Poder i diners de la Jet-Set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès oriental i la Garrotxa

MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (1): De petit vaig ser un molt bon estudiant. D'adolescent ja no tant. Molt menys. El motiu és ben clar, vaig ser un jove inquiet que volia entendre com funciona realment el món. I llavors volia més pràctica de les coses i no tanta teoria com quan era petit. Els llibres han tingut una enorme importància a la meva vida. La meva adolescència aniria dels 15 als 19 (de 1985 a 1989). A partir dels 19 vaig començar a treballar de periodista i vaig tornar a llegir molt. Va començar la meva vida laboral. Vaig estar de sort i vaig ser el lloc oportú en el moment oportú. Des del 1985 era corresponsal del setmanari "Ausona" de Vic a la zona on visc (St.Quirze de Besora i el seu entorn conegut com El Bisaura). El 1988 un grup d'accionistes van plantejar comprar l'Ausona i renovar-lo fent un setmanari més modern i dinàmic. No van poder perquè molts altres accionistes no van voler vendre les accions i no van poder fer la majoria. Finalment van decidir sortir de l'Ausona i crear un nou setmanari de zero. El 1989 va néixer La Marxa. Aquí vaig conèixer a tres persones que entre totes tres en diferents etapes vaig fer tota la meva vida laboral fins a l'accident de cotxe del 3/10/2020 en el qual vaig estar apunt de matar-me i que em va dur a tenir una pensió d'invalidesa total als 52 anys. Vaig començar a treballar de periodista a la redacció de La Marxa el 1989 i abans havia estat corresponsal a l'Ausona. Del 1985 al 1989 havia tingut una etapa juvenil essent militant d'una organització política: El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) que actualment es diu Poble Lliure i està integrat a la CUP (candidatura d'unitat popular que ara és una força parlamentària a Catalunya). Aquest origen polític meu va agradar a Miquel Macià (director fundador de La Marxa i accionista) i va ser un element més que va ajudar a que em contractessin. Llavors jo era un estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i tenia un nivell cultural mig alt i una capacitat de síntesi en l'expressió escrita més que correcte. Aquest va ser el meu inici a la redacció de La Marxa. I des del 1989 no he tornat a formar part mai de cap organització política. He seguit en el món de la comunicació d'àmbit local.