EL DIARI REGIÓ 7 DE MANRESA M'ACABA DE FER (JUNY DEL 2019) UNA INTERESSANT ENTREVISTA SOBRE ELS MEUS LLIBRES DE LA JET-SET:

Aquí la teniu:

https://www.regio7.cat/cultures/2019/06/19/jet-set-catalunya-interior-homologable/551865.html





TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL:

Albert Anglada i Freixer va néixer el 1970. És veí de Sant Quirze de Besora. És un petit assessor de comunicació, investigador, editor i escriptor (professional autònom des de 1999). Col·legiat al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya (dels 2003 al 2012).

Ha estat redactor i subdirector d'un setmanari d'Osona i el Ripollès que es deia "La Marxa" (1989-1996) i hi duia la secció d'economia i empreses. Ha estat corresponsal en aquestes comarques de l'agència Europa Press (1999) i del diari econòmic "Cinco Días" (1996-1999). Va ser tècnic de comunicació autònom a mitja jornada del departament de fires de l'Ajuntament de Vic (2000-2003).

El 2017 va publicar el primer exemplar dels llibres "Poder i diners de la Jet-Set d'Osona, el Bages, el Ripollès i la Garrotxa". Un llibre-reportatge del món de l'Alta Societat d'aquestes comarques amb un tiratge de 500 exemplars i es van acabar pràcticament tots en un any i mig.

El 2018 va sortir la segona entrega amb un tiratge de 600 exemplars. El 2019 el tercer amb un tiratge de 400 exemplars. I el 2020 el quart amb també 400 exemplars. El 2022 sortirà el cinquè amb 400 exemplars però el llibre passarà a ser bianual. Els propers el 2024, 2026, etc...

El contingut d'aquests llibres no caduca en un any. Dura ben bé cinc anys. Se'n parla molt i la gent se'l deixen. Es pot calcular que aquests llibres després de cinc anys de l'aparició de cada un d'ells són llegits total o parcialment per més de 8.000 persones. Tenen èxit.

Veure tota la trajectòria professional d'Albert Anglada a:

https://www.linkedin.com/in/albert-anglada-freixer-7573b729/

VERSIÓ RESUMIDA DEL DOSSIER CONFIDENCIAL D'ALBERT ANGLADA:
---------------------------------------------------------------------------------------
Fins el 20-4-2021 és a la venda el número 76-77 de la versió resumida semestral del Dossier Confidencial trimestral d'Albert Anglada sobre política, poder i negocis al  territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i zones properes: Osona, el Bages, la Garrotxa i el Ripollès. Cròniques de la Jet-Set local. A la venda a la parada de llibres antics que hi ha al mercat de Vic entre Passeig i C/ de Gurb els dissabtes i també els diumenges al mercat de Sant Joan de les Abadesses. I els divendres al mercat de Sant Quirze de Besora.

EL MEU DOSSIER CONFIDENCIAL TRIMESTRAL I LA VERSIÓ RESUMIDA SEMESTRAL:

N’existeixen dues versions del meu Dossier Confidencial.

Una de resumida semestral que es ven a 2 euros – els dissabtes al matí- a la para­da de llibres vells i antics que tinc al mercat de Vic (entre el Passeig i el C/ de Gurb) i el diumenges a Sant Joan de les Abadesses. I els divendres al mercat de Sant Quirze de Besora.

I una altra d’ampliada trimestral que només és accessible a través d’una subs­cripció de suport (de pagament). Qui té la versió de pagament no li cal veure l’altra.

Les subscripcions de suport valen 249’60 euros/any (IVA inclòs) i a canvi es dóna una informació molt més ampliada que la versió de 2 euros i la clientela que ho desitgi té dret a participar (ocasionalment) en l’elaboració del contingut.

Aquest preu és quasi el doble del què val la subscripció per un any al bisetmanari d’informació general El 9 Nou d’Osona i el Ripollès.

La clientela d’aquest dossier trimestral (o de la versió resumida) són per­sones de la política local, els mitjans de comunicació locals, l’advoca­cia i les empreses de les nostres comarques.

El veuen sovint força gent d’equips de direcció d’empreses de la co­marca que tenen per costum anar a jugar al golf al club del Montanyà (situat a Seva).

La gent de les empreses amb factu­racions realment milionàries. Personal d'ajuntaments de cert volum de població amb important moviment polític, i profes­sionals notables de l’advocacia i la comunicació. Aquesta gent són el públic potencial d’aquest dossier.

La filosofia del Dossier Confidencial és només tractar un tema si s’hi poden aportar elements nous diferents dels ja coneguts.

En aquest sentit, és totalment complementari dels mitjans de comu­nicació convencionals.

Per tant, si un tema no hi surt és perquè s’entén que en aquell mo­ment la informació que en dóna la premsa és complerta.

I si no és així, el Dossier Confidencial amplia, i matitza, aquells aspectes que la premsa no ha recollit.

Aquest Dossier és una eina per obtenir el màxim d’informació sobre temes interessants en el dia a dia de la política i els negocis i per apro­fundir en aspectes molt seriosos d’aquesta realitat.

