dilluns, 7 de novembre de 2022

  DOSSIER 0b:


DIETARI. REFLEXIONS CONFIDENCIALS. TEMPORADA 2022/2023.


Dijous, 1 de desembre del 2022:


Ja podem considerar començada de veritat la temporada 2022/2023.



Dijous 24/11/2022:


Si bé com explicava abans la meva activitat periodística es va centrar durant molts anys a Osona, El Ripollès i El Moianès va ser anant als mercats quan vaig veure clar que era natural també ampliar la meva activitat al Bages i a la Garrotxa... territoris propers actualment vinculats a Osona i el Ripollès (i cada vegada més) a causa de la vinculació que hi amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya des de fa uns anys.

Les instal·lacions universitàries de Manresa estan federades amb les de Vic... i a Olot hi ha presència de la Uvic-Ucc  amb uns estudis relacionats amb la indústria agroalimentària (important a la Garrotxa).

Va ser a les meves parades als mercats quan a partir del 2017 gent del Bages i de la Garrotxa em van comprar el primer llibre de la Jet-Set que només incloia Osona i el Ripollès i em van animar a afegir-h també temes del Bages i La Garrotxa. Em va semblar bé i a partir del segon llibre (el 2018) ja a cada número hi havia algun tema important del Bages i La Garrotxa.

Em van comprar els llibres de la Jet Set gent del Bages a la parada de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries de Manresa) i gent de La Garrotxa a les parades de Sant Joan de les Abadesses el diumenge i de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries d'Olot).

Dels temes importants publicats del Bages cal destacar un dossier sobre els Tous i sobre en Pep Guardiola i la seva dona. I de la Garrotxa les indústries càrniques Noel i Espuña. I els Feliu tristament famosos pel cas de la farmacèutica d'Olot.

Ara des d'aquesta web continuaré posant-hi temes del Bages i La Garrotxa (aquesta web és la continuadora dels llibres de la Jet-Set).




Divendres, 4/11/2022:


Acabo de llegir el llibre "La pell de Barrabàs" escrit per Miquel Codina Genís i publicat per El 9 Nou el 2021. Té 138 pàgines. Codina el 2021 té 85 anys i fa aquí un repàs de la seva vida professional a l'empresa familiar Curtidos Codina en la que ha passat la seva vida.

Del 1998 al 2015 Codina va ser també president del Consell d'Administració d'El 9 Nou.

El llibre és com un record històric del què va ser el ram de la pell que durant molts anys va ser molt important a Vic i actualment està quasi desaparegut.

És un llibre d'interès per la gent que té afició a la història local de Vic. Parla molt de records familiars seus i dels seus viatges pel món a on li porta el negoci de la pell.

El seu pare Joan Codina es va casar amb Miquela Genís de Genís Antel i vinculada al món de la pell. 

Codina va dibuixant l'evolució del sector durant el pas de la seva vida.

L'obtenció de primeres matèries va dur els pellaires de Vic a Brasil, la Xina, Vietnam, Bangladesh i finalment a l'Àfrica.

El llibre es fa curt. Acabat de llegir queden ganes de més detalls. Bon llibre.



Dilluns, 24/10/2022:


La  meva experiència de quinze anys a la venda ambulant a mercats setmanals:

Deia el mundialment famós escriptor i cronista Maxim Gorki que qualsevol escriptor o periodista que es pugui considerar de nivell ha d'haver conegut els ambients de les classes socials mitja baixa i baixa. Els ambients de la gent amb menys poder adquisitiu, la seva vida i els seus problemes... I sens dubte aquests han estat sempre els ambients dels mercats ambulants al carrer a totes les parts del món... en unes èpoques més precaris i en altres menys... però segur que és l'ambient de les classes populars.

Doncs jo.... per les circunstàncies personals de quedar-me a cuidar els meus pares en la seva vellesa i malaltia vaig acabar seguint el camí aconsellat per Gorki. Em vaig passar quinze anys seguits dedicant-me a la venda i intercanvi ambulants de llibres, còmics, pel·lícules, tota classe de trastos, discs, etc... als mercats setmanals de St. Quirze de Besora els divendres, Vic els dissabtes i Sant Joan de les Abadesses els diumenges. I durant una temporada també els dijous a Granollers.

És a base d'anys en aquests llocs on vaig captar com els sectors populars tenen perfectament definida l'existència d'una classe alta, d'una "jet-set".. i és en aquests sectors populars on es vol tenir informació de manera permanent sobre la "jet-set". Vaig entendre que escriure sobre aquesta tema era el meu camí natural i de futur.

Veure l'actual web www.albertanglada.com dossiers periodístics de la jet-set d'osona, el bages, el ripollès, la garrotxa i la seva relació amb Barcelona. I llibres poder i diners de la jet-set publicats de 2017 a 2020. 



Qui era Maxim Gorki?


Màxim Gorki (1868-1936). Escriptor rus nominat cinc vegades al Premi Nobel de Literatura. Amic de Tolstoi i Txékhov. Amic de Mark Twain. I quan va ser empresonat a Rússia per activisme contra el Tsar van signar per la seva llibertat Marie Curie, Auguste Rodin i Anatole France.

En la seva vida pública va començar com opositor al Tsar i amic personal de Lenin. Va viure exiliat per oposició al Tsar. Si bé va començar essent comunista després va denunciar que aquest règim derivava en dictadura i es va tornar exiliar en aquesta ocasió crític amb la Unió Soviètica que ell havia més o menys ajudat a crear.

Finalment, el 1932 estant exiliat a Capri (Itàlia) va rebre la invitació personal de Stalin per tornar. Tenia aleshores 64 anys i va decidir tornar. Stalin inicialment el va tractar bé... fins i tot va muntar un museu dedicat a ell a la casa on vivia. I li van posar el seu nom a un carrer principal de Moscou.

Finalment es va anar tornant altra vegada crític i va morir dos anys després sembla que assassinat per la policia secreta del règim quan ja estava apunt ser ésser massa coneguda la seva actitud opositora.

De tota manera li van muntar un bons funerals. Van ser presidits per Stalin en persona. Hi va haver un discurs d'Andre Gide en representació dels escriptors del món. Hi va anar molta gent. El fèretre va ser dut personalment sobre les espatlles pel propi Stalin i també pel conegut ministre rus de relacions exteriors Molotov. Un homenatge al més alt nivell.




Dimarts 28/9/2022:


Per qui no em conegui he de dir que vaig començar la meva trajectòria professional el 1989 com a redactor de temes d'economia i negocis (i també política) a un setmanari de Vic que ja no existeix que es deia La Marxa. 

La Marxa cobria Osona i el Ripollès i també era seguida (per la influència territorial de Vic) per gent de l'actual Moianès i també gent de Les Guilleries-Baix Montseny. En aquella època hi havia molt poca relació amb el Bages-Berguedà i La Garrotxa perquè no hi havia bones carreteres com ara. 

A La Marxa en vaig ser un dels subdirectors. Primer amb en Miquel Macià Arqués de director (quasi cinc anys) i després amb en Joan Turró Calvet de director (l'últim any). 

Per aquells mateixos anys a El 9 Nou hi havia de subdirector un tal Albert Om que aleshores no era tant famós com ara.


En aquella època en un mitjà de comunicació et podien contractar encara que només fossis estudiant universitari si escrivies bé i tenies un nivell cultural suficient. De fet, el mateix Miquel Macià havia estudiat Ciències de la Informació però no va acabar la carrera perquè de seguida es va posar a treballar cosa habitual a l'època.

