dimecres, 4 de novembre de 2020

ANIRÉ PUBLICANT DOSSIERS SOBRE PODER I DINERS DE LA JET-SET D'OSONA I EL BAGES, EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA EN AQUESTA WEB:

Ara, des de novembre 2020, ja n'hi ha un parell (el primer és la situació actual a La Farga Lacambra després de la mort del president fundador que havia fet una estafa els anys del franquisme i el segon són els negocis de la molt rica família Feliu d'Olot que una de les germanes va patir fa anys un horrorós segrest).

I hi haurà un dossier nou cada trimestre i/o quatrimestre. El proper per febrer/març 2021.


Mentre no pot sortir el número 5 del llibre "Poder i diners" a causa de no poder ser a les meves tres parades als mercats a causa de la meva malaltia actual aniré publicant en aquesta web uns dossiers sobre temes d'aquest estil fent més difusió i propaganda del contingut d'aquests llibres. Aquests dossiers es poden copiar i imprimir gratuïtament. I anar-los col·leccionant.

He començat per dos que ja s'han publicat en llibres: el primer és la situació actual a La Farga Lacambra després de la mort del president fundador que havia fet una estafa els anys del franquisme i el segon són els negocis de la molt rica família Feliu d'Olot (que una de les germanes va patir fa anys un horrorós segrest).

Mica en mica n'hi posaré més. I de temes nous (que no s'han publicat encara als llibres de la Jet-Set).


El número 5 del llibre "Poder i diners" havia de sortir el febrer del 2021. Llavors veient l'evolució de la meva malaltia (finalment han decidit no operar-me i receptar-me un tractament) llavors pot ser que el llibre pugui sortir pel setembre del 2021 ó gener 2022 (ja el tinc mig fet) una vegada ja porti un temps reincorporat a les meves tres parades.


TORNARÉ A TENIR LES PARADES ALS MERCATS COM A MOLT TARD MÉS O MENYS PEL MAIG 2021 (I POTSER ABANS) I TORNARAN A SORTIR ELS LLIBRES DE "PODER I DINERS DE LA JET-SET..." PEL SETEMBRE 2021 Ó GENER 2022:

EM CURARAN.
Hola... vaig sortir de l'hospital el 5 d'octubre del 2020 i em trobo bé. L'únic impediment que tinc és que fins que em curi no em permetran tornar a conduïr. M'he estat informant de l'actualitat d'aquesta malaltia que m'ha sortit per primera vegada a la meva vida i ja estic més situat.

Finalment han decidit no operar-me i receptar-me un tractament la qual cosa vol dir que com a molt tard tornaré a ser a les meves tres parades més o menys pel maig del 2021 (i potser abans). Tenen el tema molt estudiat i em diuen que podré tornar als mercats a fer el què feia sense cap dificultat especial. Estic content perquè ja he fet els tràmits i tant a Vic, com a Sant Joan de les Abadesses com a Sant Quirze de Besora em guardaran el lloc al mercat fins que hi torni. I hi penso tornar. M'ho han garantit.

Els metges m'han assegurat que sí. Tenen molta experiència en el tema i molts medicaments concrets per aquesta malaltia.

Vaig tenir un atac epilèptic conduint en una rotonda dins de Vic quan me'n anava a dinar el dissabte dia 3 d'octubre. No n'havia tingut mai cap abans. Una autèntica mala sorpresa perquè precisament estava content perquè havia tingut un bon matí. Per sort anava molt a poc a poc i no va passar absolutament res que no es pugui arreglar fàcilment.



 DOSSIER NÚMERO 1 DE PODER I DINERS DE LA JET-SET DEL TERRITORI ON HI HA LES SEUS CENTRALS DE LA UNIVERSITAT DE VIC-UNIVERSITAT CENTRAL DE CATALUNYA (OSONA I EL BAGES I EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA):


EL TEXT D'AQUEST DOSSIER EL PODEU COPIAR, IMPRIMIR I COL·LECCIONAR GRATUÏTAMENT EN LA SEVA TOTALITAT.


EL CAMÍ DE FUTUR DEL GRUP D’EMPRESES LA FARGA LACAMBRA DESPRÉS DE LA MORT DEL SEU PRESIDENT D’HONOR VICENÇ FISAS:

Vicenç Fisas va ser condemnat a divuit anys de presó per insolvència fraudulenta i estafa pel cas de la Caja de Crédito Popular que va fer fallida el 1967:

Però totes les condemnes del cas van quedar a la pràctica molt reduïdes perquè van ser indultats.


-Aquestes són les posicions directives en el grup d’empreses que tenen una part dels hereus i hereves de Fisas.

Dos fills i dues filles (una d’elles la muller d’Oriol Guixà) d’un total de dotze germans i germanes Fisas Armengol estan ben posicionats en el grup d’empreses familiars de La Farga Lacambra.

La resta de descendents encara que no tinguin càrrecs en les empreses sí que tenen accions.


 

L’abril del 2016 va morir Vicenç Fisas essent el president d’honor del grup d’empreses de La Farga Lacambra. A finals del 2015 ja ha­via deixat la presidència operativa del grup en mans del seu gendre Oriol Guixà quedant-se només amb la presidència d’honor. La mort de Fisas obre ara per ara alguns molt discrets interrogants sobre el futur d’un grup d’empreses que són sòlides i realment van molt bé. I dic alguns discrets interrogants perquè Fisas deixa una dotzena de fills i filles i una trentena de néts, besnéts, nétes i besnétes.

 

Tota una “tribu” familiar que està empresarialment dirigida per un gendre: Oriol Guixà. Un gendre, això sí, altament qualificat i que fa anys que demostra sobradament les seves grans capacitats de lideratge això ho té clar tothom.


La realitat és que el mateix Vicenç Fisas ja ho va deixar tot molt estudiat i organitzat (amb el seu equip) anys abans de morir.

El difunt Vicenç Fisas (que va governar el grup d’empreses de La Farga Lacambra durant uns trenta-cinc anys) era conscient de les dificultats que podien portar al negoci una família tant extensa. I per això ho va deixar tot molt lligat.


Així, es va elaborar un protocol de “bon govern” que és bastant estricte i rigorós perquè “l’amiguisme familiar” no pugui perjudicar el bon funcionament de les empreses.

De fet aquest protocol té certa bona fama en el món de les empreses familiars catalanes (inclús entre les espanyoles també) i està ben explicat en el llibre que va publicar el seu fill Ferran Fisas Armengol titulat “Manual de supervivència para la empresa familiar” publicat el 2014 a Barcelona per Ediciones Península i que té unes cent quaranta pàgines. De moment, tot va bé. I a curt i mig termini també sembla que tot anirà bé. Una vegada desaparegut el “patriarca” sembla que la família són tots bastants amics.


Fins al setembre del 2014 l’empresa Corporación Metalúrgica Catalana SL (presidida per Vicenç Fisas) actuava de societat “holding” i des d’aquí es controlaven la majoria de les empreses del grup.

Però el 16-10-2014 (veient que l’estat de salut de Vicenç Fisas que aleshores tenia 87 anys era delicat) Oriol Guixà i el seu equip van decidir crear una nova societat “holding” per poder controlar el grup ja ell d’una manera més complerta i preparar l’estratègia perquè l’herència es pugués administrar de la millor manera possible.

 

Així va néixer Corporación Metalúrgica Worldwide SL per com­plementar i/o substituïr funcions de l’anterior Corporación Meta­lúrgica Catalana SL (que tot i així continua existint).