VENDES I SUBSCRIPCIONS DE PAGAMENT

Entre vendes, alguns intercanvis i les subscripcions de suport (de pagament) de cada número d’aquest Dossier confidencial  actualment (a inicis del 2020) en circulen de pro­mig entre 50 i 70 exemplars cada  (entre les dues versions: La resumida i l’ampliada).

La mateixa clientela l’expandeix fent-ne fotocòpies.

De les subscripcions de suport alguns exemplars s’envien en un sobre tancat per correu ordinari i altres s’envien per e-mail.

Calculo que el veuen entre 150 i 210 persones aproximadament per­què és habitual que en circulin moltes fotocòpies (ho he comprovat).

La subscripció de suport al confidencial dóna dret a suggerir ocasionalment temes per publicar.

El Dossier confidencial trimestral d’Osona i el Ripollès només per subscripció existeix des del 1999.

El 2003 en va aparèixer també una versió resumida que és la que es pot trobar a les meves parades del mercat de Vic, Sant Joan de les Abadesses i Sant Quirze de Besora per 2 euros.

El 2017 va aparèixer el primer llibre anual de “Poder i diners de la Jet-Set...”.

Finalment, a partir del 2018 el llibre “Poder i diners de la Jet-Set” es va ampliar a totes les comarques on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya més zones properes: Osona, el Bages, La Garrotxa i el Ripollès. En aquesta zona hi viuen unes 300.000 persones majors d'edat. L'Uvic-Ucc també és al Vallès oriental i Barcelona.

Actualment per fer una nova subscripció al Dossier confidencial trimestral cal pagar a l’avançada tres anys de subscripció. És a dir l’any en curs i els dos propers. En total són 748’80 euros (IVA inclòs).

Cal recordar que la subscripció de suport al confidencial dóna dret a suggerir ocasionalment temes per publicar.

Veure currículum d'Albert Anglada a Linkedin.com.

AMB QUI SÓC PARENT DE LA GENT QUE ES DIUEN ANGLADA, FREIXER O ESPADALER I AMB QUI NO:

Em dic Albert Anglada Freixer. El meu pare es deia Josep Anglada Canal i la meva mare Roser Freixer Espadaler. Per tant, tinc relació amb tres cognoms coneguts a Osona i el Bages i el Ripollès i la Garrotxa. Cal per tant fer diversos matitsos.

Cognom Anglada:

No sóc parent (ni de lluny) de ningú que es digui Anglada ni de Vic, ni de Manlleu, ni d’enlloc de la comarca d’Osona. Encara que el cognom Anglada és extès a Vic i a Manlleu especialment no sóc parent de ningú que porti aquest cognom en aquesta zona.

En canvi, sí que sóc parent (més de lluny que d’aprop) de pràcticament la major part de les persones que es diuen Anglada del Ripollès i també del municipi de Vidrà. El meu pare va néixer a Vallfogona del Ripollès i tenia branques de família a Ripoll, Campdevànol, Ogassa, Sant Joan de les Abadesses, etc…

Entre tots aquests, la família més directa del meu pare eren gent de l'alta muntanya (pagesia, bestiar….) i tradicionalment eren gent de tenir poca relació. Eren gent marcadament individualistes (i potser alguns encara ho són, no ho sé). A la majoria ni tants sols els conec.

Cognom Freixer:

Sí que sóc parent de pràcticament tota la gent que porta el cognom Freixer a Osona i el Ripollès. A aquests sí que els conec però no hi tinc pràcticament relació des de fa anys amb quasi cap a causa de complicats  i antics conflictes d'herències.

Sembla que tots aquests Freixers de per aquí provenen (des de segles enrera) d’una casa de pagès de St. Boi de Lluçanès coneguda com “El Freixa”. La línia d’hereus i pubilles d’aquella casa sembla que actualment està extinguida. Els altres venim de branques que no eren ni hereus ni pubilles.

Cognom Espadaler:

L’avi de la meva mare es deia Joan Baptista Espadaler. Era músic i va morir el 1917. Té un carrer dedicat a St. Quirze d’on n’era fill. A St. Quirze hi ha entre tres i quatre famílies amb cognom Espadaler que no són parents entre elles (de fet ara ja només tres perquè en el nostre cas el cognom ja està extinguit).

Per tant no sóc parent de ningú d’Osona i el Ripollès que porti el cognom Espadaler com a primer cognom.

És el què hi ha.

EL DOSSIER CONFIDENCIAL TRIMESTRAL D'ALBERT ANGLADA INSPIRA UNA NOVEL·LA D'EMILI TEIXIDOR:

L’escriptor Emili Teixidor era fill de Roda de Ter. Tenia una extensa carrera literària i  va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1992. A nivell espanyol també va ser guardonat amb el Premio Nacional de Literatura.

Va guanyar el Premi Sant Jordi el 1999. I posteriorment el 2003 amb la novel·la “Pa Negre” va guanyar el Premi Nacional de Literatura en català. De “Pa Negre” se’n han venut uns cent mil exemplars i del llibre se’n ha fet una pel·lícula.

