AQUESTA WEB ÉS UN HOBBY NOMÉS. No genera cap tipus d'activitat econòmica. Ni ho pretenc ara ni ho pretendré en el futur. La faig per nostàlgia del record dels anys que publicava llibres sobre aquests temes. Actualment tinc una pensió d'invalidesa permanent total. I d'això visc. No conduiré vehicles mai més. Vaig tenir un accident de cotxe l'octubre del 2020. VAIG PERDRE EL CONEIXEMENT CONDUINT AMB EL COTXE. Va ser un atac epilèptic perdent el coneixement mentre conduia la furgoneta. Per bona sort (i per casualitat) no va passar res greu. Durant anys vaig tenir la pressió massa alta. Aquesta pressió alta em va generar la malaltia de petit vas sanguini que provoca microinfarts. Tinc diversos microinfarts amb ferides cròniques en les dues parts del cervell. També tinc leucoaraiosis. Quan aquestes ferides cròniques s'alteren em surt l'epilèpsia. Sinó queda amagada. Quan em canso o m'atabalo una mica tinc actualment petits atacs epilèptics (dits absències). Aquests atacs arribarien a ser grans si el cansament fos gran i l'atabalament també (i això cal evitar-ho). Per això faig una vida relaxada amb molt descans i poques preocupacions (amb control mèdic) que és el què he de fer. Amb la pressió molt controlada perquè encara tinc la malaltia de petit vas i si no vigilo em provocaria més microinfarts fent-me més dany dins el cervell amb els greus riscs que això representaria. Veure més informació a l'apartat "informació sobre aquesta web" que està entre els dossiers de l'inici de la web. D'altra banda, en la línia de simplificar la meva vida el divendres dia 26 d'abril del 2024 davant notari he fet donació de la meva casa a l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. A canvi m'han fet un usdefruit vitalici sobre el 20% de la finca que és a on visc i a on seguiré vivint de manera definitva. Aquesta donació havia estat aprovada pel ple municipal la setmana anterior per unanimitat. L'Ajuntament té intenció de reformar els pisos (tenia una casa bastant gran heretada dels pares) i fer-hi vivendes de lloguer social per a joves. Projecte amb el que simpatitzo plenament.

EL CONFIDENCIAL (11): Després de l’estancament natural dels anys cuidant els meus pares... poc després de què morissin vaig veure que tenia més temps disponible i calia repotenciar tota la meva activitat. I vaig veure que tenia prous recursos per finançar un llibre cada any que amb la seva venda augmentaria el volum de vendes de la parada i amb temps també podria fer créixer el confidencial...Després de la ressaca era intentar com començar de nou. I així van néixer els llibres de «Poder i diners de la Jet-Set»...en va sortir un el 2017, un el 2018...un el 2019..i un el 2020...i després ja vaig petar i vaig tenir l’accident de cotxe del 3/10/2020. Els llibres de la Jet-Set recuperaven a la meva manera l’esperit de la primera Marxa (de 1989 a 1995...que va ser la bona). I la intenció era que s’anirien convertint en el MEU MITJÀ DE COMUNICACIÓ. La clientela de les parades va respondre en general amb molt suport i una minoria activa amb entusiasme... Se’n venien alguns a llibreries...però la majoria els venia jo....El 1 i el 2 estan totalment esgotats....i del 3 en queden pocs. El cost era de 5 euros per exemplar i els venia a 12. I qualsevol client que em fes una compra de dotze euros o més li regalava el llibre de la Jet-Set. Això era una promoció que em feia augmentar les vendes i la clientela repetia més ...venien més sovint en senyal de suport...els llibres de la Jet-Set es van convertir per una part de la clientela en una causa a la que donar suport...