 

Corporación Metalúrgica Worldwide SL

Té el seu domicili social al C/ Taga, 4 de Les Masies de Voltregà. És una societat creada per actuar com a societat “holding” a través de la participació en el capital d’altres societats dirigint i gestionant les accions. Va ser creada el 16-10-2014 i té un capital de 711.720 euros. El president (des de 22-12-2015), conseller delegat (des de 18-11-2014) i conseller (18-11-2014) és Oriol Guixà ArderiuJoan Font Torrent és secretari no conseller. Són consellers: Inka Guixà Fisas (18-11-2014) i Antoni Crous Millet (22-12-2015). Carles Cam­prubí Anglada és apoderat solidari (23-1-2017).


Aquesta societat inicialment estava al C/ Conde de Salvatierra, 10, pis 1, porta 2 de Barcelona i el 24-1-2017 ha estat traslladada a l’ac­tual domicili de Les Masies de Voltregà.

 

Des d’aquesta societat “holding” Oriol Guixà -i els seus assessors- controlen el grup d’empreses.

D’altra banda, les accions d’aquesta societat “holding” les controla la família Fisas des de la societat Arfi Unidad Familiar SL.

Aquesta societat té el seu domicili social al C/ Taga, número 4 de Les Masies de Voltregà. I el seu objecte social és la tinença, gestió i administració de les accions del capital de Corporación Metalúrgica Catalana SL i Corporación Metalúrgica Worldwide SL. Es va crear el 11-1-2016 amb un capital social de 7.549.242 euros.

El president i conseller (des de 12-4-2016) és Amadeu Fisas Armen­gol, la vicepresidenta i consellera (8-3-2016) és Anna Fisas Armen­gol (muller d’Oriol Guixà), i és consellera delegada i consellera (8-3-2016) Isa Fisas ArmengolIgnacio Castejón Laporta és secretari no conseller (8-3-2016).

 

Aquesta societat es va crear uns mesos abans de morir Vicenç Fisas i ja forma part de l’estratègia de planificació de l’herència que es va dur a terme per part de la família. Cal destacar que la tria del nom és tota una declaració d’intencions pel futur.

Arfi” segurament és l’abreviació d’Armengol i Fisas seguit de “uni­dad familiar”. Posant primer el cognom de la Mare la família ex­pressa en seu desig de seguir unida. És una tria de nom que reflecteix molt bé que tots, i totes, tenen clar que no es poden barallar. Que no es volen barallar.


A part de tot això, les accions que corresponen a Anna Fisas Armen­gol (i al seu marit Oriol Guixà) estan controlades des de la societat Ilyviva SL.

Ilyviva SL té el seu domicili social al C/ Marinada de Sant Quirze de Safaja. També té per objecte social la tinença, gestió i administració d’accions del capital de Corporación Metalúrgica Catalana SL i Cor­poración Metalúrgica Worldwide SL. Es va crear el 11-1-2016 i té un capital social de 9.176.178 euros.


El president i conseller (des de 8-3-2016) és Oriol Guixà Arderiu, la vicepresidenta, consellera delegada i consellera (8-3-2016) és Anna Fisas Armengol, és secretari i conseller (8-3-2016) Carles Guixà Fisas i són consellers i conselleres (8-3-2016): Edgar Guixà FisasAnna Guixà FisasInka Guixà Fisas Eva Guixà Fisas.

 

D’altra banda, a principis del 2017 Oriol Guixà va nomenar direc­tora general a la seva filla Inka Guixà posicionant-la com a possible successora en el lideratge de l’empresa.

 

 

També existeix un organisme de seguiment de l’empresa que es diu “Consell de família”. Aquest consell està presidit per Anna Fisas, la secretària és Anna Guixà i en formen part Oriol GuixàCristina FisasEva GuixàPapìk FisasImma FisasIsa Fisas Maria Rosa Armengol.

D’altra banda, la Farga Lacambra, representada per Oriol Guixà, és membre dels patronats de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (tant al patronat de Vic com al patronat de Manresa).

La major part de la producció del grup la fan les societats: La Farga Rod SL, La Farga Intec SL, La Farga Lacambra SA i La Farga Tub SL. Però a la colònia Lacambra també hi ha domiciliades dues societats més dels Fisas que es dediquen a altres activitats.


Una és Iniciativas Terfa SL.

 

Aquesta societat té activitat d’agència de publicitat. Es va crear el 7-2-1995. L’administrador únic és un altre germà: Francesc Xavier Fisas Armengol (des del 29-4-2010). Aquesta empresa estava controlada fins el 2009 pels germans Andreu Vigue Pujol Teresa Vigue Pujol i també per Marta Deges Vilella. El 6/9/2009 es va declarar judici­alment l’empresa en situació d’insolvència provisional a causa d’una reclamació judicial de quantitat. Francesc Xavier Fisas Armengol va passar a ser l’administrador únic el 29-4-2010.


Una altra societat domiciliada al C/ Taga, 4 de Les Masies de Voltre­gà és La Vall de Finestres SA.

Vicenç Fisas va fer construir un hotel de quatre estrelles i deu habi­tacions en una finca de quatre-centes hectàrees de bosc i prats pel pastoreig de bestiar vacú al municipi de Sant Aniol de Finestres al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. Aquesta societat controla aquest hotel. Es dedica al sector d’hotels i allotjaments si­milars. Té un capital social de 4.840.572’75 euros. L’administrador únic també és Francesc Xavier Fisas Armengol (des del 25-8-2017). El nét Papik Fisas Moreno és apoderat solidari (des del 13-1-2017). Josefa Pérez Bermúdez és apoderada solidària (des del 30-7-2015).


Papik Fisas també és conseller de La Farga Lacambra SA (des del 17-12-2015). I Josefa Pérez Bermúdez és apoderada mancomunada de La Farga Lacambra SA (des del 20-11-2013), de La Farga Rod SL (des del 20-11-2013) i de La Farga Tub SL (20-11-2013). També és apoderada de La Farga Intec SL (22-11-2011).

 

 

Vicenç Fisas va tenir alguns fracassos als seus negocis inicials però amb La Farga Lacambra va tenir un gran èxit

El 1946 un jove Vicenç Fisas va començar amb una petita empresa tèxtil a Sant Adrià del Besòs que el 1947 va ampliar a Olot (comprant una fàbrica que hi havia de mitjons) que tenia una secció auxiliar a Sant Feliu de Pallerols. Aquests negocis fracassen i es tanquen el 1953.

Com advocat Fisas va treballar a partir del 1954 com a sotsdirector per la província de Girona d’una companyia d’assegurances de Ma­drid.


El 1957 va ser nomenat director general de la Caja de Crédito Popu­lar essent un dels protagonistes d’un gran escàndol que explicarem aquí mateix (unes línies més avall).

 

El 1973 va entrar amb bons resultats als negocis immobiliaris. El 1976 va ser soci del bufet Castejón & Associats. El 1980 a través del bufet li van encarregar solucionar la mala situació de l’empresa “Francisco Lacambra” de Les Masies de Voltregà.

Veient l’empresa, decideix quedar-se-la ell i amb m’ajuda del seu gen­dre enginyer Oriol Guixà comença la seva reflotació.

 


La cosa va anar tant bé que Fisas va deixar el bufet per dedicar se totalment a La Farga Lacambra. Avui en dia La Farga Lacambra és un grup d’empreses que facturen quasi 900 milions d’euros i té plantes i/o empreses filials a Les Ma­sies de Voltregà, França, Regne Unit i Estats Units. Quasi un terç d’aquesta facturació correspon a exportació.

Es dediquen a la fabricació de tubs de coure per diversos sectors: Energètic, ferroviari, etc...

 

Part de la família Fisas (i també part de la família Guixà) estiuegen i passen caps de setmana a Sant Joan de les Abadesses des de fa molts anys.


Vicenç Fisas va ser condemnat a divuit anys de presó per insolvència fraudulenta i estafa pel cas de la Caja de Crédito Popular que va fer fallida el 1967:

Però totes les condemnes del cas van quedar a la pràctica molt reduïdes perquè van ser indultats.

La notícia de la sentència (el 1983) la van publicar diaris diversos com El País o Abc (entre d’altres).

A inicis de gener del 1983 es va dictar la sentència del cas de la Caja de Crédito Popular de Cataluña (que inicialment –de 1957 a 1959- es deia Caja de Crédito de Gerona i després es va traslladar a Barcelo­na) per part de la secció primera de lo penal de l’Audiència provincial de Barcelona. Aquesta caixa es va crear a Girona el 1957 auspiciada pel sindicat oficial franquista. El 1967 Vicenç Fisas va ser detingut (i empresonat preventivament) i l’entitat va fer fallida després d’uns anys de mala gestió.

Aquesta caixa va néixer amb la intenció de recolçar cooperatives obre­res creades sota la protecció del sindicat oficial franquista. I després es va anar obrint a altres tipus de clientela.


En la sentència es condemna a deu anys de presó a l’exdelegat pro­vincial del sindicat oficial franquista a Girona Juan Manuel de San­tisteban per un delicte d’insolvència fraudulenta. DeSantisteban va ser un dels promotors de la Caja de Crédito Popular.


Juan Manuel de Santisteban va morir el 2007 i era el dotzè mar­quès de Monreal. Aquests marquesos tenien el títol de “grandeza de España” des del 1795.

Vicenç Fisas (que era director general de la Caja de Crédito Popu­lar) la sentència el va condemnar a dotze anys de presó per insolvèn­cia fraudulenta i sis més per estafa.

Josep Maria Casadejust que va ser subdirector general, tresorer i vocal de la junta rectora de l’entitat va ser condemnat a deu anys de presó per insolvència fraudulenta.

Finalment també va ser condemnat a sis anys de presó per estafa el sacerdot Joan Fàbregas que llavors era ministre provincial dels Pares Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria


La sentència també condemnava a FisasSantiesteban Casadejust a pagar unes indemnitzacions a les persones perjudicades per la mala gestió de la Caja de Crédito Popular per un valor total de sis-cents trenta milions de pessetes.

Fisas Fabregas també van ser condemnats a pagar una segona indemnització de nou-centes mil pessetes.

Curiosament el judici es va celebrar el desembre del 1982 just quan acabava d’accedir per primera vegada a la presidència del govern es­panyol Felipe González i la sentència va ser emesa quan González duia poc més d’un mes com a president. Dóna la sensació que els franquistes i el partit d’Adolfo Suárez Leopoldo Calvo Sotelo (la U.C.D) volien deixar el tema acabat abans no comencés la nova èpo­ca. I així més o menys va passar.

A la pràctica totes aquestes condemnes van quedar molt reduïdes perquè van ser indultats.


Tot plegat és força escandalós perquè els primers tràmits judicials d’aquesta causa es van obrir el 1967, i el cas va anar passant per di­versos jutjats i no es va fer el judici fins quinze anys després (a finals del 1982). Eren coses que a vegades passaven en aquella època.

L’advocat defensor de l’associació que representava als impositors de la Caja de Crédito Popular que van veure desaparèixer els seus estal­vis era Joaquín Ruiz-Giménez (que més endavant seria “Defensor del pueblo”).

Segurament hi hauria hagut més condemnats però com que van tar­dar quinze anys a fer el judici alguna gent que també probablement haurien estat condemnats es van morir abans.

És el cas sobretot d’Antonio Federico Correa-Veglison exgoverna­dor civil franquista de Barcelona, militar i diputat de les Corts fran­quistes. També havia estat el primer governador civil franquista de la província de Girona.

D’altra banda, Correa-Veglison també era aristòcrata. Era el tercer marquès de las Riberas de Boconó y Masparro.

Aquest home era especialment molt influent i és una realitat objecti­va que el cas va anar avançant molt lentament fins que ell es va morir. Dóna la sensació com si d’alguna manera ell ho anés frenant mentre era viu. En aquella època de dictadura això no era impossible.

La base principal del frau comès per aquesta gent és haver fet crèdits sense garanties suficients a empreses exteriors per projectes que van fracassar en la seva majoria.

Les persones afectades ho van perdre quasi tot perquè no es va decla­rar la responsabilitat subsidiària de l’estat. I els condemnats van ser en gran part indultats.

Avui en dia sí que és habitual que quan peta un banc l’estat se’n faci responsable subsidiari (almenys parcialment per protegir els petits impositors) però en aquella època la cosa encara no anava així.

Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquest llibre prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.



 

DOSSIER NÚMERO 2 DE PODER I DINERS DE LA JET-SET DEL TERRITORI ON HI HA LES SEUS CENTRALS DE LA UNIVERSITAT DE VIC-UNIVERSITAT CENTRAL DE CATALUNYA (OSONA I EL BAGES I EL RIPOLLÈS I LA GARROTXA):


EL TEXT D'AQUEST DOSSIER EL PODEU COPIAR, IMPRIMIR I COL·LECCIONAR GRATUÏTAMENT EN LA SEVA TOTALITAT.

 

 

NEGOCIS ACTUALS DE “LA FARMACÈUTICA D’OLOT” I ELS SEUS GERMANS I GERMANA:

Són Tomàs Feliu Bassols, Maria Carme Feliu Bassols, Maria Àngels Feliu Bassols (la “farmacèutica d’Olot” tristament famosa pel duríssim cas del seu segrest) i Albert Feliu Bassols.

Maria Àngels Feliu va estar segrestada a Sant Pere de Torelló quasi cinc-cents dies entre novembre de 1992 i març de 1994 (fa 25 anys).


És sens dubte Tomàs Feliu Bassols qui ha continuat de manera més principal els negocis del seu Pares (que tenien una considerable for­tuna).

Tomàs Feliu Bassols té actualment càrrecs en 6 empreses on hi cos­ten també algunes de les seves germanes o un germà. En aquestes 6 empreses també hi té càrrecs la seva germana Maria Carme Feliu (que en 2 actua com a secretària). I en 5 d’aquestes empreses hi té també càrrecs de consellera l’altra germana Maria Àngels Feliu (que és la que va estar segrestada).

D’altra banda, Tomàs Feliu té càrrecs en 7 societats més sense que hi constin cap germana ni germà.

Maria Carme i Maria Àngels Feliu tenen càrrecs en 1 societat im­mobiliària sense cap dels germans.

I Albert Feliu Bassols només és conseller en 1 empresa.

 

 Maria Àngels Feliu va estar 492 dies segrestada en un cau a Sant Pere de Torelló (Osona) vivint en unes condicions infrahumanes fa uns 25 anys.

El Tribunal Suprem va confirmar les cinc condemnes pel cas el 2004 (fetes per l’Audiència de Girona el 2003). Ramon Ullastre i Antoni Guirado van ser condemnats a 22 anys i quatre mesos, Montserrat Teixidor (dona d’Ullastre) va ser condemnada a 18 anys i tres me­sos, Sebastià Comas va ser condemnat a 13 anys i José Luis Paz va ser condemnat a 14 anys i set mesos.

Ramon Ullastre era el propietari de la casa de Sant Pere de Torelló on estava la segrestada. I Antoni Guirado era policia municipal d’Olot.

 

La família Feliu Bassols és molt rica. El seu principal negoci ha estat sempre el subministrament d’energia elèctrica a través de la marca Bassols. Una activitat que genera beneficis de milions d’euros de manera bastant constant. També tenen la marca d’aigua Sant Aniol.

 I no només són importants a Olot sinó també a Barcelona on es mo­uen en els ambients de l’alta burgesia catalana.

 Són una gent amb mentalitat de no fer massa demostració externa de riquesa cosa tradicional en la burgesia catalana antiga.

 


NEGOCIS DE TOMÀS FELIU BASSOLS ON TAMBÉ HI TENEN CÀRRECS LES GERMANES I/O UN GERMÀ:

Tomàs Feliu Bassols és:

• President (12-9-2016) i conseller delegat solidari (4-6-2010) de Hijos de José Bassols SA.

• President (8-9-2016) i conseller delegat (7-6-2010) de Bassols Energia SA.

• President (14-1-2010) i conseller delegat (9-6-2015) de Gestió i producció elèctrica SA.

• President (17-4-2009) i conseller delegat (13-2-2013) de Triolet Inversiones Sicav SA.

• President (4-12-2009) de Bassols energia comercial SL.

• President (4-12-2009) d’Electrica Curos SL.


HIJOS DE JOSÉ BASSOLS SA:

Aquesta empresa es dedica a les activitats de les societats holding. Societat patrimonial. Té un capital social de 2.546.893’76 euros. Està en la categoria d’empreses amb una facturació entre 2 i 10 milions d’euros.

Aquesta societat també té per objecte social activitat en la indústria d’energia elèctrica i la captació d’aigües minerals, la construcció de pous i afloraments subterranis i la instal·lació i explotació de fàbri­ques d’ampolles i plantes d’embotellament. Preparació i envasat d’aigües minerals naturals i altres aigües embotellades.

Són la marca d’aigua Sant Aniol que obté el 60% dels seus ingres­sos en distribució en hotels, restaurants i cafeteries i el 30% restant en establiments d’alimentació. Aquesta marca està

tenint bons resultats i creix. Treballa en impulsar les seves exportacions i ja és present sobretot als Estats Units i Regne Unit. També obre mercat a Japó, Austràlia, Xina i Emirats Àrabs Units.

El secretari (15-5-2017), apoderat solidari (3-12-2009) i conseller (16-10-2009) és Esteve Nogue Bartrina.

Són consellers i/o conselleres: Jordi Colomer Fortuny (12-9-2016), Maria Carme Feliu Bassols (4-6-2010), Maria Àngels Feliu Bassols (4-6-2010) i Joan Capdevila Bassols (4-6-2010).

Albert Feliu Bassols (germà del president) també és conseller (4-6-2010).

 

Aquesta empresa té les marques Sant Aniol, Sant Aniol 500 go­tes, Sant Aniol puresa volcànica, Sant Aniol esperit volcànic i Sant Aniol puresa volcànica de La Garrotxa. Té la seu a l’Avinguda Gi­rona, 2 d’Olot.


BASSOLS ENERGIA SA:

Aquesta empresa es dedica a la distribució d’energia elèctrica. Està en la categoria d’empreses que facturen entre 6 i 30 milions d’eu­ros.

 

És secretària (7-6-2010) i consellera (15-5-2015) Maria Carme Feliu Bassols.

 Josep Pujadas Colls és apoderat (26-11-2013).

 I són consellers i/o conselleres: Jordi Colomer Fortuny (8-9-2016) i Maria Àngels Feliu Bassols (7-6-2010).


L’empresa té el seu domicili a l’Avinguda Girona, 2 d’Olot. El seu objecte social és la distribució d’energia elèctrica i la compravenda, instal·lació i cessió en lloguer d’aparells i elements propis d’aquesta activitat.


GESTIÓ I PRODUCCIÓ ELÈCTRICA SA:

Aquesta empresa té el domicili a l’Avinguda Girona, 2 d’Olot. Es dedica als serveis tècnics d’enginyeria i altres activitats relacionades amb l’assessorament tècnic. També producció i distribució d’ener­gia elèctrica de diversos tipus.