 Per casos així el Col·legi de Periodistes va permetre durant uns anys (actualment només et pots col·legiar en qualsevol col·legi professional essent llicenciat) que tothom que pugués demostrar un mínim d'anys treballant de redactor contractat o com autònom es podia col·legiar. Miquel Macià es va poder col·legiar d'aquesta manera. En el meu cas no vaig poder llavors perquè no duia prous anys treballant al sector.


En el meu cas vaig estudiar no ciències de la informació sinó filosofia i lletres branca història a la Universitat Autòma de Barcelona més o menys fins a mitja carrera.

Sí que em  vaig poder col·legiar el 2002 (que llavors exigien deu anys treballant al sector) al Col·legi de Publicitaris i  Relacions Públiques de Catalunya en el qual vaig estar col·legiat una dècada.

També havia estat dels primers a afiliar-me al Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) quant la seva creació el 1993.


Vaig deixar La Marxa el 1996, i de la segona part del 1996 al 1998 vaig col·laborar amb Macià en el què van ser els precaris inicis de l'empresa S.C.G. Aquitània SL i la web Osona.com de la qual anys després sortiria el Grup Nació Digital que Macià ha venut recentment.


Del 2000 al 2003 em va contractar com a tècnic de comunicació un organisme de l'Ajuntament de Vic que organitzava les fires i mercats i es deia ImpeVic. Aquest organisme estava presidit per l'advocat Miquel Pi Costa que aleshores era també tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic. Miquel Pi va ser l'advocat de La Marxa. 


D'altra banda, el meu Pare (jo era fill únic) em va convèncer que deixés de treballar per altri i em muntés una feina pel meu compte flexible (que si un dia no hi anava no passés res) i quedés a casa cuidar-los a ell i a la meva mare perquè ja eren grans. Vaig acceptar. I això vaig fer del 2004 al 2012. És quan vaig convertir un dels meus hobbies (els llibres i coses de segona mà) en feina i vaig començar a a anar als mercats ambulants. (Continuarà....).





Dijous 8/9/2022:


Des del juliol del 2022 sóc pensionista d'invalidesa i al no ser autònom ja no puc fer factures. Per tant el Dossier confidencial d'investigació que publicava cada trimestre des del 2003 (quasi 20 anys sense interrupció) ha deixat d'existir a 30 de juny del 2022.

La col·lecció complerta és a l'oficina del dipòsit legal (a la Biblioteca de Catalunya) amb el número de dipòsit legal B-2335-2003. N'han sortit un total de 81 números. A l'inici va ser mensual poc temps.

A més existien uns subscriptors i subscriptores de suport que rebien a part informació bastant més ampliada i pagaven 249'60 euros a l'any (IVA inclòs). I si volien podien suggerir temes per publicar. I alguns i algunes ho feien habitualment. La totalitat de les subscripcions eren a Osona, el Moianès i el Ripollès.

Cobrir també el Bages i el Berguedà per una banda i La Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny per l'altra no es va fer fins el 2018 amb els llibres de la Jet-Set (que van sortir el 2017 al 2020). I després més a fons amb aquesta web.

Els llibres "Poder i diners de de la Jet-Set" de les nostres comarques van començar el 2017 i es venien a les principals llibreries de Manresa, Vic, Olot i Manlleu. I també a les meves parades de llibres de segona mà als mercats ambulants setmanals de Vic (els dissabtes), Sant Joan de les Abadesses (els diumenges) i Sant Quirze de Besora -on visc- (els divendres). Fins al greu accident de cotxe que vaig tenir el dia 3-10-2020 (no em vaig matar perquè no era la meva hora) i que m'ha dut a tenir una invalidesa permanent.

El Dossier confidencial es va moure en les dues dècades que ha existit entre un mínim de deu subscripcions i un màxim de trenta. Aquest màxim va coincidir amb l'època del boom immobiliari. No totes les subscripcions es pagaven amb diners sinó que algunes eren a canvi de serveis que jo necessitava (de diversa classe).