NOU LLIBRE MIQUEL MACIÀ: VIDA I MORT MITJANS COMUNICACIÓ VIC (1939-2025). El novembre del 2025 va sortir a la venda el darrer llibre de Miquel Macià. És a les principals llibreries. Tracta sobre la història d'El 9 Nou, La Marxa, L'Ausona, TVO, Ràdio Vic, etc.. Hi ha un índex de noms per localitzar les pàgines concretes on trobar les més de 1.000 persones que surten al llibre. L'autor explica històries en conjunt de més de mil persones que van participar i es van relacionar amb aquests mitjans de comunicació de Vic. Per exemple, l'"amo" d'El Nou Miquel Codina en aquest índex trobem que surt en 69 pàgines...la seva filla Beth Codina en 25...el polític Enric Castellnou que va tenir bastanta relació amb l'Ausona surt en 30 pàgines..i així es pot localitzar on hi ha la informació de tothom qui hi surt. L'advocat Ferran Font surt en 21 pàgines, l'advocat Miquel Pi en 18...periodistes coneguts com Cristina Gallach en 9, Ramon Besa en 17, Albert Om en 23....i jo mateix que vaig ser subdirector de La Marxa essent director l'autor del llibre en 11. Val la pena llegir-lo.

MINI-MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (1): De petit vaig ser un molt bon estudiant. D'adolescent ja no tant. Molt menys. El motiu és ben clar, vaig ser un jove inquiet que volia entendre com funciona realment el món. I llavors volia més pràctica de les coses i no tanta teoria com quan era petit. Els llibres han tingut una enorme importància a la meva vida. La meva adolescència aniria dels 15 als 19 (de 1985 a 1989). A partir dels 19 vaig començar a treballar de periodista i vaig tornar a llegir molt. Va començar la meva vida laboral. Vaig estar de sort i vaig ser el lloc oportú en el moment oportú. Des del 1985 era corresponsal del setmanari "Ausona" de Vic a la zona on visc (St.Quirze de Besora i el seu entorn conegut com El Bisaura). El 1988 un grup d'accionistes van plantejar comprar l'Ausona i renovar-lo fent un setmanari més modern i dinàmic. No van poder perquè molts altres accionistes no van voler vendre les accions i no van poder fer la majoria. Finalment van decidir sortir de l'Ausona i crear un nou setmanari de zero. El 1989 va néixer La Marxa. Aquí vaig conèixer a tres persones que entre totes tres en diferents etapes vaig fer tota la meva vida laboral fins a l'accident de cotxe del 3/10/2020 en el qual vaig estar apunt de matar-me i que em va dur a tenir una pensió d'invalidesa total als 52 anys. Vaig començar a treballar de periodista a la redacció de La Marxa el 1989 i abans havia estat corresponsal a l'Ausona. Del 1985 al 1989 havia tingut una etapa juvenil essent militant d'una organització política: El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) que actualment es diu Poble Lliure i està integrat a la CUP (candidatura d'unitat popular que ara és una força parlamentària a Catalunya). Aquest origen polític meu va agradar a Miquel Macià (director fundador de La Marxa i accionista) i va ser un element més que va ajudar a que em contractessin. Llavors jo era un estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i tenia un nivell cultural mig alt i una capacitat de síntesi en l'expressió escrita més que correcte. Aquest va ser el meu inici a la redacció de La Marxa. I des del 1989 no he tornat a formar part mai de cap organització política. He seguit en el món de la comunicació d'àmbit local.

MINI-MEMÒRIES MEVA EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (2): Vaig estar a La Marxa del 1989 a 1996. El setmanari deia tenir una difusió de 8.000 exemplars per setmana a Osona, El Ripollès i El Lluçanès. El president del Consell d'Administració i accionista principal de l'empresa editora a l'inici era l'empresari de Vic Joan Orriols Puig (el Nan). També era aleshores el propietari de Ràdio Vic i controlava Televió d'Osona. I hi havia vincles amb el Reclam. L'advocat de l'empresa era Miquel Pi Costa (petit accionista) i el director Miquel Macià Arqués (també accionista). Treballant per aquestes tres persones (en diferents etapes i no junts) vaig fer els trenta anys de la meva vida laboral fins a l'accident del 3-10-2020 que vaig passar a l'invalidesa. També ha estat un punt de referència permanent per mi l'impressionant activitat professional de Cristina Gallach Figueras (que té 10 anys més que jo i que de petit vaig fer amb ella pràctiques d'anglès... érem veïns del mateix carrer). Gallach ha tingut càrrecs importants al govern espanyol socialista actual, a l'Otan i a la Unió Europea al costat de Javier Solana durant una dècada. Ho aniré explicant mica en mica a grans trets generals. A La Marxa de seguida em van encarregar fer les seccions d'economia i empreses i alguns temes també de política. En aquesta etapa vaig aprendre moltes coses estant a la redacció a jornada sencera. Conscient que a part del sou hi guanyava aprendre molt... vaig treballar aquells anys també molt. Amb aquesta meva actitud molt receptiva a fer feina em vaig guanyar la confiança de Macià i el 1991 em van nomenar subdirector. En aquella època molta gent treballava sense haver acabat la llicenciatura de Ciències de la Informació. Per aquesta gent el govern va obrir un període de temps perquè tothom qui pugués acreditar cinc anys treballant al sector assalariat o com autònom es podia col·legiar al Col·legi de Periodistes de Catalunya i obtenir així el carnet professional oficial. I per la resta de gent en aquesta mateixa situació es va crear el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) al qual vaig estar afiliat des dels inicis. El Sindicat també emetia un carnet professional vàlid que et permetia entrar a qualsevol lloc oficial. Més endavant inclús essent afiliat al Sindicat podies obtenir el carnet internacional de la Federació Internacional de Periodistes (que és el carnet professional mundial). Aquest també el vaig tenir. Finalment a partir de la meva feina feta (ja fora de La Marxa) el 2002 va poder col·legiar-me al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya podent acreditar deu anys d'experiència professional al sector. Va ser just l'últim any que s'admetia aquesta via. Del 2003 en endavant només es podien col·legiar gent llicenciada. Així, tot i ser més jove d'edat, per formació formo part del què es coneix com la generació de la "vella escola" de la professió.

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (3): Si bé la meva activitat periodística es va centrar durant molts anys només a Osona, El Ripollès, El Lluçanès, El Moianès i les Guilleries/Baix Montseny va ser anant als mercats (a partir del 2015) quan vaig veure clar que era natural també ampliar la meva activitat al Bages i a la Garrotxa (i per extensió també al Berguedà)... territoris propers actualment vinculats a Osona i el Ripollès (i cada vegada més) a causa de la vinculació que hi amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya des de fa uns anys. Les instal·lacions universitàries de Manresa estan federades amb les de Vic... i a Olot hi ha presència de la Uvic-Ucc  amb uns estudis relacionats amb la indústria agroalimentària (important a la Garrotxa). Va ser a les meves parades als mercats quan a partir del 2017 gent del Bages, el Berguedà i de la Garrotxa em van comprar el primer llibre de la Jet-Set que només incloia Osona i el Ripollès i em van animar a afegir-hi també temes del Bages i La Garrotxa. Em va semblar bé i a partir del segon llibre (el 2018) ja a cada número hi havia algun tema important del Bages i La Garrotxa. Em van comprar els llibres de la Jet Set gent del Bages i el Berguedà a la parada de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries de Manresa) i gent de La Garrotxa a les parades de Sant Joan de les Abadesses el diumenge i de Vic els dissabtes (i també es van vendre a les principals llibreries d'Olot). Dels temes importants publicats del Bages cal destacar un dossier sobre els Tous i sobre en Pep Guardiola i la seva dona. I de la Garrotxa les indústries càrniques Noel i Espuña. I els Feliu tristament famosos pel cas de la farmacèutica d'Olot. Ara des la web www.albertanglada.com continuo posant-hi temes del Bages i La Garrotxa (aquesta web és la continuadora dels llibres de la Jet-Set, ara com a hobby perquè des del 2022 no treballo i tinc una invalidesa total a causa d’un accident de cotxe el 3/10/2020. No em deixaran conduïr mai més). Deia el mundialment famós escriptor i cronista Maxim Gorki que qualsevol escriptor o periodista que es pugui considerar de nivell ha d'haver conegut els ambients de les classes socials mitja baixa i baixa. Els ambients de la gent amb menys poder adquisitiu, la seva vida i els seus problemes... I sens dubte aquests han estat sempre els ambients dels mercats ambulants al carrer a totes les parts del món... en unes èpoques més precaris i en altres menys... però segur que és l'ambient de les classes populars. Doncs jo.... per les circunstàncies personals de quedar-me a cuidar els meus pares en la seva vellesa i malaltia vaig acabar seguint el camí aconsellat per Gorki. Em vaig passar quinze anys seguits dedicant-me a la venda i intercanvi ambulants de llibres, còmics, pel·lícules, tota classe de trastos, discs, etc... als mercats setmanals de St. Quirze de Besora els divendres, Vic els dissabtes i Sant Joan de les Abadesses els diumenges. I durant una temporada també els dijous a Granollers. És a base d'anys en aquests llocs on vaig captar com els sectors populars tenen perfectament definida l'existència d'una classe alta, d'una "jet-set".. i és en aquests sectors populars on es vol tenir informació de manera permanent sobre la "jet-set". Vaig entendre que escriure sobre aquesta tema era el meu camí natural i de futur. Veure més avall capítols 2 i 1.

MINI-MEMÒRIES EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (4): Des del juliol del 2022 sóc pensionista d'invalidesa i al no ser autònom ja no puc fer factures. Per tant el Dossier confidencial d'investigació que publicava cada trimestre des del 2003 (quasi 20 anys sense interrupció) ha deixat d'existir a 30 de juny del 2022. La col·lecció complerta és a l'oficina del dipòsit legal (a la Biblioteca de Catalunya) amb el número de dipòsit legal B-2335-2003. N'han sortit un total de 81 números. A l'inici va ser mensual poc temps. A més existien uns subscriptors i subscriptores de suport que rebien a part informació bastant més ampliada i pagaven 249'60 euros a l'any (IVA inclòs). I si volien podien suggerir temes per publicar. I alguns i algunes ho feien habitualment. La totalitat de les subscripcions eren a Osona, el Moianès i el Ripollès. Cobrir també el Bages i el Berguedà per una banda i La Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny per l'altra no es va fer fins el 2018 amb els llibres de la Jet-Set (que van sortir el 2017 al 2020). I després més a fons amb aquesta web. Els llibres "Poder i diners de de la Jet-Set" de les nostres comarques van començar el 2017 i es venien a les principals llibreries de Manresa, Vic, Olot i Manlleu. I també a les meves parades de llibres de segona mà als mercats ambulants setmanals de Vic (els dissabtes), Sant Joan de les Abadesses (els diumenges) i Sant Quirze de Besora -on visc- (els divendres). Fins al greu accident de cotxe que vaig tenir el dia 3-10-2020 (no em vaig matar perquè no era la meva hora) i que m'ha dut a tenir una invalidesa permanent. El Dossier confidencial es va moure en les dues dècades que ha existit entre un mínim de deu subscripcions i un màxim de trenta. Aquest màxim va coincidir amb l'època del boom immobiliari. No totes les subscripcions es pagaven amb diners sinó que algunes eren a canvi de serveis que jo necessitava (de diversa classe). Les subscripcions eren gent del món empresarial i polític principalment amb importants interessos a Osona, el Ripollès i el Moianès i que volien saber-ho tot sobre el món del poder i els diners en aquest territori. Primer a Osona, el Ripollès i el Moianès... i després a tot el territori on hi ha les seus centrals de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Uvic-Ucc) i zones properes. És a dir també el Bages-Berguedà i la Garrotxa i Guilleries-Baix Montseny. El meu dossier confidencial "surt" a la novela "Laura Sants" d'Emili Teixidor: El conegut escriptor català Emili Teixidor (de Roda de Ter) va publicar el 2006 a Editorial Columna la novel·la "Laura Sants" que és com una versió actualitzada de la novel·la de Miquel Llor "Laura a la ciutat dels sants". En aquest llibre que descriu l'ambient de poder i diners actual de les famílies poderoses de Vic hi ha un periodista que edita un butlletí confidencial que es diu Albert Deltell i tant ell com el seu confidencial és evident que estan inspirats en mi. Emili Teixidor (que va morir) va tenir accés a alguns exemplars del meu Dossier Confidencial que surt des del 2003. I el vaig inspirar. Les descripcions que fa de com és aquest confidencial d'Albert Deltell s'assemblen molt al meu. Segur que no és casualitat. De confidencial per aquelles dates a Vic només existia el meu.