Teixidor en diverses ocacions va dirigir i presentar programes de televisió i de ràdio a TV3 i Catalunya Ràdio.

Doncs aquest senyor l’any 2006 va publicar a Editorial Columna una novel·la que es diu “Laura Sants”.

La novel·la fa unes comparacions entre dones famoses en adulteri de la literatura universal com Anna Karenina, Emma Bovary i la nostra Laura de Miquel Llor. Està ambientada a Vic i Osona i és sobre un guionista de televisió que li encarreguen un guió per fer més o menys alguna història semiromàntica ambientada en “Laura a la Ciutat dels Sants” però en el Vic i Osona actuals i amb total llibertat de criteri creatiu.

Aquí teniu un resum de l’argument que hi ha a Internet:

http://www.nosaltresllegim.cat/2013/laura-sants-demili-teixidor/

Sens dubte aquesta no és una de les millors novel·les d’Emili Teixidor. Quan va sortir va passar força desapercebuda i jo n’he trobat només un exemplar repassant llibres de segona mà a finals del 2014.

Però el motiu de comentar-la ve al cas perquè enmig de tota aquesta història hi surt un personatge secundari que edita un Dossier Confidencial que s’assembla molt  a mi.

Tot i que jo (Albert Anglada) no vaig conèixer mai personalment a Emili Teixidor sembla clar pel que surt a la novel·la que ell havia consultat diverses vegades el meu Dossier Confidencial (que amb una versió resumida semestral i una altra ampliada trimestral només per subscripció existeix des del 2003) i pel què sembla concretament també havia vist exemplars del Dossier Confidencial de l’edició només per subscriptors.

Les coincidències són tantes que és difícil que sigui casualitat. La sensació que es va inspirar en mi té molt sentit. És molt probable.

Per exemple, el personatge que s’assembla a mi també es diu Albert. I el descriu com un personatge amb bons contactes en el món polític i empresarial de Vic i d’Osona en general.

Seguidament en negreta hi poso frases textuals extretes del llibre perquè es vegi bé el què explico:

“…Albert Deltell, editor d’un butlletí confidencial, amb una bona quantitat de subscriptors per tota la comarca i a fora, sobretot als centres oficials. La informació de les meves activitats d’investigació també surten en unes quantes webs molt visitades. Els confidencials…”.

“Els confidencials, li deia, ofereixen informació reservada complementària dels mitjans convencionals. Els confidencials no es venen a la publicitat, són més independents, i per això poden tractar els temes amb més profunditat i sinceritat que els diaris del quiosc, ho sap prou bé. Fem informes d’investigació per a grups reduïts, empresaris i polítics, sobretot que han de prendre decisions amb coneixement de causa, no poden decidir a la lleugera. I no sempre tenen temps ni possibilitats d’encarregar informes sobre persones o situacions que els poden afectar”.

Jo no faig informes (només edito el Dossier Confidencial trimestral i els llibres Poder i diners de la Jet-Set) però ja se sap que en una novel·la es pot inventar el què calgui.

Respecte a la descripció física també em sembla hi ha algunes coincidències amb mi (no totes, però bastantes sí):

“Albert del Confidencial ….és un individu baixet i rabassut, mig calb però amb els cabells llargs com per compensar la pèrdua de la meitat de la cabellera, igual que el típic director d’orquestra o el savi despistat, una mica greixós i desmanegat, amb el coll de la camisa descordat i el nus de la corbata desfet, tot ell una mica penjim-penjam… El clàssic emprenyador erudit local…”.

I sobre com és el Confidencial també hi ha algunes similituds:

“Les cobertes eren com una mena de carpeta que contenia fulls impresos trets d’Internet. A fora hi havia la capçalera i una colla d’anuncis sobre com subscriure’s a la publicació i com connectar-hi a través d’una sèrie de webs, totes de pagament, i una adreça postal…..” “Els textos de l’interior… semblaven resums de dossiers fets sobre afers anunciats com ara: “Qui és qui en els grups religiosos més selectes i privats”, “Ecologistes contra adoberies: La contaminació de les aigües residuals”, “Pedres i carn, els promotors immobiliaris a punt de guanyar els industrials carnis” i altres de semblants…

El Dossier Confidencial trimestral d’Albert Anglada es va començar a publicar només per subscripció el 1999. I la versió resumida semestral  (de venda a les meves parades de llibres vells dels mercats de Vic, Sant Joan de les Abadesses i Sant Quirze de Besora) va sortir el 2003. I el 2017 va aparèixer el primer dels llibres anuals”Poder i diners de la Jet-Set ...(1)” .

El 2018 el segon llibre de “Poder i diners de la Jet-Set…” vist l’èxit del primer es va ampliar a tot el territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) més zones properes: Osona, el Bages, La Garrotxa i el Ripollès. En aquest territori hi viuen unes 300.000 persones majors d'edat. L'Uvic-Ucc també és al Vallès oriental i Barcelona.

És per tant molt probable que Emili Teixidor hagi vist exemplars del Dossier Confidencial és més d’una ocasió. Normalment se’n fan fotocòpies i a vegades inclús els propis subscriptors i/o subscriptores les fan circular.