dilluns, 20 de setembre de 2021

 DOSSIER 11:  INVESTIGACIÓ QUI VA AJUDAR  E.T.A  A MATAR A CARRERO BLANCO. REPORTATGE. TOTA LA VERITAT.


La periodista Pilar Urbano en un interessant llibre de 960 pàgines que es diu "El precio del trono" editat per Planeta el 2011 publica una documentada investigació periodística sobre els primers anys d'ETA i fins 1977 aclarint especialment tots els misteris de l'atemptat de Carrero Blanco.


Urbano té excel·lents contactes als més alts nivells del poder a Madrid i coneix a alguns dels principals més alts comandaments militars i policials en actiu. La veritat és que la seva investigació és molt bona (i polèmica) i ella assegura que és "la veritat" i ho documenta bé. En tot cas, llegit amb objectivitat el què explica és altament creïble i aclareix bé el tema. Personalment crec que si no és la veritat, s'hi acosta molt. Realment.


El 1972, sempre segons Urbano, 500 joves molt guerrers del PNV es van passar a ETA en bloc. Aquesta gent haurien començat actuant sols ("firmaven" els seus atemptats com ETA V Asamblea) i es van fusionar amb l'ETA original. Així ETA es va enfortir molt. Amb aquest grup hi anava un líder indiscutible Iñaki Mujika Arregui alias "Ezquerra" que va passar a ser l'home del PNV dins la nova ETA.


"Ezquerra" va ser qui des del primer moment va dir que potser caldria matar a Carrero quant altres dirigents estudiaven només segrestar-lo. Els 500 joves que venien del PNV (homes i dones) van aportar unes 700 pistoles, vehicles i una xarxa de pisos i "caseríos" utilitzables".


Feia temps que la CIA estudiava a Carrero perquè ell havia començat a mostrar-se contrari a renovar l'acord de les bases militars nordamericanes a l'Estat espanyol que caducava el 1973 i el van matar abans que caduqués.


El 1943 s'havia creat el "Servicio de Inteligencia Vasco" (S.I.V) que depenia del govern basc a l'exili. Aquesta organització controlava una xarxa de bascs exiliats que espiaven per encàrrec a polítics nazis, feixistes i comunistes per tota Amèrica llatina i alguns estats d'Europa.


El govern basc a l'exili cobrava per aquesta feina (a tant la peça encarregada) del F.B.I nordamericà en un acord fet amb Edgar Hoover en persona. Que aquesta informació era utilitzada pel FBI i la CIA no se'ls deia (sempre segons Urbano) als membres d'aquesta xarxa que eren molt patriotes bascs. Se'ls deia que els pagava el PNV. Els diners que cobrava el PNV del FBI s'utilitzaven per ajudar a la seva gent a l'exili.


Amb "Ezquerra" i la seva gent, a dins, ETA va començar a ser un peó de gent del Servicio de Inteligencia Vasco (i per tant indirectament del FBI i la CIA nordamericans). També aspiraven a convertir ETA en un peó seu sectors comunistes (dirigits per Moscou) que també tenien un nivell d'infiltració dins ETA encara que més petit que el PNV.


Dels tretze principals dirigents d'ETA vuit els controlava "Ezquerra". El seu objectiu era clar: Matar a Carrero.


El to de Carrero López Rodó en les negociacions amb els EEUU no agradava gens a KissingerCarrero somiava fins i tot amb tenir la bomba atòmica. Volia marcar distàncies amb els EEU


Al local de Madrid on ETA preparava l'atemptat els moviments del "comando" van despertar les sospites d'un porter que ho va anar a explicar a la guàrdia civil. Quan ja tenien apunt un disposiu per entrar i detenir-los per sorpresa van rebre una ordre clara dels seus superiors: Que ho deixessin estar i que deixessin fins i tot la investigació del tema.


Cal tenir present que en aquells moments la CIA a Madrid compartia despatx amb l'Alt Estat Major de l'espionatge espanyol (al que assessoraven) i per tant s'enteraven de tot el què passava des de dins. Va ser la CIA que va evitar la detenció del "comando" per part de la guàrdia civil. Després el van seguir "protegint" controlant que no fossin descoberts.


ETA va preparar l'atemptat durant quinze mesos (diu Urbano) i la CIA va intervenir en diferents fases. Primer la CIA va reorientar ETA (a través d'Ezquerra) perquè abandonessin la idea d'un segrest i anessin a matar-lo, va intervenir per evitar que els detinguessin i finalment va afegir més i i millor explosiu just abans de l'atemptat per assegurar-se que fos contundent. I van fer coincidir la data de l'atemptat amb una visita de Kissinger a Carrero.


La mort de Carrero va representar canviar la política exterior espanyola. I aliniar-se plenament amb els EEUU. Carrero no era realista i pretenia marcar distàncies amb els EEUU i l'OTAN i fer una política exterior espanyola independent amb aliances amb França, Amèrica llatina, el món àrab i Rússia. Tota aquesta idea es va acabar del tot amb l'atemptat

Tècnics de l'exèrcit espanyol (sempre segons Urbano) van elaborar un informe demostrant que l'explosiu de l'atemptat era molt potent (C4). El C4 només es fabricava als EEUU i per ús exclusiu de les forces armades. La CIA havia deixat una marca clara de la seva presència al lloc dels fets.


L'informe va arribar a la taula de Franco el qual no volia molestar a l'ambaixador nordamericà i va optar per no fer res de moment, però va autoritzar al fiscal del Tribunal Suprem Fernando Herrero Tejedor a comentar-ho en determinats ambients però sense acusar a ningú en concret


Herrero Tejedor en un acte solemne del Tribunal Suprem el 16-9-1974 va declarar que en l'atemptat de Carrero Blanco a més d'ETA hi havien intervingut altres organitzacions. Va dir que tenien informació concreta de qui havia ajudat ETA i això s'investigaria en el sumari en curs.


Aquestes paraules dites en un acte públic van tenir conseqüències. El 4 de març del 1975 va deixar de ser fiscal per ser ministre. El 12 de juny va morir en un estrany accident a la carretera. I el jutge que duia el cas de l'atemptat de Carrero va donar la causa per tancada i el Suprem va ordenar que passés a l'autoritat judicial militar. L'amnistia del 1977 va arxivar moltes causes (entre elles la de l'atemptat de Carrero). I encara actualment no es permet a ningú accedir a la documentació d'aquesta causa.

Finalment Ezquerra i la seva gent van acabar a ETA político-militar que va acabar plegant poc després. La continuadora de l'activitat violenta va ser ETA militar. 

Les dècades d'ETA militar van ser les més sanguinàries de totes i encara avui en dia ningú ha explicat res sobre la veritat d'ETA militar, el funcionament intern real de la qual continua essent un gran misteri.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada