat- al petit territori on viu l'autor (la subcomarca del Bisaura que és al voltant de St. Quirze de Besora) hi van uns 30 llibres de promig (sobre 400) que són en quatre anys 720 persones lectores que representa el 25% de la població major d'edat (2.839 persones) . Aquesta xifra està inclosa dins l'àrea Osona i El Bages-Berguedà.

EL DIARI REGIÓ 7 DE MANRESA M'ACABA DE FER (JUNY DEL 2019) UNA INTERESSANT ENTREVISTA SOBRE ELS MEUS LLIBRES DE LA JET-SET:

Aquí la teniu:

https://www.regio7.cat/cultures/2019/06/19/jet-set-catalunya-interior-homologable/551865.html

DOSSIER CONFIDENCIAL TRIMESTRAL D'ALBERT ANGLADA:
------------------------------------------------------------------
Des del dia 21-07-2020 i fins el 20-9-2020 és a la venda el número 75 de la versió resumida del Dossier Confidencial d'Albert Anglada sobre política, influències i negocis a Osona i el Ripollès. Cròniques de la Jet-Set local. A la venda a la parada de llibres antics que hi ha al mercat de Vic entre Passeig i C/ de Gurb els dissabtes i també els diumenges al mercat de Sant Joan de les Abadesses. I els divendres al mercat de Sant Quirze de Besora.

EL MEU DOSSIER CONFIDENCIAL TRIMESTRAL:

N’existeixen dues versions del meu Dossier Confidencial.

Una de resumida que es ven a 2 euros durant tot el trimestre – els dissabtes al matí- a la para­da de llibres vells i antics que tinc al mercat de Vic (entre el Passeig i el C/ de Gurb) i el diumenges a Sant Joan de les Abadesses. I els divendres al mercat de Sant Quirze de Besora.

I una altra d’ampliada que només és accesible a través d’una subs­cripció de suport (de pagament). Qui té la versió de pagament no li cal veure l’altra.

Les subscripcions de suport valen 249’60 euros/any (IVA inclòs) i a canvi es dóna una informació molt més ampliada que la versió de 2 euros i la clientela que ho desitgi té dret a participar (ocasionalment) en l’elaboració del contingut.

Aquest preu és quasi el doble del què val la subscripció per un any al bisetmanari d’informació general El 9 Nou d’Osona i el Ripollès.

La clientela d’aquest dossier trimestral (de les dues versions) són per­sones de la política local, els mitjans de comunicació locals, l’advoca­cia i les empreses de les nostres comarques.

El veuen sovint força gent d’equips de direcció d’empreses de la co­marca que tenen per costum anar a jugar al golf al club del Montanyà (situat a Seva).

A Osona i al Ripollès hi ha unes 100 empreses amb factu­racions realment milionàries. Uns 25 ajuntaments de cert volum de població amb important moviment polític, i més o menys 50 profes­sionals notables de l’advocacia i la comunicació. Aquesta gent són el públic potencial d’aquest dossier.

La filosofia del Dossier Confidencial és només tractar un tema si s’hi poden aportar elements nous diferents dels ja coneguts.

En aquest sentit, és totalment complementari dels mitjans de comu­nicació convencionals.

Per tant, si un tema no hi surt és perquè s’entén que en aquell mo­ment la informació que en dóna la premsa és complerta.

I si no és així, el Dossier Confidencial amplia, i matitza, aquells aspectes que la premsa no ha recollit.

Aquest Dossier és una eina per obtenir el màxim d’informació sobre temes interessants en el dia a dia de la política i els negocis i per apro­fundir en aspectes molt seriosos d’aquesta realitat.

VENDES I SUBSCRIPCIONS DE PAGAMENT

Entre vendes, alguns intercanvis i les subscripcions de suport (de pagament) de cada número trimestral d’aquest Dossier confidencial d’Osona i el Ripollès actualment (a inicis del 2020) en circulen de pro­mig entre 50 i 70 exemplars cada trimestre (entre les dues versions: La resumida i l’ampliada).

La mateixa clientela l’expandeix fent-ne fotocòpies.

De les subscripcions de suport alguns exemplars s’envien en un sobre tancat per correu ordinari i altres s’envien per e-mail.

Calculo que el veuen entre 150 i 210 persones aproximadament per­què és habitual que en circulin moltes fotocòpies (ho he comprovat).

La subscripció de suport al confidencial dóna dret a suggerir ocasionalment temes per publicar.

El Dossier confidencial trimestral d’Osona i el Ripollès només per subscripció existeix des del 1999.

El 2003 en va aparèixer també una versió resumida que és la que es pot trobar a les meves parades del mercat de Vic i Sant Joan de les Abadesses per 2 euros.

El mateix any 2003 va aparèixer una web amb notícies confidencials d’Osona i el Ripollès d’actualització setmanal que tenia bastanta audiència.

El 2017 l’aparició del llibre anual “Poder i diners de la Jet-Set...” va substituïr a la web (que ja no existeix).

Finalment, a partir del 2018 el llibre “Poder i diners de la Jet-Set” es va ampliar a tres comarques més on hi té instal·lacions la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya: El Bages, el Vallès oriental  i la Garrotxa.

Actualment per fer una nova subscripció al Dossier confidencial trimestral (que ara abarca les cinc comarques on hi ha Uvic-Ucc) cal pagar a l’avançada tres anys de subscripció. És a dir l’any en curs i els dos propers. En total són 748’80 euros (IVA inclòs).

Cal recordar que la subscripció de suport al confidencial dóna dret a suggerir ocasionalment temes per publicar.

Veure currículum d'Albert Anglada a Linkedin.com.

TEMES DEL LLIBRE "PODER I DINERS DE LA JET-SET...(3)" que ja és a la venda (a 12 euros):
He hagut de passar de 10 euros a 12 euros perquè la imprempta m'ho ha apujat a mi.

-CAPÍTOL 1:...............................
-La llegenda anticlerical que explica que els caps de l’antiga fàbrica tèxtil Can Guixà utilitzaven un Crist trucat (que suposadament movia el cap) davant els treballadors i treballadores per contenir reivindicacions laborals. El pare d’Oriol Guixà de La Farga Lacambra és qui va tancar als anys setanta aquesta fàbrica de St. Quirze de Besora. Els Guixà (i els Fisas) són coneguts a Les Masies de Voltregà i també a Sant Joan de les Abadesses (on estiuegen).

-Han aparegut unes memòries de Miquel Serra que va ser director de fàbrica tèxtil a Barcelona, Torelló, Ripoll i St. Quirze que ajuden a entendre les tenses relacions al tèxtil abans de la guerra civil.

-Negocis d’Ignasi Santacreu Roig, fill del terratinent Josep Maria Santacreu d’Olost de Lluçanès.

-Jordi Fàbrega diputat delegat d’infraestructures i portaveu del grup d’ERC a la Diputació de Barcelona no ha anat mai a la universitat.

-CAPÍTOL 2:..........................................................................................
-L’empresari de Vic Miquel dels Sants Anglada Puigcerver deu a Hisenda 3.648.843’74 euros. L’any 2000 va vendre una empresa seva a Cardedeu (Vallès oriental) al grup Uralita per 8.700 milions de pessetes. Inversions immobiliàries que no l’hi van anar bé l’han dut a aquesta situació.

-Eudald Domenech Riera, empresari fill de Ripoll però que fa anys que viu a Vic deu a Hisenda 5.690.439’99 euros. Domenech és considerat l’introductor d’Internet a l’Estat espanyol.

-Negocis actuals d’Alfons Roquet i Maria Dolors Puigneró (filla del famós empresari tèxtil osonenc Pepitu Puigneró). Alfons Roquet és de la família dels propietaris de Pedro Roquet SA de Tona. Laura Roquet (filla d’aquesta parella) és considerada al món de l’hípica una genet de categoria internacional.

-Empreses de la família Espina de Vic.

-CAPÍTOL 3: ........................................................................................
-La justícia dóna la raó a Joan Font a finals del 2018 i aquest té intenció de dividir el grup de distribució Bon Preu en dues parts semblants. El seu germà Josep que pretenia que el jutjat obligués a Joan Font a comprar-li la seva part per un preu elevat sembla que intenta negociar. Durant el 2019 es veurà com acaba aquest conflicte entre els propietaris d’aquest grup.

-La família Carandell de Manlleu recompra Benito Urban (amb instal•lacions a Vic i Sallent (Bages) set anys després d’haver-la venuda a un grup belga. Maria Assumpta Vallduriola és consellera d’una Sicav amb un capital social de 32.300.000 euros.

CAPÍTOL4:..................................................................................
-El grup Tous, una multinacional de joieria nascuda a Manresa actualment està gestionada per les quatre germanes Tous Oriol. El 25% de Tous és propietat des del 2015 d’un soci capitalista suís. La família Tous es va voler distanciar del procés independentista català fent fora de la seva fundació a Pilar Rahola i la dona d’Artur Mas. A vegades la reina Letizia ha lluït arrecades Tous en actes oficials.

-CAPÍTOL 5: .....................................................................................
-Miquel Bonet Fígols, un discret professional del doblatge de pel•lícules i sèries de televisió i també actor. Originari de St. Quirze de Besora però també té vivenda a Manlleu i Barcelona. Bonet és amic de la molt reconeguda actriu Mercè Arànega i junts a vegades es troben a passar moments d’oci a casa d’una amiga comuna de tots dos: l’economista Anna Marginet Freixer.

-CAPÍTOL 6: ......................................................................................
-Els quatre germans i dues germanes Espona Massana propietaris de Pastas Gallo tenen els negocis repartits en nou empreses. La fàbrica de Granollers és una de les més importants del grup a l’Estat espanyol.

-La interessant història de Jaume Anfruns Janer (l’Anfruns), el milionari anarquista de Granollers.

-CAPÍTOL 7:...............................................................................................
-Com es reparteixen el grup Soler&Palau de Ripoll els germans i les germanes Palau Mallol. Una societat holding del grup (Seis PM SL) va traslladar el seu domicili social de Barcelona a Madrid el desembre del 2017. Les fàbriques principals mantenen el seu domicili social a Catalunya.

-Negocis actuals dels germans Romero Espadamala del Voltreganès (Osona).

-CAPÍTOL 8: ...............................................................................
-Negocis actuals de “la farmacèutica d’Olot” i els seus germans i germana. Són Tomàs Feliu Bassols, Albert Feliu Bassols, Maria Carme Feliu Bassols, i Maria Àngels Feliu Bassols (tristament famosa pel duríssim cas del seu segrest).

US AGRADARÀ!!!

AMB QUI SÓC PARENT DE LA GENT QUE ES DIUEN ANGLADA, FREIXER O ESPADALER I AMB QUI NO:

Em dic Albert Anglada Freixer. El meu pare es deia Josep Anglada Canal i la meva mare Roser Freixer Espadaler. Per tant, tinc relació amb tres cognoms coneguts a Osona i el Ripollès. Cal per tant fer diversos matitsos.

Cognom Anglada:

No sóc parent (ni de lluny) de ningú que es digui Anglada ni de Vic, ni de Manlleu, ni d’enlloc de la comarca d’Osona. Encara que el cognom Anglada és extès a Vic i a Manlleu especialment no sóc parent de ningú que porti aquest cognom en aquesta zona.

En canvi, sí que sóc parent (més de lluny que d’aprop) de pràcticament la major part de les persones que es diuen Anglada del Ripollès i també del municipi de Vidrà. El meu pare va néixer a Vallfogona del Ripollès i tenia branques de família a Ripoll, Campdevànol, Ogassa, Sant Joan de les Abadesses, etc…

Entre tots aquests, la família més directa del meu pare eren gent de l'alta muntanya (pagesia, bestiar….) i tradicionalment eren gent de tenir poca relació. Eren gent marcadament individualistes (i potser alguns encara ho són, no ho sé).

Cognom Freixer:

Sí que sóc parent de pràcticament tota la gent que porta el cognom Freixer a Osona i el Ripollès. En aquest cas hi ha hagut més relació amb quasi tothom.

Sembla que tots aquests Freixers de per aquí provenen (des de segles enrera) d’una casa de pagès de St. Boi de Lluçanès coneguda com “El Freixa”. La línia d’hereus i pubilles d’aquella casa sembla que actualment està extinguida. Nosaltres venim de branques que no eren ni hereus ni pubilles.

Cognom Espadaler:

L’avi de la meva mare es deia Joan Baptista Espadaler. Era músic i va morir el 1917. Té un carrer dedicat a St. Quirze d’on n’era fill. A St. Quirze hi ha entre tres i quatre famílies amb cognom Espadaler que no són parents entre elles (de fet ara ja només tres perquè en el nostre cas el cognom ja està extinguit).

Per tant no sóc parent de ningú d’Osona i el Ripollès que porti el cognom Espadaler com a primer cognom.

És el què hi ha.

EL DOSSIER CONFIDENCIAL TRIMESTRAL D'OSONA I EL RIPOLLÈS D'ALBERT ANGLADA INSPIRA UNA NOVEL·LA D'EMILI TEIXIDOR:

L’escriptor Emili Teixidor era fill de Roda de Ter. Tenia una extensa carrera literària i  va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1992. A nivell espanyol també va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura.

Va guanyar el Premi Sant Jordi el 1999. I posteriorment el 2003 amb la novel·la “Pa Negre” va guanyar el Premi Nacional de Literatura en català. De “Pa Negre” se’n han venut uns cent mil exemplars i del llibre se’n ha fet una pel·lícula.

Teixidor en diverses ocacions va dirigir i presentar programes de televisió i de ràdio a TV3 i Catalunya Ràdio.

Doncs aquest senyor l’any 2006 va publicar a Editorial Columna una novel·la que es diu “Laura Sants”.

La novel·la fa unes comparacions entre dones famoses en adulteri de la literatura universal com Anna Karenina, Emma Bovary i la nostra Laura de Miquel Llor. Està ambientada a Vic i Osona i és sobre un guionista de televisió que li encarreguen un guió per fer més o menys alguna història semiromàntica ambientada en “Laura a la Ciutat dels Sants” però en el Vic i Osona actuals i amb total llibertat de criteri creatiu.

Aquí teniu un resum de l’argument que hi ha a Internet:

http://www.nosaltresllegim.cat/2013/laura-sants-demili-teixidor/

Sens dubte aquesta no és una de les millors novel·les d’Emili Teixidor. Quan va sortir va passar força desapercebuda i jo n’he trobat només un exemplar repassant llibres de segona mà a finals del 2014.

Però el motiu de comentar-la ve al cas perquè enmig de tota aquesta història hi surt un personatge secundari que edita un Dossier Confidencial que s’assembla molt  a mi.

Tot i que jo (Albert Anglada) no vaig conèixer mai personalment a Emili Teixidor sembla clar pel que surt a la novel·la que ell havia consultat diverses vegades el meu Dossier Confidencial (que amb una versió resumida i una altra ampliada només per subscripció existeix des del 2003) i pel què sembla concretament també havia vist exemplars del Dossier Confidencial de l’edició només per subscriptors.

Les coincidències són tantes que és difícil que sigui casualitat. La sensació que es va inspirar en mi té molt sentit. És molt probable.

Per exemple, el personatge que s’assembla a mi també es diu Albert. I el descriu com un personatge amb bons contactes en el món polític i empresarial de Vic i d’Osona en general.

Seguidament en negreta hi poso frases textuals extretes del llibre perquè es vegi bé el què explico:

“…Albert Deltell, editor d’un butlletí confidencial, amb una bona quantitat de subscriptors per tota la comarca i a fora, sobretot als centres oficials. La informació de les meves activitats d’investigació també surten en unes quantes webs molt visitades. Els confidencials…”.

“Els confidencials, li deia, ofereixen informació reservada complementària dels mitjans convencionals. Els confidencials no es venen a la publicitat, són més independents, i per això poden tractar els temes amb més profunditat i sinceritat que els diaris del quiosc, ho sap prou bé. Fem informes d’investigació per a grups reduïts, empresaris i polítics, sobretot que han de prendre decisions amb coneixement de causa, no poden decidir a la lleugera. I no sempre tenen temps ni possibilitats d’encarregar informes sobre persones o situacions que els poden afectar”.

Jo no faig informes (només edito el Dossier Confidencial trimestral i els llibres Poder i diners de la Jet-Set) però ja se sap que en una novel·la es pot inventar el què calgui.

Respecte a la descripció física també em sembla hi ha algunes coincidències amb mi (no totes, però bastantes sí):

“Albert del Confidencial ….és un individu baixet i rabassut, mig calb però amb els cabells llargs com per compensar la pèrdua de la meitat de la cabellera, igual que el típic director d’orquestra o el savi despistat, una mica greixós i desmanegat, amb el coll de la camisa descordat i el nus de la corbata desfet, tot ell una mica penjim-penjam… El clàssic emprenyador erudit local…”.

I sobre com és el Confidencial també hi ha algunes similituds:

“Les cobertes eren com una mena de carpeta que contenia fulls impresos trets d’Internet. A fora hi havia la capçalera i una colla d’anuncis sobre com subscriure’s a la publicació i com connectar-hi a través d’una sèrie de webs, totes de pagament, i una adreça postal…..” “Els textos de l’interior… semblaven resums de dossiers fets sobre afers anunciats com ara: “Qui és qui en els grups religiosos més selectes i privats”, “Ecologistes contra adoberies: La contaminació de les aigües residuals”, “Pedres i carn, els promotors immobiliaris a punt de guanyar els industrials carnis” i altres de semblants…

El Dossier Confidencial d’Albert Anglada es va començar a publicar només per subscripció el 1999. I la versió resumida (de venda a les meves parades de llibres vells dels mercats de Vic i Sant Joan de les Abadesses) va sortir el 2003. I el 2017 va aparèixer el primer dels llibres anuals”Poder i diners de la Jet-Set d’Osona i el Ripollès (1)” amb un tiratge de cinc-cents exemplars (a deu euros preu de venda per exemplar) que a inicis del 2018 estava pràcticament esgotat.

El 2018 el segon llibre de “Poder i diners de la Jet-Set…” vist l’èxit del primer es va ampliar a tres comarques més: El Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa cobrint així tot el territori on té instal·lacions la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) que té centres a Vic, Manresa, Granollers i Olot.

És per tant molt probable que Emili Teixidor hagi vist exemplars del Dossier Confidencial és més d’una ocasió. Normalment se’n fan fotocòpies i a vegades inclús els propis subscriptors i/o subscriptores les fan circular.