Està en la categoria d’empreses amb una facturació inferior als 500.000 euros.

Maria Carme Feliu Bassols és secretària (9-6-2015) i consellera (14-1-2010).

Esteve Nogue Bartrina és apoderat (14-1-2010).

• Són consellers i/o conselleres: Maria Àngels Feliu Bassols (14-1-2010) i Jordi Colomer Fortuny (8-9-2016).


TRIOLET INVERSIONES SICAV SA:

Aquesta societat té el domicili a Hermanos Becquer, 3 de Ma­drid. Va començar operacions el 17-4-2009. El capital social és de 2.400.000 euros. Està en la categoria d’empreses amb una factura­ció inferior a 500.000 euros.

És una societat d’activitat d’inversió col·lectiva, fons i entitats fi­nanceres similars. També altres activitats creditícies.

 

• El soci únic de la societat és Hijos de José Bassols SA.

Monica Bugallo Adan és secretària no consellera (25-8-2011).

Susana Junquera de la Fuente és vicesecretària no consellera (25-8-2011).

• L’actual entitat gestora és Bnp Paribas Gestión de Inversiones Sociedad Gestor (23-10-2015).

Bnp Paribas Securities Services Sucur. és entitat dipositària (17-4-2009).

Maria Carme Feliu Bassols és consellera (17-4-2009).

Esteve Nogue Bartrina és conseller (17-4-2009).

 

 

BASSOLS ENERGIA COMERCIAL SL:

Aquesta empresa té el seu domicili a l’Avinguda Girona, 2 d’Olot. El seu objecte social és el comerç d’energia elèctrica. Està en la ca­tegoria d’empreses amb una facturació d’entre sis i trenta milions d’euros.


Josep Pujadas Colls és apoderat (27-11-2013).

Esteve Nogue Bartrina és secretari (4-12-2009) i conseller delegat solidari (22-10-2009).

Maria Carme Feliu Bassols és consellera (4-12-2009).

 Maria Àngels Feliu Bassols és consellera (4-12-2009).

 


ELECTRICA CUROS SL:

Aquesta empresa té domicili a l’Avinguda Girona, 2 d’Olot. Es de­dica a la distribució d’energia elèctrica. Està en la categoria d’em­preses amb una facturació d’entre 500.000 i 1.000.000 d’euros.

Esteve Nogue Bartrina és secretari (4-12-2009).

Josep Pujadas Colls és apoderat solidari (27-11-2013).

Maria Carme Feliu Bassols és consellera (4-12-2009).

Maria Àngels Feliu Bassols és consellera (4-12-2009).


PER LA SEVA BANDA MARIA CARME FELIU BASSOLS és:

• Secretària (9-6-2015) de Gestió i Producció Elèctrica SA.

• Secretària (7-6-2010) de Bassols Energia SA.

• Consellera (14-1-2010) de Pla Residencial SL.


PLA RESIDENCIAL SL

És una empresa que té el domicili a l’Avinguda Girona, 2 d’Olot i es dedica a la promoció immobiliària i a la construcció. Està en la categoria d’empreses d’una facturació d’entre 500.000 i 1.000.000 euros.

Esteve Nogue Bartrina és secretari i apoderat (14-1-2010).

Maria Carme Feliu Bassols és consellera (14-1-2010).

Maria Àngels Feliu Bassols és consellera (14-1-2010).


FINS AQUÍ ELS NEGOCIS ON HI HA ALMENYS DOS DELS GERMANS I/O GERMANES. FALTEN ELS NEGOCIS ON HI HA TOMÀS FELIU SOL QUE ESTAN PUBLICATS AL LLIBRE NÚMERO 3 DE LA JET-SET.  


Tota la informació sobre empreses que hi ha en aquest llibre prové o de fons pròpies, o del Registre Mercantil o dels serveis d’informació empresarial EMPRESIA i INFORMA D&B SA.