Les subscripcions eren gent del món empresarial i polític principalment amb importants interessos a Osona, el Ripollès i el Moianès i que volien saber-ho tot sobre el món del poder i els diners en aquest territori. 

Primer a Osona, el Ripollès i el Moianès... i després a tot el territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) i zones properes. És a dir també el Bages-Berguedà i la Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny. 


El meu dossier confidencial "surt" a la novela "Laura Sants" d'Emili Teixidor:


El conegut escriptor català Emili Teixidor (de Roda de Ter) va publicar el 2006 a Editorial Columna la novel·la "Laura Sants" que és com una versió actualitzada de la novel·la de Miquel Llor "Laura a la ciutat dels sants". 

En aquest llibre que descriu l'ambient de poder i diners actual de les famílies poderoses de Vic hi ha un periodista que edita un butlletí confidencial que es diu Albert Deltell i tant ell com el seu confidencial és evident que estan inspirats en mi.

Emili Teixidor (que va morir) va tenir accés a alguns exemplars del meu Dossier Confidencial que surt des del 2003. I el vaig inspirar. Les descripcions que fa de com és aquest confidencial d'Albert Deltell s'assemblen molt al meu. Segur que no és casualitat. De confidencial per aquelles dates a Vic només existia el meu.





Dilluns 5/9/2022:


La dinamitatització de CiU (de dinamita) ha estat un dels moviments sísmics de la política catalana dels darrers anys. 

Continua actualment la lluita entre els partits per quedar-se amb la major part de l'electorat que prové del pujolisme. Un electorat important a les nostres comarques especialment.

Junts per Catalunya (JxC), la principal formació heredera del què era CiU no acaba d'aconseguir de mantenir la majoria del seu antic electorat. Hi ha motius. JxC no és CiU.

JxC és molt més radical i té un to força populista quant CiU precisament era una formació fonamentalment centrista i moderada.

De moment ERC està guanyant la batalla de ser la primera força política del món sobiranista català potser perquè s'assembla més al què era CiU (taula de diàleg....) que no JxC.

També avança una mica en aquesta espai electoral com a novetat el PSC (PSC-PSOE) amb la incorporació des de fa uns anys de l'actiu polític d'un ex-CiU com Ramon Espadaler actualment diputat del grup socialista. I pel perfil que té Pedro Sánchez que desperta simpaties a Catalunya.


Algunes famílies de la Jet-Set local empresarial havien tingut un paper important a CiU. Altres en canvi, preferien i prefereixen la discreció i quedar en un segon pla. Va a caràcters...i a interessos.

En aquella època el cas més destacat va ser Pere Girbau Bover (de Girbau SA) que va ser alcalde de Vic durant uns quants anys.

Actualment, qui més s'ha mullat a favor de JxC és Arnau Rovira Martínez (cap del grup municipal de JxC a Manlleu) dels Rovira de Manlleu. Arnau Rovira és fill de Joan Rovira Vilaró del grup Mimcord que va ser el primer president de la patronal Consell Empresarial d'Osona, membre de la patronal catalana Foment del Treball. 

Hi va haver uns anys que el nom de Joan Rovira sonava com a possible diputat al Parlament de CiU cosa que finalment no va ser mai. A casa seva eren de Convergència Democràtica pràcticament des dels inicis. 

Provinent de la "nostra" Jet-Set local també hi ha Anna Guixà Fisas alcaldessa de Sant Quirze de Safaja (al Moianès) i filla d'Oriol Guixà Arderiu president del grup La Farga Lacambra de Les Masies de Voltregà. També és vicepresidenta del Consell Comarcal del Moianès. 

Anna Guixà és del Pdecat. Cal preguntar-se si veient l'ambient de naufragi que hi ha al Pdecat (i a la seva extensió "Centrem") es presentarà el 2023 amb JxC. O no. 

Ho anirem seguint, analitzant  i comentant.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada